divendres, 27 d’octubre del 2023

NOVELLIQUES: BANDOLERS I BATLLES DEL CRIMINAL

 









La ruta "Nyerros de Tavertet" ens va portar a visitar la masia de Novelliques, on vam ser amablement rebuts per en Francesc i la Teresa, els propietaris. Vaig entrar en contacte amb en Francesc, en Quico, fa quatre anys. Ell va veure en el bloc que en Serrallonga estava relacionat amb el seu mas i va passar allò que anomeno "Quan en Serrallonga entra per la teva porta". El seu fill em va encarregar un dibuix de l'episodi històric per a regalar-li i ara el vaig poder veure en el menjador del mas.

A Novelliques vam rememorar la crònica negra de Tavertet a partir de les cròniques d’un propietari del mas que havia estat batlle del terme en el segle XVII. El tranquil poble d’avui en dia contrasta amb la rudesa i violència d’un temps passats. I conèixer-ho és una bona manera de saber que els paradisos actuals no van ser tan meravellosos segles enrere. Un bany de realitat.

I és que en aquest històric mas hi trobem històries de bandolers i de batlles per donar i per vendre.

Antoni Novelliques, el propietari del mas, era amic i valedor dels bandolers, però també havia acompanyat la quadrilla en els seus robatoris:

“Anthoni Novelliques nos venia a trobar a bosch de quan en quant y menjave ab nosaltres del que li donàvem y en nostra companyia, ço es del hereu Puigdelavall, del Ganyada, de mi y demes lladres de la quadrilla es vingut aquadrillat dit Anthoni Novelliques deu o dotse dies continuos”. Un dels robatoris en el que Antoni Novelliques participà fou en que se’ls frustrà al camí ral de Girona a Barcelona en ser encalçats pel sometent:

Així com trobem a Antoni Novelliques fent de bandoler amb la quadrilla de les Guilleries, també es coneix un assassinat de la mateixa família anys abans. En el llibre de defuncions de Tavertet hi trobem que el 21 de gener de 1618 fou enterrat Joan Novelles de Munt (can Novelles de Munt és el nom antic de Can Novelliques). Segons la partida de defunció “foch mort dit Joan Novellas ab una scopetada i morí sens ningún sacrament”.

Hi encara hi ha un tercer personatge que no va ser bandoler, tot al contrari, va ser batlle del criminal a Tavertet. Era en Gaspar Novelles.

En Gaspar Novellas va ser batlle del criminal al terme i  en el "Libra del criminal del terma de Tavertet" iniciat l'any 1658, com a registre de l'activitat criminal en el terme, hi va escriure alguns dels episodis que ell hi va viure.

Hi trobem històries de la crònica negra de l'època: problemes de veïnatge, amenaces a masovers, morts per escopetades, robatoris, desafiaments ... que demostren que la violència era una activitat diària en aquest paradís de pedra.

L'historiador Rafel Ginebra ho va recollir en un article publicat en la revista "Els Cingles", que pot localitzar-se en aquest enllaç.


dimarts, 24 d’octubre del 2023

RUTA GUIADA A TAVERTET: HISTÒRIES SOBRE UN PARADÍS DE PEDRA

 









Aquest passat dissabte vaig organitzar, conjuntament amb el Centre Excursionista Farners, la ruta guiada "Nyerros de Tavertet".

El paisatge de Tavertet, per si sol, ja mereix més d’una caminada a l’altiplà, però si hi afegim històries de bruixes i bandolers, nocions de geologia, llegendes i misteris i, sobretot, la visita a una de les masies més imponents del Collsacabra, ja us dic que el mèrit augmenta exponencialment.

Quinze persones van participar en la ruta i a totes vaig demanar que caminessin sempre amb ulls curiosos i que es preguntessin per allò que veien o allò que els sorprenia. Perquè darrera cada cosa o lloc hi ha una història, per petita que sigui.

En el poble de Tavertet mateix vam poder parlar dels hostals d’abans, del que s’hi menjava, jugava i bevia. Tot recordant l’hostal que en el poble regentaven en el segle XVII la vídua Riera i el seu fill, on en Serrallonga i els seus es vas hostatjar.

Tot admirant les cingleres que dominen l’esquena de Tavertet, vam parlar de la mort segles enrere, molt diferent a la d’avui en dia. Aleshores allò era un veritable drama rural, amb gent morta de fred, negada, per un cop d’una euga o, com no, d’una fatal caiguda des de dalt la cinglera.

La ruta ens va portar fins la gran balma del molí Bernat, al sot de Balà. Allí vam parlar de la formació geològica, fa milions d’anys, d’aquell paradís de pedra. Admirem sempre com les forces pacients o extremes de la natura són capaces de crear paradisos com aquest.

Al llarg del camí van començar a aparèixer masies relacionades amb en Serrallonga. Aquestes eren possessions dels Vilademany i els Savassona, els caps nyerros de la plana de Vic, per tant en Serrallonga els seus s’hi movien amb tota la tranquil·litat i seguretat. Ajudats i acollits per propietaris de masos com Novelles, Villaespinosa o Paradeda. I també sumant a la quadrilla bandolers del mateix poble, com eren en Novelliques o en Monteis.

Al costat de l’ermita de Sant Corneli, després de gaudir també d’una de les moltes panoràmiques que trobem al llarg de la ruta, vam veure el sepulcre neolític que va servir per explicar que tot aquest altiplà va ser habitat des de temps reculats, com n’han deixat testimoni molts jaciments trobats, ja sigui en balmes o en túmuls funeraris repartits per tot el paisatge.

La magnífica fageda de la muntanya del Perer va precedir les Roques Fosses i les seves tombes antropomorfes. Un bon lloc per evocar la persecució de les pobres bruixes i bruixots que va tenir lloc en aquest espai durant el XVII.

Sota la balma de Cortils vam explicar llegendes de bandolers i sobre l’espectacular Roca Llarga, vam admirar el paisatge i vam reconèixer el lloc on es van rodar escenes de la pel·lícula de TV3 “Serrallonga, la llegenda del bandoler”.

Aviat arribaríem a la gran pairalia de l’Avenc. Però això, com Novelliques, dona per a més històries.

divendres, 20 d’octubre del 2023

SOPARS D'EN SERRALLONGA A PALLEJÀ

 




He afegit a la meva col·lecció un curiós programa dels "Sopars d'en Serrallonga" que organitzava el restaurant Pallejà Paradís a finals dels anys setanta.

Vaig saber d'aquesta proposta mitjançant un retall de premsa que vaig trobar dins un llibre antic de Víctor Balaguer. Ara m'ha arribat a les mans un díptic publicitari.

La fama del bandoler de les Guilleries era suficient per a que fos utilitzat com a reclam d'aquesta proposta culinària. La proposta era evocar aquells banquets antics a la llum d'unes espelmes, amb plats d'abans i senzills i tot amenitzat amb representacions sobre la història del bandoler a càrrec d'un grup d'actors.

El restaurant Pallejà Paradís va tancar fa uns anys i resta l'edifici de la noble masia tot esperant recuperar o tenir nous usos.

Entre aquests no hi haurà més sopars d'en Serrallonga, però quedarà el record d'una proposta que demostrava l'interès i la popularitat del bandoler i les possibilitats comercials o divulgatives a l'entorn de la seva figura. 


dijous, 19 d’octubre del 2023

EL REBOST DEL BANDOLER



Un rebost és un espai on hom va a buscar-hi algun producte per menjar si t'entra la fam.

També et poden entrar les ganes de saber i conèixer, aleshores hom acudeix a llocs on es col·lecciona el saber (ja sigui una biblioteca o a Internet mateix).

A partir dels coneixements que he anat adquirint, com també de la col·lecció particular que he anat confeccionant en els darrers temps, he volgut inserir en el meu bloc un seguit d'entrades on podeu saciar-vos si teniu fam de conèixer la història i la llegenda d'en Serrallonga.

En les lleixes d'aquest rebost hi trobareu una important mostra de tot el que s'ha editat sobre el bandoler de les Guilleries: llibres d'història, peces teatrals, novel·les, cromos, còmics, poesia ...

Crec que us pot saciar la fam que pogueu tenir, o com a mínim adonar-vos de la gran quantitat de literatura que s'ha generat a l'entorn d'en Serrallonga i que ens explica, ben clarament, la raó per la qual el personatge i la seva mitologia ha arribat tan viu fins els nostres dies.

Que us vagi de gust!

(Per anar a cada entrada del bloc, cliqueu sobre cada enunciat, us hi portarà directament mitjançant un enllaç a mesura que vagi introduïnt les entrades en el bloc)


ASSAIG HISTÒRIC
      - Programes d"Alies Serrallonga" al Ferrol i a Lloret de Mar.

NARRATIVA
    
EXPRESSIONS LITERÀRIES POPULARS
      - Serrallonga al "Llibret de les auques" d'Antoni C.Gavaldà   

ELS CROMOS

CÒMICS

POESIA
      - Serrallonga a "Cansons de la Terra" (1871)
- Cançó d'en Serrallonga a la Biblioteca Popular de l'Avenç (1909)
- Cançó d'en Serrallonga a "Cançons populars de Catalunya " (1915)
      - "Serrallonga, el bandoler" d'Editorial Susaeta (2010)
      - "Serrallonga, el bandoler" d'Editorial Susaeta (2017)
      - Serrallonga al Diario de Barcelona (1972)







dimarts, 17 d’octubre del 2023

UN CROMO D'EN SERRALLONGA

 


En Serrallonga apareix en una altra popular col·lecció de cromos de xocolata editada en el segle XX.

Es tracta de la col·lecció "La Guerra dels Segadors" editada per Xocolates Lloveras i Xocolates Riucord l'any 1932.

La col·lecció explicava els fets històrics de la Guerra dels Segadors i, en endinsar-se en els antecedents, ens explica la presència del bandolerisme en terres catalanes i la figura dominant de Joan de Serrallonga.

El dibuix presenta el bandoler amb la seva estimada Joana, en una visió clarament romàntica del personatge.


dimecres, 11 d’octubre del 2023

"SERRALLONGA Y SU FAMA PERDURABLE" (1956)

 










El programa de la Festa Major de Vic de l'any 1956 va incloure un interessantíssim article titulat "Serrallonga y su fama perdurable" escrit per Miquel Bosch i Jover (Valders,1900-1960).
Bosch va ser pedagog i escriptor de la comarca del Moianès i va dirigir la Revista Jorba des de l'any 1934, quan va morir el seu antecessor Anton Busquets i Punset.

L'article de Miquel Bosch es centra en repassar les ocasions en que el bandoler llegendari de les Guilleries assalta l'escena i el folklore del país.

És una bona síntesi per a conèixer, després d'un breu apunt historiogràfic, el pas del bandoler per la tradició oral del país, la literatura, el teatre, el ball de plaça, la literatura de canya i cordill, la novel·la i la poesia.

L'article està il·lustrat amb fotografies de llocs, il·lustracions d'episodis de la novel·la de Víctor Balaguer i també una fotografia de la representació del ball d'en Serrallonga.

Abans de l'exhaustiu treball de Joan Fuster, publicat el 1961, aquest article publicat a Vic era el millor treball per a conèixer el pas d'en Serrallonga per les arts, l'escena i la literatura.