Situat a uns 7 quilòmetres de Sant Hilari, el Mas Serrallonga, aleshores al terme municipal de Querós, fou la segona residència del bandoler doncs aquest va casar-se el dia 11 de març de 1618 amb la pubilla del mas, Margarida Serrallonga, de qui prendria l'àlies.
Del matrimoni van néixer cinc fills: Elisabet, Antoni (qui fou rector de Querós i que va escriure el "Llibre de notes" on relatà bona part de la història familiar), Mariana, Baltasar i Isidre.
Pel "Llibre de notes" que va escriure Antoni, se sap que el patrimoni de la família constava també dels masos de la Querosa i la Brosa, que Serrallonga era una casa amb força recursos, però que el fet que hi hagués 11 persones vivint-hi havia de fer difícil el manteniment de tots. En Joan Serrallonga va optar, doncs, per fer de pagès i dedicar-se a fer de bandoler al mateix temps.
I així fou fins que, finalment, no va poder compaginar les dues coses i va acabar esset un foragitat de la Llei:
"... lo principi de posarme en mal fou perque un dia, que tinch ben present era en el mes de març de 1622, estant jo llaurant devant de ma casa, vingué Miquel Pandis, de Rupit, y'm digué que ell havia robat dos capes de pastor y que si jo les volia".
Un veí d'en Serrallonga, Miquel Berfull, a qui els separava una llarga enemistat, va donar avís a les autoritats que al mas s'hi amagaven unes capes i un matxo robats:
"Pocs dies després vingué la gent del Rey, comissionat per agafarme, jo'ls fiu resistencia, matant ab una escopatada a en Miquel Barfull" .
La mort del delatar va fer que el seu pas al bandolerisme ja fos definitiu.
Del matrimoni van néixer cinc fills: Elisabet, Antoni (qui fou rector de Querós i que va escriure el "Llibre de notes" on relatà bona part de la història familiar), Mariana, Baltasar i Isidre.
Pel "Llibre de notes" que va escriure Antoni, se sap que el patrimoni de la família constava també dels masos de la Querosa i la Brosa, que Serrallonga era una casa amb força recursos, però que el fet que hi hagués 11 persones vivint-hi havia de fer difícil el manteniment de tots. En Joan Serrallonga va optar, doncs, per fer de pagès i dedicar-se a fer de bandoler al mateix temps.
I així fou fins que, finalment, no va poder compaginar les dues coses i va acabar esset un foragitat de la Llei:
"... lo principi de posarme en mal fou perque un dia, que tinch ben present era en el mes de març de 1622, estant jo llaurant devant de ma casa, vingué Miquel Pandis, de Rupit, y'm digué que ell havia robat dos capes de pastor y que si jo les volia".
Un veí d'en Serrallonga, Miquel Berfull, a qui els separava una llarga enemistat, va donar avís a les autoritats que al mas s'hi amagaven unes capes i un matxo robats:
"Pocs dies després vingué la gent del Rey, comissionat per agafarme, jo'ls fiu resistencia, matant ab una escopatada a en Miquel Barfull" .
La mort del delatar va fer que el seu pas al bandolerisme ja fos definitiu.