divendres, 28 d’octubre del 2022

LA SALA DE VILADRAU: ENS HAN OBERT LES PORTES DE LA HISTÒRIA

 







La fortuna va fer que el cinc d’agost, el dia del meu aniversari, contactés amb mi en Moisès Tarrès, jove pastor i productor de l’Esquellot del Montseny de productes làctics derivats de la llet d’ovella. En Moisès viu i treballa a la masoveria de La Sala Nova de Viladrau i ens va oferir la possibilitat d’anar a veure la Sala vella, la gran masia on va néixer en Joan de Serrallonga.

Per mi va ser un gran regal d’aniversari i no vam deixar escapar la invitació. Aniríem i entraríem en l’espai físic humà , encara conservat, que més recorda la presència del bandoler, en la seva infància i joventut.

Ara fa uns dies vam anar-hi i ens van obrir les portes de la història d’aquesta gran masia.

L’interior de l’edifici, que va tenir remodelacions posteriors als anys de residència del jove Joan Sala, conserva habitacions i terres que segur que va trepitjar. Per tant la Sala és un testimoni viu de l’existència del nostre bandoler. En cap lloc com aquest trepitjarem un espai,  amb tanta presència física i tal i com ell el va veure i viure.

Vam pujar la rampa d’accés a la portalada que abans tancava al muralla, vam creuar la porta de la masia, vam trepitjar el terra de pedra negra, vam seure en l’escó de la cuina al redós de la gran llar de foc, vam pujar escales i veure grans els tres pisos d’estances per habitar i per a guardar gra i productes del camp, vam entrar en la torre i vam veure les enormes quadres i estances de bestiar que hi ha sota mateix de la gran casa. Vam veure i vam caminar per tot aquell espai que evoca el gran bandoler de les Guilleries.

Hi vam poder veure les interioritats d’una gran casa forta d’origen medieval, amb al seva torre i el seu mur elevat que la fan semblar un castell. Però la fortalesa que demostra el seu exterior es torna debilitat quan al veus per dins. Les estances, el teulat, els cairats, ... necessiten una intervenció urgent per a evitar que hi hagi una desgràcia i es pugui perdre aquest patrimoni.

La Sala necessita una inversió important i alguna Administració hauria de prendre la iniciativa. Vam convenir amb en Moisès que si fóssim a França la situació seria diferent, la Sala estaria restaurada i valoritzada i seria un gran pol d’atracció i d’aprenentatge. Aquí no ho sabem fer. I massa vegades perdem els tresors de la nostra història. Esperem que no passi en aquest cas.

Per la meva banda, en tot aquest pelegrinatge divulgatiu del territori Serrallonga que faig des de fa anys, crec que entrant a la Sala he accedit al penúltim lloc que em quedava.

Ens van obrir una porta de la història que ens portava directament a en Joan de Serrallonga. Un gran regal.


dimarts, 25 d’octubre del 2022

EL CATALAN SERRALLONGA, EDICIÓ VALENCIANA DE 1779

 



El Catalan Serrallonga és l'obra de teatre de Coello, Rojas i Vélez que va provocar que el bandoler saltés als escenaris i a la popularitat arreu d'Espanya, tot i passat pel sedàs de la visió dels dramaturgs castellans.

L'obra es va estrenar l'any 1635 i el seu èxit va propiciar la reedició del text al llarg dels segles i al llarg de la geografia peninsular.

Trobem edicions fetes a Barcelona, a Madrid, a Sevilla i també una a València.

Aquesta darrera és la que acabo d'incorporar a la meva col·lecció.

Editada l'any 1779 per la Impremta de Josep i Tomas d'Orga.

Un veritable tresor d'en Serrallonga.

divendres, 21 d’octubre del 2022

LA CANÇÓ "LES NINETES PLOREN"

 





Empès per «la pruïja de romàntic deliri catalanista» que es vivia a Catalunya l’any 1900, entre el febrer del 1901 i el desembre del 1913, Aureli Capmany (Barcelona 1868-1954) va editar cent cançons tradicionals catalanes en fullets de quatre pàgines —algun excepcionalment de vuit— i al preu popular de deu cèntims. Al principi es publicaven a la impremta de La Renaixensa, però amb els anys es varen estampar a diverses impremtes barcelonines. Ara bé, malgrat els canvis tipogràfics, de qualitat del paper i de criteris ortogràfics, sempre varen mantenir la mateixa disposició d’espai: a la primera pàgina un gravat obra d’un artista modernista que hi col·laborava de franc, i la notació musical; a les pàgines interiors, el text de la cançó i els comentaris de tot ordre que sobre la cançó elaborava Capmany, i que acabaven a la pàgina del darrere. Cada tres o quatre setmanes apareixia una cançó.

Aquest cançoner popular va recollir les cançons d'en Serrallonga, entre altres la primigènia "Les ninetes ploren".

La il·lustració de l'exemplar va anar a càrrec de Josep Lapeyra.

dimarts, 18 d’octubre del 2022

LA MEVA VINYETA D'HUMOR A "LA REPÚBLICA"

 

He encetat una nova col·laboració artística que em retorna al passat.

Una vinyeta d'humor mensual al diari digital "La República", on intentaré expressar pensaments o interpretar la realitat del moment amb ironia per arrencar un somriure i crítica per a fer reflexionar.

Retorno a l'humor gràfic després que fa vint-i-cinc anys el practiqués en la revista RESSÒ de Santa Coloma. Crec que el dibuix és un bona plataforma per expressar l'humor. 

En quan a l'estil, entre la caricatura i el dibuix realista, em remeto a un pioner com va ser el gran Tomàs Padró i Parcet (Barcelona, 1840-1877), el primer il·lustrador d'en Serrallonga, però també el gran humorista de revistes com La Flaca o Un tros de paper.

Publicaré una vinyeta mensual. Per començar he realitzat aquesta titulada "El somriure d'Aznar".

Podeu llegir-la en aquest enllaç. 

divendres, 14 d’octubre del 2022

LA PRIMERA CARICATURA D'EN SERRALLONGA (1865)






"Un tros de paper" fou una publicació periòdica satírica en català dirigida per Albert Llanas, que es publicà des del 16 d'abril de 1865 al 16 de setembre de 1866.

Els seus articles estan escrits amb un caire satíric i irònic, i reflecteixen la vida sobretot barcelonina del fin de siècle: els costums, les modes, els esdeveniments com les epidèmies de còlera, alguns acudits, relats breus escrits amb un bon sentit de l'humor, etc. En un principi fou una publicació quinzenal, però més endavant fou setmanal.

Hi van col·laborar en els textes amb diversos pseudònims,  Conrad Roure , Frederic Soler "Serafí Pitarra",  Manuel de Lasarte i Rodríguez-Cardoso  i d'altres.

En l'apartat gràfic hi va col·laborar intensament el cèlebre Tomàs Padró.

En el número 18 del setmanari hi apareix un article titulat "Lo ball de'n Serrallonga" que es dedica a explicar com evolucionava el popular ball en una plaça de Barcelona  i les sensacions que provocava als espectadors. Es tracta d'una mena de crònica que ens explica molt bé l'excitació per la representació, com la premsa barcelonina havia menystingut l'espectacle i amb un al·legat final de l'autor defensant que li ha agradat la proposta.

La crònica va signada per "X", el pseudònim de Robert Robert i Casacuberta, polític, periodista i poeta.

"Un tros de paper" incorporava una pàgina (de les quatre, de gran format, que constava la publicació) amb il·lustracions sobre els articles publicats.

És així com trobem, en la pàgina 3, una il·lustració del ball d'en Serrallonga feta pel gran il·lustrador  Tomàs Padró.

Si fem cas a la cronologia aquesta seria la primera caricatura sobre el bandoler. El seguirien la caricatura de l'Esquirol (1868) i la de Lo Xanguet (1869). Abans, el 1858, tenim els gravats d'estil realista i romàntic que il·lustraren les novel·les de Víctor Balaguer.
 

dimarts, 11 d’octubre del 2022

DON JUAN DE SERRALLONGA, D'EDITORIAL ALAS (1957)

 






Cap l'any 1957 es va publicar el darrer exemplar que jo he trobat de literatura popular dedicada a en Serrallonga.

Es tracta d'un quadernet molt senzill de trenta-dues pàgines i coberta a dos colors grapada. Un llibret molt econòmic publicat per l'editorial Alas dins la seva col·lecció "Biblioteca Aventura".

Editorial Alas es va néixer l'any 1932 a Barcelona. I encara perdura, però ara estrictament dedicada a publicar revistes sobre arts marcials.

El relat d'aquest llibret dedicat a Serrallonga venia signat per Juan de Muro, però l'argument era una síntesi de la novel·la de Víctor Balaguer, per tant no aportava res de nou en l'àmbit literari.

Sí que representa el cant del cigne de la literatura popular de baix cost. Això, junt amb els dibuixos que il·lustren l'edició, la fan entranyable.

Per mi també té un valor especial, atès que feia anys que sabia que existia però no el podia trobar enlloc. Va ser pocs dies abans d'iniciar l'exposició "Tresors d'en Serrallonga" que vaig poder aconseguir-ne un exemplar que, possiblement, tanca la producció de literatura popular sobre en Serrallonga en el segle XX.


divendres, 7 d’octubre del 2022

EL MOSSUR DE VIVER





Fent de contrafort del Conflent trobem les muntanyes que guarden l’antiga comarca catalana de la Fenolleda i sobre de l’altiplà de Sornià (Sournia en francès) hi trobem el petit poble de Viver, a la comarca de les Fenolledes.


La característica principal d'aquest petit poble de noranta habitants envoltat de natura, és el perfil del seu castell. Per les restes que en romanen dempeus deduïm que en el passat devia ser una fortalesa força espectacular, un castell fronterer de quan la comarca era catalana i limitava amb terres gal·les.

Era la residència del Mossur Enric Montserrat de Viver, un dels senyors de frontera, en terra que encara no era prou “gavatxa” i que mantenia molt bones relacions amb els Nyer del Conflent.

Serrallonga hi feia estada tot sovint, quan s'amagava més enllà de la frontera. Així ho feu en el primer viatge a França, l'any 1626:

"Y de alli me passi en França y arribi al Viver y doni a mossur del Viver la dita carta y alli me tingui dit del Viver alguns dos mesos y jom feye dir Hieronym Camps ques lo nom que la carta que jo portave deye y allent en lo maig men volgui tornar en Cathalunya ym despedi del mossur del Viver y ell me feu una carta per a Thomas de Banyuls fill del senyor de Anyer"

Com veiem, el mateix senyor de Viver va escriure una carta que permeté a Serrallonga presentar-se al Tomàs de Banyuls. En la declaració sumarial la Joana Massissa explica com en la seva estada al Viver ella s'allotjava a l'hostal del poble, mentre que en Serrallonga ho feia al castell del senyor del lloc.

En una altra ocasió en Serrallonga relata com regala un gos de caçera al seu amfitrió:

"un cosi germa meu ques deye Antoni Tallades (que mori a la preso) me deixa la su amula per anar jo a cavall y de alli dit corder (un corder de Rupit que acompanyà en Serrallonga en aquell viatge en el que estava malalt) y jo tots dos nos ne anarem dret a Aulot y de Aulot a Sant Llorens de al Muga y dret a Seret que ani per cami que may hi ere passat".

"y arribat en França ani dret al Viver ahont estigui una passada malalt y quant lo dit corder sen torna ab la mula de dit Tallades jo li encomani quem portas un gos de cassa que ja li digui hont lo trobaria que jol havia promes al fill de mossur del Viver y dit corder lo ana a cercar hil me porta...".

El lloc, a banda d'en Serrallonga, també havia de ser refugi d'altres bandolers catalans:
"him digue que en Guiller Clavell li havia dit si hi hauria lloch pera ell alli en França y jou digui a mossur del Viver lo qual me respongue quel fes venir que bastave que fos amich meu", "al cap de uns quants dies ja dit Guillem Clavell fou aqui yns estiguerem al Viver fins a prop de les festes de Nadal que jo men volgui tornar en Catthalunya a mudarme de roba".