UNA FANTÀSTICA PRESENTACIÓ A L'AVENC DE TAVERTET

 

Serrallonga m’ha permès coses extraordinàries i diumenge en va ser una: presentar el llibre a masia històrica de l’Avenc de Tavertet, el lloc més emblemàtic on hem estat fins ara fent la presentació.

L’Avenc forma part de la història del paradís natural del Collsacabra. I Serrallonga també forma part de la història de l’Avenc, perquè era un dels masos fautors i , com explico en el llibre, d’allà es van proveir de menjar en diferents ocasions.

L’Avenc és una masia singular per la seva història, per la seva arquitectura i pel seu entorn natural, encimbellada sobre les cingleres que s’obren a l’ample paisatge de les muntanyes de les Guilleries.

Com és singular i emotiva la seva història recent. De l’abandonament que amenaçava la seva ruïna al seu renaixement, possible gràcies a l’amor i l’esforç de la família Parris, que la van adquirir els anys noranta i l’han convertit en la seva casa i en un hotel de turisme rural extraordinari.

Va ser un privilegi la presentació de la Belinda Parris, carregada de passió com sempre, i fer-la en l’entrada mateixa de la gran masia gòtica.

I la sala es va omplir amb gent de Gent de la contrada, del Collsacabra mateix,  i també amics vinguts de lluny, com en Joffre, en Xavier o en Pep. Tot plegat convertint en encara més extraordinària la presentació i demostrant l’interès popular pel nostre bandoler.

A l’Avenc vaig explicar històries i llegendes d’en Serrallonga per Tavertet i el Collsacabra, però sobretot em vaig adonar de la fortuna que tinc que en Serrallonga m’hagi permès gaudir de  llocs com aquest, estar acompanyat amb la millor gent, i que després d’escoltar-me em diguin que els ha agradat i s’ho han passat bé. 

MIQUEL COMA, DE BANDOLER A HEROI CATALÀ

 

En la meva visita a l’Arxiu Episcopal de Vic vaig consultar els lligalls que apleguen processos a bandolers de la Cúria de Vic. En un d’ells , de l’any 1643 (!), hi apareix Miquel Coma de Fornils.

Es tracta d’una instrucció de la Batllia Reial de l’Almoina General, iniciat el 28 d’agost de 1943, contra Joan Bargas, Esteve sala, Joan Francesc Serarols, Jaume Costa i Miquel Coma de Fornils, a qui acusen del delicte de falsificació de moneda, en concret menuts vigatans.

Amb tot, l’any 1643, tampoc pogueren atrapar a Miquel Coma.  En el treball de la historiadora Eva Serra “Catalunya després del 1652: recompenses, censura i repressió” (Ed. Revista Pedralbes, 17, 1997) hi trobem una sorpresa.

Eva Serra ens explica que després de la capitulació de Barcelona  de 1652 es va fer una crida “contra traïdors, rebeldes e infels a sa magestat”. El propòsit de la crida era impulsar la denuncia contra aquestes persones i béns en benefici del patrimoni reial. La llista conté una relació de persones acusades de deslleialtat a la Corona i, per tant, lleials a les institucions catalanes. En aquesta llista hi trobem a “lo hereu Coma, de Fornils i a Miquel Coma, de Fornils”.

El mateix Miquel Coma que havia bandolejat amb en Serrallonga i el seu fill.

Un document de gran importància  per als historiadors és el “Diari d’en Joan de la Guàrdia”, pagès de l’Esquirol, escrit entre 1631 i 1687. Un  valuós document per a conèixer els episodis viscuts durant al Guerra dels Segadors al Collsacabra.

En aquest dietari Joan de la Guàrdia hi descriu que el 19 de maig de 1653 van passar dues companyies de soldats castellans pel Collsacabra. Les companyies foren atacades per Miquelets catalans, van patir grans baixes i foren assetjats a can Serra de Pruit. Allí els Miquelets van despullar els soldats i els van robar els diners. Després d’aquella audaç acció contra els soldats castellans es van dictar ordres de detenció contra setze persones de la contrada acusats de participar-hi. Una d’aquestes persones era l’hereu Coma de Fornils.

El 13 de gener de 1654 uns tres mil soldats espanyols atacaren Vic i els Miquelets hagueren de fugir. Els soldats anaren a Rupit, robant i cremant cases i creant gran terror. Després baixaren fins a la masia de la Coma de Fornils, robaren tot el que hi havia i la cremaren.

L’any següent els Coma , pare i fill, apareixen en la crida  contra els traïdors. No sabem què va ser d’ells. La masia es va refer tota, possiblement els incombustibles Coma de Fornils van poder continuar vivint-hi.

En el periòdic “Las il·lustració catalana” editat l’any 1892 es va publicar l’article “267 héroes catalans, any 1655” que recull els “jefes del partit anti-castellà o separatista que a pesar de la rendició de Barcelona vontinuaren la lluyta dels catalans aliats ab los francesos pera resistirse a la dominació castellana”. Són els nomes de la crida fet al 1655 i, naturalment, hi apareixen lo hereu Coma de Fornils i Miquel Coma de Fornils.

La tradició romàntica catalanista deia que alguns bandolers d’en Serrallonga, després de deixar de bandolejar, havien tornat a agafar les armes per a lluitar en la Revolta i la Guerra dels Segadors. No sabíem si això podia ser cert o si simplement era una imaginació dels literats  de la Renaixença que buscaven l’heroisme.

En Miquel Coma de Fornils, bandoler i posteriorment Miquelet, demostra que no era sols fruit de la imaginació i que alguns d’aquells homes de mala vida van optar, en un moment donat, per una causa més noble.

El valor de Miquel Coma  com a personatge  rau en el fet que va ser un dels principals fautors d’en Serrallonga i els homes de la quadrilla. I també en el fet que els va sobreviure.  Va ser el bandoler més longeu de la quadrilla, segur que el darrer bandoler de les Guilleries. 

"SERRALLONGA, BIOGRAFIA INÈDITA" RECOMANAT A TV3

 

Aquest passat dilluns dia 15 de juliol "Serrallonga biografia inèdita" va ser el llibre recomanat en el programa Tot es Mou de TV3.

Em van fer una entrevista curta davant l'hostal de Mallorquines de Sils, en el traçat de l'antic camí ral de Barcelona a la frontera on Serrallonga i els seus van actuar en diferents ocasions. 

En l'entrevista fan fer especial èmfasi a la gran mobilitat dels bandolers, que baixaven de les Guilleries i es movien per mig país.

El llibre el van recomanar, a banda dels aspectes inèdits que conté de la biografia del bandoler , per ser una mena de guia de viatge per conèixer el país tot passant pels llocs on va estar i actuar el famós Serrallonga.

Una recomanació que també faig jo en totes les presentacions.

En aquest enllaç  podeu veure el clip amb l'entrevista.

MIQUEL COMA, QUI TALLÀ ELS CABELLS A EN SERRALLONGA

 

La complicitat de Miquel Coma amb en Serrallonga era tal que quan el cap de quadrilla anà a França la tercera vegada, el setembre de l’any 1629, l’acompanyà un tram del camí,  fins a Colltort, tot assegurant sempre el pas del bandoler.

Aquella va ser la fugida que Serrallonga va fer sobre una mula, atès que estava malalt. Possiblement el deuria tenir a casa seva per guarir-lo, doncs van aprofitar i Coma va tallar les “polseres llargues” (els cabells llargs) a en Serrallonga, per a que no fos reconegut.

Després de Colltort en Serrallonga va continuar el camí sobre la mula, portada per un corder de Rupit, i passaren per Olot, Sant Llorens de la Muga i Ceret. Pujaren per Torre Batera i arribaren fins el Viver.

“Per lo que jom trobave de mala gana men volgui tornar en França y dits Coma de Fornils y germans Moners me acompanyaren fins a la montanya que es en vista de Olot ahont dit Coma de Fornils perquè jo anas mes dissimulat me llevat les polseres y cercaren un home quem acompanyas que ere un corder de Rupit que feye vesch  que ja es mort y un cosi  germa meu ques deye Antoni Tallades me dexa la sua mula per anar jo a cavall y de alli nos ne anarem dret a Aulot y de Aulot a Sant Llorens de la Muga y dret a Seret que ani per cami que may hi ere passat y arribat en França ani dret al Viver”

La sort d’en Joan de Serrallonga va declinar l’any 1633. El 9 de  gener de 1634 era ajusticiat i l’endemà es dictava una ordre de detenció de tota una relació de persones que sortien en les declaracions tretes sota tortura al bandoler. Miquel Coma de Fornils era una d’aquestes persones que la Justícia manava apressar.

La Justícia ja havia fet el mateix el 20 de setembre de 1624, manant detenir i processar tot un llistat de bandolers de diferents llocs de les Guilleries i les contrades properes. Entre ells manaven detenir l’hereu Comas de Fornils.

Quasi deu anys sense poder-lo atrapar, processar i castigar. Miquel Coma havia sobreviscut al mateix Serrallonga.

Però el 1634 tampoc ho van aconseguir. 

MIQUEL COMA BANDOLER

 

Miquel Coma no sols era fautor, sinó que també havia  participat com a bandoler en la quadrilla:

“y en nostra companyia es vingut lo dit Miquel Coma de Fornils aquadrillat diverses vegades armat de pedrenyals curts ... y si teníem encontre ab gent del rey també resistia com nosaltres tirant també pedrenyalades a la gent del rey”.

Havia  anat amb la quadrilla armat de pedrenyals curts i havia robat en els camins rals i en robatoris de cases.  L’any 1625 va anar amb en Serrallonga, en Miquel Arbosset de les Encies, el Gavaitx d’en Serrallonga i el Fadrí de Sau i es van posar al pas en el camí ral que va de Girona a Olot, prop d’un lloc anomenat “els Bullidors”. Allí van robar als passatgers i a un tal Masdeu, mercader de Sant Feliu de Pallerols, el detingueren i li robaren els pedrenyals que portava.vNo obstant en Serrallonga ordenà que els hi tornessin atès que era amic seu.

Acabats els  robatoris d’aquell dia anaren fins la casa de Pandís de Sant Joan de Fàbregas i feren trossos de les peces de roba que havien robat i se les repartiren a parts iguals. Miquel Coma va obtenir la seva part, com també la part igual dels diners aconseguits.

Un altre dels robatoris on va participar Miquel Coma va ser, l’any 1626, al camí ral de Santa Coloma de Farners a Vilobí d’Onyar. Segons les declaracions del Fadrí de Sau hi participaren Antoni Campeny d’Arbúcies i Jaume Planella de Sant Amanç, ja morts l’any 1631, a diferència – com testimonia el Fadrí de Sau en les seves declaracions- d’en Serrallonga i en Miquel Coma.

L’estiu de l’any 1628 Miquel Coma va encarregar a la quadrilla espiar un home d’Amer en el camí ral, en el lloc de les Fontigues de Sant Martí de Cantallops, a efecte de robar-lo, segrestar-lo i composar-lo per ser home ric. Però no va passar pel camí i no van aconseguir el propòsit.

Coma també va demanar a la quadrilla que espiessin i matessin a un tal Bosch de Pruit perquè aquest, actuant com a comissari reial, li havia mort un germà. Es veu que mai van aconseguir complir l’encàrrec

També va participar en l'encàrrec de matar als germans Pandís de Rupit. També bandoilers i vells amics d'en Serrallonga, però també objectius per assassinar si convenia, com explica el mateix Serrallonga:

“Lo Roig del Squirol ere molt amich mey y una de les vegades que dit Roig nos vingue a trobar a bosch tractarem de anar a matar als dos germans pendissos dins de la vila de Rupit que en aquexa ocasió tambe y era lo Miquel Coma de Fornils que tambens ere vingut a trobar y jou digui al jaume Fadri si volia venir ab mi ab lo Roig y ab lo Miquel Coma de Fornils a matar a dits dos germans Pandissos y dit Jaume Fadri me respongue que no podia que tenia que acudir en altra part ab lo Antich Gornes y així nosaltres hi anarem y nou effectuarem y nom recorda perqueu dexarem que nos ferem donar sopar al hostal”

El juny de 1628 també anava amb la quadrilla quan van tenim la topada amb el sometent de Viladrau i van matar a Antoni Molins.

MIQUEL COMA, EL DARRER BANDOLER DE LES GUILLERIES

 

(Fotos: Albert Roura)

Al llarg del procés sumarial d’en Serrallonga hi anem trobant noms de diferents homes que van formar part de la quadrilla que comandava. Alguns eren bandolers plenament integrats en la quadrilla, altres simples fautors que ajudaven o es beneficiaven dels bandolers, alguns que n’eren les dues coses: fautors i ocasionals bandolers.

Llegint el procés ens adonem que els bandolers anaven passant per la quadrilla i anaven essent atrapats per la Justícia i sentenciats. Llegim la seva mort després d’una etapa més o menys llarga o curta dins la quadrilla. Dels fautors no en sabem la condemna perquè no apareix en el procés sumarial.

De tots ells n’hi ha un que destaca per la longevitat. Apareix com a fautor i també bandoler ocasional en els inicis de la quadrilla i sobreviu al mateix Serrallonga, de qui era gran amic.

I fins i tot el trobem viu i convertit en heroi nacional l’any 1652.

Aquest home, qui sap si singular, va ser en Miquel Coma de la vall de Fornils.

La Coma és una masia situada al peu dels cingles de Casadevall i de Castellet, en la línia de grans parets verticals que es deixen caure des de l’altiplà del Collsacabra. Avui en dia és terme de Susqueda i en el segle XVII en terme de Rupit. Actualment és un mas rònec, caigut i guanyat per la malesa. Un vestigi de l’activa vida del passat en la fantàstica vall de Fornils.

El propietari era en Miquel Coma de Fornils era un dels majors fautors i amics d’en Serrrallonga, segons les pròpies paraules del cap de quadrilla:

“E mes dich señor  que yo conech molt be a Miquel Coma de Fornils que es del terme de Rupit lo qual es hu dels majors fautors que jo y la quadrilla teníem yns ha trets de perill de persequtio moltes vegfades venint-nos avisar que a persequtio ere exida contra nosaltres”

Miquel Coma proveïa menjar, beure, pólvora, pilotes (bales de pedrenyal), sabates i tot el que els homes podien necessitar i els ho portava al bosc. També acollia els bandolers en la seva masia i els curava quan algun d’ells estava ferit.  Això va fer amb el Monget de Tona, un  dels homes ferits en la brega amb el batlle d’Osor al Coll de Nafré, l’any 1630.

Una de les coses que procurava Miquel Coma era que la Justícia no atrapés en Serrallonga i la quadrilla. En donà testimoni el bandoler Pere Joan Paler:

 "trobantnos nosaltres lo Serrallonga jo y altres de la quadrilla en lo bosch sobre les Planes dejus de una capella ques diu Nostra Señora del Far lo dit Miquel Coma de Fornils nos vingue a trobar yns digue que tot quant y havia bullia de sometents y que creya quens tenien rodejat lo bosch ... yns trague del bosch per una part que noy hague gens de perill yns encamina deves Amer que may nos dexas fins que forem en cobro y es cert que a no guiarnos dit Coma nosaltres haviam de patir perque no podiam exir perque teniam mes de quatre cents homens de sobre quey eren lo balle de Osor, los Caselles y altres balles y sometents".

Segons el Fadrí de Sau “fiavem tant de ell com de ninguna persona del mon”. Aquest era, doncs, el nivell de confiança que li tenien.

 

CAMINADA A ROCAGUINARDA

 

Aquest cap de setmana va manar a Oristà, el poble on va néixer i viure un bandoler molt popular, predecesor d'en Serrallonga: en Perot Rocaguinarda.

Vam fer una caminada circular d’uns vuit quilòmetres per arriba al mas per pistes que voregen cingleres de terra vermella i creuen boscos i paisatges agraris.

Encimbellat sobre una petita cinglera, les pedres que queden dretes del mas Rocaguinarda, amb la seva bonica llinda catalana de grans carreus, ens demostren que estem perdent part de la nostra història. Com passa amb el mas Serrallonga, Rocaguinarda serà d'aquí poc temps un simple record. Les seves parets s'enrunen sense que ningú faci cap esforç per a salvar-les.

Amb tot, el que encara queda del mas, bastit amb grans pedres i dovelles ben tallades,  demostra perfectament que era un casal important des de l’Edat Mitjana i que els seus estadants, els Rocaguinarda, eren gent principal de la contrada.

Quan tot estigui terra, estic convençut, ens penedirem d’haver-ho deixat perdre.

La visita al mas Rocaguinarda es complementa amb una trobada poc usual: els esgrafiats del cingle dels Tres Còdols.

Tallat fruit de l’erosió que fa la riera Gavarresa, el paisatge està dominat per un seguit de cingleres on se superposen llesques de pedra vermellosa i altres sediments. Aquesta pedra és dúctil i fàcil d'esculpir. 

Situats a la roca del cingle, hi ha un conjunt d’inscripcions i gravats de diverses èpoques. S’observen noms, signes, creus, arbres de la vida, ballestes…que constaten la presència humana al llarg de la història. Conta la tradició que aquí el famós bandoler Perot Rocaguinarda va deixar inscrit el seu nom; de fet es pot constatar clarament, malgrat és impossible determinar amb certesa que fos el propi personatge qui deixés gravat el seu nom per la història.

Però en aquesta visita que nosaltres vam fer a Rocaguinarda no vam poder veure el cingle (les fotografies corresponen a una visita que vaig fer-hi fa anys). Ens va atrapar la tempesta que va creuar el país dissabte al matí i vam acabar ben xops i caminant per les pistes, allunyats de la cinglera situada al mig del bosc. Una aventura.

"EN SERRALLONGA" A LA GAZETA DE VICH (1931)

 

El text publicat es titula “En Serrallonga” i s’informa a peu de pàgina que “És un extracte de la conferència escrita per Mn. Gudiol, llegida en la cel·la del Temple Romà per Mn. Eduard Junyent el 18 de gener”.

Estem davant una síntesi de la biografia del bandoler de les Guilleries. Que s’inicia amb el seu naixement a la Sala de Viladrau i acaba amb la traïció a Santa Coloma i execució a Barcelona.

Hi apareixen dades ja conegudes de la biografia del bandoler, amb els episodis continguts en el procés sumarial que ja havia extractat Joan Cortada.

Gudiol fa un tractament desmitificador del bandoler, contrasposant la versió literària i llegendària amb la finalment vencedora dels historiadors.

No obsta, però, que també utilitza com a font d’informació el romanç que Pedro Meluco va escriure l’any 1633. Un romanç que pertany a la literatura popular del Segle d’Or que, tot i que conté dramatitzada inventiva també aporta dades que es podrien donar per verídiques. Entre altres Gudiol dona per bones les que fan referència a les companyies de soldats que el Duc de Cardona va posar a perseguir en Serrallonga i, sobretot, la possible recompensa que van aconseguir els quatre delators de Santa Coloma de Farners.

Segons Gudiol aquests s’haurien repartit sis-cents escuts d’or i quatre cèdules de llibertat. Les cèdules era una mena d’indult que es podia utilitzar per a salvar un altre condemnat, sempre i quan el delicte d’aquest darrer no fos prou greu.

La síntesi biogràfica finalitza explicant que no es va saber la fi de la Joana Macissa, qui escapà de la forca gràcies a les declaracions culpant a en Serrallonga.

L’article acaba fent una referència a la segona conferència:

“Si be la conferència anava especialment dedicada a comentar els romanços que sortiren arran de la mort d’En Serrallonga i posteriors a aquesta, ens ha semblat millor extraure solament la part històrica de la vida i facècies del bandoler de les Guilleries. De la segona conferència que no conté cap nova interessant sobre els fets del mateix, sinó que és un estudi i compendi de les comèdies, cançons i balls que entorn d’En Serrallonga s’han escrit, no en farem menció especial i si hi ha algú que li pogués interessar, no dubtem que Mn. Gudiol li facilitarà el text íntegre”.

Una segona conferència que Gudiol va dedicar als  romanços publicats de manera coetània a la mort del bandoler: el de Pedro Meluco i possiblement el de Lamuela i la mateixa comèdia escrita per Rojas, Coello i Vélez. També els balls i les cançons recollides per etnògrafs i estudiosos.

El que publicà La Gazeta de Vich, no obstant, va ser la part referida a la biografia del bandoler, deixant de banda la que es dedicà a la literatura més llegendària.

Mn Josep Gudiol també reconeixia el valor d’en Serrallonga com a element inspirador de la literatura i cultura populars. De fet les dues conferències s’avancen força anys al llibre que Joan Reglà i Joan Fuster van publicar l’any 1961 i que també es dividia en la part biogràfica i la part literària d’en Serrallonga.

Poques setmanes després de les dues conferències Mn. Josep Gudiol moria de la malaltia que el consumia. Va traspassar el 10 d’abril de  1931. La Gazeta de Vich va deixar constància del funeral de l’estimat sacerdot vigatà, que va tenir lloc el 21 d’abril.

Jo sabia de l’existència d’aquestes conferències per les cròniques en la premsa i en alguna biografia i també perquè Mn. Antoni Pladevall en va fer referència en uns articles que va publicar sobre bandolerisme en la Revista de Taradell l’any 1963, on parlava d’una “documentació inèdita de Mn. Josep Gudiol i Conill, En Serrallonga, guardada a l’Arxiu Diocessà de Vich.

En la meva recerca a l’arxiu Diocesà cap més “documentació inèdita”. La documentació a què feia referència Pladevall era possiblement  el mateix article “En Serrallonga”, retallat i encartat dins un volum que recull biografies escrites per Gudiol.

Però estic convençut que en algun lloc ha d’haver-hi més documents de Gudiol.

El material escrit per Mn Gudiol va ser citat i utilitzat per Pladevall, però també ho va ser per Miquel Bosch i Jover, autor del treball “Serrallonga y su fama perdurable” publicat en el programa del Mercat del Ram de Vic de l’any 1956. L’autor escriu que “Monsenyor Eduard Junyent ens ha facilitat la consulta del preciós arsenal inèdit, comentat, “El Serrallonga”, Recull històric, per Josep Gudiol Cunill”.

Això indica que existia, almenys l’any 1956, un text més complet del que va sortir publicat a la Gazeta. Trobar-lo pot ser objecte de noves recerques, que permetrien completar la bibliografia del bandoler amb l’aportació definitiva de Mn. Gudiol.

L’estimat Mn. Josep Gudiol també participà en la creació de la bibliografia i la projecció de la figura del bandoler Serrallonga. Un insigne home de cultura a qui la ciutat dedicà una de les columnes del Temple Romà. Un insigne home que dedicà part del seu coneixement a divulgar la figura d’en Joan de Serrallonga i que ara hem pogut recordar gràcies a la publicació de La Gazeta de Vich. Un privilegi.

EL SERRALLONGA QUE VA ESCRIURE MOSSÈN GUDIOL

 

Serrallonga és un personatge de primer ordre en la cosmologia històrica i llegendària del nostre país.

Quan mort el 1634 ho fa amb una aureola llegendària com apunta la cançó “Les ninetes ploren...” i com s’encarrega d’impulsar l’obra de teatre “El catalan Serrallonga y bandos de Barcelona”

Esdevenia així el nostre  “bon bandoler” particular. El nostre Robin Hood, el nostre Dick Turpin...

I seria així durant els segles que van de la seva mort i fins que Joan Cortada descobreix el procés sumarial del bandoler i el diari El Principado publica l’extracte l’any 1868.

Aquell any s’inicia la controvèrsia entre els partidaris de la visió romàntica del bandoler que impulsà Víctor Balaguer i els historiadors.

Des d’aquella data es publiquen llibres, articles en la premsa i referències en llibres d’història.

El segle XX comença amb la visió historicista de Mn Ramon Corbella a la Veu del Montserrat, un gran treball que també ens permet conèixer algun text del desaparegut “Llibre de notes” de Mn. Antoni Serrallonga.

S’intercala, amb l’arribada de la literatura popular, un període menys historicista.

I arribem a l’any 1931 i a la publicació que avui ens interessa.

Queda clar que la  figura d’en Serrallonga sempre ha suscitat l’interès i la curiositat d’historiadors i de literats. I l’osonenc mossèn Josep Gudiol no havia de ser diferent.

No vull parlar de la seva extensa feina com a arqueòleg, conservador i creador de la museologia a Osona; sinó de la seva tasca com a excursionista i divulgador de la figura del nostre bandoler.

L’any 1896 era soci del Centre Excursionista de Catalunya i va voler emular el mateix a la seva comarca, així va ser fundador  del Centre Excursionista de Vic, entitat creada oficialment  l’any 1911 i que va presidir fins la seva mort.

Gudiol practicava i impulsava l’excursionisme científic i renegava “de l’excursionisme esportiu i de l’alpinisme inútil” (sic). La seu del Centre era en l’edifici del Temple Romà de Vic. L’antic palau dels Montcada, el mateix edifici on segles enrere havia estat empresonada la Margarida Tallades i a on havien jutjat i penjat a Segimon Sala, germà del bandoler, l’any 1624.

I va ser en aquest espai on l’any 1931 va tenir lloc una activitat relacionada amb el bandoler Serrallonga.

Els diumenges 18 i 25 de gener de 1931 es llegeixen les dues parts de la conferència  escrita per Mn Gudiol.  Ell estava afectat per la malaltia del Parkinson i quasi no podia ja escriure.

La primera conferència, del 18 de gener, la va llegir Mn. Eduard Junyent i portava per títol “Qui era en Serrallonga”.

La segona conferència, del 25 de gener, la va llegir Mn. Lluís Romeu, i portava per títol “En Serrallonga en la literatura popular”.

D’aquesta segona he trobat una petita crònica en el periòdic “El dia Gráfico”.

De tot el conjunt de la bibliografia escrita sobre en Serrallonga em faltava conèixer el que va escriure Mn Gudiol. Per això em vaig posar en contacte amb la Unió Excursionista de Vic (entitat que va seguir al Centre Excursionista), però no es conserven els texts.

M’interessava poder accedir-hi per a poder completar la bibliografia, però també per a conèixer quina opinió podia tenir l’autor sobre el nostre bandoler.

Vam tenir la sort que una part de les dues conferències fos publicada en el diari “La Gazeta de Vich”, en el número 3838, aparegut el 10 de febrer de 1931. Gràcies a les indicacions de Lluís Santanach, vicepresident de la Unió Excursionista de Vic, vaig poder saber que la Biblioteca i Arxiu Episcopals de Vic guardaven exemplars del diari i vaig poder anar a consultar i obtenir-ne còpies.

Així, podem tenir accés al que va escriure Mn. Gudiol sobre la biografia d’en Serrallonga. Almenys una part extractada d’un text original i resumida com article

SERRALLONGA A RÀDIO CALDES

 

Amb motiu de la presentació de "Serrallonga biografia inèdita" a Caldes de Montbuí vaig tenir ocasió de ser entrevistat per la Conxi Sànchez en el seu programa "Sota les llambordes" de Ràdio Caldes.

Un programa dedicat a parlar de llibres i lectura.

Vam parlar de la relació de Serrallonga i Caldes, del perquè i del com del llibre i de les sorpreses que depara la història del bandoler de les Guilleries.

Si voleu escoltar l'entrevista, la trobareu en aquest enllaç.

LA "SOCIETAT SERRALLONGA" A BARCELONA

Quatre fotos que ens va fer en Pere Torra a la presentació d'ONA llibreria de Barcelona i que m'agraden molt i molt.

L'honor de tenir-hi i signar un llibre al mestre Oriol Garcia Quera, la complicitat amb en Jordi Suades, la possibilitat de mostrar alguns dibuixos i explicar històries i llegendes d'en Serrallonga a a la ciutat o tenir un auditori amb bandoleres ben guapes com la Farners i la Mireia (i l'Albert o l'Eva, que hi eren encara que no surtin en els fotos).

Aquesta és part de la "societat Serrallonga" que tant estimo.

"LO BANDOLER" DE L'ALBERT CAMPILLO

 

Fa unes setmanes vaig parlar de Manfred Sommer, un autor de referència dels còmics dels anys vuitanta, i això va fer que un bon amic d'aquella dècada em respongués penjant una il·lustració en l'entrada que vaig fer a Facebook.

La il·lustració és un bandoler -o un Serrallonga- fugint i essent escopetejat després de robar una cartera. Dinàmica i inspirada en la línia del manga.

L'autor és l'Albert Campillo. A finals dels vuitanta ens vam conèixer tres dibuixants de Santa Coloma (el tercer era en Quim Cantalozella), vam fer algunes exposicions i vam coincidir també en el grup que publicàvem al Llibre de la Selva (tot i que aleshores la revista va tancar) i a l'entitat Jovent del Poble.

L'Albert va anar a Barcelona i un bon dia vam coincidir , per casualitat i perquè la ciutat és petita, en un dels seus carrers.

No ens hem tornat a veure, però continuem connectats d'alguna manera mitjançant les xarxes (alguna cosa  bona havien de tenir).

Em va fer molta il·lusió el dibuix de "lo bandoler" de l'Albert. 

Un exemple més que Serrallonga uneix persones.

PERELLÓS: VIATGE A UNA TERRA DE FRONTERA I ELS SEUS ENIGMES

 

Dissabte passat vam fer una caminada especial amb amics a una terra que ens és força desconeguda tot i que està molt relacionada amb el nostre país: Perellós, al massís de les Corberes.

Perellós va ser el poble més septentrional de Catalunya fins el 1952. Terra de frontera entre Catalunya i Occitània i França, la seva història està totalment vinculada a aquesta condició de terra de frontera.

En aquest espai l’excursionista hi trobarà el cim de Montolier, que amb els seus modestos 707 metres ofereix una bona panoràmica de la plana del Rosselló i l’Aude.

Però aquest país aspre de pedra calcària, molt batut pel vent, ofereix altres atractius per a qui sap valorar les coses diferents.

El primer és el poble de Perellós. Abandonat des de l’any 1969, el passeig pels seus carrers evoca la sol·litud des llocs que han perdut la vida i tot el romanticisme que els impregna. Prop del poble també hi ha la capella de Santa Barbe.

El segon és la cova de la Cauna. Després de milions d’anys de formació la immensa cova va col·lapsar i va quedar al descobert el seu interior. És, per tant, una de les poques coves amb il·luminació natural. Els jocs de llums amb la pedra creen un espai màgic.

Altres atractius d’aquest paradís de pedra són el Roc Rodó o el castell d’Òpol, sobre la seva plataforma rocallosa.

Però més enllà dels atractius físics a aquest espai cal acostar-s’hi amb intenció de valorar les llegendes i les històries que s’hi han desenvolupat al llarg dels segles.

El lloc de Perellós està relacionat amb en Serrallonga perquè aquesta possessió del senyor de Durban va ser el motiu per la qual aquest va empresonar el Fadrí de Sau l’any 1631.

Ramon de Perellós, conseller del rei Joan I, va fer el famós viatge al purgatori de Sant Patrici d’Irlanda per a demostrar la seva innocència. Ho va deixar escrit en un dels primers llibres de la literatura catalana.

Un altre Perellós també va ser , en el segle XVII, Gran Mestre de l’Orde de Malta.

I aquest espai també és el protagonista d’extraordinàries llegendes. Està relacionat amb els misteris de Rennas el Castell, sobre els tresors càtars, l’abat Berenguer Sauniere, l’estirp dels Merovingis i la tomba de Jesucrist. Un corpus llegendari molt interessant i que recomano descobrir.

SERRALLONGA A BREDA

 

Primera presentació de "Serrallonga, biografia inèdita" en terres catalanes. 

Va ser divendres passat als Forns de Breda i amb una bona assistència de públic. 

Agraeixo molt la presentació i les paraules d'en Xavier Castanyer, director del Museu Aragay i bon amic des que lidiàvem plegats en El Llibre de la Selva.

Serrallonga continua mantenint despert el cuquet de la curiositat i la necessitat de saber. Fins i tot en un poble com Breda, que no apareix citat en el llibre. 

En aquest enllaç podeu llegir la notícia al diari Nació Digital.

Una recomanació: fins el 14 d'abril teniu l'oportunitat de visitar en aquest espai l'exposició "Viatge en globus. Un recorregut per la narrativa gràfica" on podreu veure una impressionant mostra de pàgines originals de còmics de tots els temps. 

PRESENTACIÓ A BREDA

 

Avui divendres comencem les presentacions del llibre, ja a Catalunya.

I comencem a Breda, al Centre Cultural els Forns, a les set de la tarda.

Us hi esperem. 

EL CARTELL DE LA INAUGURACIÓ DEL NOU LOCAL D'ERC

 

Divendres vam inaugurar la nova seu d'ERC a Girona. 

Per mi un moment important, perquè és el meu lloc de treball després deixar l'anterior local després de dinou anys.

Però el que em va fes especial il·lusió va ser rebre l'encàrrec de fer el cartell que recorda l'acte i el dia.

Molta il·lusió perquè hi vaig posar molta ànima i moltes ganes i crec que em va quedar prou bé. 

La il·lustració rememora aquelles que es podien veure en premsa escrita del segle passat i representa tota una corrua de personatges representatius de la història i la memòria del nostre país i també de la història del partit. Personatges que representen valors determinants del nostre caràcter.

I també em va fer especial il·lusió que el dibuix fos lliurat en el reconeixement a diverses persones vinculades amb ERC. Històrics de quan el partit no estava legalitzat, els primers regidors que van entrar quan jo ho vaig fer i no érem més de quatre, diputades amb qui he treballat colze a colze dedicant hores i desbordant optimisme,  o la consellera represaliada per facilitar el dret a votar.

Un dibuix expressa molt i també expressa la il·lusió del dibuixant.