Recordo una pel·lícula de quan era petit que es deia “Tarzan a Nova York”. Recordo la singularitat d’aquell argument: un home de la Selva tenint aventures en un entorn totalment estrany per ell, el de la gran ciutat. Aquest record em va portar a subtitular la conferència "Serrallonga torna a Barcelona" que vaig fer a l'Ateneu Barcelonès: "Un bandoler de les Guilleries a la gran ciutat".
L’any 1634 el bandoler Serrallonga era ajusticiat a la ciutat de Barcelona. Moria, però immediatament revivia mitjançant la seva llegenda i el seu mite.
La història i la recerca ens
han ensenyat que Serrallonga és un
protagonista que posa protagonisme als llocs on va actuar. I la llegenda que el
va sobreviure, a més, també es fa present en entorns físics reals. Perquè
aquesta llegenda es crea en el territori i aquest territori passa a ser-ne
protagonista.
Una de les coses que hem
descobert era que el seu radi d’acció era molt ampli. Podem sentir i explicar la seva presencia a
mig país i mis país és territori Serrallonga. I Barcelona és una de les màximes
exponents d’aquesta doble veritat: la ciutat és escenari protagonista de la història
del bandoler i també escenari de la seva llegenda.
En aquesta conferència a l'Ateneu Barcelonès vaig explicar aquest doble protagonisme de la ciutat en la història i la llegenda del
bandoler.
Però hi vaig afegir un tercer element: la cultura.
La popularitat del bandoler va
fer que esdevingués un element protagonista de la cultura popular del nostre
país. I de manera inevitable, donat el seu caràcter central i principal, la
ciutat de Barcelona va ser un dels escenaris d’on va irradiar aquesta cultura.
En properes entrades del bloc parlaré de totes aquestes històries. Que són moltes i que fan que sigui quasi igual de fàcil parlar del bandoler Serrallonga a les Guilleries, com del bandoler Serrallonga a la gran ciutat de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada