La troupe dels Onofri
era una companyia de mims i còmics d’origen marsellès que van arribar a
Barcelona a finals del segle XIX. El grup era integrat pel pare (Tamístocles),
cinc fills (Otello, Aquile, Poliuto, Telémaco i Orestes) i dues filles
(Andrómaca i Argia) , tots amb noms vinculats al teatre i a la mitologia i que
ocultaven els reals de cada membre de la família.
L’arribada dels Onofri
a Barcelona va suposar quelcom insòlit i exitós, conreant també el gènere de la
pantomima, molt atractiu, espectacular i divertit, propi dels quatre grans
ports mediterranis europeus (Marsella, Gènova, Nàpols i Barcelona).
Durant una dècada van
conrear èxits per diferents teatres de Barcelona: el Circ Eqüestre, el Teatro
Circo Barcelonés, el Circo Teatro Español ... Tan gran era el seu èxit que fins
i tot es va construir expressament un teatre de tres mil localitats (!) per a la companyia en el mateix Paral·lel, el Gran Teatro Onofri
inaugurat el maig de 1903.
Malgrat tot, l’èxit es
va acabar molt ràpidament i el setembre de 1904 els Onofri s’acomiadaven del
teatre que portava el seu nom i que passaria a dir-se Teatro Condal. El teatre
de mim, que havia atret molt de públic, començava a decaure.
Aquesta companyia de
mims va arribar a representar el “Don Juan de Serrallonga” al Teatro Circo Español del Paral·lel i s’ha
escrit d’ells que van saber mimar textos teatrals com els de Guimerà o Balaguer
i que també va ser una companyia
completa, que representaven, feien decorats, feien efectes especials
enlluernadors...
El Teatro Circo va ser el primer local d’espectacles que es
va obrir al Paral·lel barceloní i va ser molt concorregut fins que el 1907 va
quedat totalment destruït per un incendi. L’espai s’havia concebut com una gran
carpa construïda amb fusta i amb una pista apta per a espectacles de circ, que
s’aniria remodelant per adaptar-la a espectacles teatrals.
Els Onofri van mimar els
textos teatrals catalans i en van fer algunes adaptacions a la pantomima molt
aplaudides. Una d’elles va ser la del Don Joan de Serrallonga.
Els personatges del
“Don Joan de Serrallonga” mímic eren interpretats pels diferents membres de la
troupe familiar i també s’anunciava una gran comparsa d’actors, balls i cavalls sobre la pista. El pare dels
Onofri, Otello, representava el Fadrí de Sau i el seu fill Telemaque el de Don
Joan de Serrallonga. Un bon contrast, els balls i tota la cavalleria, amb el
teatre clàssic de mim.
D’aquella gran representació
dels Onofri he aconseguit un programa publicitari de la representació
realitzada al “Teatro Circo Español” el
dijous 28 d’agost de 1902.
Així doncs, el nostre
famós bandoler també va tenir la seva versió muda sobre els escenaris , de la
mà dels reconeguts i famosos Onofri. Tota una descoberta.