UNA NOVA RESSENYA DEL MEU PRIMER CÒMIC

M'ha fet molta il·lusió troba una ressenya actual del meu primer còmic de la trilogia d'en Serrallonga.

L'ha publicat en Marc Mensa, àlies "Llop Segarrenc",  en el seu bloc dedicat al món del còmic en català "Planeta Sigarra", al qual podeu accedir en aquest enllaç, també reproduït en el bloc "Comicat".

La il·lusió és pel text que ha dedicat al meu còmic de l'any 2009, però també per l'esforç que ha dedicat a trobar, adquirir i llegir un exemplar.

Vaig coincidir amb en Marc el Vicòmic de fa dos anys, vam estar parlant i em va comprar els dos darrers llibres de la trilogia atès que el primer estava exhaurit.

En Marc va rastrejar per internet i finalment, en el portal de Todocolección (el mateix on jo trobo tresors bibliogràfics d'en Serrallonga)  va aconseguir comprar-ne un.

Per a un modest dibuixant com jo, aquest gest d'un lector és motiu d'orgull i agraïment. Gràcies Marc.

LA REVOLTA DELS SEGADORS A LA SELVA

En el còmic en Serrallonga passa a ser protagonista de la Revolta dels Segadors durant la campanya que els revoltats catalans van iniciar a la plana de la comarca de la Selva contra els terços militars comandats per Leonardo de Moles.

El maig de 1640 el saqueig de Santa Coloma va moure a centenars de pagesos i vilatans disposats a plantar cara els militars reials i aquests van optar per retirar-se fins a Blanes.
Durant tot el camí el terç napolità va ser perseguit i atacat per la guerrilla .
Aquell aixeament popular i els fets de maig poden ser llegits en el llibre que us enllaço (capítol 15, pàgina 423 i següents):

La revolta catalana 1598-1640 : un estudi sobre la decadència d'Espanya.

De J.H. Elliott

PUNTS DE VENDA DEL CÒMIC

Aquestes darreres setmanes m'ha tocat fer de "distribuidor" del còmic per diferents municipis. He rememorat la feina que ja vaig fer fa anys.
En aquests moments es poden trobar exemplars del llibre a:
- Santa Coloma de Farners: LLIBRERIA BUTINYÀ i PAPERERIA L'ANTULL
- Arbúcies: ESTANC NEC4 2008 i PAPERERIA JEIMAR
- Viladrau: ESTANC VILADRAU
- Sant Hilari Sacalm: PAPERERIA LA GUILLA D'OR
- Girona: CÒMICS 22 i LLIBRERIA LES VOLTES

VIDEO DE PRESENTACIÓ D'ESCENARIS

Una de les finalitats del còmic és donar a conèixer els espais històrics on va viure en Serrallonga i d'altres localitzacions que apareixen en el relat.
Per això vaig elaborar un petit video de presentació d'aquests espais , enllaçant imatges fotogràfiques amb vinyetes del còmic.
El resultat és el que podeu veure aquí.
Us convido a visitar tots aquests llocs, on podeu sentir-vos atrapats per al història.

ACTE DE PRESENTACIÓ DE LLIBRE

Aquest divendres dia 17 d'abril hem fet la presentació del llibre a Santa Coloma de Farners.
Vull agrair la presència de tots els que m'hi acompanyaren, a en Xavi Bruset i en Miquel Borrell per les seves intervencions i a en Joan Martí la notícia que ha redactat per a la web de l'Ajuntament i que aquí reprodueixo.

PRESENTACIÓ DEL CÒMIC

El divendres 17 d'abril fem la presentació del còmic a Santa Coloma.
Esteu tots convidats.

VIDEO DE PRESENTACIÓ

Aquí teniu una proposta de video de presentació del còmic que m'he entretingut a fer.

En els crèdits hi haurien de figurar la Mireia (la meva filla) , que anava supervisant el procés de creació, i en Tet , sense ell no sé com hauria aconseguit penjar això al blog.

Espero que us agradi.

LA REVOLTA DELS SEGADORS A SANTA COLOMA

La història que s'explica en el còmic ens situa en Serrallonga en plena Revolta dels Segadors.

La situació al país era extrema, amb penúries causades per les males collites. En aquest entorn, que els pobles i viles haguèssin d'acollir tropes castellanes assentades a Catalunya en la guerra que mantenia el Rei amb França, no va fer més que empitjorar la situació.

Santa Coloma de Farners va esdevenir protagonista de la Revolta quan el 30 d'abril de 1640, l'agutzil reial Monrodón, va venir-hi per a donar l'ordre d'allotjar al municipi els soldats del Terç de Leonardo de Moles.

Es va produir un aldarull i els vilatans el varen matar, cremant-lo a ell i al seu seguici en un hostal on s'havien refugiat.

El Virrei de Catalunya va ordenar per això la destrucció de la vila, missió que van complir els soldats el dia 14 de maig.

La crema de Santa Coloma - de Riudarenes al pas de les tropes que fugien cap a Blanes- va esperonar la revolta total dels catalans contra els soldats i la monarquia castellana

CORSARIS MALLORQUINS

"Entre corsaris i bandolers l'ajuda és obligada", respon la capitana a en Serrallonga quan aquest li demana ajuda.

El cert és que els cors mallorquí i l'eivissenc era dels més temuts de la Mediterrània, junt amb tots els que provenien de la costa magribí.

Aquests navegants , que a diferència dels pirates posaven el seu servei a mans de qui millor els pagava, van senyorejar per les aigües de la nostra mar durant segles. Alguns d'ells eren moriscs expulsats a partir de la derrota del regne de Granada i que no van poder trobar altra ocupació que piratejar per tota la costa del país que s'havien vist obligats a deixar.

Tots els Estats del sud d'Europa es feien amb el servei dels corsaris, pagant-los per a que aquests abordessin naus d'Estats amb els que s'estava en competència o en guerra.

Durant la Guerra dels Segadors les autoritats catalanes van arribar a pagar el servei de corsaris i a crear un servei corsari propi per atacar galeres i galiots espanyols que actuaven vora la costa catalana.


El vaixell corsari per excel·lència era el "xabec", una nau d'orígen àrab i de vela llatina. La seva velocitat i artilleria la van convertir en la nau més temible i eficaç de la Mediterrània.

PERSONATGES: EL TINENT MONTPALAU

El tinent Montpalau és un fidel soldat de la Generalitat i representa l'obediència a l'ordre establert, fins i tot al Rei.

No obstant això està disposat a obrir els ulls i a fer el camí que ha fet en Serrallonga però a l'inversa. Si un està disposat a passar de bandoler a soldat, l'altre pot estar-ho de passar de soldat a proscrit de la Llei.

El tinent Montpalau és un personatge que ja havia dibuixat l'any 1985 en el meu primer còmic sobre el bandoler. Llavors era el perseguidor del bandoler al qual arribava a respectar i fins i tot a admirar.

Ara he recuperat el mateix personatge i amb el mateix rostre, fins i tot amb el mateix rol dins la història.

MODIFICANT PÀGINES

Les dues primeres pàgines que vaig dibuixar les vaig fer sense un dels meus estris indispensables: la pluma.

Vaig probar de dibuixar-les amb amb rotulador permanent. Com que no em va agradar el resultat al final vaig decidir fer-les de nou amb les eines i l'estil amb el que havia seguit a partir d'aquestes dues primeres.

Les eines amb les que he fet el còmic?. Una pluma de dibuix, tinta xinesa, acuarela líquida i acrílics.

Tot això guardat dins una caixa de sabates, doncs el meu estudi ha estat indistintament totes les taules que he trobat: he dibuixat a la cuina i al menjador de casa, a la terrassa de l'apartament durant les vacances, a la platja al migdia i totes les matinades d'agost en unes taules de pícnic de l'Estartit. Com enyoro la taula de dibuix i l'estudi que tenia quan dibuixava de jove!.

TORNANT DE NOU A EN SERRALLONGA

Més o menys al mes de juny d'aquest any, quan em va entrar el "cuquet" de tornar a dibuixar en Serrallonga, vaig fer una primera il·lustració amb el personatge i alguns possibles bandolers.

No vaig finalitzar tot el dibuix, però va servir per a començar a perfilar el rostre del bandoler i d'alguns companys (en Toca-Son i el Fadrí de Sau).

Feia setze anys que no agafava els colors i vint-i-set des que no dibuixava el bandoler.

N'hi va haver prou de fer aquest dibuix per tornar a tenir totes les ganes de continuar dibuixant-lo.

PERSONATGES : EL BARÓ DE NYER

Alguns esboços amb evolucions de Tomàs de Banyuls, el baró de Nyer.
Deu ser que en ser un noble de vida regalada que m'ha sortit com a un dels pocs personatges de cara riallera.
El full conté també un dibuix del diputat Pau Claris.

PERSONATGES : LA JOANA MASSISSA

Per a donar rostre a la Joana Massissa no vaig donar gaires voltes. Directament vaig anar a dibuixar a l'Anna, la meva companya. L'he dibuixat tantes vegades durant aquests vint anys que no veia motius per buscar altres inspiracions.
Sobre el que si que vaig donar voltes va ser en el vestuari. Havia de ser d'época, propi per a una dona , però específicament per a una dona aventurera.

PERSONATGES : EN SERRALLONGA

Per a dibuixar en Joan Serrallonga vaig buscar un rostre que fos atractiu però rude al mateix temps.

VOLANT SOBRE EL SETGE DE SALSES

Aquesta és una de les pàgines que més m'agraden del llibre.

Es tracta d'un vol en picat al llarg del camp de batalla del setge de Salses, fent una aproximació cap a la fortalesa i arribant fins a la trinxera on es troben els protagonistes del còmic.

Les imatges mostren el procés creatiu, des del primer esboç, passant per les tres vinyetes entintades i la pàgina definitivament acabada a color.

ELS PERSONATGES

El que havia de ser una proposta de portada es converteix en una de les pàgines de les guardes del llibre i serveix per a presentar cinc dels personatges que es repeteixen al llarg del còmic:
- En Serrallonga
- La Joana Massissa, l'amor del bandoler i companya guerrillera
- Tomàs de Banyuls, baró de Nyer, noble rossellonés que deixa les terres del Conflent per ajudar el seu país
- El tinent Montpalau, dels regulars de la Generalitat, qui farà una transició personal cap el compromís
- La capitana Aina Ballester, integrant dels corsaris mallorquins que posar-se al servei de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors.

LA PORTADA

Aquesta és la portada per la qual m'he decidit.
Simple, amb la única presència del bandoler, buscant que la imatge ajudi a visualitzar el còmic des de l'estanteria estant.

PRIMERA PÀGINA : SANT HILARI SACALM

El mes de setembre el còmic estava enllestit.
L'octubre, però, hi he afegit quatre noves primeres pàgines.
El motiu: considerava que quedava alguna cosa penjada en la història que havia explicat i, aquesta, era el motiu pel qual un bandoler podia deixar enrera la seva vida de de delinqüent i convertir-se en un defensor del seu país. O sigui, com en Serrallonga adquiria un nou compromís amb el seu país.
De fet, en el segle XVII alguns membres de la quadrilla d'en Serrallonga, com altres bandolers, varen lluitar a favor de Catalunya durant la Guerra dels Segadors.
Els nobles també ho van fer. Tomàs de Banyuls, el baró de Nyer, va lluitar contra els castellans i més tard contra els francesos una vegada s'havia consumat l'esquarterament de Catalunya amb el Tractat dels Pirineus.
De les quatre noves pàgines us en mostro la primera, una pàgina amb una sola gran vinyeta que ens situa al poble de Sant Hilari Sacalm, un dia de mercat al qual hi han vingut gent de tota la contrada ...

EL MEU SERRALLONGA

Aquest és el Serrallonga del que us aniré parlant, com podeu deduir es tracta d'un còmic. Espero que la imatge us sigui prou suggeridora.