El text publicat es titula “En
Serrallonga” i s’informa a peu de pàgina que “És un extracte de la conferència
escrita per Mn. Gudiol, llegida en la cel·la del Temple Romà per Mn. Eduard
Junyent el 18 de gener”.
Estem davant una síntesi de la
biografia del bandoler de les Guilleries. Que s’inicia amb el seu naixement a
la Sala de Viladrau i acaba amb la traïció a Santa Coloma i execució a
Barcelona.
Hi apareixen dades ja
conegudes de la biografia del bandoler, amb els episodis continguts en el
procés sumarial que ja havia extractat Joan Cortada.
Gudiol fa un tractament
desmitificador del bandoler, contrasposant la versió literària i llegendària
amb la finalment vencedora dels historiadors.
No obsta, però, que també
utilitza com a font d’informació el romanç que Pedro Meluco va escriure l’any
1633. Un romanç que pertany a la literatura popular del Segle d’Or que, tot i
que conté dramatitzada inventiva també aporta dades que es podrien donar per
verídiques. Entre altres Gudiol dona per bones les que fan referència a les
companyies de soldats que el Duc de Cardona va posar a perseguir en Serrallonga
i, sobretot, la possible recompensa que van aconseguir els quatre delators de
Santa Coloma de Farners.
Segons Gudiol aquests
s’haurien repartit sis-cents escuts d’or i quatre cèdules de llibertat. Les
cèdules era una mena d’indult que es podia utilitzar per a salvar un altre
condemnat, sempre i quan el delicte d’aquest darrer no fos prou greu.
La síntesi biogràfica
finalitza explicant que no es va saber la fi de la Joana Macissa, qui escapà de
la forca gràcies a les declaracions culpant a en Serrallonga.
L’article acaba fent una
referència a la segona conferència:
“Si be la conferència anava
especialment dedicada a comentar els romanços que sortiren arran de la mort
d’En Serrallonga i posteriors a aquesta, ens ha semblat millor extraure
solament la part històrica de la vida i facècies del bandoler de les Guilleries.
De la segona conferència que no conté cap nova interessant sobre els fets del
mateix, sinó que és un estudi i compendi de les comèdies, cançons i balls que
entorn d’En Serrallonga s’han escrit, no en farem menció especial i si hi ha
algú que li pogués interessar, no dubtem que Mn. Gudiol li facilitarà el text
íntegre”.
Una segona conferència que
Gudiol va dedicar als romanços publicats
de manera coetània a la mort del bandoler: el de Pedro Meluco i possiblement el
de Lamuela i la mateixa comèdia escrita per Rojas, Coello i Vélez. També els
balls i les cançons recollides per etnògrafs i estudiosos.
El que publicà La Gazeta de
Vich, no obstant, va ser la part referida a la biografia del bandoler, deixant
de banda la que es dedicà a la literatura més llegendària.
Mn Josep Gudiol també
reconeixia el valor d’en Serrallonga com a element inspirador de la literatura
i cultura populars. De fet les dues conferències s’avancen força anys al llibre
que Joan Reglà i Joan Fuster van publicar l’any 1961 i que també es dividia en
la part biogràfica i la part literària d’en Serrallonga.
Poques setmanes després de les
dues conferències Mn. Josep Gudiol moria de la malaltia que el consumia. Va
traspassar el 10 d’abril de 1931. La
Gazeta de Vich va deixar constància del funeral de l’estimat sacerdot vigatà,
que va tenir lloc el 21 d’abril.
Jo sabia de l’existència
d’aquestes conferències per les cròniques en la premsa i en alguna biografia i
també perquè Mn. Antoni Pladevall en va fer referència en uns articles que va
publicar sobre bandolerisme en la Revista de Taradell l’any 1963, on parlava
d’una “documentació inèdita de Mn. Josep Gudiol i Conill, En Serrallonga,
guardada a l’Arxiu Diocessà de Vich.
En la meva recerca a l’arxiu
Diocesà cap més “documentació inèdita”. La documentació a què feia referència
Pladevall era possiblement el mateix
article “En Serrallonga”, retallat i encartat dins un volum que recull
biografies escrites per Gudiol.
Però estic convençut que en
algun lloc ha d’haver-hi més documents de Gudiol.
El material escrit per Mn
Gudiol va ser citat i utilitzat per Pladevall, però també ho va ser per Miquel
Bosch i Jover, autor del treball “Serrallonga y su fama perdurable” publicat en
el programa del Mercat del Ram de Vic de l’any 1956. L’autor escriu que
“Monsenyor Eduard Junyent ens ha facilitat la consulta del preciós arsenal
inèdit, comentat, “El Serrallonga”, Recull històric, per Josep Gudiol Cunill”.
Això indica que existia,
almenys l’any 1956, un text més complet del que va sortir publicat a la Gazeta.
Trobar-lo pot ser objecte de noves recerques, que permetrien completar la
bibliografia del bandoler amb l’aportació definitiva de Mn. Gudiol.
L’estimat Mn. Josep Gudiol
també participà en la creació de la bibliografia i la projecció de la figura
del bandoler Serrallonga. Un insigne home de cultura a qui la ciutat dedicà una
de les columnes del Temple Romà. Un insigne home que dedicà part del seu
coneixement a divulgar la figura d’en Joan de Serrallonga i que ara hem pogut
recordar gràcies a la publicació de La Gazeta de Vich. Un privilegi.
