divendres, 27 d’abril del 2018

“EL BANDOLER SERRALLONGA A BRUNYOLA” A QUADERS DE LA SELVA






“Quaderns de la Selva” és una edició miscel·lània anual que edita des de l'any 1984 el Centre d’Estudis de la Selva, juntament amb l'Arxiu Històric Comarcal de Santa Coloma de Farners. El seu objectiu és permetre la divulgació d'estudis i aportacions referits a la comarca històrica de la Selva i fer possible el contacte entre els investigadors i estudiosos que treballen en aquest àmbit i el públic interessat. Els seus àmbits temàtics s'emmarquen dins de les ciències humanístiques, destacant-ne l'arqueologia, la història local, la història de l'art i l'estudi de les fonts documentals. Aquesta revista també inclou un apartat de ressenyes i de bibliografia comarcal.

Ara acaba d’aparèixer publicat el seu número 29 i aquest conté l’article “El bandoler Serrallonga a Brunyola” escrit per l’investigador i bon amic Ricard Teixidor Palau a partir de les meves recerques en el procés sumarial del bandoler i els seus coneixements i aportacions sobre les masies i el  terme de l’antiga baronia de Brunyola.

Com diu el resum de l’article: “El terme del Castell de Brunyola, situat entre les Guilleries i la plana de la Selva, va ser lloc de pas per part del bandoler Serrallonga per anar a robar al camí ral barcelonès i altres llocs. A més, hi va cometre assalts, robatoris i segrestos en masies i va saltejar camins. Per dur a terme aquest est8udi, hem fet el buidatge de tot el procés sumarial. D’aquesta manera, hem pogut extreure els noms des masos on va actuar, els hem identificat amb els actuals i expliquem quin tipus d’actuació hi va fer segons les declaracions i confessions dels propis testimonis. També hem trobat i donem els nom de les persones que li feien de fautors”.

L’estudi publicat conté un quadre que sintetitza la localització en el procés sumarial del bandoler de les persones, masos i dates de les actuacions; la relació de saltejaments de camins, segrestos i robatoris comesos en les masies del terme; la relació de fautors i també la perseguidors  que en Serrallonga va tenir a Brunyola. Tot això documentat a partir del buidatge del procés sumarial i també dels coneixements que Ricard Teixidor té dels masos de l’antiga baronia, cosa que ha permès localitzar perfectament cada passatge.

Completa l’estudi la bibliografia i també dues de les il·lustracions que vaig fer per acompanyar les entrades del meu bloc que han servit de base per  a l’article ara publicat als “Quaderns de la Selva”. El sumatori de les dues eines, bloc i estudi publicat, esdevé l’eina més completa i definitiva per a conèixer la història d’en Serrallonga a Brunyola.

dimarts, 24 d’abril del 2018

SERRALLONGA A CAN MORAGUES






Aquest diumenge vaig tenir el plaer d'organitzar l'activitat "Guaita en Serrallonga" a Can Moragues de Riudarenes. M'estrenava en una activitat familiar i va ser molt divertit..

Vaig posar-me en la pell d'un bandoler de les Guilleries i vam anar a buscar en Serrallonga.

Vaig explicar històries de quan els bandolers baixaven fins el camí ral, tot passant per les muntanyes de Santa Coloma i Riudarenes que teníem just darrere nostre.

Vaig ensenyar a dibuixar el "Serrallonga caparrut" als menuts i vaig adonar-me de nou que tenim un gran planter de futurs artiste.

I vam acabar amb un tastet del ball d'en Serrallonga.

I tot això en el marc incomparable de l'era de Can Moragues, amb les muntanyes de les Guilleries fent de teló de fons en el paisatge.

Can Moragues de Riudarenes és un espai , reponsabilitat de la Fundació Emys, on hi conviuen tres projectes:  protecció i sensibilització ambiental i del territori, dinamització mediambiental i cultural i producció, degudatació  i venda de producte ecològic i de proximitat. Us ho recomano.

divendres, 20 d’abril del 2018

L’ASSALT A LA RECTORIA DE COGOLLS

 L'església de Sant Cristòfol de Cogolls.
 L'antiga rectoria (foto: Dronner.cat)
El mas Vilar de Cogolls.



El pas d’en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries per la vall de Cogolls és recordat, sobretot, per l’assalt a la rectoria; un dels primers actes de bandidatge del bandoler de Querós.

El mateix Serrallonga ens ho explica en la seva confessió:

“E mes dich señor que es veritat que en lo mes de setembre de dit any 1623 nos vingue a trobar Joan Vila dit lo hereu Vila de Cugolls en lo bosch prop de ma casa ahont eram Pere Joan Puig de la Vall, Rafel Morell alias Vilanna, Joan Sala mon mig germà, Segimon Ferrer, tots ja preterits, y jo testimoni yhs digue que anassem a robar la casa o rectoria del rector de Cogols ques deya mossen Albert (per les declaracions de Rafel Morell sabem que el rector es deia Jeroni Albert i Vilamala) com de fet jo y los per mi prop nomenats tots armats de nostres pedrenyals curts y llarchs anàrem en dita rectoria y a la que forem junt a ella trobarem a dit rector ab altres y en veurens nos tiraren uns quants tirs de pedrenyal y fugiren dexant dita rectoria y nosaltres entrarem dintre y robarem de dita rectoria los diners quey trobarem dues tasses de plata sis culleres de plata y altres coses que nons entretinguérem molt per por que no tornassen ab mes gent si be es veritat que nosaltres volíem agafar a dit rector per composarlo perquè deyen que ere home rich y que sempre aportave ab si molts diners y fet dit robo nos ne anàrem per una montanya amunt de bella nit y ferem cap prop de Rupit y de jus la roca del Far nos partirem lo dit robo que cada hu prengue sa part igualment y jo al mia”.

El bandoler Rafel Morell explica en la seva confessió que era Joan Vila de Cogolls qui “ens guiave y a la matinada nos mostra per hont havíem de entrar yns anàrem en un bosch y aguardarem fins al vespre de aquell dia”. També explica que per a trobar la resta de la quadrilla que anirien a Cogolls i que estava amagada pels boscos de Querós, tirà un tir de pedrenyal i així el sentiren i els trobà.

Per la seva part Segimon Ferrer, arbucienc que sovintejava al quadrilla, explica que Joan Vila els portà tres o quatre pollastres morts i plomats , un pa i un formatge, que es van menjar tots aquell dia en una cabanya relativament propera a la rectoria de Cogolls.

Presumiblement aquest Joan Vila, inductor del frustat segrest del rector i assalt de la rectoria, seria l’hereu del mas Vilar, un mas situat riera de Cogolls amunt.

dimarts, 17 d’abril del 2018

EN FONTANIL DE COGOLLS



A la vall de Cogolls hi trobem la masia del Fontanil , situada darrera mateix de l’església. El propietari d’aquest mas era fautor d’en Serrallonga. Per aquí va passar-hi pels vols de Nadal de 1631, camí de França:

“Una nit arribarem en casa de T. Fontanills de Cugolls ahont picant a la porta respongue lo dit Fontanills y desclarantse lo Serrallonga que rem nosaltres encontinent dit Fontanills baxa obrir y dit Serrallonga entra dins y tantost nos tragueren a sopar de fora y mentre sopàvem dit Fontanills estigue en nostra companya conversant ab nosaltres y havent dit lo Serrallonga al Fontanills que nosaltres feyem camí deves França y quens sercas un home per acompanyarnos dit Fonanills nos atrassa un hostaler que esta un poch mes amunt de sa casa lo qual nos acompanya fins al lloch de Bianya de ont  en fora sen torna”

Els bandolers Jaume Masbernat, àlies Jaume Viola, i Pere Joan Paler, que acompanyaven en Serrallonga i el Fadrí de Sau en aquella fugida cap a França,  també en fan esment en les seves declaracions: “yns tragueren a menyar dins una cabanya quey ha ha prop de casa ... y apres nos ne anàrem en un hostalot quey ha un poquet mes amunt al qual entrarem y prenguérem unes botifarres per menyar per lo camí”.

El mateix Joan de Serrallonga explica que en aquest mas de Cogolls hi havia fet parada en altres ocasions perquè en Fontanil “ere amich y conegut meu y en sa casa ere jo estat altres vegades així sol com ab la quadrilla y dit Fontanills nos havia donat a menyar y a beurer dins casa cada vegada quey erem estats de molt bona gana y ab molta amistat”.

Els bandolers diuen que l’home que acompanyà els bandolers fins a la vall de Bianya i els proveí de vi i menjar era un hostaler d’un mas situat una mica més amunt del Fontanil, aquesta casa deuria ser ben possiblement l’actual Ca l’Hoste.