dimarts, 17 de novembre del 2009
dilluns, 9 de novembre del 2009
dimarts, 3 de novembre del 2009
MAKING OF : SERRALLONGA A SANTA COLOMA
Una part del llibret que conté el programa de la Festa de la Ratafia d'enguany conté quatre llegendes a l'entorn de la figura del bandoler Serrallonga.
Es tracta de llegendes "adaptades" on la ratafia pren protagonisme.
Les pàgines estan il·lustrades amb un seguit de fotografies que escenifiquen el contingut de les llegendes i hi apareix en Serrallonga, la Joana, un bisbe, els bandolers de la quadrilla , els soldats i els propietaris del Sobirà.
Un grup de companys de Santa Coloma ens vam reunir per a fer la sessió fotogràfica, liderats per un magnífic Serrallonga interpretat pel gran Lluís Bayés.
Ens ho vam passar pipa i crec que el resultat (intepretació, escenografia i vestuari, qualitat de les fotografies...) és de molta qualitat.
No perdeu l'oportunitat d'aconseguir el llibret i veure el producte.
Vaig fer un seguit de fotografies de la sessió, una mena de "making of" d'aquell dia i del nou Serrallonga que ha arribat a Santa Coloma aquesta 28a. Festa de la Ratafia.
Es tracta de llegendes "adaptades" on la ratafia pren protagonisme.
Les pàgines estan il·lustrades amb un seguit de fotografies que escenifiquen el contingut de les llegendes i hi apareix en Serrallonga, la Joana, un bisbe, els bandolers de la quadrilla , els soldats i els propietaris del Sobirà.
Un grup de companys de Santa Coloma ens vam reunir per a fer la sessió fotogràfica, liderats per un magnífic Serrallonga interpretat pel gran Lluís Bayés.
Ens ho vam passar pipa i crec que el resultat (intepretació, escenografia i vestuari, qualitat de les fotografies...) és de molta qualitat.
No perdeu l'oportunitat d'aconseguir el llibret i veure el producte.
Vaig fer un seguit de fotografies de la sessió, una mena de "making of" d'aquell dia i del nou Serrallonga que ha arribat a Santa Coloma aquesta 28a. Festa de la Ratafia.
Etiquetes de comentaris:
Propostes i activitats,
Santa Coloma de Farners
divendres, 30 d’octubre del 2009
LA RATAFIA D'EN SERRALLONGA
Del 5 al 8 de novembre a Santa Coloma celebrem la 28a edició de la nostra Festa de la Ratafia.
Una proposta de festa al voltant del nostre licor preferit.
En motiu de la festa la Pastisseria Trias ha produït una ratafia pròpia i li ha posat per nom "RATAFIA D'EN SERRALLONGA".
Em van demanar si podien reproduir en la etiqueta la portada de Serrallonga 1640 i vaig acceptar encantat.
El resultat és una bonica botella. Però més bo és - segur- el seu contingut.
Podreu adquirir-la durant la Festa de la Ratafia a la botiga de la pastiseria. Amb galetes de Santa Coloma la combinació és inigualable!.
Una proposta de festa al voltant del nostre licor preferit.
En motiu de la festa la Pastisseria Trias ha produït una ratafia pròpia i li ha posat per nom "RATAFIA D'EN SERRALLONGA".
Em van demanar si podien reproduir en la etiqueta la portada de Serrallonga 1640 i vaig acceptar encantat.
El resultat és una bonica botella. Però més bo és - segur- el seu contingut.
Podreu adquirir-la durant la Festa de la Ratafia a la botiga de la pastiseria. Amb galetes de Santa Coloma la combinació és inigualable!.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
dissabte, 10 d’octubre del 2009
SERRALLONGA TORNA A SANTA COLOMA
Etiquetes de comentaris:
Propostes i activitats,
Santa Coloma de Farners
dijous, 8 d’octubre del 2009
Escenaris : LA VIA ÀNNIA
En el còmic hi ha una vinyeta on en Serrallonga i la quadrilla tornen de Nyer passant per la via romana de Capsacosta, també coneguda com a Via Ànnia.
Fa anys faig fer aquest camí amb la família i va ser un passeig realment agradable.
Es tracta de la via romana més ben conservada que queda al país, situada a cavall del Ripollès i la Garrotxa (uneix Sant Pau de Seguries i la Vall de Vianya) i en l'antigor es tractava d'una via secundària que enllaçava amb la Via Augusta i permetia el transport dels minerals extrets a la zona.
És una caminada molt recomanable, fàcil i senyalitzada, en la qual el magnífic paisatge acompanya les passes que hom fa sobre una calçada plena d'història.
Podeu trobar més informació als següents dos enllaços:
- Ajuntament de la Vall de Vianya
- Web de rutes www.pujades.cat
Fa anys faig fer aquest camí amb la família i va ser un passeig realment agradable.
Es tracta de la via romana més ben conservada que queda al país, situada a cavall del Ripollès i la Garrotxa (uneix Sant Pau de Seguries i la Vall de Vianya) i en l'antigor es tractava d'una via secundària que enllaçava amb la Via Augusta i permetia el transport dels minerals extrets a la zona.
És una caminada molt recomanable, fàcil i senyalitzada, en la qual el magnífic paisatge acompanya les passes que hom fa sobre una calçada plena d'història.
Podeu trobar més informació als següents dos enllaços:
- Ajuntament de la Vall de Vianya
- Web de rutes www.pujades.cat
divendres, 2 d’octubre del 2009
EL MEU SERRALLONGA DE 1987
Entre els anys 1985 i 1987 vaig publicar a la revista RESSÒ de Santa Coloma un còmic amb una biografia adaptada del bandoler Serrallonga.
El 1987 la revista va decidir editar en un àlbum allò que havíem estat publicant a raó de dues pàgines per mes.
L'altre dia , a Sant Hilari, algú em va preguntar si encara quedaven llibres d'aquells. Han passat tants anys que ja no en queden.
M'he decidit a escanejar un exemplar dels que guardo i aniré penjant pàgines periòdicament, cada cert temps en funció de les disponibilitats que tingui. Era el segon còmic que feia i la seva qualitat és relativa.
Però crec que és una manera fàcil de conèixer la biografia del nostre bandoler, per més que hi hagi alguna llicència històrica o floritures "aventureres". Espero que us agradi.
Etiquetes de comentaris:
La vida i la mort del bandoler Serrallonga
dimarts, 29 de setembre del 2009
UNA LLEGENDA DE BANDOLERS
La tradició oral i escrita ens ha deixat moltes llegendes a l'entorn d'en Serrallonga i els seus homes.
Rebuscant en papers vells de la meva àvia vaig trobar un exemplar de la revista "D'ací i d'Allà" publicada l'any 1922.
Curiosament, aquell exemplar contenia un article sobre Santa Coloma de Farners i el seu balneari -el Termes Orion- i per a il·lustrar les bones propietats de l'aigua termal d'aquest indret, s'ajudava d'una llegenda sobre els bandolers de la quadrilla.
Tot i la llunyania de Santa Coloma i Queròs, l'article també afegia una fotografia de la Roca del Castell de l'Illa.
L'article ens explica:
"La tradició més antiga que es coneix d'aquelles aigües, és la dels lladres d'En Serrallonga, tan bellament glosada pel poeta Suriñach Senties.
No ens podem estar de transcriure-la; diu:
"Els lladres d'En Serrallonga eren batuts. Dos d'ells, udolant com llops, baixaven de les Guilleries.
Aquí, en aquest racó, no pogueren més. Ja queia la tarda, i llurs ferides, brutes de terra, s'obrien com flors de febre.
Un lladre - el mal lladre, boca d'infern- deia un rosari de renecs.
L'altre el bon lladre- va implorar al cel.
Aleshores Santa Coloma, invisible, que mai no seampara aquests cims ni aquests camps de l'alta muntanya catalana, va devallar pietosa. Si eren lladres, eren també homes i ... ferits", i, ai!, que el pecador penedit era el Senyor qui el preferia.
I la Santa va fer brollar l'aigua guaridora, tan generosa, rica i tèbia com si li brollés del costat compasiu.
Oh, quina tebior de niu per als lladres, avesats a domir ocults a les coves.
D'aleshores ençà l'aigua ha brollat inacabable, car les gràcies dels sants son eternes. Demés, els sofrents i els ferits no acaben mai, perquè cap lluita no fineix en la vida sinó que la vida mateixa".
Rebuscant en papers vells de la meva àvia vaig trobar un exemplar de la revista "D'ací i d'Allà" publicada l'any 1922.
Curiosament, aquell exemplar contenia un article sobre Santa Coloma de Farners i el seu balneari -el Termes Orion- i per a il·lustrar les bones propietats de l'aigua termal d'aquest indret, s'ajudava d'una llegenda sobre els bandolers de la quadrilla.
Tot i la llunyania de Santa Coloma i Queròs, l'article també afegia una fotografia de la Roca del Castell de l'Illa.
L'article ens explica:
"La tradició més antiga que es coneix d'aquelles aigües, és la dels lladres d'En Serrallonga, tan bellament glosada pel poeta Suriñach Senties.
No ens podem estar de transcriure-la; diu:
"Els lladres d'En Serrallonga eren batuts. Dos d'ells, udolant com llops, baixaven de les Guilleries.
Aquí, en aquest racó, no pogueren més. Ja queia la tarda, i llurs ferides, brutes de terra, s'obrien com flors de febre.
Un lladre - el mal lladre, boca d'infern- deia un rosari de renecs.
L'altre el bon lladre- va implorar al cel.
Aleshores Santa Coloma, invisible, que mai no seampara aquests cims ni aquests camps de l'alta muntanya catalana, va devallar pietosa. Si eren lladres, eren també homes i ... ferits", i, ai!, que el pecador penedit era el Senyor qui el preferia.
I la Santa va fer brollar l'aigua guaridora, tan generosa, rica i tèbia com si li brollés del costat compasiu.
Oh, quina tebior de niu per als lladres, avesats a domir ocults a les coves.
D'aleshores ençà l'aigua ha brollat inacabable, car les gràcies dels sants son eternes. Demés, els sofrents i els ferits no acaben mai, perquè cap lluita no fineix en la vida sinó que la vida mateixa".
Etiquetes de comentaris:
Història i llegenda del bandoler
dilluns, 28 de setembre del 2009
EL BALL D'EN SERRALLONGA A SANT HILARI
El Ball d'en Serrallonga és un ball parlat de plaça. Aquest ball recrea la quadrilla del bandoler i l'integren personatges com en Serrallonga, la Joana de Torrelles -la seva amant- i en Joanet -el seu fill- , a més d'una quantitat indeterminada de bandolers: el Fadrí de Sau, en Capablanca, en Xafarroques ...
En síntesi el ball consisteix en l'aparició dels bandolers i la presentació de cadascú davant el cap de quadrilla i la Joana. En el seu discurs tots ells expliquen els seus mèrits per a ser candidats a formar part de la colla. En Serrallonga els va rebent amb la declamació: "Qui sou vos, que no us conec?".
Finalitza el ball amb l'aparició dels soldats que atrapen en Serrallonga i el discurs final d'aquest, penedint-se de la seva vida de lladre.
En l'actualitat, a Catalunya existeixen colles de Ball d'en Serrallonga que l'han recuperat desprès d'anys sense representar-se. Les més importants es troben a Vilafranca del Penedès, Tarragona, Sant Hilari Sacalm, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Torredembarra, Tortellà, Santa Margarida i els Monjos, Sant Quintí de Mediona i Bao (Catalunya Nord).
El ball havia estat molt popular i estès a tot el país i els comptats des del segle XVII. A partir del segle XIX va anar desapareixent , fins que durant la dictadura franquista va ser prohibit atès que s'hi utilitzaven armes de foc. La primera població que va recuperar el ball va ser Vilafranca del Penedès , i recenment han celebrat el 25è aniversari d'aquella recuperació.
El ball era un entremès de festa , eminentment popular, pensat i fet per la gent del poble. Era un divertiment. Per això personatges com el "Gavatx feien un discurs humorístic, en contraposició del discurs final més moralitador que acabava prenent la funció quan els soldats atrapen en Serrallonga.
Heretant aquest sentit humorístic no ens ha d'estranyar, per exemple, veure com la Colla del Ball d'en Serrallonga de Terrassa van introduir , en la representació de Sant Hilari, el personatge d'en "Felix Millet". Aquest es presentava com a un afamat lladre i feia un discurs per a ser admès a la colla d'en Serrallonga, tot i no aconseguir-ho (segurament els bandolers del barroc tenien més sentit de l'honor que aquests lladregots encorbatats d'avui en dia).
En síntesi el ball consisteix en l'aparició dels bandolers i la presentació de cadascú davant el cap de quadrilla i la Joana. En el seu discurs tots ells expliquen els seus mèrits per a ser candidats a formar part de la colla. En Serrallonga els va rebent amb la declamació: "Qui sou vos, que no us conec?".
Finalitza el ball amb l'aparició dels soldats que atrapen en Serrallonga i el discurs final d'aquest, penedint-se de la seva vida de lladre.
En l'actualitat, a Catalunya existeixen colles de Ball d'en Serrallonga que l'han recuperat desprès d'anys sense representar-se. Les més importants es troben a Vilafranca del Penedès, Tarragona, Sant Hilari Sacalm, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Torredembarra, Tortellà, Santa Margarida i els Monjos, Sant Quintí de Mediona i Bao (Catalunya Nord).
El ball havia estat molt popular i estès a tot el país i els comptats des del segle XVII. A partir del segle XIX va anar desapareixent , fins que durant la dictadura franquista va ser prohibit atès que s'hi utilitzaven armes de foc. La primera població que va recuperar el ball va ser Vilafranca del Penedès , i recenment han celebrat el 25è aniversari d'aquella recuperació.
El ball era un entremès de festa , eminentment popular, pensat i fet per la gent del poble. Era un divertiment. Per això personatges com el "Gavatx feien un discurs humorístic, en contraposició del discurs final més moralitador que acabava prenent la funció quan els soldats atrapen en Serrallonga.
Heretant aquest sentit humorístic no ens ha d'estranyar, per exemple, veure com la Colla del Ball d'en Serrallonga de Terrassa van introduir , en la representació de Sant Hilari, el personatge d'en "Felix Millet". Aquest es presentava com a un afamat lladre i feia un discurs per a ser admès a la colla d'en Serrallonga, tot i no aconseguir-ho (segurament els bandolers del barroc tenien més sentit de l'honor que aquests lladregots encorbatats d'avui en dia).
DE FESTA A SANT HILARI
Aquest darrer cap de setmana he estat a Sant Hilari Sacalm i he posat parada de venda de llibres en el mercat barroc que organitzen dins els actes de la festa Torna en Serrallonga.
He venut llibres, he fet dibuixos i dedicatòries. Molt engrescador tot plegat.
La curiositat és que els organitzadors em van recomanar anar vestit d'època i és per això que vaig d'aquesta fila: vestit com un prohom del segle XVII.
La festa de Sant Hilari és totalment centrada en la figura del bandoler que va viure en aquesta contrada.
Especialment atractiva és la representació del popular ball d'en Serrallonga, molt estès a tot el país fins el segle XIX i -això és el més interessant- recuperat d'uns anys ençà per colles d'arreu.
A Sant Hilari hi han actuat enguany, les colles de Vilafranca del Penedès, Terrassa i de Sant Hilari mateix.
He venut llibres, he fet dibuixos i dedicatòries. Molt engrescador tot plegat.
La curiositat és que els organitzadors em van recomanar anar vestit d'època i és per això que vaig d'aquesta fila: vestit com un prohom del segle XVII.
La festa de Sant Hilari és totalment centrada en la figura del bandoler que va viure en aquesta contrada.
Especialment atractiva és la representació del popular ball d'en Serrallonga, molt estès a tot el país fins el segle XIX i -això és el més interessant- recuperat d'uns anys ençà per colles d'arreu.
A Sant Hilari hi han actuat enguany, les colles de Vilafranca del Penedès, Terrassa i de Sant Hilari mateix.
dimecres, 9 de setembre del 2009
TORNA EN SERRALLONGA A SANT HILARI
La festa "Torna en Serrallonga" es celebra els propers dies 25, 26 i 27 de setembre a Sant Hilari Sacalm, el municipi de les Guilleries al qual pertany Querós, lloc en es va casar i va agafar l'àlies el nostre bandoler.
Durant tot el cap de setmana es pot participar en activitats com "El tresor d'en Serrallonga" al voltant de les llegendes del bandoler, cercaviles de bandolers, la representació del "Ball d'en Serrallonga", activitats infantils, mercat barroc ...
Durant tres dies el poble queda envaït per bandolers arribats d'arreu.
Podeu consultar el programa en el següent enllaç:
Torna en Serrallonga
dijous, 13 d’agost del 2009
UN DIBUIX PER A L'ESTIU BANDOLER
Aquest proper dissabte 29 d'agost a Viladrau tanquen la programació de l'"Estiu bandoler" d'enguany amb el popular "sopar bandoler".
Una trobada al voltant de la taula oberta a tothom , un concert de jazz i diferents activitats per als petits i per a tots els assistents.
Per a aquestes activitats els organitzadors em van demanar un dibuix d'en Serrallonga per a organitzar un concurs i que serveixi de premi per a qui encerti allò que proposin.
Aquest és el dibuix que els he preparat, amb en Serrallonga davant el mas de la Sala de Viladrau on va nèixer i les Guilleries nevades al fons.
Ens veurem el dia 29, bandolers!.
Una trobada al voltant de la taula oberta a tothom , un concert de jazz i diferents activitats per als petits i per a tots els assistents.
Per a aquestes activitats els organitzadors em van demanar un dibuix d'en Serrallonga per a organitzar un concurs i que serveixi de premi per a qui encerti allò que proposin.
Aquest és el dibuix que els he preparat, amb en Serrallonga davant el mas de la Sala de Viladrau on va nèixer i les Guilleries nevades al fons.
Ens veurem el dia 29, bandolers!.
dimecres, 5 d’agost del 2009
EN SERRALLONGA A LA PANTALLA
TV3 va produir l'any passat la sèrie "Serrallonga, la llegenda del bandoler".
Aquesta no era, però, la primera vegada que el bandoler de les Guilleries cavalcava per una pantalla.
El personatge ja va ser protagonista d'éxit en una de les primeres pel·lícules del cinema català, quan l'any 1910, dos dels directors pioners del nostre cinema, Ricard de Baños i Albert Marro, van rodar la pel·lícula muda "Don Juan de Serrallonga o los bandoleros de las Guillerias".
El film era una adaptació de l'argument de Víctor Balaguer, protagonitzada per Cecílio Rodríguez de la Vega en el paper del bandoler i Dolors Pujol en el de Joana de Torrelles. Malauradament no existeix cap copia d'aquesta pel·lícula.
La segona vegada que en Serrallonga apareix a la pantalla és durant el franquisme. L'any 1948 Ricardo Gascón dirigeix una nova producció que a l'entorn de l'argument de Víctor Balaguer: "Don Juan de Serrallonga".
En aquesta ocasió es fa un autèntic esforç per donat el màxim de propietat i luxe a la producció, amb paisatges i decorats ben escollits, excel·lent vestuari i fotografia... i un repartiment de luxe en el qual apareixen l'actor italià Amedeo Nazzari -aleshores molt popular i amb una prolífica carrera- en el paper de Serrallonga i Maria Asquerino en el de Joana de Torrelles.
Es tracta d'una prestigiosa cinta que encara avui es pot veure amb gust, on l'hàbil guió de Manuel Tamayo aprofundia en les lluites entre nyerros i cadells, més que no pas el bandidatge, i composava un discurs contra la tirania sense que la censura del moment ho acabés notant.
Aquesta no era, però, la primera vegada que el bandoler de les Guilleries cavalcava per una pantalla.
El personatge ja va ser protagonista d'éxit en una de les primeres pel·lícules del cinema català, quan l'any 1910, dos dels directors pioners del nostre cinema, Ricard de Baños i Albert Marro, van rodar la pel·lícula muda "Don Juan de Serrallonga o los bandoleros de las Guillerias".
El film era una adaptació de l'argument de Víctor Balaguer, protagonitzada per Cecílio Rodríguez de la Vega en el paper del bandoler i Dolors Pujol en el de Joana de Torrelles. Malauradament no existeix cap copia d'aquesta pel·lícula.
La segona vegada que en Serrallonga apareix a la pantalla és durant el franquisme. L'any 1948 Ricardo Gascón dirigeix una nova producció que a l'entorn de l'argument de Víctor Balaguer: "Don Juan de Serrallonga".
En aquesta ocasió es fa un autèntic esforç per donat el màxim de propietat i luxe a la producció, amb paisatges i decorats ben escollits, excel·lent vestuari i fotografia... i un repartiment de luxe en el qual apareixen l'actor italià Amedeo Nazzari -aleshores molt popular i amb una prolífica carrera- en el paper de Serrallonga i Maria Asquerino en el de Joana de Torrelles.
Es tracta d'una prestigiosa cinta que encara avui es pot veure amb gust, on l'hàbil guió de Manuel Tamayo aprofundia en les lluites entre nyerros i cadells, més que no pas el bandidatge, i composava un discurs contra la tirania sense que la censura del moment ho acabés notant.
Etiquetes de comentaris:
Història i llegenda del bandoler
dimarts, 4 d’agost del 2009
VIII ESTIU BANDOLER A VILADRAU
El divendres 31 de juliol va començar una nova edició de l'Estiu bandoler que organitzen cada any a Viladrau. La programació inclou diferents actes repartits al llarg de tot el mes d'agost: itineraris guiats a la Sala - la casa forta on va nèixer en Serrallonga- i les "Nocturnes bandoleres" -itineraris de nit teatralitzats- , activitats infantils, música del barroc, teatre amb l'obra "Les dones del bandoler" i acaba amb el gran sopar bandoler per acomiadar l'estiu.
L'Ajuntament de Viladrau em va convidar a l'acte de presentació de l'Estiu bandoler i haig d'agraïr-los el tracte i la seva bona acollida.
Durant l'acte vaig presentar el meu còmic i vaig parlar de com interpreto en Serrallonga.
Existeixen dues visions d'en Serrallonga: una realista i desmitificadora que presenta el bandoler com a simple lladre de camí ral (Joan Cortada, Joan Reglà) i la idealista i mitificadora de Víctor Balaguer i els primigenis Rojas i Coello.
Jo em quedo amb una tercera: la del popular grup de cançó Els Esquirols.
En cantar aquella tonada que tots coneixem (Torna, torna Serrallonga ; que l'alzina ens cremaran ...) el que van fer va ser convertir el nostre bandoler en un símbol de defensa de la terra (en aquest cas de defensa ambiental del nostre país).
El que jo faig és utilitzar en Serrallonga com a símbol polític de defensa del país, proposant-lo com a un redescobert heroi que l'any 1640 opta per un nou compromís amb Catalunya.
Joan Cortada va intentar esbrinar si Serrallonga tenia motivacions polítiques a partir de la seva pertinença al bàndol Nyerro. El que si sabem és que alguns bandolers que el van sobreviure van lluitar al costat de Catalunya en la Guerra de la Independència (o dels Segadors).
Crec que la llicència de fer sobreviure el bandoler i posar-lo com a paradigma de defensor de les llibertats catalanes és perdonable.
El protagonista del còmic podria dir-se d'una altra manera, però ajudar-se dels nostres referents històrics i mantenir-los vius i perdurables és un exercici de descoberta del passat i dels seus atractius.
L'Ajuntament de Viladrau em va convidar a l'acte de presentació de l'Estiu bandoler i haig d'agraïr-los el tracte i la seva bona acollida.
Durant l'acte vaig presentar el meu còmic i vaig parlar de com interpreto en Serrallonga.
Existeixen dues visions d'en Serrallonga: una realista i desmitificadora que presenta el bandoler com a simple lladre de camí ral (Joan Cortada, Joan Reglà) i la idealista i mitificadora de Víctor Balaguer i els primigenis Rojas i Coello.
Jo em quedo amb una tercera: la del popular grup de cançó Els Esquirols.
En cantar aquella tonada que tots coneixem (Torna, torna Serrallonga ; que l'alzina ens cremaran ...) el que van fer va ser convertir el nostre bandoler en un símbol de defensa de la terra (en aquest cas de defensa ambiental del nostre país).
El que jo faig és utilitzar en Serrallonga com a símbol polític de defensa del país, proposant-lo com a un redescobert heroi que l'any 1640 opta per un nou compromís amb Catalunya.
Joan Cortada va intentar esbrinar si Serrallonga tenia motivacions polítiques a partir de la seva pertinença al bàndol Nyerro. El que si sabem és que alguns bandolers que el van sobreviure van lluitar al costat de Catalunya en la Guerra de la Independència (o dels Segadors).
Crec que la llicència de fer sobreviure el bandoler i posar-lo com a paradigma de defensor de les llibertats catalanes és perdonable.
El protagonista del còmic podria dir-se d'una altra manera, però ajudar-se dels nostres referents històrics i mantenir-los vius i perdurables és un exercici de descoberta del passat i dels seus atractius.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)