Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serrallonga bandera negra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serrallonga bandera negra. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 de setembre del 2017

1 D'OCTUBRE: ACTE DE RESISTÈNCIA FINS A LA VICTÒRIA


La bandera negra que protagonitza el meu segon còmic d'en Serrallonga és el símbol de la resistència fins el final de Catalunya, un símbol  icònic que va aparèixer per primera vegada, precisament, en la Guerra dels Segadors, la primera lluita del nostre país contra l'opresió castellana.

Acabo de veure que fa set anys, el 2010, vaig fer una entrada en aquest bloc on vaig utilitzar la il·lustració de la contraportada del còmic: era el dia en que el Tribunal Constitucional espanyol va sentenciar el nou Estatut aprovat pels catalans, una de les darreres mostres de la opresió que encara continua.

La història , com podem veure, es repeteix. Però som un país de mesells i bona gent.

A dos dies del Referèndum de l'1 d'Octubre tornem a treure simbòlicament aquella bandera negra de la nostra resistència. Rememorem les lliçons de la història i sobretot mirem l'esperançador futur que podem aconseguir.
 
Com li faig dir a en Serrallonga en el meu còmic: "Que els catalans del demà estiguin orgullosos dels que ara hem defensat la terra, com també que puguin estar-ne d'ells mateixos, si el dia de demà els toca fer el mateix".

divendres, 7 de juliol del 2017

SERRALLONGA AL BLOC "LA RENAIXENSA"



Fèlix Rabassa i Martí és un historiador blanenc i bon amic.

Manté actiu el bloc "La Reneixensa" sobre literatura i  història catalanes.

També és l'autor del relat curt de fantasia èpica "El fermall del Rei Elf", publicat per Editorial Salòria en el llibre de relats curts "Començar de zero i altres narracions", del qual podeu trobar informació en aquesta entrada del seu bloc.

Prcisament en el bloc ha dedicat la seva darrera entrada a comentar i divulgar el meu còmic "Serrallonga Bandera Negra", en el qual vaig imaginar en Serrallonga i els seus batallant en el setge de Blanes durant al Guerra dels Segadors.

Podeu accedir-hi en aquest enllaç.

diumenge, 30 de juny del 2013

SERRALLONGA AL PAÍS DE D'ARTAGNAN





Hem tornat amb l'Anna de la nostra escapada de quatre dies a França, on hem recorregut i descobert les terres del Gers, la Gascunya francesa.

Aquest és el país del célebre D'Artagnan, doncs aquí va nèixer el veritable Comte D'Artagnan: Charles Batz de Castelmore, qui va esdevenir mosqueter del rei i va inspirar el personatge que va popularitzar Alexandre Dumas en la novel·la "Els tres mosqueters".

Quan preparava el viatge , en concret informació sobre el museu que el poble natal de Charles Batz de Castelmore -Lupiac- , vaig llegir que agraien qualsevol donació al fons documental del museu. La veritat és que Lupiac és un poble petit de tres-cents habitants i és molt encomiable l'esforç que han dedicat a disposar i mantenir un equipament museístic d'aquest tipus. 

Per aquest motiu i amb tota la modèstia vaig determinar-me de fer una petita donació consistent en dos àlbums de "Serrallonga Bandera Negra", on vaig donar protagonisme a D'Artagnan lluitant en la Guerra dels Segadors al costat del meu bandoler, i un dibuix del meu D'Artagnan.

La responsable del museu va agrair-nos la donació i va quedar força encuriosida perquè el seu D'Artagnan apareixi en un còmic català. També em va preguntar si Serrallonga era un heroi català i jo li vaig dir que si, tal i com el reivindico en els meus còmics. Em va fer gràcia pensar què els semblaria comparar el seu D'Artagnan amb el nostre veritable Serrallonga, un bandoler del barroc !.

El museu que Lupiac ha dedicat al seu fill predilecte és un equipament molt ben preparat, i tot i que el conjunt és força senzill i sense grans pretensions, és el millor lloc per a conèixer la història i el mite del mosqueter.

Per una part s'hi explica la veritable història de Charles Batz de Castelmore, des de que neix al castell familiar de Castelmore fins que mort servint com a capità de mosqueters en el setge de Maastricht, durant la guerra dels francesos i els castellans als Països Baixos.

L'altra part del museu està dedicada a l'obra de Dumas i a tota la producció cultural derivada del personatge: literatura, cinema, còmics, etc.

Ara s'hi ha afegit, a aquest fons documental, el meu humil còmic i jo he pogut conèixer més de l'univers de D'Artagnan, un heroi que els francesos sempre han sabut reivindicar i posar en valor. El mateix que a mi m'agradaria aconseguir amb el nostre Serrallonga.


dimarts, 21 de maig del 2013

LA BLANES HISTÒRICA A "SERRALLONGA BANDERA NEGRA"

 


Aquestes són algunes de les pàgines de Serrallonga Bandera Negra on apareix la vila de Blanes, recreada a partir d'alguns elements del seu patrimoni que encara existeixen.

La primera imatge correspon a la una pàgina d'una sola vinyeta en la qual apareix una recreació de com seria la vila en el segler XVII. És un exercici que m 'agrada molt: intentar imaginar i mostrar com seria un espai fa tants segles. Blanes hi apareix dominada pel castell de Sant Joan, dalt del seu turó, i per l'església i l'antic palau dels Cabrera. I , com no, tot el recinte murallat del qual, avui en dia encara en queda el vestigi d'una de les portes d'accés.

La segona imatge correspon a l'assalt final dels soldats castellans al palau dels Cabrera, el darrer reducte que van perdre els defensors de la vila l'any 1652.

La tercera imatge correspon a una vinyeta on vaig reproduir-hi la font gotica.

És inevitable que els pobles i les ciutats evolucionin el seu urbanisme amb els anys i que vagin perdent alguns dels elements més rics del seu passat. Blanes no escapa d'aquesta evolució, però encara podem intuïr avui que , en tant que una de les capitals de la noble família dels Cabrera, en el passat devia ser una vila medieval molt atractiva.

dimarts, 17 de gener del 2012

SERRALLONGA CONTRA FRAGA IRIBARNE

M'he trobat un comentari anònim en la entrada d'aquest bloc del 30 d'abril de 2010 en el qual vaig penjar el petit video de promoció del meu segon còmic Serrallonga Bandera Negra.

L'entrada diu literalment "Manipulación de la historia e ignorancia". Entenc que així és com considera, el redactor de l'anònim, el contingut del video i del meu còmic.

M'ha agradat el comentari.

És ben cert que en els meus còmics hi ha manipulació històrica. 

Serrallonga ja era mort durant la Revolta i la Guerra dels Segadors, molts dels meus personatges mai van participar en aquelles batalles. Sempre he dit que en les meves històries hi ha molta llicència històrica i n'he demanat excuses.

Però utilitzo - i aquest és el veritable propòsit de les meves històries - aquestes llicències per a donar a conèixer uns escenaris i uns fets històrics que van ser reals. 

 No hi ha rés que no sigui verídic en els fets de la revolta de 1640 (la revolta popular que acabaria amb el Corpus de Sang) o en la guerra de 1652 (l'intent de Catalunya de sobreviure com a país) i en els escenaris que jo utilitzo, des de la destrucció de Santa Coloma de Farners pels terços militars castellans i napolitans, fins al setge de Blanes.

És possible que l'autor de l'anònim (ho dedueixo pel sentit amb el que haig d'interpretar el seu breu missatge) no tingui la pell tan fina amb altres "manipulacions històriques" que s'estan produïnt avui mateix i que a mi em preocuparien molt més.

Fa pocs dies va morir  Manuel Fraga Iribarne, un ministre franquista, tan responsable com el mateix dictador d'alguns delictes comesos durant aquells temps, que va saber afegir-se a una transició "feta a mida" i que, pel que sembla, no passarà comptes amb la història de les seves malifetes.

Aquests dies hem vist com s'ha oblidat el seu passat, com polítics i mitjans de comunicació deixaven immaculada el pas per la vida política d'aquell senyor. I no sols ho han fet els de la seva corda, sinó que s'hi han afegit fins i tot alguns veritables demòcrates. A aquest pas els llibres d'història parlaran de Fraga com si fos el més gran demòcrata de la transició.

Això si que em sembla manipulació històrica i ignorància. Deixar com un angelet el senyor Fraga, un que no li calia robar camins rals  perquè "la calle era suya".

Això si que és desdibuixar i manipular la història. I això passa en el segle XXI!.

dimarts, 29 de juny del 2010

BANDERA NEGRA: SÍMBOL DE RESISTÈNCIA DE CATALUNYA


Acaben de sentenciar l'Estatut que nosaltres mateixos havíem mutilat fa quatre anys.

Acaben de demostrar que el nostre país no té encaix possible en una Espanya uniforme en la que ens van incloure a la força.

Continuarà la depredació fiscal, continuarà la voluntat uniformitzadora, la negació a la diferència i als drets del nostre país ... continuarà l'espoli i l'empobriment de Catalunya.

Sé que tots tenim molts problemes, però no hem d'oblidar que una part d'aquestes ens venen d'Espanya i que, per tant, estaria més justificat que mai una resposta catalana contundent a tanta submissió.

Com li faig dir a en Serrallonga en el meu còmic: "Desitjo que els catalans del demà estiguin orgullosos dels que ara hem defensat la terra, com també que puguin estar-ne d'ells mateixos, si el dia de demà els toca fer el mateix".

divendres, 30 d’abril del 2010

dissabte, 10 d’abril del 2010

PRESENTACIÓ DE "SERRALLONGA BANDERA NEGRA"


El proper dilluns dia 19 d'abril fem la presentació del nou còmic a Santa Coloma de Farners, a les 8 del vespre, a la biblioteca Joan Vinyoli. Hi esteu tots convidats!.

dijous, 11 de març del 2010

PORTADES DESCARTADES




Aquestes son alguns dels dibuixos que inicialment havia pensat per a la portada de "Serrallonga bandera negra".

El concepte ,en Serrallonga sol i amb un fons vermell, ja era el que finalment he triat.

dimecres, 10 de març del 2010

JA TINC LA PORTADA DE BANDERA NEGRA


A punt per a l'edició de "Serrallonga bandera negra".

Ja vaig escollir el dibuix de la portada d'entre algunes proves que havia anat fent.


El que tenia clar era el color: vermells i negres, amb contraportada de color granatós, tot en contrast amb els blaus de "Torna Serrallonga 1640".

De nou, simplificant el contingut de la portada i per a que es visualitzi fàcilment la coberta, en Joan Serrallonga caminant i amb cara de pocs amics.


Espero que agradi.

dilluns, 1 de març del 2010

SIMBOLISME DE LA BANDERA NEGRA


En el nou còmic que he preparat en Serrallonga forma part d'una imaginària Ordre de la Bandera Negra.

En la realitat històrica la bandera negra ha esat un dels símbols de la lluita de Catalunya.

En una de les estrofes de la cançó dels Segadors hi trobem: "Varen treure el bon Jesús, tot cobert amb un vel negre. Aquí és nostre capità, aquesta nostra bandera".

Veiem la bandera negra en la Guerra dels Segadors, unida a símbols religiosos en una lluita per la llibertat i la catalanitat del país. Una bandera sense color, en contraposició a les banderes de colors dels Estats.

Abans de la Guerra dels Segadors havia fet aparició en la presa de Gal·lípoli per part dels almogàvers.

Es torna a trobar onejant en el Castell de Montjuïc l'any 1705, durant la Guerra de Successió, amb la inscripció: "Mort o els nostres privilegis conservats". Com també a Cardona i altres viles insurrectes.

Durant el setge de 1714 també s'hisaren banderes negres com a símbol de la lluita a mort fins al final.

Durant les guerres carlines les partides del general Cabrera també feren servir la bandera negra com a senyera de combat, hissada al castell de Morella.

I finalment, l'any 1625 va aparèixer una organització independentista i anarquista anomenada Santa Germandat Catalana Bandera Negra.

Així, doncs, l'Estelada, la Creu de Sant Jordi i la Bandera Negra son banderes de combat utilitzades històricament a Catalunya.

dijous, 25 de febrer del 2010

L'ORDRE DE LA BANDERA NEGRA



En el còmic "Torna Serrallonga 1640" el meu ressucitat bandoler vesteix de rigurós negre atès que el rector de Castanyet li proporciona les armes i el vestuari de quan aquest havia format part d'una misteriosa ordre religiosa anomenada "Bandera Negra".

Naturalment en el meu segon còmic -"Serrallonga, bandera negra"- el mateix títol ja adverteix que aquesta ordre religiosa adquireix protagonisme.

Aquests esbossos corresponen a alguns dels personatges que formen part de l'ordre de la bandera negra.

dimecres, 10 de febrer del 2010

D'ARTAGNAN A CATALUNYA


En el còmic "Serrallonga, bandera negra" apareix el popular D'Artagnan lluitant en diferents escenaris del nostre país. Una llicència històrica? .Doncs, no.

El veritable comte de D'Artagnan va arribar a participar en la nostra Guerra dels Segadors.

Durant la Guerra dels Segadors, el 1642, Cotlliure i el seu castell , que romanien a mans dels espanyols, van ser assetjades per les tropes franceses que dominaven els puigs del voltant i que tenien bloquejat el port amb una flota de guerra. A conseqüència del setge i privats d'aigua, les tropes espanyoles es van acabar rendint.

L'assalt de la ciutat i el castell el varen fer uns 10.000 homes del rei Lluís XIII i , entre aquests, hi havia D'Artagnan. També va particpar en les operacions contra Perpinyà i Aire, que van servir per a que els francesos ocupessin tot el Rosselló català.

Gatien de Courtilz , en el seu llibre sobre les memòries de Charles de Batz-Castelmore, també indica la participació de D'Artagnan en el setge de Lleida , l'any 1646. La ciutat, en poder dels castellans, fou objecte d'una gran campanya ordenada pel virrei Henri Harcourt de Lorena, en la qual hi participaren diferents regiments francessos i catalans. Els catalans i francesos no van aconseguir prendre la ciutat.

Com a militar francès D'Artagnan va participar activament en la Guerra dels Segadors. Això també ha quedat plasmat en la literatura. Així, per exemple, l'escriptor Emile Pagès, en la seva novel·la "Une aventure de d'Artagnan" (any 1936) també situa el personatge en la campanya militar de Catalunya, en aquesta ocasió al costat d'un altre famós personatge de la literatura: Cyrano de Bergerac.

dilluns, 8 de febrer del 2010

CHARLES DE BATZ-CASTELMORE , D'ARTAGNAN



D'Artagnan és un dels personatges literaris més universals. Tothom coneix les seves aventures. El que no és tan conegut és que es tracta d'un personatge històric que realment va viure en el segle XVII.

El seu nom era Charles de Batz-Castelmore, comte de D'Artagnan (1613-1678).

Era fill de Bertrand de Batz i Françoise de Montesquieu, nobles de la regió de Gascunya. Va nèixer al castell familiar de Castelmore, en el poble de Lupiac, a l'actual comarca francesa de Gers.

L'any 1640 va anar a París a fer carrera militar amb els seus tres germans i el 1644 es va incorporar a la companyia de Mosqueters del rei Lluís XIV.

No va estar mai sota les ordres del cardenal Richelieu, sinó del successor d'aquest, el cardenal Nazari, qui va ser sempre el seu protector. L'any 1667 va obtenir el grau de Capità dels Mosqueters del Rei, el càrrec més il·lustre de l'exèrcit francès.

Va morir en la guerra de França amb Holanda, en el decurs del setge de Maastricht.

Un altre mosqueter francès i posterior assagista, Gautien de Courtliz de Sandras, va escriure i publicar l'any 1700 un llibre sobre la vida de D'Artagnan : "Mémoires de Monsieur d'Artagnan, capitaine leutenant de la première compagnie des Mousquetaires du Roi".

Alexandre Dumas va inspirar-se en el personatge històric per a escriure posteriorment, l'any 1844, la novel·la "Els tres mosqueters", popularitzant definitivament i arreu el personatge de D'Artagnan.

Avui en dia hom pot apropar-se a les terres gascones del veritable mosqueter. A la ciutat d'Auch, la capital del Gers, una escultura recorda el personatge en les escales monumentals que menen fins a la catedral i en poble de Lupiac, a banda de veure-hi el castell de Castelmore, hi ha un centre d'informació dedicat al seu més il·lustre fill.


divendres, 22 de gener del 2010

CREANT NOUS PERSONATGES : MONSIEUR DURBAN I EL COMTE D'ARTAGNAN



"Serrallonga, bandera negra" tornarà a tenir els mateixos protagonistes que l'anterior volum: Joan Serrallonga, Joana Massissa, el tinent Montpalau, el Fadrí de Sau i el baró de Nyer.. però n'apareixen de nous.

La història es centra ara en la Guerra dels Segadors o de la Independència i prenen protagonisme els exèrcits francesos que, a partir de l'any 1641, entren a Catalunya gràcies el pacte que havia fet Pau Claris amb el cardenal Richelieu.

Per tant, un nou exèrcit entra en ligiti i amb ell soldats i capitans del rei francès. I entre aquests : monsieur Oliver de Gleu, senyor de Durban-les-Corbières i el mosqueter D'Artagnan.

Tots dos eren realment personatges històrics i contemporanis d'en Joan Serrallonga.

Podria semblar una llicència històrica ubicar el quart mosqueter, D'Artagnan, en la Guerra dels Segadors. Però no és així, com explicaré en una entrada posterior del bloc. Això em permet tenir un heroi de la literatura i la història francesa lluitant al costat del nostre famós bandoler.

El procés per a la creació visual dels dos personatges està resumit en aquests esbossos. El primer dels dos explica, d'esquerra a dreta, l'evolució del dibuix fins a trobar el perfil adequat de monsieur Durban.

dimarts, 19 de gener del 2010

SERRALLONGA EN LA GUERRA DELS SEGADORS


"Serrallonga, bandera negra" situa l'acció immediatament desprès de la Revolta dels Segadors de l'any 1640.

Si el primer còmic s'acabava amb el Corpus de Sang de Barcelona, aquest segon s'interna en els fets històrics que van continuar a la revolta popular catalana , amb l'invasió castellana i el pacte de la Generalitat amb el monarca francès per tal de defensar els furs i les llibertats del nostre país.

Va ser el primer enfrontament militar obert entre Catalunya i la corona espanyola i s'iniciava la Guerra de la Independència o Guerra dels Segadors. En Joan Serrallonga i els seus participen en aquest conflicte.

Donar continuïtat al primer còmic m'ha permès tornar a escenaris històrics del segle XVII i poder explicar uns fets tan trascendentals per al nostre país com foren la primera lluita oberta dels catalans per al manteniment de les llibertats del país, finalment anorreats en el 1714.

En el còmic hi ha tantes llicències com es vulgui (és una història d'aventures i traïcions) , però el marc històric i els llocs on transcorre l'acció (Barcelona, Roses, Blanes ...) son verídics i això permet divulgar una part de la nostra història, una de les pretensions que sempre he buscat amb les meves històries.

Per tancar el cercle de l'històric segle XVII català he donat voltes a un tercer volum que tindria com a protagonistes els comtats catalans del Rosselló anexionats a França a partir del Tractat dels Pirineus, amb la Revolta dels Angelets, els darrer intent dels catalans del nord per a evitar l'extinció del seu país. Però això ja seria una altra història ...

SERRALLONGA , BANDERA NEGRA : NOU CÒMIC



El mes d'abril publico la segona part de Serrallonga 1640.

Es tracta de "Serrallonga, bandera negra", un nou còmic que vol donar continuïtat al primer volum que vaig publicar l'any passat.

Com vaig explicar en una entrada anterior del bloc, feia molts anys que no dibuixava i a finals de 2008 vaig tornar a emprendre aquesta faceta. El fet és que, quan l'Onze de setembre de 2008 vaig acabar Serrallonga 1640 em van quedar moltes ganes de seguir dibuixant i tenia al cap la continuació de la història.

També em va inspirar al novel·la de Víctor Balaguer "La bandera de la muerte", així que ,com a homenatge a aquesta he triat el títol "Serrallonga, bandera negra".

Així que no m'ho vaig pensar gaire i vaig començar el guió i el dibuix del segon volum, que vaig tenir enllestit el 15 d'agost. L'acabo de portar a impremta i he previst la seva aparició pels voltants de Sant Jordi d'enguany.

Aniré explicant coses sobre el nou còmic.


dilluns, 18 de gener del 2010

LA BANDERA DE LA MUERTE


La controvèrsia va acompanyar sempre el bandoler Joan de Serrallonga.

Hi han dues visions d'ell : la de simple lladre , defensada pels historiadors com Joan Cortada, i la d'un bandoler més romàntic , defensada just deprés de la seva mort i durant la Reinaixença.
Víctor Balaguer va desenvolupar aquesta visió amb el drama "Don Juan de Serrallonga o Los bandoleros de las Guillerías" (1858), convertit en novel·la el 1859 i reeditada repetidament fins el 1871 (cinc edicions).

L'èxit de la primera novel·la el va empènyer a escriure'n una segona part: "La bandera de la muerte" (1859).

Iniciada per Balaguer i acabada per Antoni Altadill, aquesta novel·la és una continuació de l'acció de la primera. En aquella Joan de Serrallonga mort i Joana Torrelles (l'alter ego de Joana Macissa) decideix emprendre el camí de la venjança junt amb el Fadrí de Sau i altres bandolers de la quadrilla.

L'acció porta de les Guilleries a Santa Coloma de Farners (on maten l'agutzil Montredón) i fins a Barcelona. El marc històric en el que s'emmarca l'acció és precisament durant la Revolta dels Segadors.

La novel·la es troba a la xarxa , en el servei de Google Books, en l'enllaç:

La bandera de la muerte.