dimecres, 10 d’agost del 2011

D'INTERNET A UN LLIBRE ,TALLANT I ENGANXANT




Abans de les vacances em vaig comprar un llibre per llegir durant aquests dies. Vaig triar-ne un que podia semblar interessant per ser d'una temàtica que m'agrada : Històries encantades de Catalunya.

Es tracta d'un recull de mites i llegendes del nostre país del qual és autor un tal César Alcalà i editat per una empresa seriosa com és Columna Edicions.

En l'índex hi apareixia un capítol dedicat a Serrallonga i em va faltar temps per a començar a llegir-lo.

En arribar al tercer paràgraf, però, vaig veure que tot allò em sonava molt, com si ja ho hagués llegit abans.

Al cap de poc ja veia que aquell text el coneixia perfectament, que ja l'havia llegit fil per randa temps enrere. I és que tot el capítol sencer és una simple còpia d'un text que es pot trobar a internet.

Fa molts anys vaig trobar per internet una pàgina (podeu consultar-la en aquest enllaç) elaborada per algú havia recollit tot de llegendes de la comarca de la Selva. N'hi havia una dedicada al bandoler on explicava la seva història més biogràfica. Aquesta coincidia amb el guió del còmic "La vida i la mort del bandoler Serrallonga" que vaig publicar l'any 1987. L'autor o autora havia llegit el còmic i l'havia convertit en prosa per a posar-lo a la xarxa. I a mi em va semblar perfecte. Posteriorment he vist que el mateix text s'ha utilitzat en altres webs i blocs i continuo pensant que és perfectament legítim , atès que la xarxa és un lloc obert i gratuït.

El que no em sembla gens correcte, però, és que un autor que presumiblement es fa dir historiador i a qui se li ha de suposar una certa intel·ligència i esforç en el seu treball, es limiti a fer un "tallar i enganxar" d'articles que hi ha a la xarxa per a posteriorment editar-ne un llibre, sense cap mínim esforç, i que a sobre t'engaltin allò de que "Aquest llibre no podrà ser reproduït sense el permís previ de l'editor".

Nomès una petita mostra :

En el còmic de l'any 1987 jo vaig escriure:

"I diuen la tradició , les cançons i la història que allà a la cova de Tavertet s'hi trobaren més de cent homes, disposats a fer costat al qui ja era anomenat rei de les Guilleries, en Serrallonga".

En el text posat a la xarxa hi posava:


"I diu la tradició a través de les cançons que allà a la cova de Tavertet, a la comarca de les Guilleries, regió intrincada de vegetació exuberant i per això és bon refugi amagatall, s'hi aplegaren prop de cent homes, disposats a fer costat al qui ja anomenaven rei de les Guilleries".


En el text publicat en el llibre de César Alcalà:


"Diu la tradició que a la cova de Tavertet s'hi van aplegar prop de cent homes disposats a fer costat al qui ja anomenaven rei de les Guilleries".

Arriba tan lluny la feinada de l'autor que fins i tot reprodueix un error que apareixia en el text d'internet, en el qual el Fadrí de Sau (Osona) es transforma en el Fadrí de Saus (Alt Empordà).


Al meu entendre el paperot d'aquest César Alcalà és ben galdós.


Potser no es pot parlar de plagi , doncs el text que ha copiat l'ha tret d'internet, però com a mínim tot plegat ens parla de la seva poca professionalitat.


He aprofitat també per a fer una recerca del treball d'aquest historiador. Resulta que és del PP i col·laborador de diaris i ràdios de dreta, amb llibres que revisionen la història de la Guerra Civil i del franquisme. El cas que us acabo d'explicar em fa posar en dubte la seriositat dels seus treballs.



dimarts, 9 d’agost del 2011

SERRALLONGA, EL REBEL CASTELLÀ (i 3)



En els dos cartells publicitaris, l'espanyol i l'italià, el personatge d'en Serrallonga adopta la mateixa postura de "en guàrdia". Es modifiquen la vestimenta i els altres elements del quadre.

SERRALLONGA, EL REBEL CASTELLÀ (2)






dilluns, 8 d’agost del 2011

SERRALLONGA: UN REBEL CASTELLÀ?




Una curiositat: la pel·lícula Don Joan de Serrallonga de l'any 1948 va entrar en el circuïts comercials més enllà de Catalunya i Espanya i va arribar a estrenar-se a Itàlia.

Allí, però, van canviar el nom al film i li van posar El rebel de Castella (!).

És així com el personatge que per Balaguer i per Ricardo Gascón representava - amb més o menys matisos- un heroi català en lluita contra l'opresor castellà, passa a ser un rebel castellà.

divendres, 5 d’agost del 2011

LA PEL·LÍCULA D'EN SERRALLONGA DE 1948


("Una possible antologia de pel·lícules catalanes. 1943-1975". De Ramon Robert i Vilaseca. Article publicat l'any 2002 a la Revista d'Igualada).

TORNA SERRALLONGA

Don Juan de Serrallonga (1948), pel·lícula escrita i dirigida per Ricardo Gascón (Barcelona 1910-1988). Aquesta va ser produïda per Josep Carreras Planas per a Pecsa Films i interpretada per Amedeo Nazzari, Maruja Asquerino, José Nieto, Fèlix de Pomés, Manuel Requena i Maria Flores. Compta amb una banda sonora musical del mestre Duran Alemany.

Es tracta d'una lliure adaptació de la novel·la del polític i escriptor Víctor Balaguer entorn de Joan Sala, anomenat Joan de Serrallonga, un dels més importants caps del bandolerisme català del segle XVII. El realitzador no es va proposar en cap moment fer un retrat històric del personatge, sinó una brillant pel·lícula de mitificació, sentit romàntic i aventures, en la qual també preval el to moral i el concepte catalanista, segurament no advertit per la censura de l'època. Seguint les pautes formals de l'idealitzat cinema de capa i espasa - bandits amb sentit de l'honor i la justícia, sempre generosos amb els desheretats- que actors de Hollywood com Errol Flynn o Tyrone Power interpretaren per a la casa Warner, el director barceloní visualitzaria un notable espectacle cinematogràfic on no manquen herois altruistes i cavallerosos, amics lleials, sinestres conspiradors i vils traïdors, duels amb espasa i emboscades al bosc al capvespre. L'actor Amedeo Nazzari exposa bona planta i un bon bigoti tan fi com el del protagonista de Robin Hood, però en comptes d'arc i fletxes porta barretina i espardenyes.

Encara que força mimètic del clàssic model nord-americà i una mica fulletonesc, Don Juan de Serrallonga val com a bona mostra de cinema de gènere. Part de l'acció de la pel·lícula es desenvolupa a les Guilleries, serralades en les quals haurà de tenir lloc l'enfrontament armat entre els soldats reials del comte-duc amb el Fadrí de Sau, Serrallonga i la resta dels bandolers catalans.

Va ser la millor de les set pel·lícules que Ricardo Gascón va fer per al productor Josep Carreras i Planas, empresari tèxtil català molt interessat pel cinema.

dijous, 4 d’agost del 2011

CASTANYADELL

L'església rural de Sant Pere de Castanyadell, en el terme municipal de Vilanova de Sau, va ser construïda a l'any 1099 en estil romànic i reformada entre els anys 1780 i 1782 en estil barroc.

El rector de l'església era gran amic i valedor d'en Serrallonga i qui el va ajudar en la seva primera fugida a França:

"E mes dich señor que es veritat que quant jo men ani la primera vegada en França que fou per respecte de haverhi tanta persequtio contra nosaltres jo resolgui de pasarmen en França i aixi parli ab lo rector de Castanyadell quem fes merce ja quem feye amistat que ves sim trobaria algun cavaller en Gerona quem fes una carta pera mossur del Viver en França que jo men hi volia anar y dit rector de Castanyadell me digue que ell men hauria una com de fet al cap de tres o quatre dies dit rector me porta una carta pera mossur del Viver ab la qual deya que jo ere Hieronym Camps y quem guardave assi en Cathalunya y quem anave a retirar en França y aixi li recomanave ma persona".

dimarts, 2 d’agost del 2011

EL FADRÍ DE SAU AL PONT DE MALAFOGASSA



Deixem Sant Andreu de Bancells i el camí ens descendeix fins al llit del la riera Major de Vilanova. Aquí hi trobem el magnífic pont medieval de Malafogassa. El pont, construït el 1498 en substitució d'un d'anterior, probablement destruït pels terratrèmols, està format per dos arcs desiguals amb el punt central més elevat damunt el llit de la Riera. Els arcs estan fets amb carreus de pedra de l'indret amb el paredat comú.

Un pagès de Sant Sadurní d'Osormort , Antoni Muntallt i Crivalles , explica la seva trobada, en aquest lloc, amb el Fadrí de Sau i els germans d'en Serrallonga:

"Aura quatre anys poch mes o manco que anant jo testimoni ab Montserrat Boxeda pages de Sant Sadorni de Osormort prop del pont de Malafogassa verem a dos homens de la altra part de la riera que anavan fora cami lo hu dels quals se posa la caputxa al cap quant fou prop de nosaltros per no ser conagut y despres al cap de alguns dias anant jo desde ma casa de part della la riera a la vora de una quintana vaig sentir grans crits darrera de mi que un fill meu se posa a cridar dient guardau guardau señor pare y jo girantme viu a quatre homens qui eren Jaume Melianta alias Fadri de Sau, Pere Sala y Joan Sala alias lo Tendra y altre que nol conagui tots armats de padrenyals curts ".

"Y a les ores dit Fadri de Sau digue que volian sopar y axi jo com me viu entre ells los agui de dar per força de mes miserias lo que tenia en casa".