Abans de les vacances em vaig comprar un llibre per llegir durant aquests dies. Vaig triar-ne un que podia semblar interessant per ser d'una temàtica que m'agrada : Històries encantades de Catalunya.
Es tracta d'un recull de mites i llegendes del nostre país del qual és autor un tal César Alcalà i editat per una empresa seriosa com és Columna Edicions.
En l'índex hi apareixia un capítol dedicat a Serrallonga i em va faltar temps per a començar a llegir-lo.
En arribar al tercer paràgraf, però, vaig veure que tot allò em sonava molt, com si ja ho hagués llegit abans.
Al cap de poc ja veia que aquell text el coneixia perfectament, que ja l'havia llegit fil per randa temps enrere. I és que tot el capítol sencer és una simple còpia d'un text que es pot trobar a internet.
Fa molts anys vaig trobar per internet una pàgina (podeu consultar-la en aquest enllaç) elaborada per algú havia recollit tot de llegendes de la comarca de la Selva. N'hi havia una dedicada al bandoler on explicava la seva història més biogràfica. Aquesta coincidia amb el guió del còmic "La vida i la mort del bandoler Serrallonga" que vaig publicar l'any 1987. L'autor o autora havia llegit el còmic i l'havia convertit en prosa per a posar-lo a la xarxa. I a mi em va semblar perfecte. Posteriorment he vist que el mateix text s'ha utilitzat en altres webs i blocs i continuo pensant que és perfectament legítim , atès que la xarxa és un lloc obert i gratuït.
El que no em sembla gens correcte, però, és que un autor que presumiblement es fa dir historiador i a qui se li ha de suposar una certa intel·ligència i esforç en el seu treball, es limiti a fer un "tallar i enganxar" d'articles que hi ha a la xarxa per a posteriorment editar-ne un llibre, sense cap mínim esforç, i que a sobre t'engaltin allò de que "Aquest llibre no podrà ser reproduït sense el permís previ de l'editor".
Nomès una petita mostra :
En el còmic de l'any 1987 jo vaig escriure:
"I diuen la tradició , les cançons i la història que allà a la cova de Tavertet s'hi trobaren més de cent homes, disposats a fer costat al qui ja era anomenat rei de les Guilleries, en Serrallonga".
En el text posat a la xarxa hi posava:
"I diu la tradició a través de les cançons que allà a la cova de Tavertet, a la comarca de les Guilleries, regió intrincada de vegetació exuberant i per això és bon refugi amagatall, s'hi aplegaren prop de cent homes, disposats a fer costat al qui ja anomenaven rei de les Guilleries".
En el text publicat en el llibre de César Alcalà:
"Diu la tradició que a la cova de Tavertet s'hi van aplegar prop de cent homes disposats a fer costat al qui ja anomenaven rei de les Guilleries".
Arriba tan lluny la feinada de l'autor que fins i tot reprodueix un error que apareixia en el text d'internet, en el qual el Fadrí de Sau (Osona) es transforma en el Fadrí de Saus (Alt Empordà).
Al meu entendre el paperot d'aquest César Alcalà és ben galdós.
Potser no es pot parlar de plagi , doncs el text que ha copiat l'ha tret d'internet, però com a mínim tot plegat ens parla de la seva poca professionalitat.
He aprofitat també per a fer una recerca del treball d'aquest historiador. Resulta que és del PP i col·laborador de diaris i ràdios de dreta, amb llibres que revisionen la història de la Guerra Civil i del franquisme. El cas que us acabo d'explicar em fa posar en dubte la seriositat dels seus treballs.
Es tracta d'un recull de mites i llegendes del nostre país del qual és autor un tal César Alcalà i editat per una empresa seriosa com és Columna Edicions.
En l'índex hi apareixia un capítol dedicat a Serrallonga i em va faltar temps per a començar a llegir-lo.
En arribar al tercer paràgraf, però, vaig veure que tot allò em sonava molt, com si ja ho hagués llegit abans.
Al cap de poc ja veia que aquell text el coneixia perfectament, que ja l'havia llegit fil per randa temps enrere. I és que tot el capítol sencer és una simple còpia d'un text que es pot trobar a internet.
Fa molts anys vaig trobar per internet una pàgina (podeu consultar-la en aquest enllaç) elaborada per algú havia recollit tot de llegendes de la comarca de la Selva. N'hi havia una dedicada al bandoler on explicava la seva història més biogràfica. Aquesta coincidia amb el guió del còmic "La vida i la mort del bandoler Serrallonga" que vaig publicar l'any 1987. L'autor o autora havia llegit el còmic i l'havia convertit en prosa per a posar-lo a la xarxa. I a mi em va semblar perfecte. Posteriorment he vist que el mateix text s'ha utilitzat en altres webs i blocs i continuo pensant que és perfectament legítim , atès que la xarxa és un lloc obert i gratuït.
El que no em sembla gens correcte, però, és que un autor que presumiblement es fa dir historiador i a qui se li ha de suposar una certa intel·ligència i esforç en el seu treball, es limiti a fer un "tallar i enganxar" d'articles que hi ha a la xarxa per a posteriorment editar-ne un llibre, sense cap mínim esforç, i que a sobre t'engaltin allò de que "Aquest llibre no podrà ser reproduït sense el permís previ de l'editor".
Nomès una petita mostra :
En el còmic de l'any 1987 jo vaig escriure:
"I diuen la tradició , les cançons i la història que allà a la cova de Tavertet s'hi trobaren més de cent homes, disposats a fer costat al qui ja era anomenat rei de les Guilleries, en Serrallonga".
En el text posat a la xarxa hi posava:
"I diu la tradició a través de les cançons que allà a la cova de Tavertet, a la comarca de les Guilleries, regió intrincada de vegetació exuberant i per això és bon refugi amagatall, s'hi aplegaren prop de cent homes, disposats a fer costat al qui ja anomenaven rei de les Guilleries".
En el text publicat en el llibre de César Alcalà:
"Diu la tradició que a la cova de Tavertet s'hi van aplegar prop de cent homes disposats a fer costat al qui ja anomenaven rei de les Guilleries".
Arriba tan lluny la feinada de l'autor que fins i tot reprodueix un error que apareixia en el text d'internet, en el qual el Fadrí de Sau (Osona) es transforma en el Fadrí de Saus (Alt Empordà).
Al meu entendre el paperot d'aquest César Alcalà és ben galdós.
Potser no es pot parlar de plagi , doncs el text que ha copiat l'ha tret d'internet, però com a mínim tot plegat ens parla de la seva poca professionalitat.
He aprofitat també per a fer una recerca del treball d'aquest historiador. Resulta que és del PP i col·laborador de diaris i ràdios de dreta, amb llibres que revisionen la història de la Guerra Civil i del franquisme. El cas que us acabo d'explicar em fa posar en dubte la seriositat dels seus treballs.
