divendres, 3 de febrer de 2023

EL GOLL A LES GUILLERES

 




El Santuari de la Mare de Déu del Coll.

Les històries d’Antoni Tallades, àlies lo Gollut, ens permeten fer memòria d’una malaltia  que evidencia la duresa de la vida en segles pretèrits i en racons tan feréstecs com les imponents Guilleries i les valls que s’hi amagaven.

El goll és una malaltia produïda per la falta de iode en la dieta. Aquesta mancança pot provenir per la falta de peix en la dieta  o per sòls que tenen una baixa composició en iode, situats en zones remotes i muntanyoses. La conseqüència és un creixement de la glàndula tiroide que es fa visible, externament, en forma de tumoració a la part anterior del coll, just a sota de la laringe.

Les Guilleries eren de sempre unes zones remotes de difícil accés i, per tant, zona exposada a aquesta malaltia.

El goll hi era molt present. Tant que fins hi tot a Osor es va dedicar un santuari a “protegir” els feligresos  de la malaltia: el santuari de la Mare de Déu del Coll, on s’hi realitzava una sardana únicament ballada per gent malalta de goll.  La frase popular “A Osor porten goll” explica prou clarament la profusió de la malaltia en aquell municipi. A Santa Coloma de Farners deien “Portes goll, ets d’Osor”.

Evidentment, però, el goll estava present a tots els petits pobles i pairalies repartits per les nostres muntanyes. El doctor Federico Casimiro Casimiro va publicar l’any 1934 un article en la revista “Ars Medica” titulat “El bocio en las Guillerias y en Collsacabra” que conté una extensa informació sobre la situació de la malaltia.

L’article descriu el territori, les causes i planteja solucions dietètiques. El més interessant és que  fa un inventari exhaustiu dels casos observats en els diferents municipis i masies i també inclou fins a 61 casos observats i fotografiats de persones afectades.

L’estadística és brutal  a Querós. D’una població de 130 habitants  més de la meitat, 70, tenien el mal de goll. Això situava aquest nucli rural  com un dels més  afectats de tota la península ibèrica, només superada per la zona de les Hurdes a Extremadura.

A Osor, tot i les frases tòpiques, només hi havia en aquell moment vint casos entre mil dos-cents habitants.

Querós era una terra difícil i aïllada , segons l’autor de l’article un “Lloc feréstec que va facilitar el refugi dels bandolers en el país, seu de les actuacions del llegendari don Joan de Serrallonga, del Fadrí de Sau i d’altres molts” i també el desenvolupament i intensificació de l’epidèmia del goll.

L'article complet sobre el goll a les Guilleries i el Collsacabra el podeu trobar en aquest enllaç. 


divendres, 27 de gener de 2023

EL GOLLUT AL BALL D'EN SERRALLONGA

 




En Lluís Tallades, àlies el Gollut, va entrar  a formar part també d’algunes versions del ball d’en Serrallonga. No el trobem en tantes versions com el Petit Gornés de Plantadís (La Cellera de Ter), però fou prou conegut com per a trobar-lo almenys en dues.

La primera és la de 1900 de Guardiola de Font-Rubí (Penedès) . Forma part dels manuscrits dels balls al Penedès. Recollits i transcrits per Martí Figueres Gili (1859-1925), de Sant Martí Sarroca, pagès i folklorista conegut com el “Vell Saquetes” i publicades en facsímil en el llibre L’ombra d’en Serrallonga, editat el 2015 per a commemorar els 35 anys de la recuperació del ball a Vilafranca del Penedès.

En aquesta versió lo Gollut és un bandoler  que es fa el valent davant el Serrallonga, tot i haver-se trobat amb un dimoni que l’havia fet pujar dalt un arbre de tanta por:


Jo soch aquell gran bandoler anomenat lo Gollut, aquell del goll ben gros
Vinc de aquella terra que ja podeu anar vós.

Valga’m Déu Serrallonga
A on m’heu fet anar
Que ja hi podeu anar vós
Que jo no hi vull marxar.

Quan penso en anar allà
Tot ne tremolo de por
Quin espant me’n va ocupar
Lo dimoni del Trochó

Quan veig aquella bestiassa
Que venia camí ací
Jo que pujo dalt un roure
M’hi vaig estar fins l’endemà

Lo cor sempre m’he feia tripi i trapo
Que si està per aquí amagat
I amb baixo de lo roure
Te la pota com un nap

Serrallonga, de això no que quedeu admirat
Que sempre hi ha una hora al dia
Que el home viu descuidat.

Que si jo hi hagués ben pensat
Amb les que porto aquí al costat
Amb un cop de pistola
Li feia petar el cap

La segona versió del ball en que apareix lo Gollut és la de la vila de Gràcia. El folklorista la va recollit l’any 1933 en un llibret editat pel Club Excursionista de Gràcia. Aquí el paper del personatge és més curt, limitant-se a un intercanvi de tres frases.

El personatge diu, en el ball, ser de Querós, en comptes de Vilanova de Sau, com era l’autèntic bandoler:

 

Gollut -Serrallonga, Déu vos guard, jo som el Gollut de Carós, d’aquella mala terra d’on solíeu córrer vós.
Serrallonga -Vés, que t’en faig hereu de al Casa de Pinós.
Gollut- Vinguen los actes.
Serrallonga -Tira si pots
Gollut - Tiraré, mataré i robaré tant que podré.

dimarts, 24 de gener de 2023

CRIM A VILANOVA DE SAU

 


Plaça de Vilanova de Sau.

L'Abadia de Querós. En els seu inhòspit enclavament.

Les Fagedes de Vilanova de Sau.

El mes de juliol del mateix any va participar en el segrest de Francesc Figueras i Balmes d’Espinelves. Van estar aguaitant la masia i el van prendre quan sortia per anar a segar. Durant quinze dies el portaren per boscos i muntanyes, demanant un rescat de sis –centes lliures. Finalment en van acceptar quatre-centes i el deixaren lliure.

Fou durant aquells quinze dies que, trobant-se la quadrilla de pas per Vilanova de Sau, van anar a la casa dita les Fagedes i es feren donar sopar. En això que arribà a la casa Antoni Soler, habitant del mas l’Abadia de Querós, que es venia a retirar en la mateixa masia per no poder arribar de dia a la seva casa.

“Y per lo que nosaltres sabíem que dit Antoni Soler nos havia trahits y que altra vegada nos volia tornar a trahir lo prenguérem y reconeixent-li les faltriqueres li trobarem un paper ab metsines y interrogantlo lo Serrallonga confessa que ere veritat que ell nos havia trahits”.

El càstig que va decidir el cap de quadrilla va voler ser un escarment per a la resta de vilatants: “y axi lo dit Serrallonga lo feu pendrer y lligat lo aportarem en mig de la plassa de Vilanova de Sau y allí quatre o sinch de nosaltres li tirarem cada u un tir de pedrenyal  yl matarem”.

Aquesta terrible acció, de nit, al mig de la plaça pública del poble, ens demostra que més enllà de les connivències entres bandolers i alguns veïns també hi havia una relació  de temor  i por.

Un altre episodi en el que participà lo Gollut va ser, el mes de juny de 1630,  en el segrest del fill del mas Sarsaneda d’Osor, per qui obtingueren un rescat de seixanta lliures.


divendres, 20 de gener de 2023

LA MORT DEL SOMETENT ANTONI MOLINS

 



Dues imatges del mas Molins. 

Lluís Tallades, àlies lo Gollut va participar en la mort d’Antoni Molins de Viladrau, el de juny mes de 1628.

L’historiador Rafel Ginebra i Molins publicà un article en la revista “Monografies del  Montseny”  titulat “Tradició i Història: l’assassinat d’Antoni Molins (1628) i el duel entre Serrallonga i Fèlix de Torrelles”. 

L’article partia del relat de Josep Molins que va deixar escrita, a finals del segle XIX,  la memòria de la família. Segons aquesta  Antoni Molins hauria mort d’un tret, a la plaça de Viladrau, en una discussió del joc de pilota. La realitat, però, fou que Molins va morir en una topada amb la quadrilla d’en Serrallonga.

El curiós del cas, però, és que realitat i fantasia es van relligar de tal manera que la família Molins va arribar a donar per certa una teoria que arrancava de la literatura. En la comèdia “El catalan Serrallonga y vandos de Barcelona”, de Coello, Rojas i Vélez, el noble Don Joan de Serrallonga es llençava a la vida de bandoler després de tenir unes raons al joc de pilota amb Carles de Torrelles que van acabar amb la mort d’aquest darrer. Les diferents generacions dls Molins de Viladrau van arribar a pensar que la mort del seu avant-passat hauria inspirat la trama de la comèdia.

Anaven equivocats.  Va ser la comèdia la que va inspirar la teoria sobre la mort d’Antoni Molins.

Rafel Ginebra dubtava sobre la veracitat de la història i va trobar la veritat en  el procés sumarial del bandoler Joan de Serrallonga, on el bandoler declarava:

“E més dich señor que lo dia que nosaltres matàrem a Antoni Molins de Viladrau nosaltres anàrem a robar la casa de T. Ginesta de Montseny , que nosaltres érem Lluís Tallades dit lo Gollut, Pau Moner, Miquel Coma de Fornils, Francesc  Moner, T Llorens de Sant Esteva de Llèmena y T. Roure de Anglès ... y essent exit lo sometent y entransen per lo bosch hont nosaltres erem y haventnos descoberts comensarem de envestir-nos y nosaltres tornarnos a ells a cops de escopetades, y aprés sabérem havíem mort al dit Antoni Molins”.

Vet aquí  com s’esdevingué realment la mort d’Antoni Molins, participant com a sometent alçat el 15 de maig de 1628.

Història i ficció es confonent en aquest episodi. Una demostració de com la llegenda ha envoltat sempre els  territoris on va viure en Serrallonga.

Antoni Molins va deixar una sola filla, Maria Molins, que el 1639 es casaria amb Pere Iglésies, del mas Iglésies de Santa Creu d’Horta (avui terme d’Osor i una de les heretats principals del terme). Es dóna la curiositat que Pere Iglésies va comprar la Sala de Viladrau (la masia on va néixer en Serrallonga) el 23 de setembre de 1648, quan després de la mort de Serrallonga i del seu germà i hereu Antoni i d’uns plets, el gran casal fou subhastat. La Sala va romandre dins el patrimoni dels Molins de Viladrau (o Iglésies de Santa Creu d’Horta) fins l’any 1748, quan fou venuda a la comunitat de Beneficiats de la Pietat de Vic.

Una ironia de la història: el casal dels Sala en mans d’una família que havia patit en carn pròpia els actes delictius del fill més cèlebre que hi havia nascut. 

L'article sencer sobre la mort d'Antoni Molins el podeu llegir en aquest enllaç.




divendres, 13 de gener de 2023

ROBATORIS AL CAMÍ RAL

 





Aquex home que yo veig aquí pres davant de mi encara ques fassa nomenar ab lo nom de Francesch Soler nos diu sinó Luis Tallades dit lo Gollut que es vingut aquadrillat en companyia mia de Serrallonga y demes lladres”. Pere Joan Paler , bandoler de la quadrilla d’en Serrallonga, assenyalava  a Tallades, que s’intentava fer passar un  tal Francesc Soler.

Una vegada desemmascarat, lo Gollut reconeixia els delictes que havia comès.

El primer robatori el va cometre segons ell el mes d’octubre de 1629 (tot i haver-hi evidències, com veurem, que el 1628 ja havia actuat amb la quadrilla) i va ser en el camí ral de Girona a Barcelona. Onze homes de la quadrilla es trobren a la volta de Sant Hilari i determinaren de baixar a robar en el camí ral de Girona, a la Creu de Franciac, però allí s’hi van trobar el sometent i van optar per  passar de llarg, en direcció a l’hostal de la Belladona. Pel camí es van trobar tres viatgers a qui detingueren i robaren “yls feren seguir y arribats davant lo dit hostal de la Belladona envestirem la dita casa ab los pedrenyals en les mans y tancant la gent a la cuyna que jols hi guardave ab alguns dels altres los demes pujaren dalt y robaren lo quels aparegue”. Acabat el robatori es dirigiren cap a les Esposes(avui en dia Sant Martí Sapresa) i en un bosc  proper es repartiren a parts iguals el botí.

A principis de desembre de 1629 van anar a posar-se a pas en el camí ral que va de la ciutat de Vic a la vila de Sant Feliu Sasserra, passada la plana de Vic. En aquella ocasió anaven amb ells Anastàsia Carles Colobrans, companya ocasional d’en Serrallonga, i la Marianna Padrines, companya del Fadrí de Sau.

Robaren els passatgers que passaven “y en haver fet dit robo succehi que passant un home y  haventnos vistos se posa a fugir y alguns de la quadrilla li corregueren darrera yl mataren a escopetades y dit home entengui apres que ere lo hereu Pere Daltes de Llorà”.

El mes de març de 1930 lo Gollut també va participar en el cèlebre robatori a l’hostal de l’Arropit, comés conjuntament per les quadrilles de les Guilleries i la del Vallès comandada pels germans Margarit. Robaren a molta gent que passava per aquell concorregut lloc de pas i cap a la tarda, en ser descoberts pel sometent, fugiren cap a la muntanya de Sant Salvi, on es repartiren el robatori. També es van emportar lligat a un tal Vilanna, però quan descobriren que no era ric i que no en traurien cap rescat el deixaren anar.


dimarts, 10 de gener de 2023

LLUÍS TALLADES, ÀLIES "LO GOLLUT"

 


Fotos de Can Morgades.




El dia 28 de maig de l’any 1632 es prenia declaració, a les presons de Barcelona,  al bandoler Lluís Tallades. Membre de la quadrilla d’en Serrallonga.

Com altres bandolers de la època Tallades tenia un mot o un àlies pel qual era conegut. En el seu cas li dient “lo Gollut”. El motiu era obvi: patia el mal de goll i la característica protuberància produïda per les glàndules tiroides inflamades.

Qui era Lluís Tallades, àlies “lo Gollut”?

Tallades era fill de Vilanova de Sau, de professió sastre. Com a tal havia arribat a fer alguns vestits per a Serrallonga i la seva quadrilla i així hi havia entrat fàcilment en contacte.   Segons declara ell mateix en el procés sumarial “jo havia fets alguns vestits per ser com so sastre per lo dit Serrallonga y per altres lladres de la quadrilla y per axo me hagui de guardar de la justícia y cansantme de de guardar me determini de posarme a tot dia ab la quadrilla de dit Serrallonga”. D’aquesta manera, doncs, va canviar l’ofici de sastre pel de lladre.

De totes maneres la seva vida com a bandoler va ser curta, encara no de dos anys, compresos entre l’octubre de 1629 i el setembre de 1631. Amb tot, com veurem més endavant, abans de dedicar-se plenament al bandolerisme segur que va participar ocasionalment  en alguna acció de la quadrilla, com demostra la seva participació el juny de 1628 en l’assalt a can Ginesta del Montseny.

El setembre de l’any 1631 el va prendre el veguer de Vilafranca de Conflent, junt amb els bandolers Esteve Tor, Miquel Paracolls i Miquel Madriguera (germà del lloctinent d’en Serrallonga i fill de Taradell Cristòfol Madriguera), quan tornaven d’Itàlia, a on havien fugit.

Conduïts a Barcelona se’ls va prendre declaració, se’ls va torturar i finalment se’ls va ajusticiar.

En el procés sumarial d’en Serrallonga hi consten les declaracions de lo Gollut i la relació de delictes pels quals es dicta sentència. Aquesta va  consistir en : ser assotat en els llocs públics de costum dels carrers de Barcelona,  tallades les orelles i penjat pel coll a l’alta forca, per a que l’ànima se separés del cos.

En el moment de la seva mort tenia 26 anys.

A Vilanova de Sau lo Gollut hi va deixar el pare, Bartomeu Tallades, que estava de masover a can Morgades, on havia acollit a Joan de Serrallonga. Segons el bandoler “dit Tallades ere molt gran amich fautor y valedor meu veritat que es pare de Lluís Tallades dit lo Gollut lladre de la quadrilla y en casa dit Barthomeu Tallades so estat jo amb la quadrilla dos o tres vegades que joy he estat sempre he pagat lo que gastaven perquè ere pobre home espero menyafem dins casa quens hi receptave de molt bona gana y he hoit dir a Jaume Fadri i a altres de la quadrilla que ells hi son estats moltes vegades sense mi”.