EL DOSSIER DE PREMSA DE "SERRALLONGA, LA LLEGENDA DEL BANDOLER"

 

La pel·lícula d’en Serrallonga emesa per TV3 “Serrallonga, la llegenda” és la revitalització del mite i del personatge l’any 2008. Però per a mi , a nivell personal, suposa trobar-me amb una gran persona contagiada del meu mateix entusiasme pel personatge del bandoler: l’Esteve Rovira, el director del film.

Arrel de l’exposició que vaig realitzar l’any 2022 vam entrar en contacte i en tot moment va mostrar- me la seva predisposició a ajudar-me i a fer aportacions. Aquestes van arribar a poder comptar amb la seva presència i fins i tot a poder projectar un “making of” del director elaborat expressament per a l’exposició de Santa Coloma.

També van consistir en la cessió de material que vam exposar. Entre aquest hi havia vestuari original, la claqueta i altre material del director.

I també hi havia material editat que ell em va regalar, que va ser exposat  i que ara forma part de la meva col·lecció.

Es tracta  de material que per mi té molt valor, perquè forma part de tota la creació del darrer film  d’en Serrallonga; però també, molt especialment,  perquè forma part de l’inici d’una amistat de dos persones que estimen el personatge i senten la necessitat d’explicar-ne coses i crear al seu voltant.

Un d’aquests material és la carpeta de presentació del projecte que va editar l’any 2007 la productora Oberon, TV3 i TVE.

El film ja estava a rodat després d’haver superat tot el llarg camí, iniciat per l’Esteve Rovira, que l’havia de fer viable. Aleshores s’editava un dossier de premsa que presentava a grans trets el que s’havia creat.

Es presentava en aquest document  una síntesi de la història i la fitxa tècnica, començant per l’Esteve Rovira com a director,  i artística, començant per l’Isaac Férriz en el paper de Serrallonga.

L’objectiu d’aquest ambiciós projecte: “oferir espectacle i entreteniment, al mateix temps que ens passegem per una època suggeridora i decisiva de la nostra història”.

El dossier de premsa, editat en paper, conté un CD amb fotografies, el cartell del film i el mateix dossier de premsa en format PDF.

"SERRALLONGA, LA LLEGENDA DEL BANDOLER" AL SUPLEMENT TOT I MÉS

 

Amb motiu de l'estrena del film de TV3"Serrallonga, la llegenda del bandoler", dirigida per Esteve Rovira, el suplement "Tot i Més", publicat junt amb la revista Lecturas, va dedicar l'any 2008 un ampli reportatge sobre la producció.

Contenia fotografies dle rodatge i d'algunes escenes, un cartell publicitari i una entrevista a l'actor Isak Férriz, que donava vida al bandoler.

SERRALLONGA A "ELS BANDOLERS", HISTÒRIES DE LA HISTÒRIA

Mia Cassany en els textos i Paula Blanco en les il·lustracions són les autores del llibre infantil "Els bandolers" de la col·lecció "Històries de la història" publicat per Editorial Susaeta.

Un llibre d'il·lustracions dirigit als més petits, per a endinsar-los en les històries dels bandolers catalans del XVII d'una manera senzilla i imaginativa.

No hi podia faltar el famós Joan de Serrallonga, guapot i ena questa ocasió ben rosset,  fent de les seves amb la colla de bandolers que l'acompanyaven.

Una nova demostració de l'interès que les aventures dels bandolers sempre han tingut per als més petits de casa.

 

SERRALLONGA A "ELS BANDOLERS ALS SEGLES XVI I XVII"

 

L'any 1990 Editorial Barcanova va publicar "Els bandolers als segles XVI i XVII" dins la col·lecció "Visions d'història de Catalunya". Una col·lecció destinada als lectors més petits, per a fomentar la seva lectura i el seu coneixement de la història del nostre país.

Els textos són  Sebastià Sorribes i les il·lustracions de Roser Capdevila, la popular autora de "Les tres bessones".

El llibre dedica uns capítols inicials  a explicar què era el bandolerisme al llarg de la història i de tots els països, per a centrar-se posteriorment en el bandolerisme a Catalunya i en alguns dels principals bandolers del nostre país.

Naturalment, no hi falta en Joan de Serrallonga.

 Del nostre bandoler el llibre recull una síntesi de la seva biografia i també la gènesi de la seva llegenda, formada, entre altre per la popularitat del Ball d'en Serrallonga.

Una interessant edició per a divulgar la figura d'en Serrallonga i els bandolers entre els més petits.

I també la curiositat de saber que, amb aquest llibre,  la Roser Capdevila també va dibuixar en Serrallonga.

ELS MISTERIS DE SURROCA

 

Sota mateix del cingle de l’Avenc hi ha el canal del Teix i sota seu la masia de Surroca. L’hereu del mas, Gaspar Surroca, havia format part de la quadrilla d’en Serrallonga i en el procés sumarial podem llegir que participà en el robatori del mas Vilaplana de Sant Esteve de Llemena.

La fi de Gaspar Surroca va ser també violenta, doncs el 22 de maig de 1625 fou enterrat atès que “morí súbitament sens confessió ni ningún sagrament perquè li tiraran tres scopatades de padranal”.

La vinculació dels Surroca amb el llinatge d’en Serrallonga vindria pel fet que Baltasar Serrallonga, el fill petit de Joan Sala i Margarida Serrallonga, continuador de la família després de la mort de l’hereu mossèn Antoni Serrallonga, contragué matrimoni amb Susanna Surroca de Tavertet, possiblement una de les filles d’aquest mas.

Segons les declaracions de Maria Àngela Quer, companya durant un temps de Joan Sala, el Tendre, germanastre d’en Serrallonga  i també bandoler, en el mas Surroca també hi vivia Joan Tallades, que també formava part de al quadrilla amb un pedrenyal “prestat” per Segimon Sala: “y lo dit Segimon Sala me digué que en Juan Tallades, que està a Solrroca de Tavertet, li tenie un pedrenyal de tres palms, perquè jo li diguí com anava ab un pedrenyal y les hores me digué axó del pedrenyal de dit Juan Tallades”.

Surroca era, doncs, una masia plenament vinculada amb els bandolers i l’estirp d’en Serrallonga.

En el canal del Teix, a uns nou metres de terra, i per sota del cim de la cinglera balmada,  hi ha tres estaques clavades en la roca i sobre seu una petita cova, un forat en la roca de dimensions reduïdes. Se sap que tenen centenars d’anys.

Ningú sap qui va posar les estaques, ni com van arribar a posar-les a una alçada tan impracticable sense estris d’escalada.

Durant molts anys, també gràcies al fet que estan sobre el mas de Surroca, s’ha especulat si el forat podia contenir un calderó ple de monedes d’or fruit dels robatoris d’en Serrallonga. I fins i tot també s’ha especulat si era el lloc on els companys d’en Serrallonga van portar el seu cap, després que li haguessin tallat a Barcelona i ells l’haguessin robat del portal de Sant Antoni on estava penjat.

Deixarem, si no us fa res, que la llegenda perduri.

"TERRITORI BANDOLER", EL LLIBRE

 

"Territori bandoler" és  una exposició virtual que ha desembocat també en un llibre d'il·lustracions que ressegueix la biografia i els llocs per on va transcórrer al vida i la mort del bandoler Joan de Serrallonga.

Les il·lustracions pretenen recrear en una sola imatge els personatges, els llocs i els episodis protagonitzats en el segle XVII pel bandoler de les Guilleries.

Des de l'any 2019, inspirat per l'obra de Thierry Delory,  faig el dibuix en blanc i negre i tramats profunds i complets, fotocopio l'original i pinto amb aquarel·la la copia. D'aquest manera conservo un primer dibuix que recorda els gravats antics i un segon que emula els gravats acolorits que apareixien en al premsa de finals del segle XIX.

I per mi també suposen un exercici per a mantenir l'habilitat en el dibuix, una vegada finalitzada la difícil però engrescadora etapa de producció i edició dels tres còmics sobre el bandoler.

M'ha fet molta il·lusió poder recollir part d'aquestes il·lustracions en una exposició i un llibret, per tal que les tingueu a l'abast i us animeu -aquesta és la principal pretensió- a conèixer i gaudir d'aquest magnífic "territori bandoler" que tenim a casa nostra.

TERRITORI BANDOLER, EXPOSICIÓ VIRTUAL

 

Aquest dissabte vam presentar a Les Bernardes, Espai de Cultura Contemporània, l'exposició virtual i el llibre "Territori bandoler".

Es tracta d'una invitació a conèixer país i territori resseguint la biografia d'en Serrallonga, des que neix a Viladrau fins que mor a Barcelona, transitant per pobles i paisatges per on va passar i actuar, convertits en "el territori bandoler" que reivindico. Una manera diferent de veure i apreciar els llocs.

L'exposició virtual la podeu veure en aquest enllaç.

El contingut de l'exposició i el llibre són una part de les meves il·lustracions, que recreen els personatges, els llocs i els episodis del segle XVII i una fotografia actual. Tot això acompanyat d'una síntesi de la història que  i de la presentació dels valors i atractius que trobareu visitant els llocs avui en dia.

Aquesta exposició i el llibre, que han estat possibles gràcies a en Robert Fàbregas, director de Les Bernardes, suposen la primera publicació i difusió de les il·lustracions que estic creant sobre la història del bandoler, disciplina que desenvolupo des de l'últim còmic que van publicar i que em serveix no sols per a poder continuar dibuixant, sinó també per a recrear amb elles la història i els llocs que visitem en les nostres caminades.

Serrallonga és una bona excusa per descobrir el nostre magnífic país. Es pot començar a fer-ho mitjançant aquesta exposició virtual. Hi sou convidats.

 

Aquest proper dissabte dia 18 de novembre, a les 11,30 del matí, a les Bernardes de Salt, fem la presentació de l'exposició virtual i el llibre "Territori bandoler".

És la meva darrera aproximació al paisatge i la història d'en Serrallonga i altres de la quadrilla de les Guilleries, mitjançant una col·lecció d'il·lustracions que reprodueixen llocs on van actuar i episodis que s'hi van viure.

Un viatge en el temps fins el segle XVII gràcies a les imatges i, al mateix temps, una invitació a conèixer llocs i visitar-los a partir de la història que els vincula amb en Serrallonga.

M'agradaria molt que ens hi poguéssiu acompanyar.

I com que m'agrada fer propostes que trobo interessants per a passar un bon dia, després de l'acte podríeu conèixer les actuals exposicions de Les Bernardes, Espai de Cultura Contemporània; fer un passeig pel casc històric de Salt, per a descobrir-ne els seus inesperats racons; i acabar amb un bon cuscús o un bon tajin en un restaurant marroquí. No em direu que no hi ha cosa a fer a Salt un dissabte al matí de novembre.

L'AVENC DE TAVERTET: 25 ANYS D'UN SOMNI

 

Aquest dissabte vam tenir el goig de participar en l'acte que va celebrar els 25 anys de la compra de l'Avenc de Tavertet per part de la família Parris. Matthew, Belinda i Tammy Parris van ser els amfitrions. Les persones que van aventurar-se i fer possible la segona vida del mas.

Va ser un acte molt emotiu, celebrat entre amics i en el marc incomparable de la gran pairalia que senyoreja sobre els fantàstics cingles del Collsacabra. 

Fer un acte de celebració per a recordar la gesta de comprar una ruïna (molt estimada, però ruïna) s'explica, precisament, per tot el que va venir després. Esforç, complicacions, alegries, desesperació, il·lusió... tot un arduós camí que va fer realitat aquell somni d'una família anglesa entestada en mimetitzar-se en aquesta nostra terra i de fer-ho salvant una masia històrica de la que s'havien enamorat.

Aquest amor va quedar perfectament escrit i descrit en un article que Belinda Parris va publicar i que podeu trobar en aquest enllaç. Crec que mai s'ha expressat millor tot el que significa i tot el que és el procés de fer reviure una gran masia que amenaça ruïna per a convertir-la en la teva llar i en un projecte d'allotjament turístic integrat en el territori. Un article que val molt la pena de llegir, perquè ho expressa tot.

L'Avenc de Tavertet representa el contrari del que solem veure en els nostres camins per les Guilleries o altres muntanyes, quan davant nostre apareixen masos rònecs que van ser abandonats i dels que sols queden algunes restes o parets sense sostre que cauen sense remei. Aquesta gran pairalia del segle XIII podia haver fet aquest camí, però sortosament va fer el contrari.

El dia que vam anar-hi amb els companys del Centre Excursionista Farners la Belinda Parris ens va obrir la masia i ens va dir que el mèrit que aquesta seguís dempeus era dels masovers que hi vam viure fins els anys cinquanta del segle passat. Assumeixo que és cert, com també ho és que sense la família Parris i el seu somni la masia ara seria, quasi segur, a terra.

Vam anar a Tavertet a celebrar que ara fa vinc-i-cinc anys va renéixer per a emprendre una nova vida la gran masia de l'Avenc i  ens vam contagiar de nou de l'amor que la Belinda i els seus tenen per la seva masia i pel territori. Som afortunats de poder veure i viure aquestes celebracions.

SERRALLONGA A L'AVENC

 

Entre les moltes històries viscudes per l’Avenc no hi falten les que el relacionen amb en Serrallonga i la quadrilla de les Guilleries.

El mateix Joan de Serrallonga explica en les seves declaracions que:

“Conech molt be a Pere Arau de Tavertet que es amo de la casa dita l’Avench y en sa casa som estats yo y los demes lladres moltes vegades que dit Arau nos donave de menyar y a beurer ab molta amistat y abundantment y en lo bosch nos ne ha portat en ocasions que nosaltres teníem o portàvem presos pera composar fent cap per aquelles parts de Tavertet y faltant-nos la provisió de menyar y beurer hu de nosaltres anave en casa dit Pere Arau a avisarlo y dit Arau en lo punt nos enviave molta provisió de pa y vi formatges y altres coses y una vegada me recorda quens envia sis pans grossos”.

Per la seva banda Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, declara que Pere Arau tenia un germà que era masover a la masia de la Codina de Sau, a qui coneixien amb l’àlies de “Perutxo”. Ens parla d’un Arau de l’Avenc a qui tenien molta confiança i on solen anar sovint:

“Que conec molt bé a Pere Arau germà del sobredit Pere Arau de Sau y aquest esta a la parrochia de Tavertet que es amo de la casa dita l’Avench lo qual es molt gran amich y fautor y valedor nostre y en sa casa som estats lo Serrallonga jo y altres de la quadrilla moltes vegades... y de fet ere home dit Arau que nosaltres ne confiàvem molt y may ab ell havem conegut doblesa”.

Coincideixen les declaracions del cap de quadrilla i el seu lloctinent, i encara les d’un altre bandoler, en Guillem Estrany “àlies lo Clavell”. Tots ens expliquen, per exemple, que van menjar pans sortits del forn de l’Avenc.

L’Avenc va ser un dels masos on els bandolers eren proveïts de menjar i beure per l’amo, però en una ocasió també s’ho varen agafar ells mateixos, robant un xai del ramat de la casa per a menjar-se’l tots els de la quadrilla. Com diu en les seves declaracions Maria Àngela Quer , una dona del mas Giralgós de Sant Joan de Fàbregues que havia anat segrestada amb la quadrilla, en les seves declaracions:

" Y'm recordo que un die de estiu jo'm trobava en la fageda del mas Pandís y viu que lo dit Juan Sala Serrallonga amb Hiacinto Rourell de Ardonla que jo'l conech, portavne un moltó que'l havien robat de la casa o heretat del Avench de Tavertet".