MIQUEL PARACOLLS I L'AMIGA D'EN SERRALLONGA

 Joan de Serrallonga va tenir, al llarg de la seva vida com a cap de quadrilla, diferents amants. Una d’elles Estàsia Carles i Colobrans, que l’acompanyava fins el 1629.

El desembre de 1628 l’Estàsia i la Marianna Padrines eren les companyes del bandoler i del Fadrí de Sau.  Serrallonga explica en el procés sumarial que en aquelles dates va haver de deixar l’Estàsia a en Miquel Paracolls i el cavaller nyerro Vicenç Valls per a que li guardessin i aquests de l’emportaren a una casa de Vic que ell no coneixia.

“Em prometeren que ells la tindrien en una casa tot lo temps que jo voldria que no li faltaria lo que haurie de menester” i al cap d’uns dies Serrallonga la va anar a buscar.  Va anar a les portes de Vic, acompanyat del seu mig germà Pere Sala, i d’en Miquel Paracolls. Aquest darrer va entrar dins la ciutat i li va portar la noia.

Va succeir, però, que un altre bandoler, anomenat Lo Negre de Tona, li va robar la noia amb la connivència d’en Cristòfol Madriguera de Taradell. 

Serrallonga havia ordenat a en Madriguera que busqués la noia, però al final va descobrir que Madriguera ja sabia i havia consentit que Lo Negre robés l’Estàsia al cap de al quadrilla. I en Miquel Paracolls també ho sabia.

“Trobantme jo ab molts de la quadrilla en un bosch prop de Taradell sobre la casa de Sobrevia de Viladrau arribaren allí lo dit Miquel Paracolls y un altre fadrí ... y dit Paracolls me digue que ells no pensaven que jo fos per allí y que la causa de trobarse allí ere que cercaven per orde de Madriguera a la dita Estasia Carles y Colobrans y jo de allò me cregui lo que dave gust perquè jo havia sabut que dit Madriguera havia cabut en lo robarme dit Negre de Tona a dita Estasia Colobrans”.

Miquel Paracolls també havia amagat a en Serrallonga el robatori de l’Estàsia. Però allò nova tenir més conseqüències. Madriguera continuaria en la quadrilla fins la seva mort en la Brega amb el batlle d’Osor, quatre mesos més tard.

REPARTINT EL BOTÍ

 

Pels vols de Nadal de 1630 Serrallonga  i la quadrilla es trobaven al mas Sabater de Susqueda i partiren del bosc on es trobaven per anar al camí ral de Sant Feliu de Pallerols a Amer, amb la voluntat de segrestar i demanar rescat per un tal Umbert, notari de Sant Feliu, perquè era home ric.

El Fadrí de Sau no hi participà perquè Serrallonga li ordenà que es quedés vigilant a un home que portaven pres que es deia Noguer de Batet (el mateix que va fugir i matar a Pere Sala, germà del cap de quadrilla, quan aquest el vigilava al bosc del Quer de Susqueda).

Sí que hi participà en Miquel Paracolls.

Jeroni Terrats, l’hereu Terrats de Sant Genís d’Amer, havia d’espiar el notari però es va descuidar i quan tota al quadrilla arribà al camí ral resulta que el notari ja havia passat i no el van poder segrestar.

Amb tot, es posaren al pas i robaren traginers que passaven. Es van repartir en nou parts els diners i dels pedrenyals que havien robant en feren “encant”. Com que en aquella ocasió el botí va ser escàs els homes van resoldre no donar la part a Miquel Paracolls, Esteve Tor i Bernardí Vilar, amb el compromís de compensar-los en la següent malifeta.

I van complir, atès que al cap de pocs dies van segrestar a en Bancells de Sant Bartomeu del Grau i n’obtingueren un restat de tres-centes lliures i d’aquest diner Serrallonga va agafar la part que devien a Paracolls, Tor i Vilar i va pagar el deute. Un fet que demostra la pulcritud en el repartiment del botí, com a fórmula per a mantenir cohesionada la fraternitat de lladres.

OVELLES I COMISSARIS

 

El Vilar de Bancells (Foto: Mapes del Patrimoni Cultural)

Castanyers a la carretera de Sant Andreu de Bancells.

Miquel Paracolls formava part de la quadrilla que va tenir una topada amb el batlle de Vilanova i el comissari Montserrat Boxeda. Ho explica el Fadrí de Sau en les declaracions del 15 de març de 1632:

 “Conech molt be a Esteve Tor y a Miquel Paracolls de malla vuy presos en los carcers reals de la present ciutat (de Barcelona) los quals Miquel Paracolls y Esteve Tor son vinguts aquadrillats ab nosaltres moltes vegades y en particular lo Esteve Tor se es trobat en nostra companyia en la resistentia que ferem al batlle de Vilanova de Sau y Montserrat Boxeda comissari y tambe si troba lo dit Miquel Paracolls y fou desta manera...”

I Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, explica com trobant-se tota la quadrilla prop de la casa del Vilar de Sant Andreu de Bancells, el mes de novembre de 1630, havien portat quatre ovelles que havien agafat d’un ramat i tres d’un corral i les volien coure i menjar.

Joan Caminades dit lo Borrau i un altre que li deien Bomia anaren a una baga de castanyers a buscar unes perxes per a fer-ne pals per enforcar i coure la carn, però allà es van topar amb el batlle de Vilanova de Sau que es deia Font i amb Montserrat Boxeda, que amb gent del sometent rondava per allà a la recerca dels bandolers.

Les autoritats arremeteren contra la quadrilla al crit de “no moure el rey”, però els homes de les Guilleries van optar per oferir gran resistència i els tiraren escopetades, fugint tots sense que s’hagués de lamentar cap ferit, d’una o altra banda, en aquella topada.

NYERROS A PARACOLLS

 

El menjador de Paracolls. En una estança com aquesta

hi van menjar en Serrallonga i el baró de Savassona.

La masia abans de la restitució de la torre.

El desembre de 1628 Serrallonga prenia unes purgues prop de Sant Andreu de Bancells. La cura li proporcionava un barber anomenat Bonaventura Sans de Vic i també hi acudia el cavaller nyerro Vicenç Valls. El comissari d’Osor, Benet Quintana, va assaltar l’amagatall del bandoler, però aquest es va escapar.

Serrallonga i els seus van pensar que havien estat traïts pel cavaller nyerro, però el baró de Savassona anà a trobar-lo al bosc d’en Mansa de Taradell per a intercedir a favor del noble. Després de parlar anaren a Paracolls de Malla.

Joan de Serrallonga explica en les seves declaracions que va anar a casa de Miquel Paracolls de Malla junt amb el baró Antoni Vila de Savassona i el cavaller nyerro Ramon de Pons. A Paracolls els donaren menjar i els bandolers marxaren en acabat, deixant-hi els nobles nyerros.

Uns dies després Miquel Paracolls, Ramon de Pons i tres criats seus anaren a trobar a la quadrilla al Collsameda i allí el noble va demanar a en Serrallonga si aquell vespre podia anar a les parets noves dels caputxins de Vic, on hi hauria el cavaller nyerro Vicenç Valls.

Des de Collsameda anaren fins a Folgueroles, on es feren donar sopar per força en una casa i d’allí anaren a Vic, on va tenir lloc la trobada nocturna que va servir per a posar pau entre Serrallonga el cavaller Vicenç Valls.

La traïció havia estat cosa del barber Bonaventura Sans, que fou executat per ordre dels cavallers nyerros. 

MIQUEL PARACOLLS DE MALLA

 

Del petit poble de Malla en sortiren també alguns bandolers habituals de la quadrilla d’en Serrallonga: el més important va ser en Miquel Paracolls. Aquest bandoler de Malla tenia vint-i-quatre anys quan el van prendre a Vilafranca de Conflent  amb Miquel Madriguera i altres bandolers que havien desertat dels terços castellans d’Itàlia.

 En la confessió del Fadrí de Sau hi trobem que en Serrallonga va fer estada en el mas: “Segons he oyt dir al Serrallonga y a altres companys meus ells son estats en casa de dit Miquel Paracolls moltes vegades menjant bevent y dormint en ella y en particular quant jo y los demes mos companys anarem a robar en lo cami real de Sant Feliu Saserra en lo lloch dit les Canals den Valencia passarem en casa de dit Miquel Paracolls de Malla des del bosch de Manssa ahont nos trobavem y en casa de dit Miquel Paracolls soparem tots en sa companya quens ne dona de  molt bona gana”.

En Joan de Serrallonga es refereix també a Miquel Paracolls quan parla de l’episodi en el qual el bandoler anomenat Negre de Tona, en connivència amb Cristòfor Madriguera, li robà la seva amiga Estasia Carles i Colobrans: “Y un dia trobantme jo ab molts de la quadrilla en un bosch prop Taradell sobre la casa den Sobrevia de Viladrau arribaren alli lo dit Miquel Paracolls y un altre fadri y dit Paracolls me digue que ells no pensaven que jo fos per alli y que ells la causa de trobarse alli ere que cercaven per orde de Madriguera a la dita Estasia Carles y Colobrans y jo de allo ne cregui lo quem dave gust perque ja havia sabut que dit Madriguera havia cabut en lo robarme dit Negre de Tona a dita Estasia Colobrans”.

Trobant-se sopant a la casa d’en  Miquel Madriguera de Taradell , junt amb Vicenç Llagostera i altres bandolers, en Miquel Paracolls va vendre a Pere Sala, germanastre d’en Serrallonga, un pedrenyal.

En les declaracions del bandoler Jaume Masbertat, àlies Viola, també se’ns explica que anant la quadrilla a robar al camí ral de Sant Feliu Sasserra, en concret a un lloc anomenat “les canals den Valentia”, passaren abans per la casa de Miquel Paracolls i a dins d’ella hi menjaren abundantment perquè Paracolls era home de confiança.

Miquel Paracolls tenia, en aquelles dates i segons les declaracions d’un testimoni que participava en el procés, l’edat de vint-i-quatre anys.

LES MARGUES : EL NOSTRE PARTICULAR FAR WEST

 

Un dels elements característics del paisatge  osonenc són les zones de margues.

Les margues són roques sedimentàries del grup de les lutites, constituïdes per una mescla d’argila i carbonat de calci. La seva escassa resistència a l’erosió permet que es formen espectaculars parets i zones amb xaragalls.

En la nostra darrera caminada vam descobrir les margues de les Costes Males (també anomenades terrers , esbornancs o badlands) al terme de Santa Eulàlia de Riuprimer. Potser de les mes espectaculars de la comarca.

Però n’hi ha d’altres d’espectaculars i de bon conèixer. En sortides passades vam descobrir fa anys les de Santa Cecília de Voltregà i més recentment les de Gurb.

Aquest paisatge de geologia erosionada fa córrer la imaginació. A falta de deserts a Catalunya és en aquestes margues on hi podem recrear aquells paisatges de l’Oest americà carregats d’indis i vaquers.

I no m’he pogut estar de recrear-hi els nostres bandolers de les Guilleries i al plana de Vic, en un duel o a punt de disparar. El nostre Farwest particular del segle XVII.

PARACOLLS DE MALLA: HISTÒRIA D'UN MAS HISTÒRIC

 

Fa unes setmanes vam tenir ocasió  i goig de poder visitar la masia de Paracolls de Malla, convidats per en Francesc Paracolls, un dels hereus del llinatge. 

Paracolls és una de les masies més antigues de la plana de Vic. La primera notícia que tenim del nom Paracolls es remunta a la primera meitat del segle X, quan entre els béns de la Pabordia de Palau de Malla hi consten les seves terres i vinyes.

En un capbreu de l'any 1339 hi consta que el mas Paracolls de Malla pagava un tribut per les seves terres als Vilademany, senyors del castell de Taradell. En el fogatge de l'any 1497 hi consta "lo Paracolls", i en el de l'any 1553 hi consta el mas Paracolls, on hi vivia Jaume Tona.

De la masia en sortí un dels herois de la Guerra de Successió: Francesc Paracolls. Lluità amb els Vigatans, al costat d’en Bac de Roda, a favor de la causa austriacista. Va ser pres i ferit en una brega prop de Gallifa. Aleshores fou conduït a Vic, per ser penjat a la forca del Puig d’en Planes el 18 d’abril de 1714. El seu cos fou enterrat al cementiri de Sant Vicenç de Malla. En record seu l’any 1986 s’inaugurà un monument dedicat a la seva memòria a l’església de Malla, que fou inaugurat pel President Jordi Pujol.

La particularitat d’aquesta històrica masia és que el llinatge Paracolls s’hi ha pogut mantenir al llarg de mil anys, tot i els avatars de la història.

La masia va ser ampliada i reformada en els segles XVII i XIX. A l'interior es conserven vestigis de l'edifici medieval primitiu, entre els que destaca un arc ogival, la imposta d'un antiga portalada i diversos trams de parament en opus spicatum.

En Francesc Paracolls ens explicà que després de la Guerra de Successió les autoritats van fer enderrocar al torre de la masia, adduint que servia de torre de comunicació dels austriacistes a la plana de Vic. I és ben cert que des de la torre hi ha una vista privilegiada de tota la plana. En la nostra visita a la masia ho vam podem comprovar, accedint a aquell magnífic espai, restaurant amb fusta de gran qualitat i resistència portada d’Alemania. Els Paracolls de Malla no sols conserven, sinó que restauren tots els espais de la històrica masia.

I a tota la història de la masia hi hem afegit ara una nova capa, la capa que hi aporta en Joan de Serrallonga i els nyerros i bandolers del segle XVII. Per a nosaltres ha estat un privilegi poder entrar en aquesta històrica masia que també forma part de l’extens “territori Serrallonga”.