divendres, 3 de juliol de 2020

ARIEJA: PLENITUD OCCITANA








L’Arieja és una geografia  variada. Per una banda el sud, amb les altes faldes del Pirineu, per tant paisatge d’alta muntanya amb els seus prats i els seus boscos. Al nord un paisatge més dòcil, de turons vestits amb camps de secà i regadiu. En el seu centre un terreny complex, de grans “pogs” de pedra calcària que emergeixen del sòl, tornen el terreny abrupte i abriguen valls circulades per rius (com l’Arieja que ha donat nom al territori) i motejades per viles i poblets minúsculs.

Terra de verd intens i aigües abundants, un paradís per a fer caminades i assaborir la simplicitat de la vida en aquestes terres occitanes.
 
L’Arieja és natura, però també és l’arquitectura dels seus pobles i viles. Una comarca per descobrir castells càtars, bastides, catedrals i esglésies, carrers amb cases d’entramat de fusta que evoquen el passat medieval. Tot això en pobles minúsculs repartit arreu del pla i de la muntanya, igual com es reparteixen masos i granges per les planes i els pujols del nord.

Recomanacions? Moltes: caminades a l'alta muntanya o pels pujols més dòcils del nord, visita a pobles encantadors, trobades amb la història càtara i amb la de la primera humanitat,  sorprenents accidents geològics ...

En definitiva, uns dies a l'Arieja és retrobar-se amb la plenitud de les terres occitanes.

dimarts, 30 de juny de 2020

SEGRESTOS



En Serrallonga descriu  com “per Sant Jaume del any 1627 anant jo aquadrillat ab Antich Gornes, Andreu Ganyada, lo bordegas Campeny y lo Gavaig den Sala y trobantnos a la tarda en lo bosch de les Planelles de la Vall de Astoles , encontrarem a Joan Cochs y Maset de la vila de Maer que anave a cavall a lo qual detinguérem y lo Ganyada o lo Gornes digueren que era home rich , lo prenguérem y lligarem y axi pres lon potarem per boschs y montanyes”. Van fer escriure una carta per a al seva dona i finalment el deixaren anar després que un cunyat els portés unes tres-centes lliures de rescat.

A Antic Gorners el trobem en l’assalt del mas Cloperes i segrest de l’amo , comés l’any 1628 i relatat pel Fadrí de Sau en el procés sumarial:

“Nos ne anarem dits Antich Gornes, dos germans Moners y jo testimoni y tambe lo Steve Tor quens ere vingut a trobar una tardeta en la casa de T. Cloperes de la Sellera de Angles al qual diguerem quens donas sexanta lliures que haviem menester dientli que si nons les dave lo matariem y dit Cloperes nos promete donar dites sexante lliures dins quinse dies com de fet les no porta a la vora del riu de Ter mes amunt de Lloret Salvatge lo mateix Cloperes ab un fill seu si be es veritat que el departirnos dell li diguerem quens portas dites sexanta lliures a la Armita de Santa Barbara y que las donas al armita que nosaltres les cobrariem dell”.

També en el segrest de l’amo de la Gravolosa d’Osor, comès a principis de l’any 1628:

“Anant jo aquadrillat amb Antich Gornes Pau Moner ja preteritsT. Canals dit lo negre de Llusanes resolguérem tots quadre de anar en casa T. Gravolosa del terme de Osor y anarem a sa casa y trobant lo junt de la orta lo prenguerm y axi pres y lligat lo portarem per boschs y montanyes a effecte de composar amb dos centes lliures”. Finalment cobraren un rescat de cent lliures que els porta el fill del mas.

Per la seva part, Gabriel Gornès en el segrest de Pere Boada,  hereu del mas Boada de Salitja.

A més del segrestats també van cometre “desafius” (amenaça de segrest) a diferents persones de la contrada. Junt amb els germans Planella de Sant Amanç cobraren cent lliures d’un tal Salitja de la parroquia de les Esposes i cent lliures mes d’un tal Boada de les Costes, en el terme d’Amer, a qui digueren “quels portes a Sant Marti de Cantallops y quels dones al rector”.

El gener de 1629 el trobem en el robatori al camí ral de Barcelona a Vic, aconseguint dos pedrenyals, algunes capes de pastor i quaranta lliures que es repartiren en un bosc de Sant Feliu de Codines.