ROBATORI A SANT ANDREU SALOU

 

L'església del petit nucli de Sant Andreu Salou.

Les Guilleries, observades des de Sant Andreu Salou.

Després de sopar els sis bandoler emprengueren, de bella nit,  el camí de retorn cap a les Guilleries. Però encara van tenir temps de fer un altre atracament i acabar d’aprofitar així la jornada.

Antoni Marrochs era un traginer de la vila de Tossa de Mar que tornava de Girona cap a la mitjanit del dia 5 de desembre. En passar pel camí ral que va de Girona a Tossa, “en lo terme de Sant Andreu Salou  me isqueren en dit camí real sis llsadres amb los pedrenyals en les menys y me feren baxar de cavall”.

Després de fer-lo baixar li registraren les butxaques i li trobaren quatre lliures i mitja en menuts i plata. També li robaren “una dotzena i mitja de botons burell i un argens de seda parda”.

I en haver-lo robat el deixaren lliure i els lladres anaren camí enllà envers Girona.

Aquell cinc de desembre de 1623 va tenir lloc  un  dels primers robatoris documentats d’en Serrallonga i a més va ser-ho en un dels espais més allunyats de les Guilleries. Una demostració de la capacitat de moure’s que tenien els bandolers i de fer-ho amb força seguretat per l’ample territori de la plana.

SOPAR A L'HOSTAL DE LA MEL

 

El mas Vidal de Penedes.

L'ermita de Penedes.

L’hostal de la Mel era un hostal situat vora el tram del camí ral entre Cassà de la Selva i Llagostera, en el veïnat de la Bruguera d’aquesta darrera vila. Com que al nit els queia a sobre els sis bandolers de les Guilleries, després de cometre el robatori a Panedes, hi anaren a sopar amb tota tranquil·litat.

Antoni Pijoan era l’hostaler de l’hostal de la Mel, també conegut com a hostal de la Bruguera. En el procés sumarial d’en Serrallonga explica que aquella nit, entre les set i les vuit del vespre, trucaren a la porta de l’hostal que ja tenien tancada.

La muller de l’hostaler preguntà qui hi havia i respongueren que era un home que anava camí de Girona. Però en obrir entraren “sis homens capavestits ab sas capes gascones y hu dells aprotava a les mans palesament un pedrenyal de tres palms de cano y se assegueren entorn del foch y me digueran los homens que los dones a sopar”.

L’hostaler sospitava que eren els bandolers que aquell dia havien robat al camí ral, sospita que va confirmar quan “soparan perques llevaran las capes gascones que a las xarpas portaven dos y tres pedrenyals curts y hu dells ne portava quatre tots curts”.

I en acabar el sopar el bandolers el pagaren i se n’anaren de bella nit, sense més.

Caterina, la dona de l’hostaler, va relatar el mateix. Segur que l’estada dels bandolers a la cuina de l’hostal de la Mel, amb trot ells armats, devia crear un ambient tensionat i de terror, al més pur estil “far west” americà. Però  va acabar amb la seva retirada, el sopar pagat i sense cap incident.

L’hostaler va anar a trobat el batlle de Llagostera l’endemà, i també es lamentà que no va fer-ne cas ni va fer cap tipus de diligència.

SERRALLONGA BAIXA A LLAGOSTERA

 

La plaça de l'església de Llagostera, antic emplaçament del castell.

El perfil de les Guilleries, allunyades, des de la plaça de Llagostera.

El dimarts 5 de desembre de l’any 1623 va tenir lloc un dels episodis que demostren la llunyania en la que podien operar, respecte les prou segures Guilleries, la quadrilla d’en Serrallonga. Aquell dia van decidir baixar a robar fins a Llagostera, en el camí ral que anava  de Girona a Sant Feliu de Guíxols.

“Lo dia que comptàvem sinch del corrent mes y any no dubtaren sis lladres armats de pedrenyals cohadunats en forma de ofensa de posarse com de fet se posaren en lo camí real qui va de la present ciutat de Gerona a la vila de Sant Feliu de Guixols  y altres parts entra lo hostal dit lo hostal de la Mel y la casa den Vidal de Panedas terme de Llagostera bisbat de Gerona y en dit camí real dits sis lladres dit dia robaven los passatgers qui per dit camí real passaven”.

Dels sis lladres sabem que un era en Joan de Serrallonga i un altre era en Segimon Brull d’Arbúcies, segons declaracions de Bernard Palahí, pagès de Girona a qui els lladres aturaren i, li regiraren la bossa i li robaren en moneda tretze reals, vint sous de plata, quatre menuts gironins i tres sous d’ardits. I també li regiraren les butxaques de les calces i li prengueren dues pomes i un trosset de tela. I va conèixer a Segimon Brull, ”un home gran gros i barbi ros” perquè havia estat a la ciutat de Girona un temps.

Desconeixem qui eren els altres quatre lladres. Per les dates i pel lloc podria ben ser que també hi fos en Rafel Morell, àlies Vilanna, un bandoler que vivia a Riudellots de la Selva i que els era útil per ser “pràctic” (conèixer) aquella zona.

Montserrat Roquer, pagès de Llagostera, és un altre dels testimonis d’aquell dia. Es dirigia de de la vila de Sant Feliu a casa seva i “a la que fuy a un poch mes avall del torrent den Vidal que era a la entrada de la nit me hisqueren quatre lladres cada hu dells ab sos pedrenyals curts a les mans y ab sas capes gascones abrigadas”. El van treure del camí  i el portaren a un torrentent proper on va trobar un home de la vila de Sant Feliu anomanat Vicenç Darner, que era negociant, vigilat per dos altre lladres.  A Roquer li robaren cinc rals i a Darder una capa gascona i trenta lliures. En el lloc també hi havia dos traginers de la vila de Calonge.

En acabar la claror del dia els bandolers ban deixar anar les quatre víctimes i van fer camí cap a l’hostal de la Mel.

Roquer va anar a casa seva i no fou fins l’endemà al matí que anà a trobar el batlle de Llagostera, anomenat Pere Ballell, a qui trobà a la plaça i li explicà el robatori del dia anterior. Però en Roquer es queixà que el batlle no li havia fet cas “ni he huit dir fins vuy que dit batlle haja fetes ningunes diligentias com entench tenia obligatio per son carrech de balle en haver de fer”. Una demostració més que el bandolerisme de l’època sobrevivia també per la manca de disciplina d’algunes autoritats locals.

THIERRY DELORY: UN RECORD A UN ARTISTA INSPIRADOR

 

En fer l’anunci de l’exposició “Serrallonga a Nyer” i en parlar jo del dibuixant Thierry Delory, una persona em va fer notar que aquest havia mort aquest passat mes de febrer a l’edat de 66 anys. Una gran pèrdua.

Thierry Delory era un veritable artista del paisatge en blanc i negre. Les seves il·lustracions són fidels, pacients, enormes, reals, completes... reproduccions en tinta xinesa del patrimoni i del territori que dibuixava. Delory dibuixava al natural, buscant la millor posició per a veure i reproduir el lloc o el monument “in situ”, amb els seus grans fulls de paper i la tinta xinesa.

Resident al departament de l’Aude, des de l’any 2008 havia rebut encàrrecs per a dibuixar tot el patrimoni de la Catalunya Nord, que després s’editava en edicions que recopilaven les il·lustracions. Per això en van sortir llibres dedicats a municipis i ciutats com Prades, a Perpinyà, Colliure ... i altres que recopilaven tot el paisatge i el patrimoni del litoral rossellonès o de tot el Conflent.

Aquest darrer llibre, conté 350 dibuixos dels 47 municipis del Conflent en 240 pàgines i es va editar l’any 2016.

L’any 2019 el meu amic Claude Marais me’l va regalar quan vam fer estada a Nyer. Va ser en veure aquells dibuixos tan ben fets i pacients, quan em va venir les ganes d’emular-los. Va ser aleshores quan vaig canviar d’estil.

En les meves il·lustracions anteriors la tinta només servia per marcar les línies i tot el fons i la forma l’aportava l’aquarel·la. A partir d’aleshores, seguint l’estil de Delory, la tinta ocupa tota la il·lustració, incloent els volums i les ombres, i l’aquarel·la només aporta el color. No pinto sobre l’original i pinto sobre una copia.

No vaig arribar a conèixer mai a Thierry Delory. M’han dit que era un personatge curiós, extravertit i de caràcter molt amable. M’hauria agradat molt poder parlar amb ell i dir-li que gràcies a la seva obra jo vaig trobar una inspiració per a reformular el meu modest treball.

En la presentació de l’exposició a Nyer vam tenir un record per a ell i en una de les vitrines hi vaig posar un petit dibuix que el recordava. Ell dibuixant el castell de la Roca mentre en Serrallonga el saludava.

Thierry Delory em va inspirar. En recordar-lo a Nyer, un d’aquells fantàstics llocs del Conflent que ell també va dibuixar, vaig escriure: “Un país sap que és bonic quan un artista el dibuixa, l’artista el dibuixa perquè sap veure-li la bellesa”.

RECORDS DE L'EXPOSICIÓ A NYER

 

Finalment vaig poder complir un dels meus petits somnis: fer l’exposició “Serrallonga a Nyer”.

Els motius d’aquestes immenses ganes són molt diversos.

Primer de tot, va ser gràcies al llibre de Thierry Delory, que em van regalar en Claude i la Nicole l’any 2019, que vaig canviar d’estil. I precisament ho vaig fer en els dibuixos que il·lustren en pas de Joan de Serrallonga per Nyer i pel Conflent, els dibuixos que eren la part central de l’exposició.

En segon lloc perquè Nyer ens té el cor robat. És història del bandoler i és història del nostre país. Poder retornar a aquell poblet i aquells paisatges és per a nosaltres un privilegi.

En tercer lloc perquè vaig tenir la possibilitat d’exposar en un edifici històric totalment relacionat amb en Serrallonga, el mateix castell de Nyer. En la sala annexa, avui rehabilitada com a local polivalent, però en el segle XVII antiga cavallerissa on van dormir en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries.

I en quart lloc, per retrobar-nos amb en Claude i la Nicole. Una gent fantàstica i uns amfitrions immillorables. Nyerros autèntics a qui agraeixo sempre les seves atencions i haver-me ajudat a fer possible l’exposició.

Vaig tenir l’oportunitat de recordar la vinculació d’en Serrallonga amb Nyer, mitjançant les meves il·lustracions que expliquen els fets històrics. També amb originals dels meus còmics on apareix Nyer i amb unes vitrines on vaig exposar totes els llibres i edicions que parlen, en francès o en català, de la vinculació de Nyer i en Serrallonga.

En una d’aquestes vitrines i vaig voler posar la nostra vinculació personal amb el lloc, amb fotografies de cadascuna de les estades que hi hem fet des de l’any 2008. D’alguna manera, veiem passar el nostre temps comparant aquestes fotografies.

Haig d’agrair també a l’alcalde de Nyer, el senyor André Argelès, les seves paraules i l’atenció. També la il·lusió per un projecte engrescador que algun dia explicaré.

Va ser inestimable l’ajuda del company Nil Papiol, alcalde d’Hostalric i amic, que em va fer la traducció al francès dels textos dels plafons. Així van poder-se llegir simultàniament en català i francès.

I un agraïment també a tots els assistents, el dia de la presentació i al llarg dels dies que l’exposició va romandre oberta. Especial a l’amic Albert Roura, que va venir-hi des de Catalunya i de qui és alguna de les fotos d'aquesta entrada. Un gran aventurer.

Complert el petit somni de fer l’exposició a Nyer, queden els bons records i el saber que he ajudat , encara que sigui modestament, a revifar el record del nostre bandoler i la seva vinculació amb el Conflent. I queden, sobretot, els bons amics que tornarem a veure. I aquell poble i aquells paisatges que tornarem a gaudir ben aviat.

EXPOSICIÓ "SERRALLONGA A NYER"

 

Estic carregat d'il·lusió per retornar a Nyer, al Conflent, i inaugurar aquest proper dissabte l'exposició "Serrallonga a Nyer".

L'any 2019, en una de les nostres estades, en Claude i la Nicole, els nostres amfitrions de Nyer, em van regalar el llibre d'il·lustracions "Conflent Canigó" de l'artista Tierry Delory. Tots els pobles i paisatges del Conflent dibuixats amb elaborada tècnica de tinta xinesa, en blanc i negre, com a mi m'agrada.

Allò va fer que jo canviés fins i tot el meu estil de dibuix i aquell mateix any vaig encetar una col·lecció d'il·lustracions sobre el pas i les actuacions d'en Serrallonga i els bandolers del baró de Nyer. Tots els fets documentats que relliguen Serrallonga i Nyer, dibuixats en blanc i negre i també acolorits amb aquarel·la posteriorment.

Sempre vaig tenir la idea d'exposar aquesta col·lecció d'originals a Nyer mateix, a l'escenari que és protagonista, i ara finalment ha estat possible gràcies a la col·laboració d'en Claude, la Nicole i l'ajuntament de Nyer.

Inaugurem en una sala del mateix castell de Nyer aquest dissabte dia 12 d'agost a les 3 de la tarda i l'exposició estarà oberta fins el 23 d'agost.

Les mateixes sales on Joan de Serrallonga va estar-hi en el segle XVII, acollir pel baró Tomàs de Banyuls.

La composen les meves il·lustracions, amb textos en català i francès (aquí haig d'agrair molt la traducció de l'amic Nil Papiol), també originals i esbossos dels meus còmics i també llibres i publicacions que s'han editat al llarg dels anys que parlen de la relació de Serrallonga i Nyer.

Nyer és un dels tresors d'en Serrallonga, en aquest cas transformat en paisatge, poble, castells, gent... i és història viva de Catalunya.

Aquesta exposició és el meu petit i sentit homenatge a aquesta història viva que ens té enamorats.

Si esteu prop de Nyer aquests dies sou convidats a visitar el poble i l'exposició. Estic segur que us n'enamorareu, igual que ens va passar a nosaltres.

SERRALLONGA AL MAS "LA GIRONA" DE SANT JOAN DE LES ABADESSES

 

El pas d’en Serrallonga pels espais de l’actual comarca del Ripollès està documentat en diferents ocasions i llocs. L’estiu de 1632, amb la Joana Macissa, s’havien refugiat pels entorns de Valfogona del Ripollès i el setembre del mateix any havia robat i mort un traginer al coll de Cans.

En el procés sumarial hi trobem, però, un lloc que ja no era ocasional, sinó habitual per a en Serrallonga. Es tracta de Sant Joan de les Abadesses i en particular un dels seus masos.

Quan Serrallonga i els bandolers fugien cap el nord, buscant refugi en les terres del Conflent o França, caminaven des de Querós passant pel Collsacabra i d’allí cap a Camprodon i les muntanyes. En el seu camí, en el terme de Sant Joan de les Abadesses, una masia era punt de referència i lloc obligat de pas: la Girona.

El procés sumarial digitalitzat del bandoler s’inicia amb vuit pàgines dedicades a la vila de Sant Joan i la masia de la Girona.

Es tracta d’una comunicació o compareixença que fa Joan Agustí Forés, batlle de Camprodón, informant al fiscal i procurador de al cúria reial, honorable Onofre Meltiori Ferrer, de les vicissituds que han tingut dos homes que havia enviat a espiar i atrapar en Serrallonga al terme de Sant Joan de les Abadesses.

El 4 d’agost de 1631va enviar a Antoni Puig, criat, i a Bernat Solà, nunci, a espiar la casa d’en Guillem Guardans, pagès habitant de la masia de La Girona, en la parròquia de Sant Joan de les Abadesses.

“lo senyor veguer nos mana a mi y Anton i Puig mon criat anassem en al vila y baronia de Sanct Joan les Abadesses y ahont seria menester y en particular en lo mas de la Girona de dit terme de Sanct Joan pera espiar y tenir guarda a Joan Sala alias Serrallonga bandoler públic si passava per dita casa o confins de aquella per acostumarhi de passar les vegades fuig en França per tenir en dita casa confederencia per raho de haver estat en dita casa de la Girona una cosina germana de dit Serrallonga muller de un home ques diu Giraut y haverhi en dita casa un home ques diu Guillem Guardans que segons es fama publica li es factor y acollidor”

Així, doncs, era habitual que Serrallonga anés a la Girona perquè hi havia residit una cosina germana seva i coneixia els estadants.

Puig i Solà també tenien la missió d’espìar a Ramon Seguí, bandoler de la parròquia de Surroca, al qual trobaren en el monestir de Sant Joan.

Va passar, però, un fet inesperat: el batlle de Sant Joan, Miquel Gironella, va trobar sospitosos els dos espies i els va fer detenir i tancar a la presó, on els tingué un dia i una nit tancats. Per culpa d’això els dos espies es lamentaven que no havien pogut atrapar en Serrallonga, a qui volien esperar en el pas de la jaça de Callau, prop de Mantet.

Segons els dos espies en Guillem Guardans havia passat a en Serrallonga a França i per a fer-ho s’havia disfressat de pastor tot i no ser-ho. Sabent això confiaven esperar i atrapar en Serrallonga, però l’error del batlle de Sant Joan els ho va impedir.

Així doncs, amb aquestes vuit pàgines del procés, podem  descobrir un nou lloc relacionat amb el bandoler, en aquest cas la masia de La Girona de Sant Joan de les Abadesses. En la nostra estada al lloc vam poder parlar amb l’actual mestressa. Ens va explicar que havien sentit dir que el bandoler Joan de Serrallonga havia estat allí, però que van pensar sempre que era una llegenda. Ara confirmen era ben real i que en aquell mas, l’any 1631 i en diferents ocasions, el bandoler de les Guilleries hi havia fet estada.