dijous, 25 de febrer de 2021

RIERA D'ARBÚCIES: PONTS, PALANQUES I UN SALT D'AIGUA ESPECTACULAR

 







Una caminada refrescant resseguint la riera d'Arbúcies, creuant molts ponts i passeres, pujant fins veure el Montseny i gaudint de la cascada de La Nou.

L'entorn natural del municipi d'Arbúcies, sota el peus del Montseny, ofereix múltiples i variades caminades ben agradables.

Aquesta és una de les més conegudes i permet conèixer un bon tram de la llera de la riera, amb un primer tram que és parc urbà, i la resta camins entre boscos, acompanyats de la remor de l'aigua.

Aquest caminar a banda i banda de la riera, es pot fer gràcies als múltiples ponts, passeres i palanques i això és potser l'element més repetit i , per tant, identificador de la caminada.

Al llarg del camí també reconeixem edificis i estructures relacionades amb l'aprofitament de l'aigua com el molí de les Pipes és el més singular (avui un bon restaurant on fer-hi un àpat en un entorn únic) o la farga del Roquer. I també les romàntiques ruïnes de la fàbrica de la Corbadora.

En aquesta ruta, per a fer una mica de pujadeta i tastar el bosc de muntanya, enfilem fins el Vidal, una masia on hi ha un càmping i des de la qual veiem els cims del Montseny davant nostre.

Retornats al pla anem fins el Salt de la Nou, un dels salts d'aigua més espectaculars de la comarca i que val, per si sol, la caminada.
Tornem a Arbúcies desfent primer el camí i resseguint sempre al riera, ja tot ben pla i lleuger.

Una caminada ideal per a fer a l'estiu i gaudir de l'aigua, els boscos i els ponts i passeres d'Arbúcies.

dilluns, 22 de febrer de 2021

UN D'ARTAGNAN DE 1701

 



Els reis mags d’aquest any han deixat a casa un regal únic i diferent: una edició de l’any 1701 d’un dels volums  de “Mémoires de Monsieur d’Artagnan”.

Es tracta de la segona edició en francès d’aquest llibre editat a la ciutat de Colònia (Alemanya) atès que en aquell moment no es podia editar a França. La primera edició era de l’any 1700 i a aquestes n’han seguit moltes més, en més idiomes, al llarg d’aquests 321 anys.

Es tracta doncs d’un veritable tresor literari.

I es tracta del primer llibre que va posar en la literatura al cèlebre mosqueter D’Artagnan.

Un personatge que sempre ens ha semblat de literatura, però que va ser ben real.

Qui el va posar sobre el paper va ser l’escriptor Gatien de Courtliz de Sandras (1644-1712). Novel·lista, periodista i memorialista francès.

Courlitz de Sandras va fer força producció literària en el seu temps, però és sobretot conegut per les seves memòries semi-ficcionades del famós mosqueter D’Artagnan. Courtliz de Sandra va servir a l’exèrcit abans de convertir-se en escriptor, va ser empresonat diverses vegades a la Bastilla, on un antic company de D’Artagnan, guardià de la presó, li va explicar detalls de la vida del mosqueter gascó, que van servir per a compondre una biografia novel·lada de tres volums.

El salt a la popularitat mundial de D’Artagnan vindria quan l’escriptor Alexandre Dumas posaria el personatge de protagonista dels “Tres mosquesters” publicat l’any 1844. Dumas havia llegit l’obra de Courtliz i va agafar passatges de la biografia originària per a compondre la seva novel·la. La llegenda diu que Dumas va agafar l’obra primigènia d’una biblioteca i que mai va tornar-la.

A partir d’aleshores el valent mosqueter del Rei va esdevenir un personatge de renom mundial, guanyant la llegenda a la història, doncs molta gent es pensa que D’Artagnan és un personatge de ficció i no saben que va existir en la realitat; quelcom que també ens passa amb el nostre Joan de Serrallonga.

Tenir a les mans i llegir els passatges d’aquesta edició és per a nosaltres un plaer, un privilegi i una suma de bons records que ens traslladen anys enllà.

Us ho explicaré en la propera entrada.

dijous, 18 de febrer de 2021

L'ABANS I L'ARA A BESCANÓ



El regidor de cultura de l'Ajuntament de Bescanó em va encarregar un trebal fa un temps que ara us vull mostrar.

La voluntat de l'Ajuntament és donar forma a un taller o grup de recerca sobre història i patrimoni locals, que tingui com  a missió identificar, inventariar, protegir i divulgar el patrimoni i la història locals.

L'encàrrec de l'Ajuntament va consistir en tres dibuixos per als cartells i altres elements publicitaris del taller.

Es tractava de, a partir de tres fotografies d'elements del patrimoni municipal, dibuixar una idealització d'època per a superposar-la, de manera que en una sola imatge ho pot veure l'abans i l'ara del lloc.

Vaig fer tres fotografies i els tres corresponents dibuixos:

- El primer correspon al pont medieval situat sobre l'antic camí ral de Girona a Olot. Actualment està en desús perquè la riera va quedar colmada de terres i el camí es va desviar. El pont, però, presenta una bona estructura de dos arcs i pilastres triangulars de protecció que demostren que en el passat formava part d'una important via de comunicació.

- El segon correspon a la resclosa primitiva  de la Pilastra, sobre el Ter. Actualment una resclosa de pedra i formigó recull l'aigua de la sèquia Monar, però antigament hi hauria una resclosa de fusta, com demostren els punts d'enclavament dels troncs verticals que es poden observar excavats en al roca de la llera. Aquestes rescloses de fusta desviaven l'aigua cap els recs que alimentaven molins fariners i , ja en els segle XX, les turbines de les fàbriques de Salt.

- El tercer correspon a les infraestructures del pou de glaç de l'agregat de Vilanna. Aquest pou de glaç, de grans proporcions i que, al contrari d'altres, no estava quasi totalment soterrat, es pot veure des de la carretera de Bescanó a Anglès i va ser objecte d'una rehabiltiació i museïtzació fa uns anys. El que jo vaig representar en el meu dibuix va ser la "piscina o bassa" de rajol que antigament hi havia al seu costat. En aquestes piscines s'hi posava l'aigua que , en congelar-se, es tallava i transportava dins el pou de glaç, on es mantenia en forma de gel per a ser utilitzada quan convenia.

En defintiva, un treball molt gratificant per a mi i que espero que serveixi per a que la gent de Bescanó s'apropi a la seva història i al valor del seu patrimoni com vaig fer jo en realitzar-lo.

dimecres, 3 de febrer de 2021

CAPTURA, JUDICI I SENTÈNCIA




Però la sort del bandoler Rafel Morell va acabar aviat. El fou atrapat pels batlles de Taradell i Rupit en una incursió que feren al mateix mas Serrallonga de Querós el dia 1 de març de  l’any 1624:

“Dissapte prop passat ha fets vuyt dies quem prengue lo balle de Rupit prop Nostra Senyora del Coll prop de Osor”.

Mn.Antoni Pladevall ho explica en el número 10 de Monografies del Montseny (1995). “El comissari reial Pere Sabaters, fill de Taradell, amb homes de la plana de Vic va fer una expedició per Collsacabra vers Rupit, on se’ls uní el batlle, i amb gent experta va fer una incursió sorpresa al mateix mas Serrallonga. En ella hi morí en Joan Sala, dit el Tendre, germanastre d’en Serrallonga, i foren presos el germà d’aquest, Segimon Sala, el seu cosí Segimon Ferrer d’Arbúcies en el Rafel Morell, conegut per Vilanna”. 

Segimon Serrallonga escapà del setge i fou atrapat el capvespre del mateix dia a la cuina del santuari del Coll. L’endemà s’apropà al santuari Rafel Vilanna, on també l’atraparen. Duia dos pedrenyals a sobre.

Foren conduïts a les presons de la vegueria de Vic , on ara hi ha el temple romà i restes del castell dels Montcada,on el van interrogar. Hi eren presents Lluís de Descatllar, portaveu del governador general de Catalunya, el doctor Francesc Granell i l’agutzil del governador, Francesc Llor.

El 14 de març entrava a la sala de tortures “de la present ciutat de Vich a fi y efecte de fer la tortura en persona de Rafel morell alias Vilanna del terme de Riudallots de la Selva lo qual fonch manat al escarceller de les dites presons aportar aquell ab una cadena al coll y asseguat en un banch de la cambra dels turments en la qual y havie pa vi llum los turments y demes coses necessàries pera fer al dita tortura”. La finalitat de la tortura era confirmar la confessió dels reus i formava part del contingut de la sentència.

En el procés hi trobem, finalment, la sentència de Rafel Morell: “Vistos los merits de vostre procés vos han condemnat de tal manera que naturalment moriau y que la anima seus cepare del cos y que siau assotat per los lloch acostumats del apresent ciutat de Vich y que sien llevades les orelles y que ans de la real exequtio de dita sententia siau turmentat pera que digau al veritat”.

Segimon Sala, Segimon Ferrer i Rafel Morell van ser, finalment,  penjats a la forca a la ciutat de Vic el dia 15 de març de 1624.

Rafel Morell, àlies Vilanna, morí a l’edat de vint-i-tres anys.

divendres, 29 de gener de 2021

DOS CONGOSTOS DE SANTA COLOMA

 





D'entre les múltiples caminades que podem fer pels magnífics entorns naturals de Santa Coloma hi ha aquesta que conté, com a fita distintiva, passar per dos congostos oberts i excavats per dos torrents entre les roques granítiques: el congost del Pas de l'Os i el congost de la riera de Castanyerons.

El primer és el més espectacular: el Pas de l'Os, obert per un torrent al mig de dues parets de verticalitat extrema. En el punt més complicat s'ha de trepar ajudats per unes cordes i no és aconsellable per a persones amb dificultats.

El segon congost és el que ha obert el torrent que baixa del sot de Castanyerons i que desemboca en la riera de Penyacans. Molt més modest i ample, doncs el camí hi passa pel mig.

El recorregut es complementa amb la visita al lloc de Farners, amb el seu castell, l'ermita i el Turó del Vent.

I també de les vistes que es gaudeixen des del camí que resseguim en la part obaga del sot de Penjacans. El descens cap el pla que fem per un camí obert recentment, que en tot moment ens regala panoràmiques de Farners, davant nostre, i ens deixa l'abisme de Penjacans als nostres peus. Un dels camins més bonics d'aquests verals.

Retornem, creuant la riera i els vivers d'en Massaneda, fins la Gorga d'en Vilà, el punt inicial de la ruta.

Congostos, aigua, boscos i patrimoni històric són els elements identificadors d'aquesta ruta. Imprescindible per a poder valorar el paisatge colomenc.

dilluns, 25 de gener de 2021

ALTRES DELICTES DE RAFEL MORELL




L’any 1623 rondava encara per Anglès, amb Guerau Rigau de Bescanó, bandoler i fautor, i eren presents quan Pau Puig va matar un ase de Francesc Albó d’Anglès:

“En lo setembre del any prop passat de mil sis cents vint y tres una nit tot just se enllustrave trobantme jo cerca del lloch de Angles prop de uns camps y vinyes que allí y ha en companyia de Garau Rigau de Bescano y Pau Puig de les Sposes verem venir a cavall ab un burro a Franchesch Albo alias Roquet de dit lloch de Angles y en veurel lo dit Pau Puig li tira un tir de pedrenyal ab lo qual li mata lo burro que anave a cavall jo no se perquè li tira ni perquè no y aleshores nosaltres tres nos ne anarem a Angles y es veritat que en cas del dit Garau Rigau jo y ere tant bren arribat com en casa de ma mare y ell ha estat sempre gran valedor y me ha donat a menyar en sa casa moltes vegades anant jo així aquadrillat”.

A Rafel Morell també el trobem formant part de la colla que assaltaren la rectoria de Cogolls, el mes de setembre de 1623. Uns dies abans de fer el robatori Serrallonga havia dit a Rafel Morell que es trobarien al seu mas de Querós. El bandoler va pujar fins la masia, però no trobant la colla, els anà a buscar a bosc a base de trets de pedrenyal:

“com de fet al cap de pochs dies y ani y quant fuy en casa dit Serrallonga demanant als de casa ahont ere dit Serrallonga me digueren que poch havia sen ere anat ab alguns altres y jo per veurer sins trobariam tiri un tir o dos de pedrenyals fentlos ab allò senyal y ells me respongueren ab alguns altres tirs y anant jo deves hont havia sentida al respsota de dits tirs”.