dijous, 14 d’octubre de 2021

SEGRESTOS , ROBATORIS I ASSALTS AL CAMÍ RAL







Hem vist com un masover del mas Conchs era fautor de al quadrilla. Per contra, el propietari del mas, Joan Conchs i Maset, no participava d’aquesta amistat. L’any 1627, estant Serrallonga i els seus apostats en el camí ral, el detingueren i se l’emportaren lligat per boscos i muntanyes, demanant un rescat de 400 lliures. Li van fer escriure una carta i el cunyat del segrestat els va lliurar al cap d’uns dies prop de Susqueda. Finalment cobraren un rescat de 300 lliures i una cadena d’or.

Un altre mas que els bandolers van assaltar va ser el mas Boada de les Costes. Antic Gornés, Pau i Francesc Moners, Jaume Planella, el Fadri de Sau i Margarida Severa, anaren de nits al mas i “picant-li a la porta y fentse lo matex Buada en al finestra li digueren quels dones cent ducats fentli moltes amenasses si nols donave”. Un mètode, el de les amenaces, utilitzat pels bandolers i  en ocasions no era prou efectiu. En aquesta ocasió en Boada va prometre donar els cent ducats, que els va havia de portar al rector de Sant Martí de Cantallops, on els recollirien els bandolers. Però el Fadrí de Sau explica en al seva confessió de mai van arribar a cobrar-los.

El cam ral d’Olot a Girona era molt transitat i per això objecte de la presència sovintejada dels bandolers de les Guilleries.

El mes de novembre de l’any 1627 Serrallonga, Puigdelavall, el Gavaig d’en Serrallonga, Cristòfol Madriguera i altres bandolers s’hi van posar  armats amb els seus pedrenyals i detingueren i robaren a diferents viatgers. Al vespre els deixaren anar a tots excepte a un apotecari de Figueres que es deia Mas, al qual s’emportaren lligat per a demanar-ne un rescat. Del segrest aconseguiren cent lliures que es repartiren en un bosc de Plantadís i del camí ral moltes sabates perquè robaren un sabater que anava a la fira.

El 1629 es van posar en el camí ral per a segrestar un tal Umbert, que era notari de la vila de Sant Feliu de Pallerols, perquè era home ric i presumien poder-ne treure un miler de lliures. Però un tal Terrats, dit lo hereu de Sant Genis de les Planes, que espiava el notari i havia d’avisar els bandolers es va descuidar i Umbert va passar pel lloc on eren amagats els bandolers sense que s’adonessin.  Amb tot, van aprofitar el dia per robar els passatgers, però van treure’n poca cosa.

El mes de maig de 1630 els tornem a trobar en el mateix camí, aquell dia només eren Serrallonga, el Fadrí de Sau, l’Anastàsia Colobrans, l’amiga d’aquest, i Jaume Viola. Separats dels altres companys perquè en Serrallonga no volia anar amb tota la camarada. Van sortir al mig del camí quan passaven tres homes, però aquests, en veure’s assaltats per pocs bandolers, oferiren resistència. La cosa va acabar a trets i en va morir Pere Daltes, nafraren a un tal Franch de Pineda i s’emportaren lligat a un tal Pol de Montfullà, a  qui composaren demanant un rescat de tres-centes lliures que van cobrar prop d’Osor.


 



divendres, 8 d’octubre de 2021

MASOS FAUTORS

 






Nicolau Roure i Gorreta , masover del mas Conchs, era molt amic, valedor i fautor de la quadrilla. Els havia acollit  en l’interior de la casa i també els havia portat menjar , beure, pilotes (bales), mitges i sabates al bosc.

Al mas Colomer també eren fautors dels bandolers. Segons el Fadrí de Sau: “Serrallonga jo y altres de la quadrilla arribarem en llur casa y dits pare y fills Colomers nos feren motes festes hins donaren molt bon sopar fins feren fer per les dones una plata de bunyols”. El bandoler Joan Guirigay també havia comprat a la dona dels Colomer dues camises de lli per deu reals.

Explica Serrallonga que “jo conech molt be a T.Colomer de Amer i a son fill, los quals eren molt amichs y valedors nostres y en sa casa havem menyat y begut jo y los demes lladres de la quadrilla dos o tres vegades”.

Segons el Fadrí de Sau els Colomer també els avisaven quan hi havia persecució contra els bandolers.

I encara trobem un tercer mas: can Canadell, situat a l’altra banda del camí ral. Segons Serrallonga s’hi havia recollit  moltes vegades, si bé a la casa només hi entraven ell i el Fadrí de Sau, mentre que la resta d’homes romania a fora, on en Canadell els portava el menjar. En diferents ocasions va avisar la quadrilla, quan s’organitzava una persecució contra la quadrilla, i també els portava menjar i veure al bosch.


dimarts, 5 d’octubre de 2021

SERRALLONGA A AMER






La proximitat de la vila d’Amer amb les Guilleries i el camí ral de Girona a Olot havia de fer que aquest també fos “territori   Serrallonga”. Terreny trepitjat i sovintejat pel capitost del bandolerisme i els homes de la seva quadrilla.

En el procés sumarial del bandoler podem trobar diferents delacions de bandolers de les Guilleries que, atrapats per les autoritats , confessen part de la seva vida delictiva i , entre aquesta, la viscuda en el lloc d’Amer.

Esteve Tor, Pere Joan Paler, Jaume Masbernat, Guillem Estrany “àlies Lo Clavell”, el Fadrí de Sau i Joan de Serrallonga són els declarants. Tots ells van participar en alguna acció o van estar acollits per algun fautor del terme municipal d’Amer i, per tant, podem identificar aquells llocs, trepitjar-los encara avui en dia i  conèixer les històries de bandolers que s’hi van viure.

En definitiva, una manera diferent d’observar i valorar els llocs, a partir dels relats dels bandolers.

Una caminada fins el Montseny i un bon dinar al restaurant Coll de Te van servir per a transaccionar amb en Miquel, un bon amic de la família, una col·laboració en la revista “El Batall” que edita el Centre Excursionista Esquelles d’Amer.

La col·laboració ha estat un article per a la revista del mes d’agost en el qual hi he bolcat les dades que conec , obtingudes del procés sumarial del bandoler, sobre el pas d’en Serrallonga i els seus bandolers pel terme municipal.

Al text hi he afegit afegir dues il·lustracions i una fotografia del mas Terrats, un vivia un bandoler amerenc.

I també una portada doble en la qual hi vaig dibuixar els personatges d’en Serrallonga, el Fadrí de Sau, en Jeroni Terrats i el “gavaig d’en Serrallonga”, que era un bandoler gascó que anava amb la quadrilla i que jo me l’he imaginat com a músic de la colla.

Tot això emmarcat en una perspectiva impossible (només el dibuix ho pot permetre) on hi apareix tot: la plaça porxada d’Amer, el monestir, Sant Brígida, Rocasalva i el serrat de Pugdalí.

En les properes entrades us parlaré de tots aquests llocs i també de la ruta que he dissenyat (entre les múltiples que es poden fer) per  a resseguir alguns dels llocs per on va passar en Serrallonga, la Ruta d’en Serrallonga a Amer.


divendres, 1 d’octubre de 2021

SERRALLONGA EN FACSÍMIL (2008)

 





La darrera vegada que s’ha publicat la novel·la Don Juan de Serrallonga de Víctor Balaguer va ser l’any 2008.

Va ser en edició facsímil, reproduint les pàgines de l’edició en castellà de l’any 1867, excepte la portada que és en cartoné.

L’edició formava part de la col·lecció “Memòries d’Osona” i l’editava el desaparegut Diari de Vic.

Amb aquest volum completo la meva col·lecció d’edicions i reedicions, fruit de l’èxit de l’obra, de la novel·la de Víctor Balaguer.

Van ser cinc en el segle XIX: 1858,1862,1866,1877 i 1895 (aquest darrera amb cromolitografies en color).

Van seguir-ne sis en el segle XX: 1922 (la primera en català), 1937,1948,1957,1975 i 1988.

I tres mes, per ara, en el XXI: 2001,2005 i 2008.

En total, doncs, catorze edicions.

He pogut completar aquesta bibliografia, amb l'edició de 2008, gràcies a l'Edu. La fortuna va fer que guardés el llibre i me'l vengués i, la casualitat, que l'anéssim a trobar a la font del Ferro de Pineda de Mar. A les portes del parc natural de Montnegre Corredor, hi vam descobrir una ruta que porta a la masia de Pau Gibert, un bandoler del segle XVIII que ens portarà a descobrir noves rutes. Una descoberta.

dimarts, 28 de setembre de 2021

ARGUMENT I CANT DE LA SARSUELA D'EN SERRALLONGA

 










El 7 d’octubre de 1922 s’estrenava al teatre Tívoli de Barcelona una nova adaptació de l’obra de teatre de Víctor Balaguer, ara en català i adaptada com a drama líric o sarsuela.

L’encarregat d’escriure el text i fer l’adaptació a l’escena lírica va ser el poeta, crític d’art i filòsof Francesc Pujols. L’encarregat de la partitura el mestre Enric Morera.

Dalt l’escenari Emili Sagí-Barba era Don Joan de Serrallonga, Josefina Bugatto era Joana Macissa i Emili Vendrell encetava una carrera d’èxits en el paper de Fadrí de Sau. Digiria l’orquestra el director i compositor Joan Baptista Lambert.

La sarsuela va ser un èxit de públic i se’n van fer més de dues-centes representacions.

El públic disposava de l’“Argument i cant de Don Joan de Serrallonga”. Un senzill quadern de setze pàgines que desconec si es donava o s’havia d’adquirir.

El llibret conté una presentació del personatge teatral “i immortal” de Don Joan de Serrallonga, des de la comèdia escrita en el segle XVII fins el ball popular que es festejava en les places del país.

A partir d’això s’explica tot l’argument de l’obra i es reprodueixen  els texts que componen la lletra de la sarsuela.

El llibret conté com a il·lustracions tres caricatures de Sagí-Barba, Morera i Lambert.


divendres, 24 de setembre de 2021

AVENTURES A LES PEDRES DE TAVERTET

 






Si un lloc t’agrada no et pots estar de tornar-hi i ensenyar-ho a la gent que aprecies. Aquest cap de setmana passat ho vaig fer, portant els de casa a viure algunes aventures en el paradís proper de Tavertet.

Tavertet és un paradís de pedra. Ho és pels quatre costats. Allí on vagis del terme ,des del petit poble  a la profunditat de les cingleres, trobaràs un lloc màgic decorat de pedres gegants on podràs viure moltes aventures.

Vam realitzar una sortida circular per la serra d’en Coll, al sector de ponent del terme.  Un entorn potser  menys conegut que el més proper al municipi (cingles de Tavertet, pla del Castell, balma del Molí Bernat...), però igual de potent en atractius.

El recorregut és un indret de boscos d’alzines. En ocasions obert als quatre vents i amb vistes panoràmiques a la plana d’Osona , al pantà de Sau i a les cingleres de la riera de Balà. Ii en altres ocasions, reclòs en profundes fondalades on la llum no hi pot penetrar i l’ambient  fresc i ombrívol genera una naturalesa de verd elèctric, amb  falgueres i molsa que ho envaeixen tot. Un contrast sorprenent.

Al llarg del camí trobem algunes masies, les restes mínimes d’un castell i una ermita romànica dalt del seu turonet. 

I sobretot el tret distintiu del lloc :  al llarg de tot el camí, diferents conjunts granítics:  grans blocs, balmes, balmes aèries, coves,  bolets  i boles de pedra, caos de pedra gegantins ,... que descobreixes caminant per sobre o per dessota d’ells.

Puges i baixes. Penetres a la terra. O t’enfiles i obtens impressionants vistes de l’entorn com si fossis un dels voltors que habiten  aquest paratge, però la teva presa és el paisatge, que contemples amb ulls embadalits.

Pedra, paisatge, panoràmiques... Una veritable descoberta. Per a sentir-nos aventurers.


dimarts, 21 de setembre de 2021

DE CANTONIGRÓS A TAVERTET: RUTA D'EN SERRALLONGA I EN MANXOL

 






Aquesta ruta circular parteix de les proximitats de Cantonigrós i ens porta fins a Tavertet buscant escenaris que va trepitjar en Serrallonga i la Joana Macissa el setembre de l’any 1632. Després de robar uns rulls de cordell a coll de Canes van carregar-los a Salvador Casasubiranes, àlies en Manxol, i els van portar fins a Querós. En aquell recorregut van passar per espais que podem reconèixer en aquesta caminada.

En concret la muntanya de la Cau i puig Urri, que trobarem cap el final del recorregut. Però abans gaudirem de panoràmiques, cases troglodítiques, balmes, rieres i un poble tan preciós com carregat d’història: Tavertet.

El recorregut inicial ressegueix el camí històric de Tavertet a Cantonigrós. Un camí que carena força alt, per la qual cosa ens deixa magnífiques vistes de la plana d’Osona a la nostra dreta.
Finalment  desemboca al Puig de la Guardiola, on es regala una fantàstica panoràmica del poble de Tavertet.

En aquest entorn passem per dos racons imprescindibles de Tavertet: la històrica pairalia del Sunyer de Baix (avui abandonada), amb el seu entorn de pedra i balmes, i sobretot l’entorn del Molí Bernat.

Un pont romànic, un camí de pedra que baixa la cinglera, un antic molí fariner i la gran balma vermella per on s’escola, des de dalt de tot, l’aigua del torrent. Un lloc emblemàtic i imprescindible.

A partir d’aquí enfilem fins dalt a Tavertet, per gaudir d’aquest poble de pedra i les panoràmiques sobre el pantà de Sau, les Guilleries i el Montseny que s’albiren des de dalt la cinglera.

Iniciem el retorn pel camí vell a Cantonigrós, passant al costat de masies on va estar en Serrallonga: Novelliques i Novelles.

Passada aquesta darrera fem un camí poc marcat que ens porta directament fins la muntanya de la Cau. El prat enfront de la masia és un bon lloc per a descansar i fer una ullada a Tavertet i tot el seu entorn.

La pista, còmode i fàcil, ens portarà fins la falta de Puig Urri i el punt d’inici de la caminada.

Tot el recorregut és senzill, amb l’única dificultat de trobar els senders una mica bruts de vegetació entre les masies del Sunyer i al molí Bernat i poc senyaltitzat el que ens porta fins la Cau. Es tracten de camins d’excursionisme senyalitzats, però que necessiten una mica de manteniment.

És una bona i diferent proposta per a conèixer aquests altiplans osonenc, retrobar-nos amb el sempre atractiu poble de Tavertet i caminar per espais que va trepitjar el bandoler Serrallonga segles enrere.