dimarts, 29 de novembre de 2022

CARTELL D'UNA FUNCIÓ TEATRAL A MARTORELL L'ANY 1884

 


He afegit a la meva col·lecció un original fet a mà d'un cartell destinat a publicitar la funció de la popular obra "Don Juan de Serrallonga" al Casino Familiar de Martorell el maig de 1884.

La funció anava dedicada a benefici de la senyora Carme Corretjer.

El cartell, de gran format, conté  unes lletres molt ben elaborades i distribuïdes al llarg del cartró que les conté. Una composició sense dibuix, però on la tipografia ja és una il·lustració per si mateixa.

Es tracta d'una joia tipogràfica , per la qualitat de la seva elaboració, i històrica, per demostrar-nos una més de les moltes representacions  que el drama de Víctor Balaguer va tenir al llarg del nostre país.

dijous, 24 de novembre de 2022

EL BANDOLER LLEGENDARI: JOAN DE SERRALLONGA I LA VIDA FORA DE LA LLEI

 





L’Editorial ARA LLIBRES acaba d’editar en la col·lecció El Petit Sapiens el llibre-conte “El bandoler llegendari: Joan de Serrallonga i la vida fora de la llei”.

És un llibre pensat per lectors a partir de set anys i és una de les millors maneres  de donar a conèixer als més petits i als joves la figura d’en Serrallonga i del fenomen del bandolerisme a Catalunya.

Es tracta d’una obra que combina perfectament una part novel·lada i una part didàctica.

La novel·lada és la dedicada a la història i la llegenda del bandoler de les Guilleries. Com en altres obres, participa de l’atractiu de combinar elements de la biografia real del bandoler amb elements ficticis. Això permet fer el relat més atractiu per als joves lectors, incloent-hi passatges aventures, d’acció, romàntics i èpics; mentre el bandoler transita per alguns espais i moments biogràfics reals (el naixement a Viladrau, el casament a Querós, el robatori a Jafre, la traïció a Santa Coloma, etc...).

La part didàctica, intercalada al llarg de l’obra, es dedica a ensenyar, amb el suport de la il·lustració, com vestien els bandolers, com era una masia, quins altres bandolers hi va haver al país, o com es va crear i divulgar la llegenda d’en Serrallonga i també el seu cicle vital mitjançant dues pàgines que resumeixen la seva biografia.

Si els texts d’Arnau Cònsol  són elaborats i interessants, més surten reforçats amb les il·lustracions de David Parcerisa.  Dibuix dinàmic i acolorit d’estil modern i  atractiu per als joves (i els que ja no som tan joves).

Una novetat molt recomanable que, si es vol, pot ser un bon regal per aquest Nadal.  Acabat d’editar, el trobareu a totes les llibreries.

No us el perdeu. És una nova oportunitat per a que Serrallonga entri de nou en l’imaginari dels vostres fills (o en el vostre, que també el gaudireu) i, per tant, que el sender de la seva història i la seva llegenda sigui transitat de nou per a una nova generació.


dimarts, 22 de novembre de 2022

EL ROMANÇO D'EN JOAN SALA, ÀLIAS SERRALLONGA

 

L'any 1994 es complien quatre-cents anys del naixement d'en Joan Sala , àlies Serrallonga, a la parròquia de Viladrau.

En motiu d'aquella efemèride es va encarregar i publicar el "Romanço d'en Joan Sala, àlias Serrallonga", escrit i composat per Jaume Arnella per encàrrec de l'Ajuntament i estrenat per la Diada de Sant Jordi d'aquell any.

El popular músic va composar un llarg romanço que recull amb molt detall tota la biografia del bandoler, des del seu naixement a Viladrau, la seva vida a Querós i la seva mort a Barcelona.

Un interessant document que fa de bon llegir. He afegit a la meva col·lecció un exemplar que em va regalar en Xavier Roviró, amic,  folklorista osonenc i col·laborador en els actes de l'exposició a Santa Coloma.

divendres, 18 de novembre de 2022

FOTO DEDICADA D'EMILI VENDRELL

 


Emili Vendrell acabava d'obtenir un gran èxit de públic i reconeixement de la crítica pel seu paper de Fadrí de Sau en la sarsuela "Don Joan de Serrallonga".

Tot el marxandatge que els aficionats podien aconseguir en aquella època eren les fotos dedicades.

La fotografia era molt popular i els artistes en regalaven degudament signades.

Per a la meva col·lecció he pogut obtenir aquesta, dedicada i signada pel tenor a la ciutat de Barcelona el 30 de desembre de 1922. Correspondria a una funció realitzada al seu benefici i en la que apareix vestit del personatge que interpretava en la funció.
 

dimarts, 15 de novembre de 2022

EL PROGRAMA DE LA SARSUELA AL TREATRE TÍVOLI

 








L’èxit del Don Joan de Serrallonga al Teatre Tívoli de Barcelona, l’any 1922, anava acompanyat d’un elaborat programa en paper, de moltes pàgines i amb molta publicitat inserida.

En el llibret, amb portada al·legòrica a dues tintes, hi ha tot el text de les cançons i també caricatures dels actors i autors.

També hi havia una sobrecoberta impresa a dues cares, en paper de color sípia i amb publicitat i texts de cançons. Una d’elles la cèlebre “Jo vull morir” que va fer famós a Emili Vendrell.

L’elaborada factura d’aquest programa ens parla, sens dubte, de la importància i èxit que va tenir aquesta obra a la ciutat.



dimarts, 8 de novembre de 2022

D'ULLASTRET AL CASTELL D'EMPORDÀ

 





Ruta per a conèixer la plana situada entre el poble d'Ullastret i el nucli de Castell d'Empordà , en el terme municipal de La Bisbal.

El poble medieval d'Ullastret mereix per si sol una visita, recorrent els seus carrers amb cases de pedra, la muralla, l'església i la Llotja.

Sortim del poble i ens dirigim, per planes de conreu, fins el puig d'en Vidal.

Ens arribem al nucli de Castell d'Empordà, que es distingeix per la silueta de la seva fortalesa i per un sol carrer de pedra força pintoresc.

Deixem el nucli pel camí del molí del Senyor (s'hi pot passar encara que hi hagi un rètol que indica el contrari) i arribem a la mota del riu Daró.

Creuem el riu i caminem per la mota de l'altra llera, que ens permet veure els nucli de Matajudaica i Fonolleres de lluny.

Tornem a creuar el Daró i el camí envoltat de camps de regadiu ens porta fins el molí d'en Bous. El camí a la dreta ens retorna a Ullastret.

divendres, 28 d’octubre de 2022

LA SALA DE VILADRAU: ENS HAN OBERT LES PORTES DE LA HISTÒRIA

 







La fortuna va fer que el cinc d’agost, el dia del meu aniversari, contactés amb mi en Moisès Tarrès, jove pastor i productor de l’Esquellot del Montseny de productes làctics derivats de la llet d’ovella. En Moisès viu i treballa a la masoveria de La Sala Nova de Viladrau i ens va oferir la possibilitat d’anar a veure la Sala vella, la gran masia on va néixer en Joan de Serrallonga.

Per mi va ser un gran regal d’aniversari i no vam deixar escapar la invitació. Aniríem i entraríem en l’espai físic humà , encara conservat, que més recorda la presència del bandoler, en la seva infància i joventut.

Ara fa uns dies vam anar-hi i ens van obrir les portes de la història d’aquesta gran masia.

L’interior de l’edifici, que va tenir remodelacions posteriors als anys de residència del jove Joan Sala, conserva habitacions i terres que segur que va trepitjar. Per tant la Sala és un testimoni viu de l’existència del nostre bandoler. En cap lloc com aquest trepitjarem un espai,  amb tanta presència física i tal i com ell el va veure i viure.

Vam pujar la rampa d’accés a la portalada que abans tancava al muralla, vam creuar la porta de la masia, vam trepitjar el terra de pedra negra, vam seure en l’escó de la cuina al redós de la gran llar de foc, vam pujar escales i veure grans els tres pisos d’estances per habitar i per a guardar gra i productes del camp, vam entrar en la torre i vam veure les enormes quadres i estances de bestiar que hi ha sota mateix de la gran casa. Vam veure i vam caminar per tot aquell espai que evoca el gran bandoler de les Guilleries.

Hi vam poder veure les interioritats d’una gran casa forta d’origen medieval, amb al seva torre i el seu mur elevat que la fan semblar un castell. Però la fortalesa que demostra el seu exterior es torna debilitat quan al veus per dins. Les estances, el teulat, els cairats, ... necessiten una intervenció urgent per a evitar que hi hagi una desgràcia i es pugui perdre aquest patrimoni.

La Sala necessita una inversió important i alguna Administració hauria de prendre la iniciativa. Vam convenir amb en Moisès que si fóssim a França la situació seria diferent, la Sala estaria restaurada i valoritzada i seria un gran pol d’atracció i d’aprenentatge. Aquí no ho sabem fer. I massa vegades perdem els tresors de la nostra història. Esperem que no passi en aquest cas.

Per la meva banda, en tot aquest pelegrinatge divulgatiu del territori Serrallonga que faig des de fa anys, crec que entrant a la Sala he accedit al penúltim lloc que em quedava.

Ens van obrir una porta de la història que ens portava directament a en Joan de Serrallonga. Un gran regal.