EL CICLE DE LA JOANA MACISSA

 

El treball d’Alejandro Llinares ens permet conèixer la transcendència que va tenir la Joana Macissa en la literatura i la cultura al llarg dels segles. Per primera vegada ho tenim estudiat i recollit en un assaig.

Per mi també és una oportunitat o excusa per a explicar la història que coneixem de la Joana, acompanyada de les il·lustracions inèdites que tinc d’ella i que he aplegat sota el nom de “El cicle de la Joana Macissa”.

El cicle d’il·lustracions recrea  bàsicament els darrers mesos en que la Joana va acompanyar en Serrallonga, fins la sentència i mort del bandoler el gener de 1634.

En el procés sumarial del bandoler hi consten les declaracions de la seva amiga. Hi explica el moment que comença acompanyar-lo i tot allò que van viure en els mesos que seguirien, fins la seva captura a Castanyet.

En quan a assaig històric crec que és imprescindible fer una referència al llibre “Serrallonga, el bandoler,  les seves dones i la justícia” publicat per Esfera llibres l’any 2008.

Un llibre escrit a quatre mans per Isabel Graupera i Lluís Burillo, centrat en part en la figura de la Joana Macissa.

El punt de partida dels autors és qüestionar-se si el document del procés judicial contra Serrallonga, dipositat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, és la font més fidedigna per conèixer la figura del bandoler ateses les circumstàncies en que va ser escrit.

La principal aportació dels autors, però, és l'anàlisi   de la figura de les dones en l'entorn de les colles bandoleres de l'època i les investigacions sobre la figura de la Joana Macissa.

I és que els autors van indagar en els arxius parroquials de Castelló i no van trobar cap referència a una Joana Macissa en aquell municipi i en aquella època, però si d'una tal Joana Artigues. La hipòtesi del llibre seria, doncs, la possibilitat que aquesta darrera hagués estat la veritable companya del bandoler.

Un testimoni diu en el procés sumarial que va coincidir amb en Serrallonga i la dona que l'acompanyava i que "lo que la oí parlar entench no es catalana sinó rossellonesca o francesa". 

Així no quedaria clar qui era la Joana. Ens atendrem, tot i així al que ella declara en el procés sumarial per a completar aquest cicle sobre la seva història.

En les properes entrades explicaré el que sabem de la Joana, segons el que ella va declarar en el moment que se la jutjava.

JOANA MASSISSA, MEMÒRIA, MITE I REESCRITURES D'UNA BANDOLERA (2026)

Fa un temps que segueixo i m’ajudo dels treballs d’Alejandro Llinares Planells, professor i doctor en història moderna a la Universitat de les Illes Balears. Quan m'ho demana jo també l'ajudo en el que bonament puc. 

Ell és autor de treballs com: “Cantar i divulgar la victòria contra els bandolers: una anàlisi històrica de la captura i l’execució de seixanta malfactors a Catalunya (1573)”, “Bandolerismo, patíbulo y reforma de las costumbres en la España de Finales del Siglo XVIII: El caso de Padro Piñero “El Maragato” (2025) i, sobretot, “Plecs poètics de bandolers a la Catalunya del barroc. Un exemple de literatura propagandística.” (2018), “El final del bandoler: aproximació a la literatura de patíbul de la Corona d'Aragó” (2017) o “Bandolers i bandolerismes en els plecs poètics catalans del segle XVI. Un exemple de “protoperiodisme" (2018).

Com es veu, treballs indispensables per a conèixer els romanços i els plecs de canya i cordill, la primera literatura, sobre els bandolers del nostre país.

L’Alejandro Llinares acaba de publicar un nou assaig, imprescindible per a conèixer el valor  de l’entorn cultural i llegendari més enllà del propi Serrallonga, focalitzat en la Joana Macissa, la dona que el va acompanyar en els darrers moments i que forma part de la seva història, però també de la cultura i la mitologia del bandoler.

El treball es titula “Joana Massissa: memòria, mito y reescrituras de una bandolera (siglos XVII-XIX)” i aquesta és la regesta:

“Aquest article analitza la trajectòria cultural de Joana Massissa, vídua d'un moliner de Castelló d'Empúries que, segons va declarar en el procés judicial, va ser segrestada en 1632 pel cèlebre bandit Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga. Obligada a acompanyar-li sota amenaces de mort, va conviure amb ell vestida d'home i participant en les seves activitats delictives fins a la seva captura. Malgrat el seu paper històricament secundari i de l'escassa informació fiable disponible, la seva figura es va convertir en un motiu recurrent en romanços, balls parlats, obres teatrals, novel·les i poemes des del segle XVII fins a principis del XX. Aquestes produccions culturals van deformar i van reconfigurar la seva imatge en funció de les exigències estètiques, ideològiques i polítiques de cada època: des de la transformació en la noble Donya Juana Torrellas per part de dramaturgs del Segle d'Or, fins a la seva reinterpretació romàntica i catalanista en l'obra de Víctor Balaguer, passant per altres versions que la presentaven lleial a la monarquia hispànica. El nostre estudi examina com, a través d'aquest procés, Massissa va passar de ser una figura històrica marginal a encarnar un mite femení autònom, dotat de gran plasticitat simbòlica, el record de la qual –més sustentat en l'imaginari literari i popular que en la realitat documentada– ha arrelat amb força en la memòria col·lectiva catalana fins a l'actualitat.”

Un treball, com dic imprescindible, per a conèixer la visió que hem tingut d’un personatge secundari de la història del nostre bandoler. La Joana vista pels ulls dels literats i altres creadors, que va des d’aquella molinera de Castelló segrestada camí de Núria com diu al història, fins aquella dama noble i empoderada que vol venjar la mort del seu estimat Don Joan de Serrallonga en la literatura romàntica del segle XIX.

Podeu llegir el treball de l'Alejandro en aquest enllaç de la Universidad d'Alacant.

També podeu trobar els seus treballs sobre literatura popular i bandolerisme en aquest enllaç.

LA HISTÒRIA DEL BANDOLERISME -I LA BOTA DE VI- ALS SOPARS D'EN SERRALLONGA DE PALLEJÀ

 

La fama del bandoler de les Guilleries era suficient per a que fos utilitzat com a reclam d'una oferta de "Sopars d'en Serrallonga" en el restaurant Pallejà Paradís (Pallejà, Baix Llobregat), entre els anys setanta i inicis del vuitanta. La proposta  consistia en evocar, les nits de divendres i dissabte,  aquells banquets antics a la llum d'unes espelmes, amb plats d'abans i senzills i tot amenitzat amb representacions sobre la història del bandoler a càrrec d'un grup d'actors.

Ara he afegit a la meva col·lecció un programa que van editar els responsables del restaurant i que es titula "Què sap vostè del bandolerisme català?".

El programa és un díptic que explica un resum de la història del bandolerisme al nostre país i també una relació dels fets més significatius del bandolerisme català en els segles XVI i XVII ordenats per anys, en els quals hi apareix l'inici de l'actuació d'en Serrallonga el 1622, l'inici del seu regnat el 1627 i la seva execució el 1634.

Com podeu veure l'aposta del restaurant anava més enllà de la gastronòmica i entrava en la divulgativa, una cosa molt noble i que avui potser costaria de trobar.

El restaurant Pallejà Paradís va tancar fa uns anys i resta l'edifici de la noble masia tot esperant recuperar o tenir nous usos. Entre aquests no hi haurà més sopars d'en Serrallonga, però quedarà el record d'una proposta que demostrava l'interès i la popularitat del bandoler. 

Com de record queda, d'aquella proposta gastronòmica i cultural, un clauer amb forma de bota de cuir de vi, que promocionava els sopars i l'establiment, i que també he pogut afegir a la meva col·lecció sobre el bandoler de les Guilleries.

L'ARTICLE MECANOGRAFIAT DE "BARCELONA ATRACCIÓN" SOBRE LES GUILLERIES

 

La casualitat  ha fet que hagi afegit a la meva col·lecció particular cinc quartilles mecanografiades que ens parlen de les Guilleries que resulta que són l'escrit original o una còpia  mecnaografiada de l'article publicat a la revista "Barcelona Atracción" que va aparèixer l'any 1931 i del qual he parlat en una entrada anterior del bloc.

Formen part d'aquell article de presentació del territori, amb Sant Hilari com a capital natural, ermites i santuaris, geografia, hidrografia...

Fa una relació de municipis i surt una mica dels límit històric de les Guilleries quan ens presenta el poble de l'Esquirol, per a explicar-nos que és d'on surt el nom "d'esquirols" per a definir els obrers que no respecten una vaga.

També parla de la gran masia de l'Avenc i del santuari del Far i l'església de Sant Joan de Fàbregues. 

Definitivament, el text surt un xic dels límits guillerencs i entra força en els cabrerencs. I l'article s'il·lustra amb majoria de fotografies del sector més proper al Collsacabra en comptes dels municipis de la Guilleria natural. 

Però manté l'encant de la presentació dels nostres bells territoris.

I no deixa de tenir un record per al bandoler de les Guilleries, en Joan de Serrallonga, evocant els racons i rieres que es refugiava i tot el territori que va ser centre de les seves accions.

Desconec l'autor del text. L'article només identificar l'autor de les fotografies, Lluís Amat.

És una feliç casualitat, poder aplegar de nou, al cap de tants anys, el text original d'un article amb la revista on apareix publicat.

LA SALA I LA CASA DEL FADRÍ DE SAU. DUES MANERES DE SOBREVIURE.

Fotografia de la casa del Fadrí de Sau, publicada en el

bloc "Masies de les Guilleries i el Collsacabra" de Lluís Balasch.

Dues fotografies de diferents èpoques i de moments diferents, que formen part de la meva col·lecció.

La primera és la Sala de Viladrau, la casa natal d'en Serrallonga, en una postal de principis del segle XX. 

La segona és una fotografia dels carrers de Sant Romà de Sau, on es veu part de la façana lateral de la casa on va néixer el Fadrí de Sau. Estaria datada de finals dels anys cinquanta.

El casal de Viladrau perviurà gràcies a la seva fortalesa i, sobretot, el conveni de col·laboració dels propietaris amb la Fundació Mas i Terra.

La casa del pobre Fadrí, com la resta del poble de Sant Romà, van desaparèixer  l'any 1963 sota les aigües del pantà. 

D'ella en queda aquesta fotografia i una altra en la que es veu molt millor la façana i la portalada de la casa.

Aquesta portalada, adovellada, es va salvar de ser engolida per les aigües del pantà que sepultà Sant Romà de Sau. Fou extreta de la façana i traslladada a la imponent pairalia de Torrellebreta, a Malla (Osona), on es va adossar a una de les parets. Una de les poques ocasions en que podem parlar de salvaguarda en comptes d'espoli.

Supervivència i desaparició personificades en dos tresors de la nostra arquitectura popular. 

O dues maneres de sobreviure. 

 

EL PALAU D'EN SERRALONGA A LA IL·LUSTRACIÓ CATALANA (1913)

 

La Ilustració Catalana va ser la primera revista gràfica en català publicada a Barcelona. S'autodefiní com a «periòdic desenal, artístic, literari i científic de Catalunya». El seu primer director fou Josep Franquesa i Gomis, però ben aviat es va fer càrrec de la direcció el mateix editor, Carles Sampons. Als voltants de 1882, però, Carles Sampons va morir i la direcció de la revista va ser encarregada a Francesch Matheu i Fornells. El 1903, després de nou anys sense publicar, Francesch Matheu va fer una versió de la publicació modernitzada i adaptada al nou segle de la publicació.

Com a revista gràfica té un gran valor com a eina per a visualitzar, gràcies a la fotografia, com era el país o la gent de l'època.

En el número 543, publicat el 16 de novembre de 1913, hi van publicar dues fotografies el barri vell de la ciutat de Barcelona. Totes dues són d'espais que relacionen la ciutat amb les llegendes de Don Joan de Serrallonga. 

Una d'elles és del patí interior de l'antic Hostal de l'Oli, on segons la tradició s'hi allotjava Serrallonga quan anava a la ciutat. L'edifici encara existeix, transformat de nou en centre cultural.

La segona és del popular "palau d'en Serrallonga" que estava situat al carrer Basea. També segons la tradició era el palau del noble Don Joan de Serrallonga. La llegenda va ser tan popular que li van posar el nom del bandoler. de les Guilleries. 

Es tractava d'un edifici noble, d'alt valor arquitectònic i històric, al qual s'accedia per una magnífica porta dovellada. Malauradament va ser enderrocat amb l'obertura de la Via Laietana, iniciada el 1907.

EL TURÓ DEL MAL SOPAR A "CURIOSITATS DE CATALUNYA" (1936)

 

"Curiositats de Catalunya" va ser una senzilla publicació setmanal que , dirigida per Miquel Codina Ferré, tenia com a propòsit donar a conèixer el més ampli espectre deconeixement sobre el nostre país: cultura, geografia, història, personatges... tot i tenia  cabuda en els noranta-dos números que va publicar, aparegunts entre els anys 1936 i 1937.

En el número 31, aparegut el 14 de març de 1936, van dedicar un petit article a la llegenda d'en Serrallonga i el Turó del Mal Sopar, amb fotografia inclosa de l'indret de Querós.

Una edició molt i molt senzilla, però que complia a la perfecció de formar els lectors i fer-ho en català.