INTERROGATORI I INTENT DE REMISSIÓ

 

A finals de 1631 Miquel Paracolls i altres bandolers foren detinguts a Vilafranca i traslladats a les presons de Barcelona.

El 16 de juny de 1632 feia mesos que Miquel Paracolls romania tancat a les presons de Barcelona i tot just li prenien declaració : “haurà set o vuyt mesos quem prengue T. Callar, veguer de Vilafranca de Conflent, en companyia de Esteve Tor, Miquel Madriguera, Rafel Roca, Francesc Soler y un valentia ques deya Hyacintoi Morales quens prengue en lo camí real mes enllà de Vilafranca que tots sinch veníem de Italia però jo no se perquens prengue ni perquè sem pren la depositio”.

En aquells declaració Paracolls es “feia el suec” i negava tot el que se li preguntava.

Li van demanar si ell coneixia a Joan Sala i Serrallonga de Querós, a Jaume Fadrí i a altres bandolers de la quadrilla de les Guilleries i ell va respondre “non he coneguts ni conech ningú ni se si eren cridats per enemichs de sa magestat”. 

Li van preguntar si ella havia anat pel bosc i en diferents ocasions amb en Joan Sala i Serrallonga i demés lladres. I ell va dir que això no era veritat. 

El van interrogar expressament per  l’intent de segrest del notari Umbert de Sant

Feliu de Pallerols i el robatori de passatgers al camí ral d’Amer aquell mateix dia.  I ell ho va negar. 

Miquel Paracolls nega també que fos proveïdor de la quadrilla. Hauria rebut l’encàrrec d’en Serrallonga de fer pedrenyal de tres pams per a Antoni Sala, germà i hereu, i seria també proveïdor d’armes i xarpes per a altres membres de la quadrilla, qui també li portaven els pedrenyals per a que els portés a arreglar. 

Paracolls va tenir una oportunitat de sortir de la presó amb un benefici concedit a un tal Miquel Graells de Manresa. Resulta que Miquel Graells havia capturat a Jeroni Alsina, un bandoler de la quadrilla d’en Tosa-sons, i amb això disposava d’una cèdula reial del 24 de maig de 1631 que atorgava una remissió de delictes. 

Miquel Graells feu donació d’aquest dret a Pau Bellpuig de Taradell i a Miquel Paracolls de Malla i aquests van demanar “la remissio dels delictes per ells comesos en virtut de la cedula real que lo excellentissim duch de Feria feu a Miquel Graell”. 

Paracolls no ho va aconseguir atès , com disposava el procurador del tribunal, que “no es pot valer dit Miquel Paracolls perque de la contextura de dita cedula real  y de la jornada dels delictes fets y perpetrats per dit Miquel Paracolls consta evidentment que dita remissio no pot en ninguna manera tenir lloch”. 

Com va acabar Miquel Paracolls? 

Al procés d’en Serrallonga hi falten parts i entre elles la sentència de Miquel Paracolls. Sí que hi ha la d’Esteve Tor, bandoler que coincideix en els mateixos fets i delictes. Si fem cas a la sentència d’aquest darrer, és plausible que Paracolls fos condemnat a remar a galeres a perpetuïtat.

 

MIQUEL PARACOLLS I L'AMIGA D'EN SERRALLONGA

 Joan de Serrallonga va tenir, al llarg de la seva vida com a cap de quadrilla, diferents amants. Una d’elles Estàsia Carles i Colobrans, que l’acompanyava fins el 1629.

El desembre de 1628 l’Estàsia i la Marianna Padrines eren les companyes del bandoler i del Fadrí de Sau.  Serrallonga explica en el procés sumarial que en aquelles dates va haver de deixar l’Estàsia a en Miquel Paracolls i el cavaller nyerro Vicenç Valls per a que li guardessin i aquests de l’emportaren a una casa de Vic que ell no coneixia.

“Em prometeren que ells la tindrien en una casa tot lo temps que jo voldria que no li faltaria lo que haurie de menester” i al cap d’uns dies Serrallonga la va anar a buscar.  Va anar a les portes de Vic, acompanyat del seu mig germà Pere Sala, i d’en Miquel Paracolls. Aquest darrer va entrar dins la ciutat i li va portar la noia.

Va succeir, però, que un altre bandoler, anomenat Lo Negre de Tona, li va robar la noia amb la connivència d’en Cristòfol Madriguera de Taradell. 

Serrallonga havia ordenat a en Madriguera que busqués la noia, però al final va descobrir que Madriguera ja sabia i havia consentit que Lo Negre robés l’Estàsia al cap de al quadrilla. I en Miquel Paracolls també ho sabia.

“Trobantme jo ab molts de la quadrilla en un bosch prop de Taradell sobre la casa de Sobrevia de Viladrau arribaren allí lo dit Miquel Paracolls y un altre fadrí ... y dit Paracolls me digue que ells no pensaven que jo fos per allí y que la causa de trobarse allí ere que cercaven per orde de Madriguera a la dita Estasia Carles y Colobrans y jo de allò me cregui lo que dave gust perquè jo havia sabut que dit Madriguera havia cabut en lo robarme dit Negre de Tona a dita Estasia Colobrans”.

Miquel Paracolls també havia amagat a en Serrallonga el robatori de l’Estàsia. Però allò nova tenir més conseqüències. Madriguera continuaria en la quadrilla fins la seva mort en la Brega amb el batlle d’Osor, quatre mesos més tard.

REPARTINT EL BOTÍ

 

Pels vols de Nadal de 1630 Serrallonga  i la quadrilla es trobaven al mas Sabater de Susqueda i partiren del bosc on es trobaven per anar al camí ral de Sant Feliu de Pallerols a Amer, amb la voluntat de segrestar i demanar rescat per un tal Umbert, notari de Sant Feliu, perquè era home ric.

El Fadrí de Sau no hi participà perquè Serrallonga li ordenà que es quedés vigilant a un home que portaven pres que es deia Noguer de Batet (el mateix que va fugir i matar a Pere Sala, germà del cap de quadrilla, quan aquest el vigilava al bosc del Quer de Susqueda).

Sí que hi participà en Miquel Paracolls.

Jeroni Terrats, l’hereu Terrats de Sant Genís d’Amer, havia d’espiar el notari però es va descuidar i quan tota al quadrilla arribà al camí ral resulta que el notari ja havia passat i no el van poder segrestar.

Amb tot, es posaren al pas i robaren traginers que passaven. Es van repartir en nou parts els diners i dels pedrenyals que havien robant en feren “encant”. Com que en aquella ocasió el botí va ser escàs els homes van resoldre no donar la part a Miquel Paracolls, Esteve Tor i Bernardí Vilar, amb el compromís de compensar-los en la següent malifeta.

I van complir, atès que al cap de pocs dies van segrestar a en Bancells de Sant Bartomeu del Grau i n’obtingueren un restat de tres-centes lliures i d’aquest diner Serrallonga va agafar la part que devien a Paracolls, Tor i Vilar i va pagar el deute. Un fet que demostra la pulcritud en el repartiment del botí, com a fórmula per a mantenir cohesionada la fraternitat de lladres.

OVELLES I COMISSARIS

 

El Vilar de Bancells (Foto: Mapes del Patrimoni Cultural)

Castanyers a la carretera de Sant Andreu de Bancells.

Miquel Paracolls formava part de la quadrilla que va tenir una topada amb el batlle de Vilanova i el comissari Montserrat Boxeda. Ho explica el Fadrí de Sau en les declaracions del 15 de març de 1632:

 “Conech molt be a Esteve Tor y a Miquel Paracolls de malla vuy presos en los carcers reals de la present ciutat (de Barcelona) los quals Miquel Paracolls y Esteve Tor son vinguts aquadrillats ab nosaltres moltes vegades y en particular lo Esteve Tor se es trobat en nostra companyia en la resistentia que ferem al batlle de Vilanova de Sau y Montserrat Boxeda comissari y tambe si troba lo dit Miquel Paracolls y fou desta manera...”

I Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, explica com trobant-se tota la quadrilla prop de la casa del Vilar de Sant Andreu de Bancells, el mes de novembre de 1630, havien portat quatre ovelles que havien agafat d’un ramat i tres d’un corral i les volien coure i menjar.

Joan Caminades dit lo Borrau i un altre que li deien Bomia anaren a una baga de castanyers a buscar unes perxes per a fer-ne pals per enforcar i coure la carn, però allà es van topar amb el batlle de Vilanova de Sau que es deia Font i amb Montserrat Boxeda, que amb gent del sometent rondava per allà a la recerca dels bandolers.

Les autoritats arremeteren contra la quadrilla al crit de “no moure el rey”, però els homes de les Guilleries van optar per oferir gran resistència i els tiraren escopetades, fugint tots sense que s’hagués de lamentar cap ferit, d’una o altra banda, en aquella topada.

NYERROS A PARACOLLS

 

El menjador de Paracolls. En una estança com aquesta

hi van menjar en Serrallonga i el baró de Savassona.

La masia abans de la restitució de la torre.

El desembre de 1628 Serrallonga prenia unes purgues prop de Sant Andreu de Bancells. La cura li proporcionava un barber anomenat Bonaventura Sans de Vic i també hi acudia el cavaller nyerro Vicenç Valls. El comissari d’Osor, Benet Quintana, va assaltar l’amagatall del bandoler, però aquest es va escapar.

Serrallonga i els seus van pensar que havien estat traïts pel cavaller nyerro, però el baró de Savassona anà a trobar-lo al bosc d’en Mansa de Taradell per a intercedir a favor del noble. Després de parlar anaren a Paracolls de Malla.

Joan de Serrallonga explica en les seves declaracions que va anar a casa de Miquel Paracolls de Malla junt amb el baró Antoni Vila de Savassona i el cavaller nyerro Ramon de Pons. A Paracolls els donaren menjar i els bandolers marxaren en acabat, deixant-hi els nobles nyerros.

Uns dies després Miquel Paracolls, Ramon de Pons i tres criats seus anaren a trobar a la quadrilla al Collsameda i allí el noble va demanar a en Serrallonga si aquell vespre podia anar a les parets noves dels caputxins de Vic, on hi hauria el cavaller nyerro Vicenç Valls.

Des de Collsameda anaren fins a Folgueroles, on es feren donar sopar per força en una casa i d’allí anaren a Vic, on va tenir lloc la trobada nocturna que va servir per a posar pau entre Serrallonga el cavaller Vicenç Valls.

La traïció havia estat cosa del barber Bonaventura Sans, que fou executat per ordre dels cavallers nyerros. 

MIQUEL PARACOLLS DE MALLA

 

Del petit poble de Malla en sortiren també alguns bandolers habituals de la quadrilla d’en Serrallonga: el més important va ser en Miquel Paracolls. Aquest bandoler de Malla tenia vint-i-quatre anys quan el van prendre a Vilafranca de Conflent  amb Miquel Madriguera i altres bandolers que havien desertat dels terços castellans d’Itàlia.

 En la confessió del Fadrí de Sau hi trobem que en Serrallonga va fer estada en el mas: “Segons he oyt dir al Serrallonga y a altres companys meus ells son estats en casa de dit Miquel Paracolls moltes vegades menjant bevent y dormint en ella y en particular quant jo y los demes mos companys anarem a robar en lo cami real de Sant Feliu Saserra en lo lloch dit les Canals den Valencia passarem en casa de dit Miquel Paracolls de Malla des del bosch de Manssa ahont nos trobavem y en casa de dit Miquel Paracolls soparem tots en sa companya quens ne dona de  molt bona gana”.

En Joan de Serrallonga es refereix també a Miquel Paracolls quan parla de l’episodi en el qual el bandoler anomenat Negre de Tona, en connivència amb Cristòfor Madriguera, li robà la seva amiga Estasia Carles i Colobrans: “Y un dia trobantme jo ab molts de la quadrilla en un bosch prop Taradell sobre la casa den Sobrevia de Viladrau arribaren alli lo dit Miquel Paracolls y un altre fadri y dit Paracolls me digue que ells no pensaven que jo fos per alli y que ells la causa de trobarse alli ere que cercaven per orde de Madriguera a la dita Estasia Carles y Colobrans y jo de allo ne cregui lo quem dave gust perque ja havia sabut que dit Madriguera havia cabut en lo robarme dit Negre de Tona a dita Estasia Colobrans”.

Trobant-se sopant a la casa d’en  Miquel Madriguera de Taradell , junt amb Vicenç Llagostera i altres bandolers, en Miquel Paracolls va vendre a Pere Sala, germanastre d’en Serrallonga, un pedrenyal.

En les declaracions del bandoler Jaume Masbertat, àlies Viola, també se’ns explica que anant la quadrilla a robar al camí ral de Sant Feliu Sasserra, en concret a un lloc anomenat “les canals den Valentia”, passaren abans per la casa de Miquel Paracolls i a dins d’ella hi menjaren abundantment perquè Paracolls era home de confiança.

Miquel Paracolls tenia, en aquelles dates i segons les declaracions d’un testimoni que participava en el procés, l’edat de vint-i-quatre anys.

LES MARGUES : EL NOSTRE PARTICULAR FAR WEST

 

Un dels elements característics del paisatge  osonenc són les zones de margues.

Les margues són roques sedimentàries del grup de les lutites, constituïdes per una mescla d’argila i carbonat de calci. La seva escassa resistència a l’erosió permet que es formen espectaculars parets i zones amb xaragalls.

En la nostra darrera caminada vam descobrir les margues de les Costes Males (també anomenades terrers , esbornancs o badlands) al terme de Santa Eulàlia de Riuprimer. Potser de les mes espectaculars de la comarca.

Però n’hi ha d’altres d’espectaculars i de bon conèixer. En sortides passades vam descobrir fa anys les de Santa Cecília de Voltregà i més recentment les de Gurb.

Aquest paisatge de geologia erosionada fa córrer la imaginació. A falta de deserts a Catalunya és en aquestes margues on hi podem recrear aquells paisatges de l’Oest americà carregats d’indis i vaquers.

I no m’he pogut estar de recrear-hi els nostres bandolers de les Guilleries i al plana de Vic, en un duel o a punt de disparar. El nostre Farwest particular del segle XVII.