Fa un temps que segueixo i m’ajudo
dels treballs d’Alejandro Llinares Planells, professor i doctor en història
moderna a la Universitat de les Illes Balears. Quan m'ho demana jo també l'ajudo en el que bonament puc.
Ell és autor de treballs com: “Cantar i divulgar la victòria contra els bandolers: una
anàlisi històrica de la captura i l’execució de seixanta malfactors a Catalunya
(1573)”, “Bandolerismo, patíbulo y reforma de las costumbres en la España de
Finales del Siglo XVIII: El caso de Padro Piñero “El Maragato” (2025) i, sobretot,
“Plecs poètics de bandolers a la Catalunya del barroc. Un exemple de literatura
propagandística.” (2018), “El final del bandoler: aproximació a la literatura
de patíbul de la Corona d'Aragó” (2017) o “Bandolers i bandolerismes en els
plecs poètics catalans del segle XVI. Un exemple de “protoperiodisme" (2018).
Com es veu, treballs
indispensables per a conèixer els romanços i els plecs de canya i cordill, la
primera literatura, sobre els bandolers del nostre país.
L’Alejandro Llinares acaba de
publicar un nou assaig, imprescindible per a conèixer el valor de l’entorn cultural i llegendari més enllà
del propi Serrallonga, focalitzat en la Joana Macissa, la dona que el va acompanyar
en els darrers moments i que forma part de la seva història, però també de la
cultura i la mitologia del bandoler.
El treball es titula “Joana Massissa:
memòria, mito y reescrituras de una bandolera (siglos XVII-XIX)” i aquesta és
la regesta:
“Aquest article analitza la
trajectòria cultural de Joana Massissa, vídua d'un moliner de Castelló
d'Empúries que, segons va declarar en el procés judicial, va ser segrestada en
1632 pel cèlebre bandit Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga. Obligada a acompanyar-li
sota amenaces de mort, va conviure amb ell vestida d'home i participant en les
seves activitats delictives fins a la seva captura. Malgrat el seu paper
històricament secundari i de l'escassa informació fiable disponible, la seva
figura es va convertir en un motiu recurrent en romanços, balls parlats, obres
teatrals, novel·les i poemes des del segle XVII fins a principis del XX.
Aquestes produccions culturals van deformar i van reconfigurar la seva imatge
en funció de les exigències estètiques, ideològiques i polítiques de cada
època: des de la transformació en la noble Donya Juana Torrellas per part de
dramaturgs del Segle d'Or, fins a la seva reinterpretació romàntica i
catalanista en l'obra de Víctor Balaguer, passant per altres versions que la presentaven
lleial a la monarquia hispànica. El nostre estudi examina com, a través
d'aquest procés, Massissa va passar de ser una figura històrica marginal a
encarnar un mite femení autònom, dotat de gran plasticitat simbòlica, el record
de la qual –més sustentat en l'imaginari literari i popular que en la realitat
documentada– ha arrelat amb força en la memòria col·lectiva catalana fins a
l'actualitat.”
Un treball, com dic
imprescindible, per a conèixer la visió que hem tingut d’un personatge
secundari de la història del nostre bandoler. La Joana vista pels ulls dels
literats i altres creadors, que va des d’aquella molinera de Castelló
segrestada camí de Núria com diu al història, fins aquella dama noble i
empoderada que vol venjar la mort del seu estimat Don Joan de Serrallonga en la
literatura romàntica del segle XIX.
Podeu llegir el treball de l'Alejandro en aquest enllaç de la Universidad d'Alacant.
També podeu trobar els seus treballs sobre literatura popular i bandolerisme en aquest enllaç.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
