SERRALLONGA AL CD "LA SARSUELA CATALANA"

 

L'any 1998 ARIA RECORDING editava la col·lecció, de trenta-un discos compactes de la col·lecció, "Les nostres veus retrobades".

Segons l'editora questa "col·lecció que presenta les realitzacions discogràfiques dels cantants més carismàtics de la nostra escena lírica en la primera part del segle XX. En format C.D. reprodueix les gravacions re-masteritzades des dels discs originals de 78 r.p.m. mitjançant un procés tècnic que ha permès l’eliminació de sorolls i distorsions que havien acumulat, respectant el seu so original. No obstant, el resultat final ha depès de l’estat de conservació de cada un dels discs de 78 r.p.m. Als números monogràfics s’ha seguit un criteri cronològic, donant prioritat a l’època de gravació dels temes. Aquest fet permet fer-se una millor idea de l’evolució de l’intèrpret al llarg de la seva carrera. En quant a les seleccions, s’han triat les obres més representatives del repertori, cercant la coincidència d’un o més dels cantants mencionats anteriorment. D’aquesta manera es pot gaudir de diferents exemples del seu art, respectant al mateix temps amb un criteri musicològic i històric, la forma com es concebien les gravacions integrals d’aquestes obres capdavanteres en aquells anys".

El número 17 de la col·lecció estava dedicat a la sarsuela catalana. De les peces escollides n'hi havia tres de l'obra Don Joan de Serrallonga de Francesc Pujols i Enric Morera.

Les tres peces escollides eren "Ària de Donya Joana", "Adeu senyora" i la célebre  Romança del Fadrí titulada "Jo vull morir" que va cantar amb tant èxit Emili Vendrell. El tenor també apareixia fotografiat en el llibret, amb la indumentària del bandoler que vestia en la sarsuela.

FOC ALS PALLERS DE CAN PRESSEGUER DE LA GARGA

 

La caminada als cingles de Bertí ens va portar fins l’altiplà del pla de la Garga, en el terme de Sant Martí de Centelles. En aquell espai, hi senyoreja una masia històrica que sembla lliscar sobre el mar verd dels camps de blat que al seu voltant es mouen al ritme del vent. És la masia de cal Presseguer de la Garga.

La casa forta del Presseguer apareix datada l’any 1553 a nom d’un tal Joan Presseguer. Una família que conservaria el mas almenys en els dos segles posteriors. La factura massissa de la casa queda agraciada per l’afegit, en  l’actual façana principal, d’un cos continuat amb dos arcs centrals que formen un porxo a cada nivell.

Aquesta històrica i principal masia forma part del “territori Serrallonga” atès que l’any 1630 va patir l’intent d’assalt dels bandolers de les Guilleries, en aquesta ocasió comandats per Cristòfol Madriguera, un dels lloctinents d’en Serrallonga.

Guillem Estrany, àlies “lo Clavell”, un dels bandolers que va participar-hi ho explica en el seu procés sumarial: “E mes dich señor que abans de las festes de Nadal del any 1630, trobantme jo aquadrillat amb los lladres de assi del Calles y alguns de montanya que eren Cristhphiol Madriguera que feye de cap de quadrilla perque lo Jaume Fadri era ab en Serrallonga deves Carós... y trobantnos tots deves Sentelles una nit anàrem a casa den Preseguer de la Garga y picant a la porta demanant que sopar per motl que fessem may nos ne volgueren donar y de colera posarem foch a dos pallers d epalla quey havia prop de casa hils cremarem”.

I la cosa no va acabar aquí, perquè en el seu camí la quadrilla, composada de tretze bandolers, van dirigir-se cap a Hostalets de Balenyà  i allà van demanar també sopar a la masia de Can Pla “y no volentnos ne tampoch donar los cremarem també dos pallers que tenian junt a dita casa”.

LA PARTITURA DE "DON JOAN DE SERRALLONGA"

 

D'entre les partitures que es poden arribar a localitzar de la banda sonora d'en Serrallonga he afegit a la meva col·lecció una editada per la Casa Editorial de Música Boileau (encara avui existent a la ciutat de Barcelona).

La històrica editorial Boileau va inaugurar-se l'any 1913 al carrer Provença, 287 de Barcelona per Alessio Boileau Bernasconi (Verona,1875-Barcelona, 1948). Des d'aleshores ha publicat milers de partitures i és un referent per als músics i aprenents de músic.

D'aquesta editorial va sortir la partitura "Don Joan de Serrallonga", ballet-glossa, en aquest cas transcripció per a piano de concert, de l'obra del mestre Enric Morera i Joan Baptista Lambert , autors de la sarsuela estrenada l'any 1922.

Desconec la data exacta de publicació. Però dedueixo que es tractaria d'una reproducció d'una edició anterior, datada de l'any 1933, que es titulava "De la nostra Catalunya: Suite" i que també contenia les partitures de "La nit de Sant Joan" i de "Les fulles seques".

LA SARSUELA D'EN SERRALLONGA A "CATALUNYA GRÀFICA" (1922)

 

Catalunya Gràfica va ser una revista catalana d'informació nacional i estrangera publicada entre el 1922 i el 1923. El primer número va aparèixer a Barcelona el 10 de gener de 1922, sota el control de l'apoderat i el representat editorial Joan Guasch i Rius. Inicialment plantejada com una publicació desenal, va acabar sortint cada quinze dies en un intent de salvar l'existència de la revista que, després de 25 números, va tancar l'abril de 1923.

Va coincidir, en el temps amb l'estrena i l'èxit al Teatre Tívoli de la sarsuela "Don Joan de Serrallonga" de Morera i Pujols.

En el número 21 de la revista, datat del 15 de desembre de 1922, hi trobem un article sobre l'èxit de l'estrena, il·lustrat amb fotografies del mestre Enric Morera i els actors i cantants: Emili Vendrell, Josefina Bugatto i Emili Sagí Barba.

LA MALEDICCIÓ D'EN SERRALLONGA (2026)

 

Acaba de veure la llum un nou còmic en català titulat “La maledicció d’en Serrallonga” (Editorial Símbol, 2026) i del qual és autor Albert Campillo Lastra. Per mi, un còmic molt especial per tres coses.

Perquè l’Albert és un autor que va residir a Santa Coloma de Farners molts anys, on vam compartir afició pel dibuix i participació en entitats juvenils. Després d’anys de no veure’ns ens vam retrobar fa dos a la presentació del meu llibre a la llibreria Ona i des d’aleshores hem continuat mantenint el contacte.

Perquè aquest contacte,  tot i que mantingut bàsicament en missatges escrits a les xarxes, va ser suficient i prou productiu per a deixar anar al imaginació i donar idees sobre històries de bandolers, bruixes i monstres.

Perquè d’aquestes dues  fites anteriors n’ha sortit un còmic en paper i en català que , si bé no protagonitza el meu apreciat Serrallonga, sí que hi apareix d’una manera molt especial, com no havia fet mai.

El còmic de l’Albert Campillo ens trasllada al segle XVII, a les Guilleries, i el protagonitza un bandoler, Tonet Nomdedeu, àlies Mal-Llamp. En Tonet és  capturat juntament amb Perot Rocaguinarda i condemnat a mort. La nit abans de l’execució, el fantasma de Joan de Serrallonga se li apareix i li ofereix la llibertat a canvi de complir una antiga promesa pendent: assassinar la bruixa Margarida Sui. 

Fugit i perseguit, en Mal-Llamp torna a les Guilleries on l’esperen enemics antics, traïcions i una venjança implacable encapçalada pel Batlle Bosch. Entre bruixeria, bandolerisme i forces obscures, el protagonista haurà d’afrontar les conseqüències dels seus actes en una terra tan salvatge com el seu propi destí.

Com es pot veure en aquesta regesta del còmic, l’Albert ha portat els bandolers del XVII a viure les aventures més fosques i sobrenaturals  en el marc d’aquestes Guilleries que, com dic, poden esdevenir un lloc tenebrós quan hi cau la nit. Per tant, és una aproximació amb novetats i fresca a les històries dels nostres bandolers. On  hi  evolucionen immersos en un món de fantasmes i fantasia.

El paisatge de l’acció són les muntanyes de les Guilleries ben properes, doncs hi reconeixem espais tan colomencs com el castell de Farners o l’església del monestir de Sant Pere Cercada.

Tot això creat amb l’estil gràfic propi de l’Albert, amb figures dinàmiques d’estètica “anime” i colors intensos. Per tant, també una novetat en el món del còmic dedicat al bandolerisme.

Com dic en el prefaci que vaig escriure per a l’edició: “Aquest llibre és una invitació a entrar en un  món desconegut però proper, a conèixer la vessant més terrorífica de la nostra història i a entrar en les obscures fondalades de la nostra fantasia. El nostre paisatge, el nostre terror, els nostres bandoleres, les nostres bruixes, els nostres dimonis... 

Ho trobareu fantàstic.”

SERRALLONGA AL "CANÇONER CATALÀ: CAVALLERESCA" (1983)

 

L'any 1983 la Llibreria Sobrerroca de Manresa va editar un nou compendi de la cançó popular del nostre país.

Era un cançoner composat de quatre volums, de bona qualitat d'impressió,  dedicats cadascú a una temàtica: amor, Nadal, cavalleresca i religió.

La principal qualitat de l'obra, a banda de l'amplitud i pulcritud, van ser les il·lustracions de l'artista manresenc Joan Vilanova.  

Joan Vilanova i Roset (Manresa, 1908 - 1990) fou un dibuixant i il·lustrador català. La intensa i prolongada passió pel dibuix de Joan Vilanova, el va dur a convertir-se en un dels artistes més importants que ha tingut la ciutat de Manresa. Joan Vilanova va ser un dibuixant de vocació, un treballador infatigable que va compaginar, des dels 13 anys fins a la jubilació, la seva feina com a cap de magatzem a la C.A.M.E. (Companyia Anònima Manresana d'Electricitat), amb una segona jornada de treball com a dibuixant i il·lustrador d'encàrrec.

El fruit de tota una vida dedicada al dibuix és l'extensa, variada i complexa obra realitzada per Joan Vilanova, aquest dibuixant, humorista, dramaturg i activista cultural, que va des de col·laboracions en diaris i revistes, fins a cartells, portades de programes, ex-libris, nadales, llibres il·lustrats, etc.

Malgrat tot Joan Vilanova és, encara avui, un dibuixant força desconegut dins la gran tradició de la il·lustració catalana. 

En el volum tercer del cançoner hi trobem la cançó tradicional  de Joan de Serrallonga. En aquesta ocasió il·lustrada per magnífics dibuixos de Joan Vilanova on hi apareix la Sala de Viladrau, la baralla amb Miquel Berfull, la quadrilla de bandolers i l'hostal de la cançó.

Els dibuixos a llapis de Joan Vilanova són exquisits. 

Semblen un esbós definitiu que clama que ningú gosi entintar, pintar o esborrar aquelles línies de grafit. A mi personalment em semblen de les millors il·lustracions que s'han fet sobre en Serrallonga. Són realment admirables.

LA CANÇÓ D'EN SERRALLONGA A "CANÇONS POPULARS DE CATALUNYA" (1920)

L'editor Salvador Bonavia va publicar el segle passat diferents reculls de cançons populars del país. L'any 1935 encara en publicava una tercera edició.

En el volum dotzè de la segona sèrie hi trobem la lletra i la cançó de "les ninetes ploren", la primera que es va recollir en el segle XVII.

Salvador Bonavia i Panyella (Barcelona, 1907 - Barcelona, octubre de 1959) va ser un prolífic autor dramàtic, llibretista de revistes, impressor i editor català, fill i continuador de l'editorial de Salvador Bonavia i Flores. La literatura infantil i juvenil la signà sovint amb el pseudònim de "Jordi Canigó".

La seva impremta va editar una ingent obra del folklore, el teatre i la música del nostre país.