dijous, 17 de setembre de 2020

SERRALLONGA A LA REEDICIÓ DE “BANDIDOS CÉLEBRES ESPAÑOLES” (1931)





La prolífica Editorial el Gato Negro, anys més tard Editorial Bruguera, va editar l’any 1931 una col·lecció de quaderns de novel·la popular, en format de relat curt, dedicats als “Bandidos célebres espanyoles”.

El quadernet resumeix així la trama balagueriana i esdevé una eina d’accés a aquella trama novel·lada en el segle anterior , ara però amb un caràcter eminentment popular per l’assequible i senzilla que és l’edició. 

L’editorial era tan productiva que en poc temps es va fer una reedició d’aquests quaderns i es van arribar a vendre aplegats en un sol volum. Es tractava d’un simple lligall, amb una portada nova de paper sanitat, dels quaderns dedicats a Serrallonga, els Trabucaires, Los siete de Écija, Jaime el barbudo, El Vivillo , Diego Corrientes i tota la resta de bandolers espanyols populars.

En aquest aplec de quaderns hi apareixia F.P. Tomasseti com autor dels text i hi havia il·lustracions interiors sense signar. En la portada hi apareixia la signatura de “Boix”, possiblement es podria tractar d’Emili Boix Pagès (Barcelona, 1908- Caracas, 1976).

Les portades de tots els quaderns eren d’Ernesto Pérez Donaz (Cordoba,1875- Barcelona 1938). Un reconegut dibuixant de principis del segle XX i autor de tots els dibuixos del primer TBO.

Una de les curiositats és l’anacronisme (repetit en les dues edicions) del dibuix de la portada, en la qual s’hi dibuixa un Don Juan de Serrallonga i uns personatges amb indumentàries pròpies d’alguns segles posteriors al XVII en el que va viure el bandoler.

En definitiva, un petit tresor de la literatura popular que tant agradava a principis del segle XX i que va tenir, de manera reiterada, a Joan de Serrallonga com a protagonista.

dimarts, 15 de setembre de 2020

EDICIÓ DEL "JOAN DE SERRALLONGA" DE 2005

 



La penúltima edició de la novel·la de Víctor Balaguer, en català, és la que va fer Edicions Sàpiens, en col·laboració amb TV3,  l'any 2005. Aquell any el personatge del bandoler havia estat escollit com a personatge més popular de la història de Catalunya en el programa "El Favorit", que presentaven Enric Calpena i Oriol Junqueras.


dijous, 10 de setembre de 2020

SERRALLONGA, LA PRIMERA GRAVACIÓ D'EMILI VENDRELL





Una casualitat afortunada ha fet que hagi contactat amb el sr. José Luís Segalerva Cabello, un musicòleg que amb Joan Vila Miró i Esteva Valls Salvador, estan ultimant la discografia completa del gran Emili Vendrell, la qual ocupa fins a 250 gravacions i s’editarà a Anglaterra i posteriorment a Catalunya.

Emili Vendrell i Ibars (Barcelona 1893-1962), fou un tenor català, destacat intèrpret de cançons tradicional catalanes i sarsueles. Cantant d'origen obrer que als anys 20 i 30 del segle xx va ser un ídol de la joventut catalanista sense distincions de classes ni d'ideologies. Anomenat «la veu del poble», va saber acoblar la passió pel cant amb l'amor a la terra.

Va debutar el 1922 quan es va presentar al Teatre Tívoli, amb Don Joan de Serrallonga, de Víctor Balaguer. Amb música del mestre Enric Morera. Vendrell interpretava el personatge del Fadrí de Sau i el seu debut ja va representar el seu triomf dalt dels escenaris.

Emili Vendrell fou la veu de tenor més exquisida i de més depurada escola que hi ha hagut a la sarsuela catalana i espanyola. Va aconseguir el rar objectiu de ser sempre admirat i estimat per tots i sobretot per dos públics antagònics: l'exigent, assidu als concerts, i el de la sarsuela, menys format i de gustos no sempre extremats. Va donar caràcter i altura a la cançó catalana, la popular i la dels compositors que van ser els seus mestres i els de la seva generació.

Jose Luís Segalerva es va posar en contacte amb mi perquè buscava el número de matriu dels dos discos de pissarra que jo tinc en la meva col·lecció de particular sobre en Serrallonga. El número de matriu indica l’ordre de les gravacions dels discos en l’estudi i, per tant, podem conèixer la seqüència de les gravacions en aquells estudis dels anys vint. És diferent al número de catàleg.

N’ha resultat que la cançó “Cant de Guerra”, cantada per Emili Vendrell i en el disc gravat per la companyia Odeón l’any 1922 , porta el número de matriu 2797, per tant esdevé la primera gravació d’estudi realitzada per Emili Vendrell.

També és destacable una anècdota: Emili Vendrell, que a la sarsuela fa de Fadrí de Sau, canta i grava per a la companyia Odeón un tema de Joan de Serrallonga que sobre l’escenari cantava el baríton Emili Sagí Barba. Resulta que aquest segon tenia contracte exclusiu amb la companyia Disco Gramófono i per aquest motiu Vendrell va haver de gravar els temes d’en Serrallonga per a Odeón.

Jose Luís Segalerva m’explica que la sarsuela Don Joan de Serrallonga és una peça molt difícil per al baríton (Don Joan) que ha de cantar quasi tota l’estona. Mentre, el tenor (Fadrí de Sau) canta l’ària més bonica i nomes canta uns quinze/vint minuts. La dona del Sagí-Barba (Luisa Vela) deia a la dona del Vendrell a la nit de l’estrena: “no es just, el meu marit ha de cantar més d’una hora sense aturar i arriba el seu marit, canta cinc minuts i es porta totes les ovacions…”. Però és que Morera havia escrit la part del Fadrí pensant en Vendrell i va escriure la millor música de tota la partitura per ell i el seu lluïment.

Emili Vendrell va triomfar.

I curiosament, gràcies a les indagacions en les que col·laborat, Vendrell va iniciar la seva discografia posant veu al personatge de Don Joan de Serrallonga.

I així el bandoler, d’alguna manera, també forma part de la història del millor tenor català.