dimarts, 21 de setembre de 2021

DE CANTONIGRÓS A TAVERTET: RUTA D'EN SERRALLONGA I EN MANXOL

 






Aquesta ruta circular parteix de les proximitats de Cantonigrós i ens porta fins a Tavertet buscant escenaris que va trepitjar en Serrallonga i la Joana Macissa el setembre de l’any 1632. Després de robar uns rulls de cordell a coll de Canes van carregar-los a Salvador Casasubiranes, àlies en Manxol, i els van portar fins a Querós. En aquell recorregut van passar per espais que podem reconèixer en aquesta caminada.

En concret la muntanya de la Cau i puig Urri, que trobarem cap el final del recorregut. Però abans gaudirem de panoràmiques, cases troglodítiques, balmes, rieres i un poble tan preciós com carregat d’història: Tavertet.

El recorregut inicial ressegueix el camí històric de Tavertet a Cantonigrós. Un camí que carena força alt, per la qual cosa ens deixa magnífiques vistes de la plana d’Osona a la nostra dreta.
Finalment  desemboca al Puig de la Guardiola, on es regala una fantàstica panoràmica del poble de Tavertet.

En aquest entorn passem per dos racons imprescindibles de Tavertet: la històrica pairalia del Sunyer de Baix (avui abandonada), amb el seu entorn de pedra i balmes, i sobretot l’entorn del Molí Bernat.

Un pont romànic, un camí de pedra que baixa la cinglera, un antic molí fariner i la gran balma vermella per on s’escola, des de dalt de tot, l’aigua del torrent. Un lloc emblemàtic i imprescindible.

A partir d’aquí enfilem fins dalt a Tavertet, per gaudir d’aquest poble de pedra i les panoràmiques sobre el pantà de Sau, les Guilleries i el Montseny que s’albiren des de dalt la cinglera.

Iniciem el retorn pel camí vell a Cantonigrós, passant al costat de masies on va estar en Serrallonga: Novelliques i Novelles.

Passada aquesta darrera fem un camí poc marcat que ens porta directament fins la muntanya de la Cau. El prat enfront de la masia és un bon lloc per a descansar i fer una ullada a Tavertet i tot el seu entorn.

La pista, còmode i fàcil, ens portarà fins la falta de Puig Urri i el punt d’inici de la caminada.

Tot el recorregut és senzill, amb l’única dificultat de trobar els senders una mica bruts de vegetació entre les masies del Sunyer i al molí Bernat i poc senyaltitzat el que ens porta fins la Cau. Es tracten de camins d’excursionisme senyalitzats, però que necessiten una mica de manteniment.

És una bona i diferent proposta per a conèixer aquests altiplans osonenc, retrobar-nos amb el sempre atractiu poble de Tavertet i caminar per espais que va trepitjar el bandoler Serrallonga segles enrere.


dijous, 16 de setembre de 2021

CAMÍ FINS A QUERÓS

 





El grup va seguir el camí en direcció a Sant Martí Sacalm i d’allí fins a Querós i Serrallonga:

“Y la matexa nit baxarem sota Sant Martí de Cantallops i passarem sempre per moltes maleses y boscatjas y allí dormirem dins un bosch de arbossar que arribarem a Caros prop de hont era la casa de dit Serrallonga a un cobert quei ha y allí dit Serrallonga se desparti de nosaltres y sen aporta dit rull de pessa”.

En Manxol va entendre que en Serrallonga devia tenir un amagatall per allí a la vora, atès que “sobre de Caros senti ramor de codols que feya rodolar que jo presumi tenia allí dit Serrallonga algun amagatall”. Es dedueix així que el bandoler tenia un forat o lloc on amagava el botí prop del seu mas, ni que fos temporalment.

Moltes llegendes sobre tresors amagats i coves s’han explicat al voltant del mas Serrallonga i aquesta declaració hi afegiria veracitat. Però no serien tresors sinó més aviat petits furts, com en aquest cas  de peces de roba.

En arribar prop del mas del bandoler aquest va marxar amb el rull de roba i va tornar al cap d’un parell d’hores, amb un pa de sègol per menjar. En acabat “nos ne anarem a passar la palanca de Caros y nos ne pujarem Ter amunt dret a Sellabona”. Després de passar pel costat de la masia de Sellabona, avui en ruïnes i al costat mateix de l’aigua de la cua del pantà de Susqueda, arribaren a la de Villaspinosa, ja sota els cingles de Tavertet mateix.

 Serrallonga se mete en la vinya de la casa de Vilaspinosa de hont nos va aportar rahims que menjarem y despres pujarem per amunt fins a la Calm en lo alt hont estigueram de la nit del disapte fins a la matinada del diumenge quem prengueren”. Manxol es refereix a la muntanya de la Cau, darrera el mas que porta aquest nom, en el camí de Tavertet a Cantonigrós.

Salvador Casasubiranes explica que aquella nit, mentre la passaven a la muntanya de la Cau, aprofità que en Serrallonga no el veia per fugir i se’n va anar a la missa matinal de Sant Llorens de Dos Munts “y jo vaix fugir perque tenia temor de dit Serrallonga y que no me encontressin en sa companyia

En l’interrogatori li pregunten el motiu pel qual, essent a Sant Llorenç , no va denunciar on era el bandoler, a la qual cosa respon que perquè Serrallonga l’amenaçà que el mataria si el denunciava.

En aquest punt s’acaben les declaracions de Salvador Casasubiranes, àlies Manxol. En el procés sumarial hi trobem algunes aportacions breus d’homes que van acompanyar el batlle de Cabrerés a atrapar-lo.

També hi la de de Segimon Franch, pagès de Pruit, que declara que a Rupit li han explicat que Manxol era fautor d’en Serrallonga i que havia anat en companyia seva durant tot l’estiu i no només en la trobada ocasional que el detingut al·lega.

No sabem si Manxol podria ser fautor habitual o ocasionalment forçat per traginar els cordells, però el seu episodi ens serveix per a recordar el  camí fet pel bandoler en aquelles pletes i boscos del Cabrerès, il·lustrant l’anar i venir entre els llocs on robava i on guardava el botí.

Puig Urri, Collfret, la Faja, Sellabona, Villaespinosa, la Cau... són nous espais i masies per on va passar en Serrallonga i la Joana Macissa. Uns espais que avui podem resseguir, trobant així l’excusa per a gaudir dels magnífics paisatges que els envolten.

D’alguna manera, els farem amb en Salvador Casasubiranes, àlies Manxol, com a expert guia.


dimarts, 14 de setembre de 2021

EL CABRERÈS: D'HOSTALETS FINS A LA FAJA

 




Us proposo una ruta molt entretinguda pels sempre atractius paisatges de al Garrotxa i, en particular, l’altiplà de Falgars fins just de sota Cabrera.

Aquesta ruta de 14,65 quilòmetres i un desnivell de 770 és molt entretinguda.

Primer l’ascens d’Hostalets d’en Bas fins l’ermita de Sant Miquel de Castelló i gaudir de la gran panoràmica que s’obre a les valls de la Garrotxa.

Després un entretingut pujar i davallar per pujols i tossals del Cabrerès, passant per senders estrets al mig de fagedes, espais oberts amb prats i falgueres i sempre sota la vigilància de la serra de Cabrera en el punt més allunyat del recorregut.

Pel camí ,el color verd de primavera o els rogencs de la tardor que comencen a aparèixer, algun rierol d’aigua fresca i l’acompanyament sonor dels corbs i del dringar de les esquelles de les baques que pasturen.

Passem per l’església i les cases de Falgars d’en Bas, abans de començar a baixar cap el pla pel grau de la Portellera, però abans hem anat a veure el molí i la masia de la Faja, una masia que enllaça amb la història del bandoler Serrallonga.

El mes de setembre de 1632 Salvador Casasubiranas, àlies Lo Manxol,  venia de Vidrà i a Collfret es trobà en Serrallonga i la Joana Macissa. El bandoler li feu carregar i portar una peça de cordellat blanca i anaren cap a Querós. Pel camí feren una aturada prop de la masia de la Faja:

“y nos ne anarem camí dret a la casa de la Faya ço es entre dita casa de al Faya y nostra Senyora de Cabrera y allí en una malesa nos aturarem a menjar y menjarem pa de tres pans y mix que dit home aportave y carn rustida de dues cuxas de bestia de llana y ell mateix va anar a sercar aygua en un torrentot quei ha allí ab una carabassa y mentres se detingue anar a sercar aygua jo demani a la dona que dera romasa ab mi qui  hera aquell home y dita dona me digue que hera en Serrallonga”.

En fer  aquesta ruta estem resseguint doncs un dels espais que va trepitjar el bandoler de les Guilleries.

Creieu-me que els itineraris pel Cabrerés mai defrauden, si hi afegim aquest polsim de records i d’història , podem sentir-nos una mica bandolers i gaudir encara més d’aquest fantàstic territori.


divendres, 10 de setembre de 2021

EN LES MANS DE JOAN DE SERRALLONGA

 




Salvador Casasubiranes, àlies Manxol, explica que el dilluns 20 de setembre de 1632 anava de al casa d’en Planes de Vidrà cap a Riudaura per a veure si el llogarien de pastor “y a la que fui al Collfret vaix encontrar ab un home que anave armat de pedrenyals y capa de pastor y manave una dona en sa companya que també aportave una capa de pastor y jo manave un ca negra que hera estat de la casa del Bach de Sant Llorens de Dos Munts y dit home me digue quem havia de menester”. Anava acompanyat d’un gos negre i li va sortir al pas en Serrallonga i la Joana Macissa.

Aquell home va treure de dins del bosc proper un rull de roba blanca, la va carregar al coll d’en Manxol i emprengueren el camí  cap a Joanetes.

“y nos ne anarem per un bosch espès enllà sempre fora de camí y nos destingueram en un alt de hont veiam que al gent venia de Joanetes passaria per al camí y n os ne anarem dalt el coll de Bracons”.

Passaren el coll de Bracons i al pobre Casasubiranes li caigué el rull de roba que portave. “com jo so manxol me caygue de las spallas y no pugui sostenir im caygue malesa avall y dit home se nefalloni y me que digue me degollaria si nom portave be lo rull lo qual va plegar llarch y mel va guarnir sobre las spallas fins a miges cuxas y me posa lo caputxo y la capa que jo portave desobra y ab un cordell ques tragué de una bossa mo va lligar tot plegat per lo mix de la sintura y nos ne anarem”.

I de nou carregat, tot tres seguiren el camí fins arribar prop de la masia de la Faja, sota mateix del santuari de nostra Senyora de Cabrera.

“y allí en una malesa nos aturarem a menjar y menjarem pa de tres pans y mix que dit home aportave y carn rustida de dues cuxas de bestia de llana y ell mateix va anar a sercar aygua en un torrentot quei ha allí ab una carabassa y mentres jo demani a al dona que hera romasa ab mi qui hera aquell home y dita dona me digue que hera en Serrallonga”.

Aquella dona era la Joana Macissa  i explicà a en Manxol que el rull de roba l’havien robat al coll de Canes a uns traginers, en una terrible actuació del bandoler quan li feren resistència:

“hu de dits tragines se hera gaffat ab ell ab gran coratge y que agafats rodolaren per una costa avall y que los dos altres tragines no ajudaren a llur company que com no tenia armes no pugue valer sinó que dit Serrallonga li va ficar al daga en las tripes fins a la creuera y encara dit traginer nol dexave fins que perde las forças y aleshores dit Serrallonga se alsa y li tira una padrinyalada y lo degolla al dit traginer y prengue dit drap”.

“Y mentres dita dona me comptave asso dit Serrallonga va arribar y me va donar de beure ab dita carabassa”.


dimarts, 7 de setembre de 2021

SANT MIQUEL DE SOREROLS, SANTA CÍLIA I EL CASTELL DE LA FOSSA: UN MÓN EMPEDRAT

 






He anat a conèixer i fotografiar el territori on va néixer Salvador Casasubiranas, un pastor que l’any 1632 va tenir un episodi amb en Serrallonga i la Joana Macissa. És un territori que ja coneixia, el terme de Tavertet, però ara vist des d’una altra perspectiva: la del paisatge situat entre la serra d’en Coll i el cingle del Grau, la part de la cinglera situada enfront del Puig de la Força. 

El recorregut té tres fites principals : l’església i el castell de Sant Miquel de Sorerols, les restes i la panoràmica de Santa Cília i la balma-castell de la Fossa. 

En tot el paisatge, però, hi mana la pedra. És una sortida per a caminar per sobre i per sota d’ella: camins empedrats, balmes, bolets de pedra, blocs, cingleres, ... tot el mostrari de la riquesa granítica del terme de Tavertet. 

El passeig ens porta a caminar per sobre les pedres, però també per sota. Un dels al·licients de la ruta és conèixer algunes balmes de la zona i, sobretot, la del castell de la Fossa. Un exemplar únic de balma aèria amb restes de fortificació medieval. 

Naturalment, tot passeig per les alçades ens regala sempre vistes panoràmiques de privilegi. I aquesta ruta n’ofereix en diversos punts, alguns de molt espectaculars amb les cingleres i el Puig de la Força com a referència. 

Un itinerari molt entretingut per la geografia i geologia de Tavertet, més desconegut que altres zones del terme, que ens demostra que aquest històric raconet d’Osona és una delícia per a la gent curiosa i caminadora. 

Trobareu una possible ruta en aquest enllaç.

Molt recomanable.

divendres, 3 de setembre de 2021

LES DESVENTURES DE SALVADOR CASASUBIRANES, ÀLIES “LO MANXOL”

 





En el procés sumarial del bandoler Serrallonga trobem un episodi descrit per diferents testimonis que ens permet conèixer una part de l’activitat diària del bandoler i testimoniar el seu pas i la seva companya Joana Macissa, per les magnífiques terres del Cabrerés, a cavall de les comarques del Ripollès, la Garrotxa i Osona.

Es tracta de les “visures” (investigacions) fetes pel  batlle del Cabrerès, l’hereu Sitges de Sant Andreu de la Vola, en relació a un pastor que havia acompanyat a Serrallonga per aquelles terres. Hi trobem declaracions d’altres testimonis, del mateix batlle i finalment del pastor investigat.

El pastor es deia Salvador Casasubiranes, però el coneixien per l’àlies “lo Manxol” perquè li faltava una mà o un braç. Sabem d’ell que l’any 1632 treballava de pastor a la gran masia del  Bach de Sant Llorens de Dosmunts.

La masia del Bach, una pairalia principal del municipi de Pruït està vinculada al bandoler Serrallonga per la llegenda segons la qual aquest havia segrestat el propietari del mas i l’havia amagat al Puig de la Força de Tavertet.

També sabem, pel procés sumarial,  que era originari del mas Casasubiranes de la parròquia de Sant Miquel de Serarols, bisbat de Vic, avui en dia el mas Sobiranes, que trobem en el municipi de Tavertet.

Curiosament aquest personatge va anar a l’encalç d’en Serrallonga en una ocasió, quan Jaume Molas, fuster de Sant Pere de Torelló i comissari reial, va aplegar tres homes per a perseguir el bandoler: “per lo desig y gana que jo testimoni tenia de que dit Serrallonga se perdes prengui com ha comissari tres fadrins pera que me acompanyessin so es Salvador Vinyolas, Montserrat Roca y Salvador Casasubirana de Tavertet ab los quals men pugi en las ditas montanyas de Pla Traver y Collfret”.

Amb en Manxol a la colla, anaren cap a Coll de Bracons, a la recerca d’en Serrallonga i quan foren prop d’una  masia anomenada Vilaplana van veure unes camises esteses al sol. Casasubiranes els informà que aquelles camises eren d’en Serrallonga i la Joana. Amb tot, aquell dia no els varen trobar per aquell entorn.

Gaspar Comajoan, pagès de Sant Llorenç Dosmunts, explica que el setembre de 1632 l’hereu Sitjes de Sant Andreu de al Vola, comissari reial, va anar a buscar-lo i “me digue que convindria molt per la captura de dit Serrallonga que procurassem gaffar a Salvador  Casasubirana dit lo Manxol perquè lo havien vist davallar ab dit Serrallonga que anave ab una dona y jo prengui ma gent y encontinent men vaig anar a pendre los passos per hont tinguérem pensament que apssaria dit Serrallonga ab lo Manxol”.

Aquell dia no els van poder localitzar, però l’endemà van aconseguir-ho, només en part: “antes de pondres lo sol de dit dia de diumenge jo me posi ha parada ab altra gent que teníem y uns dels meus fadrins encontrarem al dit Manxol a la sima del puig Hurre y mel aportaren hon jo era”.

En Salvador Casasubiranes fou conduït a les presons de Vic, on el mes d’octubre de 1632 li fou presa la seva declaració.


dimarts, 31 d’agost de 2021

DESCOBRINT TERRITORI DE LA “MÀ” DE SALVADOR CASASUBIRANES, ÀLIES “LO MANXOL”

 






Tinc tendència a repetir sempre que en Serrallonga és un bon motiu per descobrir i conèixer territori. La pràctica consisteix en llegir en el procés sumarial  llocs on va estar i després anar-hi a caminar, donant amb això  forma a algunes rutes.

Això ho he fet de nou amb un episodi relatat en el procés sumarial per en Salvador Casasubiranes, àlies “Lo Manxol” (conegut així perquè li faltava un braç o una mà, per tant era manco).

L’any 1632 en Manxol va fer camí amb en Serrallonga i la Joana Macissa des de coll de Bracons i fins al mas Serrallonga. Detingut per l’autoritat, el seu relat i el d’altres testimonis, ens expliquen lloc per on van passar.

A partir d’aquestes dades del procés sumarial he resseguit els diferents espais mitjançant tres possibles rutes que hi porten. Se’n poden fer moltes més i des de diferents llocs, però he optat per aquestes.

Com he dit en Manxol, en Serrallonga i la Joana van anar fins al mas del bandoler, en plenes Guilleries, i partint del coll de Bracons.

Les tres rutes que proposo no abasten tot aquest territori, deixen a banda l’inici (Bracons) i el final (Querós) per a concentrar-se en l’àmbit del Cabrerès.

D’aquesta manera una de les rutes ens porta a conèixer la casa natal d’en Manxol i tot el seu fantàstic entorn de pedres i balmes.

La segona ens porta fins la casa de la Faja i la zona de sota Cabrera on van passar, però també l’altiplà de Falgars, un dels racons fantàstics que cal conèixer.

I la tercera el lloc on el van atrapar (Puig Urri) i el poble de Tavertet.

En les properes entrades us parlaré de les tres rutes que hem caminat i el que hi hem descobert. I també us explicaré els episodis històrics d’aquella ruta que hi van fer Serrallonga, la Joana Macissa i en Salvador Casasubiranes, àlies “lo Manxol”.