L’estiu de l’any 1632 en
Serrallonga i la Joana el passarien per les zones de Vidrà, Ciuret i Collfred,
a cavall de les terres del Ripollès, la vall del Gés, i els altiplans de la
Garrotxa i Osona. Segons un testimoni “Serrallonga estava per allà molt
descansat i tothom espantava”.
La vida d’en Serrallonga i la
Joana, en aquelles terres, consistia en moure’s i aixoplugar-se per cabanes de
pastors i vaquers. Aquests els ajudaven. Un d’ells era l’Hilari Salgueda,
vaquer de la casa de la Moreua de Vidrà.
Salvador Casasubiranes era
un pastor de la gran pairalia del Bach
de Sant Llorenç del Munt. Li deien en “Manxol” perquè li faltava un braç o una
mà. El 20 de setembre de 1632 anava cap a Riudaura quan es va trobar de cara un
home armat amb pedrenyals que anava amb una dona i un gos negre. L’home li va
dir que necessitava la seva ajuda. Era en Serrallonga.
El bandoler havia robat uns
traginers al coll de Cans i els havia robat un rull de roba. Un dels traginers
havia intentat resistir-se i, forcejant, Serrallonga el va matar amb la daga.
En Manxol portaria la càrrega robada fins un amagatall al mas de Querós.
La Joana Macissa explica també
que a la collada de Collfret hi vivia una vídua que tenia molta amistat amb en
Serrallonga i que en sa casa havien estat moltes vegades, on els donava de
menjar i també els netejava les camises.
.jpeg)
