ELS DARRERS DIES A CASTANYET

 

Els darrers dies de llibertat Serrallonga i la Joana els visqueren entre Brunyola, Sant Amanç d’Anglès i la vall de Castanyet. El lloc era prou segur perquè hi conservaven fautors i parents.

Serrallonga va fer els seus darrer robatoris, com explica la Joana en el procés sumarial:  

“Nos ne anarem deves lo coll de Ruscall quem recorda ere lo dia de Sant Narcis del any 1633 ques lo mes de octubre que es fira de Gerona y en dit coll de Ruscall digue dit Serrallonga que volia robar alguns passatgers com de fet me feu entrar en lo bosch y ell se resta en lo pas y passant per dit cami real lo hereu Soler de Monsoliu dit Serrallonga lo roba que li roba dos pedrenyals y algunes dotse lliures ab diners y li cambia la capa que dit hereu Soler anave a la fira a Gerona y en haverlo robat lo feu entrar en lo bosch ahont jo ere yl detingue alli fins que fou passat mig dia y a la nit dit Serrallonga y jo nos ne anarem en casa de la viuda Agustina de Santa Coloma”.

El traginer Benet Martí Simon va topar-se amb la parella al coll de Ruscall. Va descriure en Serrallonga com un home alt i moreno, que anava acompanyat d’una noia de pell blanca que parlava amb accent rossellonès, vestida amb barret d’home, amb robes de color blau i armada amb una pistola i una daga. I va poder veure que la noia estava prenyada. 

Per tant, si fem cas d’aquest testimoni, Serrallonga hauria tingut un darrer fill o filla de la seva relació amorosa amb la Joana Macissa i la descripció d'una dona amb accent del Rosselló alimentaria la tesi que la Joana mai va ser una molinera de Castelló d'Empúries i que podria haver estat fins i tot francesa.

EN LA FRONTERA DEL CONFLENT I LA CATALUNYA DEL SUD

La resta de de l'estiu el passaren per les muntanyes que separen el Conflent de la Catalunya del Sud, per Campmagre, Coma de la Dona, Mentet i Carançà.

Joan Ros, pastor de Setcases, explicava que era de fama pública, fins i tot per als nens, que Serrallonga i una dona havien passat per allà i que s’estaven per les pletes de pastors, guardant-se en cabanes de carboners i per fargues. I que fins el batlle de Pi, acompanyat de tres homes, se’ls l’havia trobat, però que no havien gosat envestir-lo pel respecte que encara feia el bandoler.

En acabar l’estiu en Serrallonga i la Joana tornaven a Catalunya. Eren els darrers mesos en llibertat.

 

LA JOANA PRENYADA

 

El mes de juny de 1633 Serrallonga i la Joana decidiren fugir cap a França. Ho feren després de robar una mula a Ciuret, en la qual la Joana aniria a cavall durant les sis nits que va durar la travessia fins a arribar al Viver. El motiu: ella esta estava embarassada del bandoler.

"Y ab dita egua anant jo a cavall ab ella nos ne passarem en França y partirem de la montanya de Canigo y no caminarem sino de nits y menyarem per les pletes y jasses que dfit Serrallonga sen feye donar y ab una nit passarem ja en França y anarem dret en casa de mossur del Viver".

Al Viver s’hi estigueren quinze dies, durant els quals Serrallonga s’hostatjava al castell del mossur i la Joana a l’hostal del poble. Transcorreguts aquests quinze dies tornaren cap a les muntanyes del Canigó, on robaren un tal Clarella i aconseguiren trenta-sis lliures.

UN PAQUET DE ROBA DE L'EMPORDÀ AL CONFLENT

 

Passades les festes de Pasqua de 1633 en Serrallonga va assaltar un paquetaire en el camí ral que va de Llançà a Garriguella. Li robà un paquet de roba que va guardar a l’ermita de Requesens, on mossèn Francisco era fautor del bandoler.

La Joana explicaria  que en l’ermita, que també era hostal, no hi dormiren més que una nit perquè en Serrallonga tenia por que els agafessin. Aquesta cautela, junt amb la xarxa de suport que encara tenia, va permetre que el bandoler s’escapés de les autoritats durant aquells mesos.

Amb el paquet de roba van emprendre camí cap Mentet i les muntanyes del Conflent, fent-lo portar a diversos pastors que trobaven pel camí i els pagaven l’ajuda amb un tros de roba.

Amb aquest episodi veiem el valor que tenien les peces de roba en aquells temps. Era un botí desitjat pels bandolers del Barroc. Pagant el transport amb trossos de roba, no sabem si a en Serrallonga li va sortir a compte aquell robatori.

PER LES JACES DE VAQUERS I PASTORS DE L'EMPORDÀ

 

Durant aquells mesos s’estigueren per diferents llocs de l’Empordà, en jaces i cabanes de pastors i vaquers: al coll del Ton, a les jaces de Parbau, Gravet i Cervera. També en la d’en Mateu d’Espolla, un fautor que proveïa de pólvora i projectils, reparava pedrenyals i portava sabates per a en Serrallonga i la Joana.

Un tal Jaume,  un tal Portes o un tal Arnau, eren altres vaquers i pastors empordanesos que també havien acollit en Serrallonga i la Joana en les seves jaces i cabanes.

Un altra fautor era en Puig de Darnius. Amb qui havien sopat en una jaça, amb els vaquers i criats, i s’havia ofert per a buscar algú que els passés a França si en Serrallonga li demanava. 

Però Serrallonga no va creuar la ratlla amb França i va tornar a les Guilleries. Qui sap si estava ja resignat i veia la seva fi ben propera? Sigui com sigui, va decidir tornar a la seva terra.

PER LES TERRES DE L'EMPORDÀ

 

A començaments d’estiu de l’any 1633 Serrallonga i la Joana rondaven per  les terres de l’Empordà. En Serrallonga diu en el procés sumarial que” anava sol sense quadrilla, amb la Joana, entretenint-se per l’Empordà”

Allí el bandoler conservava algunes amistats. Un era en Malloll de Sant Quirze d’Empordà, amb la Joana hi havia estat de nits excepte un dia que l’amo tenia forasters en la casa i els va fer portar a una jaça de bestiar de llana. En Malloll els havia donat diners i també havia fet fer unes sabates per al bandoler.

És ben curiós que en una part del país tan llunyana a les Guilleries en Serrallonga hi conservés fautors. Qui sap si per la relació establerta amb els monjos de Sant Pere de Roda, arrel de la primera fugida que va fer a França. 

Entre els fautors hi havia un tal Garriga de Vilamalla; un tal Ferrer d'Orriols, que tenia hostal; un tal Perés de Llançà o  el capellà i l'hostaler de Requesens... 

FUGINT D'EN SERRALLONGA

 

En el procés sumarial hi trobem les declaracions de la Joana segons les quals la hauria intentat fugir en tres ocasions (al coll del Ton de l’Empordà, a Collfret i al Conflent) i que en Serrallonga sempre l’havia trobat. Hi ha la possibilitat que fos una estratagema per eludir o mitigar el càstig, però el cert és que durant el següent any i mig la Joana seria la companya del bandoler de les Guilleries.

La Joana explica que hauria intentat fugir del seu “captiveri” en tres ocasions. La darrera es va refugiar a Mentet: “y la tercera vegada que jo fugi fou en Conflent ym reculli en al casa del ferrer de Mantet ques diu Jaume Sastre ahont dormi y lo endemà men ani deves Camprodon tota sola que ningú me volgué acompanyar per temor uns de topar ab dit Serrallonga”.

Aquella fugida també li va servir, perquè al cap d’uns dies tornava a acompanyar el bandoler.

En el darrer viatge que van fer amb en Serrallonga a les terres del Conflent van passar prop de la vila de Pi.