L'ARTICLE MECANOGRAFIAT DE "BARCELONA ATRACCIÓN" SOBRE LES GUILLERIES

 

La casualitat  ha fet que hagi afegit a la meva col·lecció particular cinc quartilles mecanografiades que ens parlen de les Guilleries que resulta que són l'escrit original o una còpia  mecnaografiada de l'article publicat a la revista "Barcelona Atracción" que va aparèixer l'any 1931 i del qual he parlat en una entrada anterior del bloc.

Formen part d'aquell article de presentació del territori, amb Sant Hilari com a capital natural, ermites i santuaris, geografia, hidrografia...

Fa una relació de municipis i surt una mica dels límit històric de les Guilleries quan ens presenta el poble de l'Esquirol, per a explicar-nos que és d'on surt el nom "d'esquirols" per a definir els obrers que no respecten una vaga.

També parla de la gran masia de l'Avenc i del santuari del Far i l'església de Sant Joan de Fàbregues. 

Definitivament, el text surt un xic dels límits guillerencs i entra força en els cabrerencs. I l'article s'il·lustra amb majoria de fotografies del sector més proper al Collsacabra en comptes dels municipis de la Guilleria natural. 

Però manté l'encant de la presentació dels nostres bells territoris.

I no deixa de tenir un record per al bandoler de les Guilleries, en Joan de Serrallonga, evocant els racons i rieres que es refugiava i tot el territori que va ser centre de les seves accions.

Desconec l'autor del text. L'article només identificar l'autor de les fotografies, Lluís Amat.

És una feliç casualitat, poder aplegar de nou, al cap de tants anys, el text original d'un article amb la revista on apareix publicat.

LA SALA I LA CASA DEL FADRÍ DE SAU. DUES MANERES DE SOBREVIURE.

Fotografia de la casa del Fadrí de Sau, publicada en el

bloc "Masies de les Guilleries i el Collsacabra" de Lluís Balasch.

Dues fotografies de diferents èpoques i de moments diferents, que formen part de la meva col·lecció.

La primera és la Sala de Viladrau, la casa natal d'en Serrallonga, en una postal de principis del segle XX. 

La segona és una fotografia dels carrers de Sant Romà de Sau, on es veu part de la façana lateral de la casa on va néixer el Fadrí de Sau. Estaria datada de finals dels anys cinquanta.

El casal de Viladrau perviurà gràcies a la seva fortalesa i, sobretot, el conveni de col·laboració dels propietaris amb la Fundació Mas i Terra.

La casa del pobre Fadrí, com la resta del poble de Sant Romà, van desaparèixer  l'any 1963 sota les aigües del pantà. 

D'ella en queda aquesta fotografia i una altra en la que es veu molt millor la façana i la portalada de la casa.

Aquesta portalada, adovellada, es va salvar de ser engolida per les aigües del pantà que sepultà Sant Romà de Sau. Fou extreta de la façana i traslladada a la imponent pairalia de Torrellebreta, a Malla (Osona), on es va adossar a una de les parets. Una de les poques ocasions en que podem parlar de salvaguarda en comptes d'espoli.

Supervivència i desaparició personificades en dos tresors de la nostra arquitectura popular. 

O dues maneres de sobreviure. 

 

EL PALAU D'EN SERRALONGA A LA IL·LUSTRACIÓ CATALANA (1913)

 

La Ilustració Catalana va ser la primera revista gràfica en català publicada a Barcelona. S'autodefiní com a «periòdic desenal, artístic, literari i científic de Catalunya». El seu primer director fou Josep Franquesa i Gomis, però ben aviat es va fer càrrec de la direcció el mateix editor, Carles Sampons. Als voltants de 1882, però, Carles Sampons va morir i la direcció de la revista va ser encarregada a Francesch Matheu i Fornells. El 1903, després de nou anys sense publicar, Francesch Matheu va fer una versió de la publicació modernitzada i adaptada al nou segle de la publicació.

Com a revista gràfica té un gran valor com a eina per a visualitzar, gràcies a la fotografia, com era el país o la gent de l'època.

En el número 543, publicat el 16 de novembre de 1913, hi van publicar dues fotografies el barri vell de la ciutat de Barcelona. Totes dues són d'espais que relacionen la ciutat amb les llegendes de Don Joan de Serrallonga. 

Una d'elles és del patí interior de l'antic Hostal de l'Oli, on segons la tradició s'hi allotjava Serrallonga quan anava a la ciutat. L'edifici encara existeix, transformat de nou en centre cultural.

La segona és del popular "palau d'en Serrallonga" que estava situat al carrer Basea. També segons la tradició era el palau del noble Don Joan de Serrallonga. La llegenda va ser tan popular que li van posar el nom del bandoler. de les Guilleries. 

Es tractava d'un edifici noble, d'alt valor arquitectònic i històric, al qual s'accedia per una magnífica porta dovellada. Malauradament va ser enderrocat amb l'obertura de la Via Laietana, iniciada el 1907.

EL TURÓ DEL MAL SOPAR A "CURIOSITATS DE CATALUNYA" (1936)

 

"Curiositats de Catalunya" va ser una senzilla publicació setmanal que , dirigida per Miquel Codina Ferré, tenia com a propòsit donar a conèixer el més ampli espectre deconeixement sobre el nostre país: cultura, geografia, història, personatges... tot i tenia  cabuda en els noranta-dos números que va publicar, aparegunts entre els anys 1936 i 1937.

En el número 31, aparegut el 14 de març de 1936, van dedicar un petit article a la llegenda d'en Serrallonga i el Turó del Mal Sopar, amb fotografia inclosa de l'indret de Querós.

Una edició molt i molt senzilla, però que complia a la perfecció de formar els lectors i fer-ho en català.

LES GUILLERIES A "BARCELONA ATRACCIÓN" (1931)

 

"Barcelona Atracción" era una revista mensual de la "Sociedad de atracción de forasteros", una entitat dedicada a la promoció turística de la ciutat i del país en un moment que podríem considerar prou avançat: l'any 1931.

De fet era el número 241 i l'entitat la revista ja tenia vint-i-un anys de vida. 

Suposo que devien utilitzar el nom de Barcelona com a esquer o marca principal (com de fet fem ara), però la revista promocionava tot Catalunya amb articles dedicats a tots els seus racons.

En aquest número hi van  publicar un article dedicat a les Guilleries dins la secció "paratges de Catalunya".

Una presentació dels muncipis, una descripció del paisatge, les rieres i els seus monuments.

L'article està il·lustrat amb fotografies, en les quals podem veure la vall de Sau  i els seus ponts abans de l'existència del pantà que els va colgar, l'ermita de Sant Joan de Fàbregas i la famosa "cuina" medieval de l'Avenc de Tavertet.

Dins la revista també hi ha una reproducció d'un quadre de la plaça d'Arbúcies i en la contraportada publicitat del balneari Termes Orion de Santa Coloma de Farners.

Una delícia per a fer "turisme" al passat de les Guilleries.

LES URBANITZACIONS PROP DEL CEL

 

La fallida urbanització de Vallclara, que havia d'acompanyar el fallit hotel Don Joan de Serrallonga,  es promocionava com "Un lugar cerca del cielo".

Certament, aquella gent, els promotors,  devien tenir el cap als núvols (i algun diner per gastar o pocs escrúpols per enganyar l'incaut comprador).

I aquella aventura es va reproduir a molts llocs, Guilleries i Collsacabra incloses.

A principis dels anys setanta  conflueixen per una banda la permisivitat de les autoritats i les ganes de fer diners dels promotors sense escrúpols per una banda,  i  per l'altra l'aparició d'un poder adquisitiu per part dels consumidors i una necessitat de sortir de les grans àrees congestionades de l'entorn de Barcelona (fenòmen que encara avui persisteix).

Això va fer que hi hagués clients per a comprar segones residència  i llocs per explotar creant urbanitzacions de segones residències arreu del país. Algunes d'elles en llocs tan inverosímils com els punts més allunyats de les Guilleries.

Algunes eren urbanitzacions situades al mig de la muntanya i allunyades de qualsevol lloc. La de Vallclara ho era, com  també ho era la que es va construir al veïnat del Coll de Susqueda, amb carrers que ascendien des del santuari fins el cim mateix de Sant Benet i a on encara trobem les despulles de construccions allunyades com l'anomenada "casa de les punxes" que vam descobrir fa anys amb en Jack. 

També ho era la que es va promoure sobre el pla del Castell de Tavertet. Sortosament no es va arribar a construir i es va aturar així una desgràcia paisatgística i ambiental. El que en queda és l'encintat d'alguns carrers que encara es pot veure caminant pel pla i, sobretot, la traça dels carrers de la urbanització que és perfectament visible en les fotografies aèries.

Un altre exemple va ser Can Fornaca, al terme de Riudarenes.  Aquesta va tirar endavant i avui està construïda i legalitzada. Dels anys de la seva promoció trobem publicitat als mitjans de comunicació (curiós un veler i blau de mar en una urbanització tan allunyada d'aquest) i una fotografia de quan s'obrien els carrers i es plantaven les primeres barraques, feta per l'excursionista Josep Camil Guiu.

I el més trist és que tota aquesta necessitat d'obrir carrer i fer cases al mig del no rés coincideix en el temps amb el despoblament de molts masos a la muntanya, fenomen iniciat un parell de dècades abans, però que els anys setanta arribaria al seu màxim punt d'inflexió, com publicava la premsa del moment.

En definitiva, animalades urbanístiques d'abans, que ens semblen impossibles avui en dia. Bé, potser som capaços de fer-ne d'altres...

OLÈRDOLA: HISTÒRIA PER OBSERVAR I LLEGIR AMB ELS CÒMICS D'ORIOL GARCIA QUERA

 

Hem visitat el jaciment arqueològic del castell d'Olèrdola atrets per la seva importància en la història del país, però també  atrets pels còmics que l'Oriol Garcia Quera hi ha dedicat.

L'Oriol Garcia Quera és el nostre dibuixant de còmic històric més prestigiós. Al llarg de la seva carrera d'artista gràfic ens ha il·lustrat de la millor manera els nostres segles: des de l'Edat Mitjana a la Contemporània, passant pel bandolerisme encarat per Perot Rocaguinarda.

Amb l'impuls de l'Ajuntament d'Olèrdola i de l'editoral Dalmau, l'Oriol ha dedicat des de l'any 2015 tres còmics a les diferents èpoques historiques del lloc: el conflicte dels íbers cessetants durant la romanització, els conflictes feudals durant la Marca Hispànica entre el príncep Mir Geribert i el Comte de Barcelona i les diferents etapes en les quals historiadors i arqueòlegs han considerat que Olèrdola podia ser la despareguda Cartago Vetus dels textes antics. 

Aquest darrer còmic va guanyar el 2024 el primer premi de BD Arquéoligie de Narbona

Tres còmics imprescindibles per a visualitzar la història d'Olèrdola i una demostració de la capacitat d'aquest  mitjà per a recrear i facilitar l'aprenentatge de la nostra història. 

I encara hi podem afegir els còmics "Carlins 1838"(2019) i "Bruixes 1617" (2020) , que abasten altres períodes de la història d'Olèrdola.

Els còmics són una invitació a conèixer llocs i la història d'aquest llocs. I l'Oriol Garcia Quera és el millor en la recreació d'aquests llocs i d'aquesta història.

En la nostra visita a Olèrdona encara hem afegit un altre petit tresor, el llibre "La llegenda del príncep d'Olèrdola o Mir Geribert, senyor del Penedès" (Ed. Andana,2024) , amb textos de Bienve Moya i il·lustracions també de l'Oriol Garcia Quera. Un petit llibre que conté cinc llegendes sobre el senyor d'Olèrdola i que ens demostra l'atracció del mite més enllà de la realitat investigada. Perquè la llegenda és una magnífica extensió de la història.