dijous, 13 de maig de 2021

CA L'AGUSTÍ

 


En aquest mas en Serrallonga era  ben rebut i l'acollien gustosos. En aquell temps la vídua Agustina era una de les principals valedores del bandoler i l'hereu del mas havia arribat a formar part de la quadrilla de les Guilleries, com explica la Joana Macissa:

"Y lo fill major de dita Agustina nos ha acompanyats moltes vegades y en una ocasio partirem los tres yns ne anarem a la Mata de Ladern a robar los passatgers segons dit Serrallonga deye volia robarlos".

Prop d'aquest  mas, molt possiblement en una cabana de pastors o de carboners al mig del bosc, on en Serrallonga i la Joana s'amagaven a finals del 1633,  fou on els agafaren.  Així es dedueix de les declaracions de la Joana Macissa en el procés sumarial :

"Y a la nit dit Serrallonga y jo nos ne anarem en casa de la viuda Agustina de Santa Coloma de Farnes y picant a la porta vehent que ere en Serrallonga aqui matex dita viuda Agustina y son fill lo hereu y tambe laltre fill baxaren a obrir la porta y dit Serrallonga entra dintre y jo resti defora y al cap de poch la dita viuda Agustina isque ab una filla sua yns trague a menyar y en haver menyat nos acompanyaren mare y fills a Serrallonga y  a mi en lo bosch yns amostraren un jas quey havia ahont fins al dia de Tots Sants estiguerem".

La vídua Agustina de Castanyet havia estat una de les principals fautores del bandoler. Ella havia assenyalat a en Serrallonga alguns possibles marxants, li havia guardat botins o "fet de lloca" i li havia donat menjar i lloc on dormir. No obstant això, possiblement a causa de la pressió que exercien les autoritats, el seu fill o qui sap si ella mateixa acabaren delatant el bandoler quan aquest corria sol amb la Joana, a finals de 1633, pels entorns de Castanyet.

El fill del bandoler, mossèn Antoni Serrallonga, deixà escrit en el seu "Llibre de Notes" :

"Ma dit Llorens Tallades, lo quondam mon pare, Joan Sala alias Serrallonga, pages de assi de Querós a la vigilia de Tots Sants de l'any 1633, en Santa Coloma de Farnès foch pres a trahisio per Pere Pau Maymir, y per an Jufré, y an Manyá, y lo hareu Agusti, tots quatre de Santa Coloma de Farnés".

Aquest va ser, doncs, el darrer espai de les Guilleries que va trepitjar Joan de Serrallonga.

 


EL TAVERNER

 


Aquest mas va estar especialment relacionat amb la història d’en Serrallonga, atès que l’amo Taverner, batlle també del poble de Castanyet aleshores, era parent del bandoler.

“E mes dich señor que jo conech molt be a T. Taverner de Castanyet lo qual es veritat que ere dels millors amichs y valedors que jo tenia y lo temps que la Juana es vinguda en ma companyia som estats los dos algunes vegades en sa casa y en ella nos donave dit Taverner menyar y beurer de molt bona gana y a molta amistat dins sa propia casa y ell sa muller y fills menyaven en nostra companyia”

El propietari  va arribar a procurar un sastre de Santa Coloma per a fer un vestit pel bandoler:

“Un dia jo digui a dit Taverner quem havia de fer un vestit y quem cercas sastre quel me fes y dit Taverner me respongue que nom donas pena que ell me cercaria sastre quem faria lo dit vestit en sa propia casa com de fet dit Taverner me feu fer lo dit vestit en sa propia casa per un sastre ques diu T. Cortina de Santa Coloma de Farnes que jo jal coneixia y dit Cortina me vingue a prendrer la mida en lo bosch que es junt la casa de dit Taverner y dit vestit que era balo y capotillo me fiu de una capa que jo robi al coll de Ruscall de un home de Vich”.

Un dels bandolers, en una de les deposicions del procés sumarial, explica que en una ocasió , quan hi havia molta persecució de les autoritats, el batlle Taverner feu passar el bestiar pel camí, amb la finalitat d’esborrar el rastre dels homes de la quadrilla:

“y que per respecte que havia plogut dit balle feu anar tras ells un remat de bestiar perque aborrassen les petjades que ells farien perque no fossen descuberts ab lo rastre de les petjades”.

 


CAN PALOMERES

 


En el deambular d’en Serrallonga i la Joana per  aquests entorns, també van fer estada en aquest mas, acollits pel seu propietari:

“E mes dich señor que jo conech molt be a T. Banchs que esta en al casa de la Palomera del terme de Castanyet lo qual es molt amich fautur y valedor meu si be jo noy so estat en sa casa ab la quadrilla si no sol y algunes vegades hi so estat ab la dita Joana y en particular hi forem dita Joana y jo pochs dies apres de dites festes de Nadal quey arribarem de nits y en picar jo a la porta y en anomenarme dit Banchs baixa a obrir y dita Joana y jo entrarem dintre y aqui mateix nos feu aparellar de sopar quem recorda nos feu una truyta de ous ab cansalada y tambe menyarem cols verdes y en haver sopat nos umpli les carabasses de vi y cada vegada qu anavem en sa casa feye lo matex y veya jo quem tenia molta voluntat”.

Des de davant mateix del mas Palomeres, a la nostra dreta, podem contemplar el punt d’inici de la ruta: la serra del Corb i també un contrapicat de la masia del Surós en la llunyania.

 

EL SURÓS

 


El Surós és un mas documentat almenys des del 1289, com podeu llegir en aquest article de Ricard Teixidor.

En el segle XVII els seus propietaris van ser fautors d’en Serrallonga i el seus homes i aquí van fer-hi estada.

Així ho certifica el mateix Serrallonga:

“E mes dich señor que jo conech molt be a T. Suros de Castanyet que es pages en casa del qual havem menyat y begut jo los de la quadrilla joltes vegades ço es dins sa propia casa que ne donave de molt bona gana y sempre quens pareixia hi anavem perquey erem ben arribats y dell ne feyem molta confiança”.

I també ho fa en Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, en la seva confessió:

“Mes dich señor que en casa de T. Surós pages de Castanyet havem menyat y begut moltes vegades dins casa quens donave de amistat y ab molta foltgantsa a mi al Serrallonga y demes lladres de al quadrilla. Per veure la amistat quens feya hi anavem sempre quens apareixie y ell nos dave a menyar de bona gata com tinch dit”.

El nom complert de T. Surós, segons Ricard Teixidor, podria ser Joan Fàbrega, casat amb la pubilla Magdalena Surós.

 


EL COLL DE RUSCALL

 

En aquest estratègic coll coincidien el camins rals de Girona a Vic i el de Santa Coloma de Farners a Osor, per tant  era molt transitat per viatgers i traginers i darrera seu els bandolers.  Tants devien ser els episodis de bandolerisme en el coll que va donar forma a la dita popular “A la Gironella i el Roscall si pot ser no hi aneu mai”, evocant la perillositat del lloc.

I si hi havia bandolers, no podia pas faltar-hi el rei de les Guilleries, en Serrallonga, qui va cometre-hi diferents robatoris i assalts. Un d’ells l’explica la Joana Macissa :

“Nos ne anarem deves lo coll de Ruscall quem recorda ere lo dia de Sant Narcis del any 1632 ques lo mes de octubre que es fira de Gerona y en dit coll de Ruscall digue dit Serrallonga que volia robar alguns passatgers com de fet me feu entrar en lo bosch y ell se resta en lo pas y passant per dit cami real lo hereu Soler de Monsoliu dit Serrallonga lo roba que li roba dos pedrenyals y algunes dotse lliures ab diners y li cambia la capa que dit hereu Soler anave a la fira a Gerona y en haverlo robat lo feu entrar en lo bosch ahont jo ere yl detingue alli fins que fou passat mig dia y a la nit dit Serrallonga y jo nos ne anarem en casa de la viuda Agustina de Santa Coloma”.


L'HOSTAL DEL MALCUYNAT

 

En el procés sumarial del bandoler trobem diverses referències a l’Hostal del Malcuynat, la major part d’elles pel pas de la quadrilla quan el 8 de novembre de l’any 1623 van baixar fins a la plana de la Selva a robar l’important Mas Boada de Salitja.

Una vegada comès el robatori “tornarem tots junts pel mateix cami quey eram nats y arribarem junt al hostal del Malcuynat y en un ras ferem un bell foch y ensenguerem candeles de les nosaltres portavem y alli nos partirem lo dit robo”.

Segimon Sala, germanastre del bandoler, explica que a l’anada: “nos ne anarem a la volta de Sant Ilari tot cami real batut y quant forem mes avall de Sant Ilari tot cami real qui va a Gerona en un puesto que li diuen la Pedra llarga prop de un hostal que li diuen lo hostal del Malcuynat encontrarem a Rafel Vilanna”

Un altre bandoler, Segimon Ferrer, veí d’Arbúcies i que va participar en el robatori, també explica:

“ y alli consertarem tots de anar a robar en alguna part perque no teniem diners y algu dels sobredits que nom recorda qui ere digue que anassem deves lo hostal del Malcuynat que alli nos aguardarien Joan Sala y Serrallonga, ...”.

També tenim documentada l’estada d’en Serrallonga i el seus el mes d’octubre de l’any 1629.

En les declaracions del Fadrí de Sau aquest explica que “en lo mes de octubre del any 1629 en lo temps del cullir les castanyes nos vingue a trobar lo dit hereu Terres de Cerdans hins digue que anassem a desafiar a T. Julia pages de Sant Ilari que es sastre de offissi y que he hauríem cent ducats ... Y en haver desafiat a dit Julia lo dit hereu Terres nos acompanya fins al hostal del malcuynat y allí nos digue que quant cobraríem los cent ducats de dit sastre Julia que li guardassem sa par.

L’hostal també era conegut pel nom actual de l’Espinau, doncs un dels bandolers, en les seves deposicions explica que encara van tenir ocasió d’anar a buscar vi a l’hostal: “y en havernos partit lo dit robo dos o tres de la camarada anarem a casa del Spinaut de vall que es alli prop y portarem vi y en ser tornats beguerem y no puch dir certament qui foren los que y anaren y apres de haver begut nos ne anarem tots junts a la volta de Sant Ilari”.

 


EL SOBIRÀ DE SANTA CREU

 


El Sobirà de Santa Creu (terme municipal d'Osor) és un dels casals més importants de Catalunya. No és gratuïta la dita popular que diu:

Si voleu saber qui són

els més rics d'aquesta terra:

el Noguer de Seguerò,

el Sobirà de Santa Creu

i l'Espona de Saderra.

L'orígen del mas recula en el temps fins a l'Edat Mitjana  i la gran i enorme fàbrica del casal ,que encara ens sorprèn avui en dia, correspon a les ampliacions del segle XVII.

És en aquest lloc on trobem una de les llegendes que van alimentar la imatge d'un bandoler Serrallonga just i fins i tot solidari.

La llegenda diu que va anar al Sobirà a recaptar una mena de tribut que cobrava per a no assaltar alguns masos del país. Els diners se li lliuraven dins una mesura.

Aquell dia, però, els diners sortien per sobre la mesura. Veient allò en Serrallonga es va treure l'espasa i la va passar per sobre la mesura, arranant-la i deixant caure al terra els diners que hi sobraven.

 "Tracte és tracte. A cadascú el que és seu".