dimarts, 29 de setembre del 2026

LA JOANA PRENYADA

 






El mes de juny de 1633 Serrallonga i la Joana decidiren fugir cap a França. Ho feren després de robar una mula a Ciuret, en la qual la Joana aniria a cavall durant les sis nits que va durar la travessia fins a arribar al Viver. El motiu: ella esta estava embarassada del bandoler.

"Y ab dita egua anant jo a cavall ab ella nos ne passarem en França y partirem de la montanya de Canigo y no caminarem sino de nits y menyarem per les pletes y jasses que dfit Serrallonga sen feye donar y ab una nit passarem ja en França y anarem dret en casa de mossur del Viver".

Al Viver s’hi estigueren quinze dies, durant els quals Serrallonga s’hostatjava al castell del mossur i la Joana a l’hostal del poble. Transcorreguts aquests quinze dies tornaren cap a les muntanyes del Canigó, on robaren un tal Clarella i aconseguiren trenta-sis lliures.




divendres, 25 de setembre del 2026

UN PAQUET DE ROBA DE L'EMPORDÀ AL CONFLENT

 




Passades les festes de Pasqua de 1633 en Serrallonga va assaltar un paquetaire en el camí ral que va de Llançà a Garriguella. Li robà un paquet de roba que va guardar a l’ermita de Requesens, on mossèn Francisco era fautor del bandoler.

La Joana explicaria  que en l’ermita, que també era hostal, no hi dormiren més que una nit perquè en Serrallonga tenia por que els agafessin. Aquesta cautela, junt amb la xarxa de suport que encara tenia, va permetre que el bandoler s’escapés de les autoritats durant aquells mesos.

Amb el paquet de roba van emprendre camí cap Mentet i les muntanyes del Conflent, fent-lo portar a diversos pastors que trobaven pel camí i els pagaven l’ajuda amb un tros de roba.

Amb aquest episodi veiem el valor que tenien les peces de roba en aquells temps. Era un botí desitjat pels bandolers del Barroc. Pagant el transport amb trossos de roba, no sabem si a en Serrallonga li va sortir a compte aquell robatori.


dimarts, 22 de setembre del 2026

PER LES JACES DE VAQUERS I PASTORS DE L'EMPORDÀ

 







Durant aquells mesos s’estigueren per diferents llocs de l’Empordà, en jaces i cabanes de pastors i vaquers: al coll del Ton, a les jaces de Parbau, Gravet i Cervera. També en la d’en Mateu d’Espolla, un fautor que proveïa de pólvora i projectils, reparava pedrenyals i portava sabates per a en Serrallonga i la Joana.

Un tal Jaume,  un tal Portes o un tal Arnau, eren altres vaquers i pastors empordanesos que també havien acollit en Serrallonga i la Joana en les seves jaces i cabanes.

Un altra fautor era en Puig de Darnius. Amb qui havien sopat en una jaça, amb els vaquers i criats, i s’havia ofert per a buscar algú que els passés a França si en Serrallonga li demanava. 

Però Serrallonga no va creuar la ratlla amb França i va tornar a les Guilleries. Qui sap si estava ja resignat i veia la seva fi ben propera? Sigui com sigui, va decidir tornar a la seva terra.

divendres, 18 de setembre del 2026

PER LES TERRES DE L'EMPORDÀ

 



A començaments d’estiu de l’any 1633 Serrallonga i la Joana rondaven per  les terres de l’Empordà. En Serrallonga diu en el procés sumarial que” anava sol sense quadrilla, amb la Joana, entretenint-se per l’Empordà”

Allí el bandoler conservava algunes amistats. Un era en Malloll de Sant Quirze d’Empordà, amb la Joana hi havia estat de nits excepte un dia que l’amo tenia forasters en la casa i els va fer portar a una jaça de bestiar de llana. En Malloll els havia donat diners i també havia fet fer unes sabates per al bandoler.

És ben curiós que en una part del país tan llunyana a les Guilleries en Serrallonga hi conservés fautors. Qui sap si per la relació establerta amb els monjos de Sant Pere de Roda, arrel de la primera fugida que va fer a França. 

Entre els fautors hi havia un tal Garriga de Vilamalla; un tal Ferrer d'Orriols, que tenia hostal; un tal Perés de Llançà o  el capellà i l'hostaler de Requesens... 










dimarts, 15 de setembre del 2026

FUGINT D'EN SERRALLONGA

 



En el procés sumarial hi trobem les declaracions de la Joana segons les quals la hauria intentat fugir en tres ocasions (al coll del Ton de l’Empordà, a Collfret i al Conflent) i que en Serrallonga sempre l’havia trobat. Hi ha la possibilitat que fos una estratagema per eludir o mitigar el càstig, però el cert és que durant el següent any i mig la Joana seria la companya del bandoler de les Guilleries.

La Joana explica que hauria intentat fugir del seu “captiveri” en tres ocasions. La darrera es va refugiar a Mentet: “y la tercera vegada que jo fugi fou en Conflent ym reculli en al casa del ferrer de Mantet ques diu Jaume Sastre ahont dormi y lo endemà men ani deves Camprodon tota sola que ningú me volgué acompanyar per temor uns de topar ab dit Serrallonga”.

Aquella fugida també li va servir, perquè al cap d’uns dies tornava a acompanyar el bandoler.

En el darrer viatge que van fer amb en Serrallonga a les terres del Conflent van passar prop de la vila de Pi.


dijous, 10 de setembre del 2026

PER LA VALL DEL GÈS

 




L’estiu de l’any 1632 en Serrallonga i la Joana el passarien per les zones de Vidrà, Ciuret i Collfred, a cavall de les terres del Ripollès, la vall del Gés, i els altiplans de la Garrotxa i Osona. Segons un testimoni “Serrallonga estava per allà molt descansat i tothom espantava”. 

La vida d’en Serrallonga i la Joana, en aquelles terres, consistia en moure’s i aixoplugar-se per cabanes de pastors i vaquers. Aquests els ajudaven. Un d’ells era l’Hilari Salgueda, vaquer de la casa de la Moreua de Vidrà.

Salvador Casasubiranes era un  pastor de la gran pairalia del Bach de Sant Llorenç del Munt. Li deien en “Manxol” perquè li faltava un braç o una mà. El 20 de setembre de 1632 anava cap a Riudaura quan es va trobar de cara un home armat amb pedrenyals que anava amb una dona i un gos negre. L’home li va dir que necessitava la seva ajuda. Era en Serrallonga.

El bandoler havia robat uns traginers al coll de Cans i els havia robat un rull de roba. Un dels traginers havia intentat resistir-se i, forcejant, Serrallonga el va matar amb la daga. En Manxol portaria la càrrega robada fins un amagatall al mas de Querós.

La Joana Macissa explica també que a la collada de Collfret hi vivia una vídua que tenia molta amistat amb en Serrallonga i que en sa casa havien estat moltes vegades, on els donava de menjar i també els netejava les camises.


dimarts, 8 de setembre del 2026

LA JOANA CAMÍ DE NÚRIA

 



Cromolitografia del llibre "Bandidos célebres 
españoles" de l'any 1883.

L’any 1632 en Serrallonga també havia iniciat, com els homes de les Guilleries,  la desbandada en el moment que s’intensificava la persecució i la quadrilla ja estava desfeta. Ell es trobava fent camí cap a la ratlla de França tot passant per Camprodon.

Era dia de Sant Jaume de l’any 1632. La Joana Macissa era la vídua d’un moliner de Castelló d’Empúries que anava, acompanyada d’un fadrí, fins el santuari de Núria per a fer unes devocions. Quan eren entre Sant Joan de les Abadesses i Camprodon van descansar sota un cirerer. La Joana va demanar a uns segadors que hi havia a prop si li podien baixar algunes cireres. En això que va aparèixer pel camí un home que anava armat amb un pedrenyal a la mà i dos a la xarpa. Va robar el poc que tenien els segadors i els va fer fugir, igual que  el fadrí que acompanyava al dona.

Aleshores li va dir que era en Joan de Serrallonga i que el seguís. D’allí van anar, girant camí, cap a les muntanyes de Collfred.