SERRALLONGA A LA REVISTA SÀPIENS (2003)

La revista catalana de divulgació històrica "Sàpiens" va tractar la història i la llegenda del bandoler Serrallonga en el seu númerio 7, aparegut el maig de 2003.

Com és habitual en aquesta interessant revista, un article relativament curt i acompanyat de la força visual de les il·lustracions, sintetitza el tema i apropen el lector, de manera fàcil i planera, a la història del país i dels seus personatges, com en aquest cas el bandoler de de les Guilleries.

En aquesta ocasió l'article de quatre pàgines que reprodueixo sintetitza la història del bandoler i la seva llegenda i també inclou un apartat per a entrendre les claus del bandolerisme català i un mapa del país que il·lustra molt visualment sobre l'àmbit territorial en el que es va moure en Serrallonga, que completa aquest que va publicar-se en l'"Atles visual de la història de Catalunya".

El mapa de la revista "Sàpiens" inclou els paratges de retir d'en Serrallonga i la Joana Macissa a l'Alt Empordà, dels quals parlaré en el bloc més endavant.

L'autor de l'article és Jordi Calvet, amb l'assessorament de l'historiador Agustí Alcoberro, autor entre d'altres del llibre "Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII".

EL SERRALLONGA MÉS INFANTIL

 

El bandoler Serrallonga també ha protagonitzat edicions específicament dedicades a la mainada. 

L’editorial responsable ha estat SUSAETA, amb la publicació de quatre edicions diferents; dues d’elles contes il·lustrats dins les col·leccions de tradicions i rondalles catalanes i dues més de  llibres infantils per a pintar i enganxar adhesius.

En la línia dels contes per als més petits també trobem editat l’any 1999 dins la Col·lecció Cercavila d’Editorial Vilatana , el conte titulat “Qui sou vos que no us conec?”. Els autors son Joan Solé i Bordés i Llorenç Amer i Catà.  Es tracta d’un conte escrit i dibuixat  per a difondre la llegenda del bandoler i el ball d’en Serrallonga de Vilafranca del Penedès.

Una tercera edició que apropa els més petits i joves al personatge la trobem en el llibre “Personatges mítics. Història i Ficció”, editat per l’editorial Salvatella l’any 2002  i del qual és autor Francesc Salvà. Entre els personatges que s’hi expliquen i dibuixen no hi podia faltar en Joan Serrallonga.

Una altra edició, en aquest cas més propera al territori que va trepitjar el bandoler, és el llibret "El càstig d'en Serrallonga. Llegendes de bandolers, bruixes i dones d'aigua" que va editar el Museu Etnològic la Gabella d'Arbúcies el 2013 dins la col·lecció "Contes del Montseny".

El text de l'edició és de Jordina Boix i els dibuixos de Delphine Labedan. La col·lecció de contes editats per La Gabella va dirigit al públic infantil  i aquest tercer volum el dedicaven a una particular  llegenda sobre el bandoler de la qual parlaré en una propera entrada del bloc.

BANDOLERS Vs COWBOYS

 

 

Per primera vegada creuarem l'Atlàntic per aterrar als Estats Units.

La raó és visitar i retrobar-nos amb la Mireia, la nostra filla que està estudiant a Boston.

Anem amb les maletes carregades de ganes, il·lusions i desig d'abraçar-la.

I aprofitarem tots aquests dies per a patejar-nos Nova York i Boston. Segur que serà una gran descoberta.

Ho haig de reconèixer, una de les coses que m'atreuen dels nostres bandolers del XVII és el símil amb aquells vaquers del salvatge Oest  americà a què tant havia jugat de petit. Bandolers i cowboys participen d'aquell esperit d'aventura salvatge, en temps i territoris diferents. Qui sap quin pistoler és més ràpid: en cowboy americà o el bandoler català?

Molta il·lusió en aquest viatge!

PARADISOS PROPERS: BEUDA

Fa unes setmanes vam apropar-nos fins el terme de Beuda, a l'Alta Garrotxa, per a descobrir-ne alguns dels seus espais i edificis més emblamàtics.

És una proposta del tot recomanable, doncs combina paisatge i història.

Per una part el paisatge de boscos d'alzines que s'encimbellen amunt, cap el cim del santuari del Mont,  en un recorregut vertical tacat per cingleres i pedrots calcaris, com també per les restes del vigilant Castellot de Beuda.

Sota aquests cims hom pot contemplar el veïnt de l'església de Segueró i la gran casa pairal del Noguer.

La fàbrica d'aquesta històrica masia és impressionat i explica per si mateixa la raó de la dita:

"Si voleu saber qui son

els més rics d'aquesta terra:

El Noguer de Segueró,

el Sobirà de Santa Creu

i l'Espona de Saderra"

Des de les poques cases que formen el nucli de Beuda, a l'entorn de l'església romànica de Sant Feliu, també podem albirar la masia fortificada del Castell.

I dins el terme, no lluny, envoltat de bosc, el monestir del Sant Sepulcre de Palera. Una joia del romànic del segle X.

La nostra visita als paratges de Beuda ens va deparar finalment la gran sorpresa de poder xerrar amb un vell carboner que ens va explicar un munt d'històries.

FOTOGRAFIES DEL MAS SERRALLONGA

 

 

 

 

Al redós de la darrera entrada del bloc, afegeixo un seguit d'imatges (totes les que he pogut aconseguir) que ens expliquen la progressiva i absoluta degradació del mas Serrallonga de Querós, les quals han aparegut en diferents publicacions i que ens expliquen visualment com anem perdent irremediablement aquesta part del nostre patrimoni històric.

Les imatges comencen amb el gravat aparegut en el llibre de les Guilleries de Juli Serra, a finals del XIX, i finalitzen amb una de les fotografies que vaig fer en la nostra visita al mas fa pocs anys.

El que no van aconseguir els virreis  - borrar la petja física del bandoler a les Guilleries- ho hem fet nosaltres amb temps i desmemòria. Com la degradació que està patint també l'església de Querós, una llàstima.

EL MAS SERRALLONGA FOTOGRAFIAT ELS ANYS TRENTA

 Autoretrat de Joan Barangó (1929)

He pogut localitzar una fotografia del mas Serrallonga de Querós que jo desconeixia i que il·lustra aquesta entrada del bloc.

Es tracta d'una imatge del mas realitzada el 6 de febrer de 1932 per Joan Barangó (Calella 1910-Brunete 1936).

Barangó era un jove inquiet del municipi maresmenc de Calella, aficionat a l'excursionisme i a la fotografia. Va recórrer amb la seva màquina una bona part del país, entre aquest els espais abruptes del Montseny i les Guilleries. La llegenda del bandoler el devia portar fins a Querós , on va fotografiar el mas encara dempeus i habitat.

Barangó, com molts altres joves, va allistar-se com a voluntari en arribar la guerra civil. Lluitant contra el feixisme va morir , com el seu germà, en el front de Brunete l'any 1936.

El record de Joan Barangó l'ha mantingut Daniel Rangil en el llibre "Els màrtirs de la llibertat" , que poden conèixer en aquest enllaç.