dimarts, 21 de desembre del 2021

SERRALLONGA A "COLECCIÓ DE LEYENDAS HISTÓRICAS", D'ENRIQUE RODRÍGUEZ-SOLÍS (1874)







“Narros y cadells. Leyenda historico-tradicional” és un dels relats curts, mig novel·lats i mig històrics, que conté el llibre “Historias populares. Colección de leyendas históricas” de Enrique Rodríguez-Solís, publicat per l’editor madrileny Eduardo Fraile l’any 1874.

Enrique Rodríguez Solís (Àvila,1844- Madrid,1925) va ser un escriptor, periodista i historiador d’ideologia republicana federal. Part de la seva obra va dedicar-la a la figura de la dona i a la història del teatre espanyol. Va col·laborar, entre d’altres, com a redactor en el setmanari “La Ilustración Republicana federal”.

En la vessant de divulgació històrica va escriure també sobre la guerra contra l’ocupació napoleònica, sobre l’obra d’Espronceda i també sobre llegendes i història del bandolerisme.

L’any 1874 va publicar el llibre “Historias Populares. Colección de leyendas históricas” (Eduardo Frayle Editor, Madrid) on, entre d’altres, jo apareix el capítol titulat “Narros y cadells, leyenda histórico-tradicional”.

En aquest capítol l’autor transcriu, amb molt petites variacions, la llegenda popular recollida en la literatura de canya i cordill del XIX sobre els enfrontaments dels nyerros capitanejats pel noble Joan de Serrallonga i el seu lloctinent Jaume Melianta i els cadells comandats pels nobles Torrelles; amb la història d’amor d’en Serrallonga i la Joana de Torrelles, la seva fugida a les Guilleries i el lliurament final a la justícia a partir de l’aparició fantasmal del seu pare.

Però també hi fa aportacions pseudo-històriques que formaven part de l’article que tres anys havia publicat , amb el títol “Narros y cadells”, en el setmanari “La Ilustración Republicana Federal”.

L’autor reivindica, com havia fet Víctor Balaguer en la seva “Història de Catalunya”, el caràcter polític dels nyerros i anava més enllà en considerar que, a banda de representar les classes populars, els nyerros defensaven també la millora material de la terra i que “los Narros catalanes fueron en su época los genuinos representantes, quizás sine llos mismos saberlo, del sentimiento socialista; la protesta muda, epro elocuente, contra la inícua desigualdar social de su época”.

D’aquesta manera apareix una nova i curiosa manera d’enfocar el fenomen del bandolerisme, doncs com diu l’historiador Angel Duarte : “Enrique Rodríguez Solís contribuirà a la transformación del cliché del bandolero liberal-patriótico, propio de Balaguer, en un nuevo prototipo en el que encuentra la raíces del socialismo autonomista”

En Serrallonga és evocat en el text com el capità de bàndol, de noble família que defensava Balaguer i una part dels proto-historiadors del moment. Rodríguez Solís fa esment també al llibre de Joan Cortada i al mal ús que es va fer del parer d’aquest primer historiador - que va desmitificar el bandoler a partir de les dades del procés sumarial que va salvar de la fuguera- i que va donar peu a la controvèrsia amb Víctor Balaguer:

“No lejos de la ciutat de Vich, en el corazon de las Guillerias, tenían los Narros lo que pudiéramos llamar su cuartel general, al mando del noble don Juan de Serrallonga, cuyo Palacio aún se con serva en el pueblo de Caroz y el cual no fué jamás un bandido, como se ha supuesto po ralgunos, sinó un cabecilla político, como dice el erudito historiador don Juan Cortada, puesto que los robos lo fueron para mantener su gente, y las muertes recayeron siempre en persones del bando contrario”.

Els textos d’Enrique Rodríguez Solís van ser reaprofitats posteriorment per Florentino Hernández Girbal en el seu llibre “Bandidos célebres espanyoles” publicat el 1963. Aquest autor va utilitzar la mateixa fórmula – barreja de llegenda i d’història- en un text més ampliat però que ressegueix en moltes parts el de Rodríguez Solís.

El llibre conté, a més, les llegendes: Vilallar, La guerra de successió, el Bruc i l’Alcalde de Móstoles.

divendres, 17 de desembre del 2021

SERRALLONGA ALS CROMOS DE CIGARRETES LA MASCOTA

 





El nostre bandoler forma part de l’elenc de personatges que composen la col·lecció de cromos que regalava la marca de cigarretes “La Mascota”, empresa de Santa Cruz de Tenerife.

No tinc la data exacta de la col·lecció, però aquesta empresa canària de tabac va regalar amb els seus paquets de tabac diferents edicions de cromos, entre els quals una de personatges literaris. Avui en dia ens pot estranyar associar tabac i cromos per a mainada, però eren altre temps.

Els cromos anaven il·lustrats per una cara, la de portada, i es retallaven. D’aquesta manera obtenies fins a vuit cares d’un petit llibret amb el resum de la vida i aventures del personatge.

Serrallonga va ser un dels personatges publicats. A banda d’ell n’hi havia d’altres de la literatura de capa i espasa i del Far-West.

Per a la meva col·lecció n’he aconseguit vint-i-sis, que conserven el seu aroma vintage i popular. Un petit tresor.


dimarts, 14 de desembre del 2021

LA CIUTAT QUE MAI T'ACABES A LES PORTES DE NADAL

 






Una frase que m’agrada repetir quan parlo de Barcelona. És la meva manera de convidar a anar-hi , recordant que sempre hi ha coses per fer i per a descobrir, i a repetir la visita una i altra vegada.

Cada època també al vesteix a al seva manera. I aquestes setmanes també ho fan, amb les llums, més gent al carrer i propostes que ens avancen que arriba el Nadal.

Nosaltres no hem fugit aquestes propostes i hem visitat mercats nadalencs, pessebres i carrers il·luminats. Però també hi hem volgut afegir una mica de cultura d’oferta permanent, altra temporal i alguns raconets menys concorreguts de la gran ciutat.

El Museu d'Història de Catalunya és la millor proposta per a conèixer i tocar la nostra història. La Casa dels Entremesos o la Sala Parès per a conèixer les nostres tradicions i el nostre art. Els carrers i edificis il·luminats, els mercats i les fires i els pessebres, per a sentir-nos a les portes del Nadal.


divendres, 3 de desembre del 2021

TARDOR. PANORÀMIQUES I BALMES A LLAÈS

 






Un racó del nostre país que ens té enamorats és el territori de Llaès. Una fantàstica zona natural i forestal al nord d’Osona o al sud del Ripollès, segons es miri, a la qual hi accedim des de Santa Maria de Besora, en la preciosa subcomarca del Bisaura.

Tot l’entorn de Llaès és un paradís de boscos, prats i roquissars de cingleres modestes, però que guarden enormes tresors, com són les seves balmes antigament habitades.

Aquesta nova ruta  condensa bona part d’aquests tresors, amb la particularitat que l’hem quan la tardor ho il·lustra tot amb els seus colors vermellosos i el paisatge es torna diferent.

Hem fet una ruta circular començant just al coll de Bevi, per a dirigir-nos gràcies a un sender ben fresat, fins les balmes de Ferrers. Allí hem gaudit de les restes de la balma aèria i les panoràmiques que ofereix el balcó natural cap a Santa Maria de Besora. No gaire lluny hi ha la balma de les Burres, que encara conserva totes les parets, però no ens hem adonat i ens l’hem oblidat (una bona excusa per a tornar a fer la ruta més endavant).

Continuat el camí, a no tardar, hem arribat al sorprenent paratge del pla de Marenyol. Un enorme prat obert als quatre vents, amb el Pedraforca i els Pirineus al fons i els arbres tardorals fent de closa del prat. Un veritable regal per al caminant, no deixa indiferent.

Després de passar pel mas i l’ermita romànica de Sant Jaume de Barretó, la pista ja comença a resseguir una suau cinglera que ens porta de dret fins l’espadat del Morro del Quer. Una poderosa proa de pedra navegant sobre les ones de boscos, sobre la qual ens sentim vigies d’una panoràmica impressionant  farcida de tot: Llaès, masos, prats, boscos i les altes muntanyes que arriben fins els Pirineus. Un lloc privilegiat del nostre país.

Deixem el morro acollits per una  fresca fageda  que ens porta fins l’antiga masia de Milany. Des d’aquí optem per completar aquesta ruta amb una ascensió fins el castell de Milany. Ens obligarà a fer una exigent pujada de dos-centes metres , però dalt de tot ens regalarà una  panoràmica de 360 graus i la visita al recinte arqueològic del castell medieval.

Tornem pel mateix camí arribats de nou a la masia comencem a resseguir el tímid sender (s’ha d’estar a l’aguait) que ens portarà a les balmes més importants de Llaès.  Nosaltres visitem la de Fleus i la de Teixidor, deixant-nos la Baumassa.

L’únic que es pot dir de les balmes de Llaès és que s’han de conèixer. Formen part del tresor etonològic i patrimonial del país. Totes van ser habitades fins a mitjans del segle passat, per la qual tenen un valor testimonial únic. Per la seva grandària la de Teixidor és la més sorprenent.

A partir de la balma de Teixidor una pista senyalitzada, que segueix en paral·lel a la riera de Milany,  ens porta fins la masia de l’Espunyola i d’aquí a la carretera que ens porta al punt d’inici del recorregut.

Hem fet una de les rutes més entretingudes, variades i riques en natura i patrimoni que es poden fer en el nostre país. Esplèndida en qualsevol època de l’any i molt especialment en les  setmanes que la tardor ha mudat el paisatge.

Un veritable paradís per a caminar.