Un racó del nostre país que
ens té enamorats és el territori de Llaès. Una fantàstica zona natural i
forestal al nord d’Osona o al sud del Ripollès, segons es miri, a la qual hi
accedim des de Santa Maria de Besora, en la preciosa subcomarca del Bisaura.
Tot l’entorn de Llaès és un
paradís de boscos, prats i roquissars de cingleres modestes, però que guarden
enormes tresors, com són les seves balmes antigament habitades.
Aquesta nova ruta condensa bona part d’aquests tresors, amb la
particularitat que l’hem quan la tardor ho il·lustra tot amb els seus colors
vermellosos i el paisatge es torna diferent.
Hem fet una ruta circular
començant just al coll de Bevi, per a dirigir-nos gràcies a un sender ben
fresat, fins les balmes de Ferrers. Allí hem gaudit de les restes de la balma
aèria i les panoràmiques que ofereix el balcó natural cap a Santa Maria de
Besora. No gaire lluny hi ha la balma de les Burres, que encara conserva totes
les parets, però no ens hem adonat i ens l’hem oblidat (una bona excusa per a
tornar a fer la ruta més endavant).
Continuat el camí, a no
tardar, hem arribat al sorprenent paratge del pla de Marenyol. Un enorme prat
obert als quatre vents, amb el Pedraforca i els Pirineus al fons i els arbres
tardorals fent de closa del prat. Un veritable regal per al caminant, no deixa
indiferent.
Després de passar pel mas i
l’ermita romànica de Sant Jaume de Barretó, la pista ja comença a resseguir una
suau cinglera que ens porta de dret fins l’espadat del Morro del Quer. Una poderosa
proa de pedra navegant sobre les ones de boscos, sobre la qual ens sentim
vigies d’una panoràmica impressionant farcida de tot: Llaès, masos, prats, boscos i
les altes muntanyes que arriben fins els Pirineus. Un lloc privilegiat del
nostre país.
Deixem el morro acollits per
una fresca fageda que ens porta fins l’antiga masia de Milany. Des
d’aquí optem per completar aquesta ruta amb una ascensió fins el castell de
Milany. Ens obligarà a fer una exigent pujada de dos-centes metres , però dalt
de tot ens regalarà una panoràmica de
360 graus i la visita al recinte arqueològic del castell medieval.
Tornem pel mateix camí
arribats de nou a la masia comencem a resseguir el tímid sender (s’ha d’estar a
l’aguait) que ens portarà a les balmes més importants de Llaès. Nosaltres visitem la de Fleus i la de
Teixidor, deixant-nos la Baumassa.
L’únic que es pot dir de les
balmes de Llaès és que s’han de conèixer. Formen part del tresor etonològic i
patrimonial del país. Totes van ser habitades fins a mitjans del segle passat,
per la qual tenen un valor testimonial únic. Per la seva grandària la de Teixidor
és la més sorprenent.
A partir de la balma de
Teixidor una pista senyalitzada, que segueix en paral·lel a la riera de
Milany, ens porta fins la masia de
l’Espunyola i d’aquí a la carretera que ens porta al punt d’inici del
recorregut.
Hem fet una de les rutes més
entretingudes, variades i riques en natura i patrimoni que es poden fer en el
nostre país. Esplèndida en qualsevol època de l’any i molt especialment en
les setmanes que la tardor ha mudat el
paisatge.
Un veritable paradís per a caminar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada