D'ULLASTRET AL CASTELL D'EMPORDÀ

 

Ruta per a conèixer la plana situada entre el poble d'Ullastret i el nucli de Castell d'Empordà , en el terme municipal de La Bisbal.

El poble medieval d'Ullastret mereix per si sol una visita, recorrent els seus carrers amb cases de pedra, la muralla, l'església i la Llotja.

Sortim del poble i ens dirigim, per planes de conreu, fins el puig d'en Vidal.

Ens arribem al nucli de Castell d'Empordà, que es distingeix per la silueta de la seva fortalesa i per un sol carrer de pedra força pintoresc.

Deixem el nucli pel camí del molí del Senyor (s'hi pot passar encara que hi hagi un rètol que indica el contrari) i arribem a la mota del riu Daró.

Creuem el riu i caminem per la mota de l'altra llera, que ens permet veure els nucli de Matajudaica i Fonolleres de lluny.

Tornem a creuar el Daró i el camí envoltat de camps de regadiu ens porta fins el molí d'en Bous. El camí a la dreta ens retorna a Ullastret.

CAMINS DE PEDRA I CAMPS AL BAIX EMPORDÀ

Una de les coses que més ens encanta de la comarca del Baix Empordà son els seus poblets de pedra. Ben arregladets i que ens evoquen el seu passat medieval.

No obstant, més enllà d’aquesta façana vistosa i turística hi ha una vida de pagès de tota la vida (avui empetitida) que es deixa veure en la plana, en els conreus i en els habitatges i edificis menys restaurats.

Una possibilitat per conèixer aquesta ambivalència empordanesa és l’intenarari que parteix del veïnat de Sant Julià de Boada (Palau-Sator), segueix pel de Sant Feliu de Boada, arriba al poble medieval de Peratallada i retorna per Palau-Sator  i Fontclara.

Una ruta circular de 10,5 quilòmetres, pràcticament plana, que permet gaudir de masos i carrers medievals restaurats; però també de laborioses masies, camps de conreu i algunes vistes al Montgrí i l’entorn.

Un paisatge dòcil i senzill que permet veure encara l’autenticitat dels pobles d’aquesta comarca.

LA FI DE PERE PAU RIBAS

He trobat un article publicat per Lluís Barceló Bou (Cruïlles,1873-Calonge, 1951), historiador i bibliotecari de Palamós,  que ens aporta llum sobre aquest cas,   la violència existent a la vila costanera en el segle XVII i el trist final del donzell Pere Pau de Ribas.

L’article es titula “Una romeria accidentada” i parteix de la transcripció d’una làpida existent a l’exterior de l’església de Sant Joan de Palamós que diu “A 6 de juny de 1628 se donà sepultura en la present Iglesia al cavaller –Pere Pau de Ribes y de Terrades- en la torre de Ribes a les hores habitant. Dos enemichs li tiraren ab pedrinyal agenollat en est puesto devant la vera creu de la processó de Palamós venint de N.S. de la Pietat la última festa de sinquagesma”.

L’historiador localitzà més informació en el “Llibre de Deliberacions y Acords” municipal :

“1628- 13 de juny - ... lo poble, junt ab lo clero, ab profesó  de la Capella de Ntra. Sera. De la Pietat...  no ha dubtat Pere Pau de Ribas acompanyat de alguns fadrins ab ma armada, posarse cerca los graons del cementiri del lloch de Sant Joan y arribant allí lo honorable Christofol Corsà Jurat en cap de la present vila, qui per rahó de dit cárrech assistia y anava davant al professó y per dir al honorable Joan Casanovas Batlle de la present vila que’s servis fer que aquells senyors estaven allí ab ma armada se retirassen, se tirarli dits sos fadrins sense mes ni mes, acordadament , en pedrenyal, nafrantlo tan malament que stá ab molt poch esperances de sa vida...”.

A l’infortunat Pere Pau de Ribas el mataren quan passava la processó l’any 1628. Aquest donzell devia tenir raons continuades amb els jurats del Comú de Palamós, atès que Rafel Morell havia estat un dels bandolers que protegien  Cristòfol Corsà  i altres autoritats enemistades amb el noble quatre anys abans.

Lluís Barceló es pregunta , en el seu article, qui eren els enemics del Pere Pau de Ribas i, essent aquell el temps del regnat d’en Serrallonga i la seva quadrilla, creu que podria ser que aquells haguessis estès les seves accions fins a Palamós.

Lluís Barceló no anava tan encaminat. No està documentat que en Serrallonga actués per aquells verals, però si que ho va fer un dels bandolers de la seva quadrilla, en Rafel Morell.

BANDOLER A PALAMÓS

 

Els bandolers del XVII poden ser reclutats per nobles de muntanya i format petits exèrcits per a defensar-se o també per atacar altres nobles En el procés sumarial trobem a Rafell Morell reclutat per a fer d’escorta o guàrdia personal d’uns respectables vilatans de Palamós.

Junt amb Segimon Ferrer d’Arbúcies i Baldiri Codina de Sant Feliu de Guíxols, actuaven en la vila costanera contractats pel notari Francesc Roig, Cristòfol Corsà i Rafel Planes, tots tres possiblement jurats de la vila. Aquests mantenien enemistat o conflicte amb el bàndol del donzell Pere Pau de Ribes i de Terrades i es devien protegir amb bandolers mercenaris com Rafel Morell.

“una nit de la Coresma del any prop passat de mil sis cents vint y tres passeyant nos tots tres per al vial de palamos que encara no ere del tot fosch verem venir deves nosaltres a Antoni Massoni de dita vila al qual a la que arribave ab nosaltres senys dirli paraula li tirarem cada hu de nosaltres un tir de pedrenyal amb los quals lo endemà hoi  a dir quel ferirem en un bras y en una ma y nosaltres li tirarem per respecta que ere de la part de Pere Pau de Ribes”

Ens podem fer una imatge de la vila de Palamós de primer terç del XVII amb  bandolers armats pels seus carrers i actuant de guardaespatlles del batlle i els regidors de la vila , en el més pur estil sicilià: 

“Y jo he estat molt temps en dita vila de Palamos emprat per dits Roig, Corsa y Planes en companyia de altres fadrins per si acas ells topaven ab dit Ribas yns passeyavem per la vila tots armats de pedrenyals y jo sempre mengi en casa dit Planes”