divendres, 25 de març del 2022

L’ARDUOSA ENTRADA A BARCELONA DELS LLADRES PRESOS A DURBAN (i 2)

 





La relació de “pòlisses de salut” comença a la ciutat de Barcelona , on el dia 12 de novembre de 1631, van començar el seu viatge a cavall l’agutzir i tres homes més: “Don Bernat de Cabrera algutzil ordinari, vestit de color, home gros, barbinegre, hedat cinquanta anys, Jaume Cortada, de hedat de quaranta vuy anys, Joseph Pinyanos porter real y Jaume Planas criat de don Bernat... a cavall, parteixen de aquesta ciutat ahont y ha molt bona sanitat sens suspició alguna de pesta ni altre mal contegios”.

La següent pòlissa de salut els la van signar a la ciutat de Vic el dia tretze de novembre i s’afegien a la comitiva Domingo Noguer, comissari reial, i Joan Tapias , porter reial. El dia catorze passaven per Sant Quirze de Bessora i el quinze per Ribes de Freser. Se’ls havien afegit Pere Cabasses i Benet Suy de Vic. El dia setze passavenen per Vilafranca de Conflent.

En el mateix document hi consta el certificat d’Olivier de Gleon conforme els cinc bandolers, que havia mantingut empresonats dins el castell de Durban, eren lliurats a Bernat de Cabrera el vint-i-dos de novembre:

“Certifico y fas fe com los pressos he entregat en ma y poder a Don Bernat de Cabrera agutzil ordinari de sa Magestat. Qui son Jaume Malianta dit lo Fadrí de Sau, Guillem Arany diot lo Clavell de Viladrau, Jaume Masbernat dit Jaume Viola, Pere Joan Paler y Raphel Malianta germà de dit Fadri de Sau . He tingut presos dins mon castell dit lo castell Durban y en dit castell y lloch de Durban y altres llocs circumvehins adeu gracias y ha bona salitat de tot mal contacios”.

A partir d’aquí la comitiva , ja amb els presoners, retornava a Catalunya el 4 de desembre, passant per Vinçà, Vilafranca, Oleta, Puigcerdà, Ribes, Ripoll i Granollers. En tots els municipis varen obtenir la pòlissa de salut, però en arribar a les portes de Barcelona, les autoritat de la ciutat decidiren no acceptar l’entrada a ella sense passar la quarantena (“oferint fer la purga que aparegues a la ciutat”):

Deliberació de Concell de Cent celebrat a nou de desembre de mil sis cents trenta hu. Que manades publicar per la ciutat a deu de setembre pròxim passat esta prohibida la entrada y tot genero de comers a las peronas robas y mercaderies que entraven del Regne de França y dels Comptats de Rosselló, Y consta notòriament que las persones que Don Bernat de Cabrera y los demes de sa comitiva ab los delinqüents que aporta ason carrech venen del Regne de França ... – el Consell adoptà l’acord d’impedir l’entrada de la comitiva pel temor a al pesta que contagiava França- ...nos done entrada al dit Don Bernat de Cabrera ni als pressos ni als que venen en sa companya ... per a que desta manera estigue la salut de la ciutat mes assegurada”.

Aquest document , al qual he pogut accedir gràcies a Roser Jaume Massana, ens permet llegir un moment històric de primer ordre de la biografia dels bandolers d’en Serrallonga i sentir-nos transportats fins l’any 1631, acompanyant l’agutzil durant els deu dies que va durar el seu periple entre Barcelona i Durban.

dimarts, 22 de març del 2022

L’ARDUOSA ENTRADA A BARCELONA DELS LLADRES PRESOS A DURBAN (1)

 






El novembre de 1631 Oliver de Gleon, mossur de Durban, a les Corberes franceses, va atrapar i lliurar a la justícia cinc lladres de la quadrilla d’en Serrallonga. Un d’ells era Jaume Melianta, el Fadrí de Sau. Aquell episodi va començar a marcar el declivi d’en Serrallonga.

Oliver de Gleon va lliurar els cinc presoners a l’agutzir reial Bernat de Cabrera, a canvi de 900 lliures i l’aixecament de l’empara reial sobre les seves possessions al lloc de Perellós.

L’historiadora Roser Jaume Massana m’ha fet a mans la copia d’un document històric interessantíssim que va localitzar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i que afegeix informació sobre aquest episodi.

Es tracta del document “Copia autentica del procés acerca de la entrada en la present ciutat de Carcelona de los sinch presos que don Bernat de Cabrera algutzir ordinari de la Magestat aportave de França per no haverlos dexat entrar”.

El document,escrit en català del XVII, ens explica el feixuc trànsit que va fer Bernat de Cabrera por portar els cinc bandolers de França fins a la capital del Principat. El motiu, a banda de les distàncies, fou la precaució de les autoritats davant el perill que suposava la possible entrada des de França de la pesta. Això obligava a que la comitiva de l’agutzir i els presos obtingués una “pòlissa de salut” per cada poble i ciutat on passava.

El conflicte el van tenir finalment amb les autoritats de la ciutat de Barcelona, qui els van obligar a restar en quarantena.

El document ens permet, gràcies a les pòlisses de salut que es van recopitant, saber el recorregut i els dies de viatge de la comitiva, sortint de Barcelona fins a Durban i retornant al Principat.

El document també permet identificar els integrants de la comitiva i comença amb la transcripció de les ordres d’Enric d’Aragó, Duc de Sogorb i de Cardona, virrei de Catalunya, als batlles i autoritats municipals per a que donin suport armat al pas de l’agutzir :

“A tots y sengles veguers, valles, sotsveguers, sotsballes, concellers, consols, jurats y demes regidors de universitats de aquest Principat y Comtats ... Perquant tenint presos y capturats mussur Durban en lo Regne de França las persones de Jaume Malianta dit Jaume Fadri de Sau, Raphel Malianta songerma, Guillem Arany dit Clavell, Jaume Masbernat dit Jaume Viola y Pere Joan Paler, lladres de la quadrilla de Serrallonga. Cridats per enemichs de Sa Magestat y convinga que dits tant facinerosos homens arriben desta ciutat y sigan castigats, havem nomenat a l’honorable y magnífic Don Bernat de Cabrera agutzil ordinari de la regia cort per a que vaja a la ralla de França ahont se li fara la entrega de aquells... y manam que arribat lo dit Don Bernat de Cabrera lo acompanyeu ab gent armada y de confiança per tal que puga arribar a tota seguretat als sobredits sinch lladres a esta ciutat”

dijous, 17 de març del 2022

L'EXPOSICIÓ A L'AGENDA DE SCF CULTURA

 




La podeu trobar tots els actes i el catàleg virtual de l'exposició en la magnífica pàgina web de CulturaSCF, la web de l'Ajuntament de Santa Coloma que informa i conté tota l'agenda cultural de la ciutat.

En la línia superior hi trobareu l'agenda d'actes per dia  i mes.

En la dreta de la pàgina hi trobareu l'accés al catàleg virtual de l'exposició, l'avantsala del que hi podreu trobar i descobrir.

Podeu seguir la web en aquest enllaç. 

divendres, 11 de març del 2022

ELS TRESORS QUE AMAGAVA UN LLIBRE

 





Ja sabem que els llibres amaguen tresors. I a vegades ho fan literalment.

Fa uns dies vaig tornar a fullejar una edició de 1895 que guardo del “Don Juan de Serrallonga” de Víctor Balaguer i vaig tenir la petita sorpresa de trobar-hi tres retalls de premsa.

Un dels anteriors propietaris del llibre va tenir la bona idea de retallar tres notícies relacionades amb en Serrallonga, el protagonista del llibre. Segur que li va fer gràcia, després de llegir-les, retallar-les i conservar-les dins les pàgines del llibre.

I ara he trobat, per sorpresa, aquests tres retalls de paper groguenc.

Un dels retalls fa referència a la pel·lícula Don Juan de Serrallonga de 1949 i conté un fotograma amb Amedeo Nazzari i Maruja Asquerino.

Un altre fa referència al passi per televisió de l’obra de teatre “Àlies Serrallonga” de la companyia els Joglars, en el programa Lletres catalanes que emetia en desconnexió per a Catalunya la televisió espanyola d’aquell moment.

La gravació de l’obra per a la televisió a que fa referència la notícia es va fer l’any 1975 al teatre Romea de Barcelona i va tenir un desenvolupament tràgic. Glòria Rognoni, una de les actrius protagonistes, va quedar encegada per un dels focus de la televisió i va caure de la bastida central on evolucionaven els artistes. Del trencament produït per la caiguda va patir paraplegia de les extremitats inferiors.

El tercer retall fa referència als “Sopars d’en Serrallonga” que ortanitzava aleshores el restaurant Paradís Pallejà. El retall indica que és de l’any ... i he comprovat que el 1983 encara es realitzaven, cada divendres i dissabte a la nit. Els sopars bandolers consistien en un sopar amenitzat amb un espectable a l’entorn de la figura d’en Serrallonga. El restaurant a data d’avui està tancat.

Qui va guardar els retalls hi va afegir amb bolígraf les dates. Són de 1978 i 1979.

Curiosa atracció la del bandoler, que porta a voler conèixer més i recollir informació. En aquest cas informació de premsa guardada dins les pàgines d’un llibre centenari i que acaba essent descobert al cap de quaranta-cinc anys.

Vist així, el petit tresor que suposen tres retalls de premsa em fa sentir una afortunat descobridor.

dimarts, 8 de març del 2022

PAU GIBERT, EL BANDOLER

 

Les runes del mas Gibert a Pineda.





Qui era Pau Gibert, el bandoler amb el qual he batejat la ruta? Dani Rangil ens ho explica en un article publicat en el número 18 de la revista l’Aulet del Montnegre-Corredor.

Gibert va ser un bandoler que es va fer famós en el Montnegre en el segle XVIII, amb fama de ser criminal i sanguinari, havia nascut en el mas Gibert de Pineda, avui en ruïnes.

Va ser capturat i executat i si bé no va ser idealitzat pel poble i pels escriptors, sí que va originar alguns romanços i una cançó.

El van atrapar, jutjar i sentenciar l’any 1782 . El procés sumarial constava de 1.500 pàgines on s’hi recollien declaracions de 338 testimonis. Els seus delictes van ser diversos, des de robar bestiar, a robar masies, amenaçar i apallissar pagesos...

El radi d’acció de Pau Gibert i els facinerosos que l’acompanyaven va arribar a l’interior del país, robant a Ignasi Planas d’Anglès ; a l’hostal d’Amer on deixaren mig mort a Miquel Balmes d’Osor després d’una pallissa; escorcollant el mas Boada de les Costes d’Amer o raptant una mossa en una masia d’Arbúcies.

I de la Selva cap el Gironès, robant al camí de Sant Feliu de Guíxols o passant per la vall del Llèmena.

Alguns de la colla d’en Gibert foren detinguts i ells s’escapolí, fins el 1781.

El capità general de Catalunya va oferir 300 lliures a qui el capturés i la recompensa va fer efecte en els contrabandistes, activitat a al que ell també es dedicava.

Disset contrabandistes es van aplegar i, segons els arxius judicials, el van capturar pels volts d’Olot. Conduït a les presons de Barcelona, fou acusat de quatre homicidis, quatre grans robatoris, dos raptes, nombroses violacions i reiterada resistència a la justícia.

Fou penjat a la forca a Barcelona, i el seu cap i mà dreta tallats i tancats en una gàbia lligada dalt d’un pal i exposats a la via pública.

D’aquest bandoler se’n van fer algunes cançons recollides per Capmany o Aguiló.

En el disc “Cançons de lladre” (1976) Fermí Reixach també en canta una versió.

En la cançó el bandoler relata els crims comesos i es plany de la seva dissort. Es tracta d’una peça alliçonadora, que té per objecte mostrar als oients el càstig que espera a qui es desvia del bon camí.

divendres, 4 de març del 2022

LA RUTA D'EN PAU GIBERT

 








Interessant ruta per a conèixer un espai del parc natural de Montnegre-Corredor, el de la riera de Pineda de Mar. L’he anomenat “Ruta d’en Pau Gibert” perquè passa per l’espai on hi ha les ruïnes de la masia on va néixer i viure aquest bandoler del Montnegre.

Comencem la ruta al berenador de Can Pallofa, on farem un bon dinar a la tornada.

Seguim la pista alfaltada, paral·lela a la riera, uns vuit-cents metres per a virar cap a la dreta i fer una pujada exigent que ens portarà fins el turó de Can Gibert.

Estem al punt més alt de la ruta i a partir d'aquí baixem per una pista que descendeix a l'esquerra.

En aquest moment estem prop de les runes de la masia de Can Gibert, que no arribem a veure perquè està al mig del bosc. En aquest mas va néixer el bandoler vuitcentista Pau Gibert.

Ara descendim en paral·lel a la riera de la Font Fresca, que trobarem a la nostra dreta.
El següent punt d'interés és la desviació que ens portarà fins les restes del castell de Montpalau.

Aquest punt ens regala una panoràmica excel·lent sobre Pineda de Mar i el mar.
Retrocedim i baixem una pista a la dreta que ens portarà fins la part baixa de la ruta, ja en al riera de Pineda.

El lloc ens regala interessants vestigis del passat: un forn de calç, un molí fariner i un aqüeducte modern per a salvar la riera.

Seguim la carretera asfaltada per, a la nostra esquerra, anar a veure l'aqüeducte romà de Can Cua.

El sender segueix que ens portarà fins el paratge de la font del Ferro, on també hi ha un tram de l'aqüeducte romà.

Visitem les ruïnes del mas Marquès i seguim per la carretera asfaltada que ens torna al berenador de Can Pellofa, on ens regalem un excel·lent dinar de calçots i carn a la brasa.

Una ruta molt recomanable per fer a la comarca del Maresme. Completa i rica en atractius.

La ruta l'he penjada al servei de Wikiloc, la trobareu en aquest enllaç.

dimarts, 1 de març del 2022

EXPOSICIÓ TRESORS D'EN SERRALLONGA

EXPOSICIÓ TRESORS D'EN SERRALLONGA 

- Primer vídeo de promoció
- L'exposició a l'agenda cultural de Santa Coloma

EXPOSICIÓ "TRESORS D'EN SERRALLONGA"


 

Del dies 23 d’abril al 19 de juny d’enguany organitzo, en col·laboració amb l’Ajuntament de Santa Coloma, l’exposició “Tresors d’en Serrallonga” a la Casa de la Paraula de la ciutat.

És un projecte molt personal, que arrenca de la meva passió pel personatge del bandoler i la col·lecció que he anat creant i que podeu conèixer en l’apartat “Rebost del bandoler” d’aquest bloc.

Serà l’exposició més completa que podreu veure sobre tot el que s’ha escrit, dibuixat i representat a l’entorn de al figura històrica i llegendària d’en Serrallonga.

Contindrà les tres exposicions que ja havia portat en altres llocs: Serrallonga de paper, Serrallonga dibuixant la llegenda i Serrallonga a escena. Completades amb nous plafons i nou material exposat.

He tingut també molta cura també del disseny, recreant espais i intentant que siguin atractius i interpretables per als visitants.

Al llarg dels dos mesos també he programat moltes activitats al voltant de la figura del bandoler, per a no perdre detall del que ha representat en al cultura del nostre país.

Us aniré explicant i proposant les activitats i donant detalls sobre l’exposició.

Per ara, per anar fent dentetes,  aquí teniu el primer vídeo promocional.

N’hi haurà més. Ens anirem retrobant.