Les runes del mas Gibert a Pineda.
Qui era Pau Gibert, el bandoler amb el qual he batejat la ruta? Dani Rangil ens ho explica en un article publicat en el número 18 de la revista l’Aulet del Montnegre-Corredor.
Gibert va ser un bandoler que es va fer famós en el Montnegre en el segle XVIII, amb fama de ser criminal i sanguinari, havia nascut en el mas Gibert de Pineda, avui en ruïnes.
Va ser capturat i executat i si bé no va ser idealitzat pel poble i pels escriptors, sí que va originar alguns romanços i una cançó.
El van atrapar, jutjar i sentenciar l’any 1782 . El procés sumarial constava de 1.500 pàgines on s’hi recollien declaracions de 338 testimonis. Els seus delictes van ser diversos, des de robar bestiar, a robar masies, amenaçar i apallissar pagesos...
El radi d’acció de Pau Gibert i els facinerosos que l’acompanyaven va arribar a l’interior del país, robant a Ignasi Planas d’Anglès ; a l’hostal d’Amer on deixaren mig mort a Miquel Balmes d’Osor després d’una pallissa; escorcollant el mas Boada de les Costes d’Amer o raptant una mossa en una masia d’Arbúcies.
I de la Selva cap el Gironès, robant al camí de Sant Feliu de Guíxols o passant per la vall del Llèmena.
Alguns de la colla d’en Gibert foren detinguts i ells s’escapolí, fins el 1781.
El capità general de Catalunya va oferir 300 lliures a qui el capturés i la recompensa va fer efecte en els contrabandistes, activitat a al que ell també es dedicava.
Disset contrabandistes es van aplegar i, segons els arxius judicials, el van capturar pels volts d’Olot. Conduït a les presons de Barcelona, fou acusat de quatre homicidis, quatre grans robatoris, dos raptes, nombroses violacions i reiterada resistència a la justícia.
Fou penjat a la forca a Barcelona, i el seu cap i mà dreta tallats i tancats en una gàbia lligada dalt d’un pal i exposats a la via pública.
D’aquest bandoler se’n van fer algunes cançons recollides per Capmany o Aguiló.
En el disc “Cançons de lladre” (1976) Fermí Reixach també en canta una versió.
En la cançó el bandoler relata els crims comesos i es plany de la seva dissort. Es tracta d’una peça alliçonadora, que té per objecte mostrar als oients el càstig que espera a qui es desvia del bon camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada