dimarts, 26 de febrer del 2019

EL TURÓ DEL MAL SOPAR A LA REVISTA "RESSORGIMENT" (1930)



Ressorgiment fou una revista mensual escrita en català i que fou publicada a Buenos Aires del 1916 al 1972, sent la més destacada de les revistes publicades pels catalans de l'Argentina. Inicialment fou publicada amb el nom Resurgiment, però a partir del número 20 canvià el nom original pel de Ressorgiment per tal d'adaptar-se a les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra. 

El seu propòsit era fomentar l'ús del català i el seu estudi, així com donar a conèixer la història i la literatura catalanes i meditar sobre la posició de Catalunya al món. La temàtica dels articles era l'actualitat catalana, literatura, crítica de llibres i informació general. 

Durant l'etapa de la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930) va publicar un nombre important d'articles sobre les activitats independentistes dutes tant pels catalans de l'interior com pels de l'exili, i s'hi fa referència especial als grups relacionats amb Francesc Macià.

En el seu número 171, datat de l'octubre de 1930,  hi apareix publicat un article que parla del noble Joan de Serrallonga, il·lustrat amb una fotografia de l'església de Querós i una del turó del Mal Sopar.

Apareixen sota el títol "Dels bells indrets de Catalunya", un apartat dedicat a recodar paisatges i espais del nostre país als catalans emigrats.

divendres, 22 de febrer del 2019

EL TURÓ DE MAL SOPAR, L'ANY 1936




Els anys 1936 i 1937 es va publicar una revista setmanal  anomenada "Curiositats de Catalunya" que oferia una àmplia miscel·lània de temes en cadascuna de les seves edicions.

Història, excursionisme, folklòre, turisme, religió, ... qualsevol aspecte del nostre país es podia recollir en aquesta senzilla però molt educativa edició.

L'esclat de la Guerra Civil , amb les dificultats econòmies i l'escassetat de matèries primeres  d'ella derivades, va fer que la revista deixés de publicar-se l'octubre de 1937, després d'haver aparegut 92 números.

En el número 11, aparegut el 14 de març de 1936, hi trobem un article signat per Carme Raspall i dedicat al Puig del Mal Sopar de Querós i la llegenda d'en Serrallonga que es localitza en aquest lloc. característic espai de les fondalades del Ter.

L'article està il·lustrat amb dues fotografies que ens recorden com era aquest característic espai de les fondalades del Ter abans de ser negat per les aigües de Susqueda , amb la llera del riu, les restes de la palanca, el turó, l'església i la rectoria de Querós i la muntanya de Mondois al fons.

dimarts, 19 de febrer del 2019

CAMINS DE LAVA PETRIFICADA A SANT JOAN LES FONTS






Som tan afortunats que si volem fer camins de lava petrificada no hem de viatjar a llocs llunyans, ho podem fer al municipi garrotxí de Sant Joan les Fonts, resseguint la “Ruta de les tres colades”.

Un passeig per a descobrir com els volcans de l’entorn de Sant Joan les Fonts van dipositar la seva lava en un espai tan fantàstic com el Molí Fondo , però també en la cinglera de Fontfreda, en el Boscarró... 

Diverses curiositats naturals per anar descobrint al llarg d’un camí fresc que discorre al costat mateix de la llera de la riera de Bianya.

Nosaltres hem completat la ruta pujant fins la torre de Canadell, per a gaudir de les vistes sobre Castellfollit i de la pujada al mig dels boscos d’alzinars.

Una ruta circular de catorze quilòmetres molt distreta, amb entorns frescos i altres més solans, amb monuments i sobretot amb la geologia espectacular de pedra tosca i columnes basàltiques que mereix ser coneguda.

La ruta que hem fet la trobareu en aquest enllaç.

dilluns, 11 de febrer del 2019

CIMS DEL MONTSANT: ENTRE EL CEL I LA PEDRA






Aquesta és una de les habituals ascensions a la Serra Major del Montsant, a la comarca del Priorat, un lloc on diuen que les pedres tenen ànima i un d’aquells llocs on un es pot sentir “entre el cel i la pedra”.

Es parteix del poble de la Morera de Montsant i es guanyen les parets verticals que semblaven impossible  a través de diferents graus . Nosaltres vam optar pel divertit i aventurer “grau dels barrots”. A partir d'aquí es segueix una lleixa al costat de l'abisme fins l'anomenat "balcó del Priorat". 

L'altiplà de la conglomerítica muntanya ens porta fins el piló de senyals, el pi d'en Cugat i unes vistes panoràmiques fantàstiques a tot el nostre voltant. 

Hi visitem el pintoresc clor del Cirer, un oasi de verd enmig de la pedra i descendim pel grau de Senfores, no sense aturar-nos a contemplar l'imponent "lo Cingle" amb les vinyes d'Escaladei als seus peus. 

Una ruta no recomanable per a gent amb por a les alçades, però molt divertida i agraïda si es fa amb precaució.

dilluns, 4 de febrer del 2019

EL PRIORAT







Fa un any vam fer una escapada familiar per a conèixer un dels racons amb més caràcter del nostre país: el Priorat.

Hi hem descobert una terra d’orografia difícil, que obliga a agafar-se en calma el viatge per les sinuoses i recargolades carreteres. Algú va definir molt encertadament aquest espai com un mar de pedra on les muntanyes semblen onades on cavalquen , sobre les seves crestes, els pobles arrenglerats.

Hem vist aquests pobles i les onades de terra difícil, pedregosa, que ancestralment s’ha intentat dominar amb feixes de vinya, la mare dels reconeguts i prestigiosos vins del Priorat i el Montsant.

Ens hem allotjat a Escaladei, prop de la cartoixa que va canviar per sempre el signe d’aquesta terra, i hem passejat per les pedres del monestir, just sota l’omnipresent cinglera del Montsant, la muntanya on les pedres semblen tenir ànima i que pot semblar, des de sota seu, un graó de purgatori abans de pujar al cel.

Hem guanyat el cim d’aquesta muntanya per camins que semblen impossibles, a través de graus amagats i balmes suspeses a l’abisme. Un veritable paradís per a caminants i escaladors que obtenen com a recompensa panoràmiques a tota la plana quan han fet el cim.

Hem caminat per poblets de pedra, arrenglerats com cucs de pedra sobre l’espinada del paisatge. Llocs tranquils i vida pacient  renascuts gràcies al nou valor que sortosament han aconseguit els vins d’aquesta terra.

I hem fet bons àpats, acompanyats com  no podia ser d’altra manera dels bons vins del Prioritat i del Montsant.

Definitivament, un dels paradisos propers que tenim a Catalunya, recomanable per a tastar alguns des sabors veritable del nostre país.