Joan
Givanel i Mas (Barcelona, 1868-1946) va ser un erudit català, especialista en
Cervantes i en història de la premsa catalana. Fou conservador de la secció
cervantina de la Biblioteca de Catalunya.
Atret
per al literatura del Segle d’Or, on s’insereix l’obra de teatre de Coello,
Rojas i Vélez que va adoptar el bandoler com a protagonista, Joan Givanel va
publicar un estudi sobre aquesta en una separata del Butlletí de la Reial Acadèmia
de les Bones Lletres de Barcelona, publicat l’any 1945.
Es
tracta del treball “Observaciones
sugeridas por la lectura del drama de Coello, Royas y Vélez “El Catalan
Serrallonga y vandos de Barcelona”.
Aquest
assaig sobre l’obra de teatre repassa,
en les seves 34 pàgines, el contingut històric i llegendari del bandoler
que inspira l’obra i el contingut
literari d’aquesta.
Givanel
equipara la glorificació que es fa del bandoler Serrallonga amb la que va fer
Cervantes d’en Perot Rocaguinarda, l’altre bandoler català més conegut, que Don
Quixot trobarà camí de Barcelona.
L’autor
repassa l’argument de l’obra i compara alguns passatges de ficció amb
episodis reals documentats del bandoler; trobant així estrofes totalment fictícies
i altres que coincideixen amb la història , per les quals es dedueix que els
tres autors devien rebre alguna informació sobre la verídica història d’en
Serrallonga, abans que ells el glorifiquessin com a personatge noble i romàntic.
L’article
de Givanel Mas també conté el text i una valoració sobre els dos romanços publicats l’any 1633 , dels quals
valora l’aportació de dades històriques més que la seva qualitat literària.
El
text de Joan Givanel es pot trobar a la xarxa, en aquest enllaç.