dimarts, 25 d’abril del 2017

ESTUDI DE “EL CATALAN SERRALLONGA...” DE JOAN GIVANEL (1945)





Joan Givanel i Mas (Barcelona, 1868-1946) va ser un erudit català, especialista en Cervantes i en història de la premsa catalana. Fou conservador de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya.

Atret per al literatura del Segle d’Or, on s’insereix l’obra de teatre de Coello, Rojas i Vélez que va adoptar el bandoler com a protagonista, Joan Givanel va publicar un estudi sobre aquesta en una separata del Butlletí de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, publicat l’any 1945.

Es tracta del treball “Observaciones sugeridas por la lectura del drama de Coello, Royas y Vélez “El Catalan Serrallonga y vandos de Barcelona”.

Aquest assaig sobre l’obra de teatre repassa,  en les seves 34 pàgines, el contingut històric i llegendari del bandoler que inspira l’obra  i el contingut literari d’aquesta.

Givanel equipara la glorificació que es fa del bandoler Serrallonga amb la que va fer Cervantes d’en Perot Rocaguinarda, l’altre bandoler català més conegut, que Don Quixot trobarà camí de Barcelona.
L’autor repassa  l’argument de l’obra  i compara alguns passatges de ficció amb episodis reals documentats del bandoler; trobant així estrofes totalment fictícies i altres que coincideixen amb la història , per les quals es dedueix que els tres autors devien rebre alguna informació sobre la verídica història d’en Serrallonga, abans que ells el glorifiquessin com a personatge noble i romàntic.

L’article de Givanel Mas també conté el text i una valoració sobre els dos  romanços publicats l’any 1633 , dels quals valora l’aportació de dades històriques més que la seva qualitat literària.

El text de Joan Givanel es pot trobar a la xarxa, en aquest enllaç.


dimarts, 18 d’abril del 2017

DON JOAN DE SERRALLONGA, A "LO TEATRO REGIONAL" (1897)



Víctor Balaguer es va veure impulsat, gràcies a l'èxit de les obres de teatre i les novel·les , gràcies a les recomanacions del seu editor i mecenes Salvador Manero i gràcies a la voluntat de recuperar i mantenir la llengua catalana que movia la Renaixença, a escriure en català  el seu drama teatral sobre el bandoler.

Partint del pròleg "Los hereus de la forca" que havia escrit i publicat el 1862 va afegir quatre actes més fins a traduir la seva primigènia peça teatral escrita en llengua castellana.

L'editor Salvador Manero va fer-ne una primera edició l'any 1868.  L'any 1897 en faria una nova edició dins la col·lecció anomenada "Lo teatro regional" a la qual en seguirien d'altres fins entrat el segle XX.

dimarts, 4 d’abril del 2017

SERRALLONGA I JOANA MACISSA AL COMINAL





La ruta circular del santuari del Coll fins al mas Serrallonga ens permet passar pel costat de les ruïnes de la masia del Busquets (o Bosquet).

L'heretat del mas Serrallonga es composava de quatre  masos, a banda del principal on residia, hi havien les masoveries de Busquets, la Querosa i el Cominal. De totes elles la Querosa és l'única que avui queda dempeus per a ser habitada.

En el procés sumarial hi trobem una referència a aquesta darrera masoveria. Situada relativament a prop de la de Busquets, en una cota més baixa  de la falta de muntanya.

En les declaracions de la Joana Macissa , la darrera amant del bandoler, s'hi descriu les estades que amb en Joan de Serrallonga feren aquesta darrera masia, la més pròxima al mas Serrallonga.

La Joana Macissa relata en el procés sumarial que "nos he anarem tot de bell dia en casa dita lo Cominal de Caros y la viuda ama de casa devant  tots los de casa y dins della nos dona a menyar de molt bona gana quens dona pa ous y formatge y alli estiguerem fins que fou molt vespre que ja ere casi mitja nit y ja en altra ocasio erem estats nosaltres en casa dita viuda Cominal ahont menyarem unes cuxes de carn que asso ere un diumenge  de mati abans de die y en nostra companyia menyaren la viuda Cominal ama de casa y Joan Cominal son fill que es lo hereu que non te altre y moltes altres vegades dit Serrallonga y jo som estats en casa dita viuda Cominal en al qual aixi ella com dit Joan son fill nos donaven a menyar y a beurer de molt bona gana y eren amichs de qui Serrallonga confiave".

La proximitat del Cominal amb el mas Serrallonga, on hi residien la Margarida i els fills del bandoler, i l'aparentment sovintejada estada del bandoler i la seva amant podrien indicar que en la seva darrera etapa de pròfug de la justícia  buscava refugi en terres que li eren conegudes, les de les abruptes muntanyes de Querós.

Qui sap si també ho feia per continuar veient els seus , però això ja seria aventurar-nos a fer suposicions sobre l'àmbit més humà del nostre bandoler.

En Lluís Balasch disposa d'una entrada sobre les ruïnes del Cominal en el bloc que ha dedicat a inventariar les masies de les Guilleries, al qual podeu accedir en aquest enllaç.