Dissabte passat vam aprofitar el dia per a fer una visita en família al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
Una visita imprescindible per a conèixer l'art català des del romànic fins a principis del segle XX.
La col·lecció de pintures romàniques és impressionant, destacant-ne el pantocràtor de Taüll com a màxima expressió de l'art mural de fa segles.
Com ja he dit en alguna entrada anterior del bloc, els frescos romànics són a la gènesi del còmic actual, doncs s'utilitzaven per a il·lustrar sobre passatges bíblics als fidels, aleshores analfabets.
L'art seqüencial del romànic connecta perfectament amb la funció del còmic, una narració il·lustrada.
També em va sorprendre la violència explícita del plafó que poso en aquesta entrada. Veient com l'artista il·lustra el martiri d'alguns sants, no em costa imaginar l'efecte que això devia tenir sobre la credulitat dels homes i dones que l'any mil miraven aquests passatges.
En la meva petita recerca de sirenes (vejeu aquesta entrada) també vaig poder fotografiar un capitell romànic amb sirenes de dues cues i uns cairats de fusta decoratius, també amb sirenes pintades.