dilluns, 29 de setembre del 2014

MIQUEL MADRIGUERA DE TARADELL




La nova casa de la família Madriguera, bastida en el segle XVII
dins la sagrera de Taradell.



                                                  Vilafranca de Conflent, on fou detingut Miquel Madriguera.

Cristòfor Madriguera tenia un germà que vivia al nucli urbà de Taradell i que era fautor de la quadrilla: en Miquel Madriguera.

El Fadrí de Sau declara en el procés sumarial:

“Miquel Madriguera ere molt amich y valedor nostre y en lo bosch nos ha portat a menjar y a beurer moltes vegades al Serrallonga, a Chrisptophol Madriguera son  germa y als demes de la quadrilla ... y vivint dit Christophol ell y jo som estats en casa dit Miquel Madriguera que te dins la vila de Taradell (ço es de nits) ... y tambe dit Miquel Madriguera en una occasio me feu adobar un pedrenyal curt de llargaria de tres palms y altres vegades me ha aportat a mi en lo bosch polvora, pilotes, sabates y altres coses  ... y vingue dit Miquel Madriguera en companyia del sobredit Miquel Paracolls y a les hores tots dos nos portaren que sopar ço es pa vi y carn y ells dos soparen en nostra companyia que eram a les hores prop Taradell en un camp de dit Miquel Madriguera dejus de un roure quey ha y en haver sopat sen anaren”.

A Miquel Madriguera el prengueren el mes de setembre de 1631 quan tornava d’Itàlia i passava per Vilafranca de Conflent, com ell mateix relata: “en lo mes de setembre ara mes prop passat ha fet un any quem prengue lo veguer de Vilafranca de Conflent en lo entrar de dita vila de Vilafranca que jo anave en companyia de Miquel paracolls de Malla, de Esteve Tor del Llussanes, de Lluis Tallades dit lo Gollut, de Rafel Roca alias lo Trepat y un estudiant valentia que tots junts veniam de Italia”.

Sembla ser que a Miquel Madriguera l’haurien detingut  i li havien perdonat la pena, com solien fer amb alguns bandolers d’aquella època –aquest és el cas de Perot Rocaguinarda – a canvi de servir en els terços militars castellans desplaçats a Itàlia.

El 7 de març de 1631 trobem, atès que “desitje lo dit Madriguera exir de dits carcers  offerint servir a sa magestat en les parts de Italia soldat per temps de sinch anys sots pena de sich anys de galera supplica a vostra excellentia sie de son servey admetrerli dita offerta”, l’autorització per a embarcar-lo cap a Itàlia per a servir en els terços del capità Diego de Rojas.

Però no va complir el tracte , desertant junt amb els altres bandolers ,fugint d’Itàlia i retornant el setembre de 1631 a Catalunya, moment en que fou tornat a detenir a Vilafranca de Conflent.

Miquel Madriguera va acabar sortint de la presó, “composat per lo noble thesorer”, amb una pena de cinc anys remant a galeres.

divendres, 26 de setembre del 2014

FESTA "TORNA SERRALLONGA 2014" A SANT HILARI



Aquest cap de setmana, els dies 27 i 28 de setembre, es realitza a Sant Hilari Sacalm la millor proposta festiva al voltant del bandoler: "Torne en Serrallonga".

Durant dos dies podeu gaudir de diferents activitats per a tota la família, amb propostes per als més petits, espectacles i balls, descobertes del territori, concurs de ratafies  i també , destacant-ne, la representació de diferents "balls d'en Serrallonga" el dissabte a la tarda.

Com cada any hi participaré amb la meva parada de venda i signatura de còmics en el decurs del mercat barroc que s'organitza en l'espai central de la festa.

Podeu veure el programa en aquest enllaç.

No us perdeu la festa!

dimecres, 24 de setembre del 2014

SERRALLONGA A ANGLÈS

 

El bon amic Albert Roura m'ha fet arribar un arxiu amb un article publicat per l'arxiver d'Anglès, Emili Rams i Riera, en un programa de fa anys de l'aplec de la sardana del municipi.

Es titula "En Serrallonga quan corria per la vall d'Anglès, Sant Amanç i Sant Martí Sapresa" i en ell recull el pas del bandoler per aquelles contrades i pels masos de Can Camps i Can Planella, on hi tenia fautors.

D'aquests episodis en vaig parlar en aquesta i aquesta entrada del bloc, com també vaig il·lustrar-ho en aquest vídeo sobre els darrers dies del bandoler.
Li agraeixo a l'Albert que m'hagi fer arribar l'article.

dilluns, 22 de setembre del 2014

DIBUIXOS I CAMINADA A VILANOVA DE SAU






Cada any s'organitza a Vilanova de Sau la prova d'orientació en caiac "Racons del bandoler".

Es tracta d'una gimcana amb caiac en l'impagable entorn del pantà de Sau, on els participants han de fer diferents proves d'orientació en un recorregut balisat, ja sigui dins l'aigua, ja sigui en terra ferma.

Una activitat molt divertida i amb molt d'èxit. En la convocatòria d'ahir diumenge hi van participar cent-vint persones.Si voleu conèixer la proposta podeu accedir a aquest enllaç.

Enguany un dels organitzadors, en Marc Álvarez, em va demanar exemplars dels meus còmics per a oferir als guanyadors de la prova. Per aquest motiu vaig fer els tres dibuixos que il·lustren aquesta entrada del bloc i en els quals hi apareixen en Serrallonga, el Fadrí de Sau i l'Elisabet Serrallonga en paisatges de Vilanova.

El mateix poble de Vilanova i els seus entorns són un dels espais més bonics del nostre país. És un lloc que ens té atrapats i al qual ens agrada tornar tot sovint. Aquest mateix dissabte vam fer una caminada entre Vilanova i el parador de Sau resseguint un tram del GR 151. Val molt la pena, per exemple, la panoràmica des del Puig d'Alfar, amb Vilanova als teus peus, totes les Guilleries i el Montseny i els cingles de Collsacabra.

El recorregut es fa seguint la part alta dels cingles rogencs de Vilanova i sempre tens com a teló de fons les cingleres de Tavertet, el llegendari Puig de la Força i l'aigua del pantà de Sau als seus peus. 

Aquest és un dels veritables "paradisos propers" del nostre país, un lloc espectacular que cal conèixer i saber gaudir.

divendres, 19 de setembre del 2014

PARADISOS PROPERS: COTLLIURE (i 2)



 
 



No sols de pedres viu l’home i seria del tot injust destacar sols l’aspecte històric del poble de Cotlliure. Hi ha molt més.

No cal dir que l’oportunitat de banyar-se a l’estiu davant les pedres centenàries del Castell Reial o l’església arran de mar ja confereixen al poble una notable i romàntica singularitat que costa de trobar.

El primer a destacar-ne és l’accés. Recomano que, ja sigui per anar-hi o per tornar-ne, s’utilitzi la carretera que des de Portbou ressegueix tota la Costa Vermella del Rosselló. Fer-ho permet gaudir d’uns paisatges agradables remarcats per les terrasses de vinya de la D.O. Banyuls-Cotlliure que es deixen caure quasi al mar.

Ja a Cotlliure hom pot gaudir de les seves terrasses on prendre un refresc o dinar peix (entre el qual la fórmula dels musclos amb patates fregides, importada però bona); visitar l’animat mercat del diumenge o simplement vagarejar pels pintorescos carrers de la vila.

L’antic nucli urbà destaca per la paleta de colors de les façanes i  el costerut barri Moré, on residien els pescadors i mariners d’antany, conviden a passejar descobrint un urbanisme que ha respectat la identitat i no s’ha deixat malmetre pel turisme com en altres llocs.

De propostes culturals n’hi ha forces, no endebades aquí van residir i s’hi van inspirar artistes plàstics de renom, i les trobem en el museu d’art modern o en les galeries d’art. Això sense comptar l’oportunitat d’entretenir-nos si coincidim amb algun pintor que executa un paisatge “in situ” en algun dels carrers.

El paladar també el podem satisfer amb un dels bons vins de la contrada. La Cava dels Dominicans, situada dins una església desamortitzada, ens permet visitar i tastar els cotitzats (i feixucs d’elaborar) vins de la denominació d’origen.

Les caminades també són possibles: resseguint la costa pel camí de ronda o ascendint Albera amunt, fins dalt les muntanyes coronades per un fort o torres de guaita, o per l’antic molí fariner  i acompanyats sempre per les terrasses de vinya que fan el mateix camí ascendent que fem nosaltres.

Com tot poble singular que sap posar llum a la seva façana monumental , la nit obsequia amb un passeig diferent, amb els murs dels castells i l’església il·luminats.

I per acabar, per als més matiners, el despertar de l’albada és un regal per als sentits: els colors de tot amb el nou sol ixent, la quietud dels carrers o el remor suau del mar que es presenta dormit a primera hora... senyals inequívocs  que Cotlliure és un dels llocs on millor es pot gaudir d’aquesta hora màgica.

dilluns, 15 de setembre del 2014

EL COTLLIURE FORTIFICAT






Cotlliure és un poble tan atractiu que no em vaig poder estar, quan dibuixava el còmic “Serrallonga. Els Angelets de la Terra” de posar-lo com a escenari d’un dels passatges de la història, en concret la negociació dels rebels nord-catalans amb el ministre francès Colbert.

La negociació es duia a terme al Castell Reial. La fortalesa erigida pels reis de Mallorca i que els fou residència d’estiu durant el període que van mantenir la cort itinerant entre Montpellier, Perpinyà i Mallorca.

En la nostra darrera estada a aquest poble costaner del Rosselló vam poder visitar la fortalesa i sentir-nos transportats a aquell escenari que jo havia dibuixat.

La fortalesa és impressionant (no cal dir que la seva proximitat arran de mar ajuda la seva singularitat) i va anar creixent i prenent forma al llarg dels segles. Els comtes del Rosselló havien construït el primer recinte defensiu sobre una fortificació merovíngia; a partir de 1242 el castell fou completament reconstruït per l’Orde del Temple; posteriorment s’adaptà als nous requeriments defensius contra l’artilleria i encara, després del Tractat dels Pirineus, Vauban va dotar-lo dels elements que li van conferir l’actual  presència.

L’accés al recinte, avui visitable com atractiu turístic de gran valor, permet trobar-nos amb totes aquelles diferents etapes constructives i accedir als diversos sistemes defensius , dependències, torres de l’homenatge, passos de ronda...  Un viatge a les entranyes de l’arquitectura militar recopilada al llarg dels segles en un sol recinte.

La importància de Cotlliure com a punt estratègic és perceptible per la quantitat d’elements de defensa que es troben situats dins el nucli urbà i en tot el seu entorn.

Durant el període català aquest va ser el principal port del Rosselló. Durant la Guerra dels Segadors va ser un camp de batalla discutit per francesos i espanyols, que van mantenir el setge de 1642 en el qual hi participà D’Artagnan. Durant l’ocupació nazi del segle passat va ser port de frontera i es reforçà tot amb bateries modernes que vigilaven la costa. 

És fàcilment deduïble que la vida plàcida dels pescadors havia de coexistir amb la dels militars. Encara avui es manté un destacament de comandos francesos al Fort Miradou.

Aquest darrer (no visitable) forma part de la línia de fortaleses que envolten el poble i el vigilen des de les alçades. Una lleugera caminada ens porta fins el Fort de Sant Elm, des d’on obtenen unes esplèndides vistes del poble, de la línia costanera i dels bancals de les preuades vinyes que es deixen caure fins arran de mar.

El fort Dugommier, el fort Carre o la “tour ronde” són altres elements a tenir en compte. Tot això sense deixar a banda que el mateix campanar de l’església de Nostra Senyora dels Àngels ofereix el seu característic aspecte d’església dins el mar gràcies al fet que aprofita com a campanar una torre medieval de defensa del port; com també que al llarg del nucli urbà podem anar descobrint altres torres de defensa o panys de la muralla medieval de característica pedra negra.

Per a qui agradi les pedres amb història –amb bona part de la nostra història-  i la visita a recintes emmurallats Cotlliure és, en definitiva,  un destí privilegiat.

divendres, 12 de setembre del 2014

11 DE SETEMBRE: UN DELS MILLORS PAÏSOS




Avui s'imposa parlar, encara en calent per les grans impressions rebudes ahir, del meu petit gran país.

Ahir 11 de setembre catalans d'arreu vam tornar a explicar al món que volem votar el nostre futur i ho vam fer sota el crit constant i inequívoc d'"independència".

L'ambient, les cares d'il·lusió de la gent, els colors grocs i vermells que ho envaïen tot, ... l'ordre, l'organització, l'alegria... tot això em va fer pensar que, efectivament, allò era una demostració que si ens deixen decidir el nostre futur els catalans som capaços de fer un dels millors països del món. És impossible que la gent que dóna una resposta així i acudeix amb aquesta il·lusió quan se la crida a un objectiu conjunt sigui incapaç de fer un país quasi perfecte.

La força d'allò que serem la forja precisament tota aquesta gent.

El poble ha clamat de nou de manera clara i ara torna a ser l'hora de la política.

Els nostres representants no ho tenen fàcil, els demanem que portin  endavant un procés carregat d'obstacles per culpa d'un estat espanyol sord , que encara creu en el dret de conquesta, que no està disposat deixar-se perdre la darrera colònia a qui poder expoliar i que utilitza la democràcia com a eina per a imposar les seves lleis.

Però demanem als nostres polítics que facin tot el que estigui a les seves mans per aconseguir el que els demanem, conscients com estem que si hem de sacrificis en tot aquest procés els farem.

Ahir vam veure a Barcelona cares d'il·lusió, gent de totes les edats i condicions, aquella gent que si els deixen construiran un dels millors països del món, n'estic segur.

dimecres, 10 de setembre del 2014

11 DE SETEMBRE, RESISTIR FINS A VOTAR



Demà 11 de setembre estem cridats tots i totes a Barcelona.

Hi serem per a poder explicar que vam formar part de la gran convocatòria, a les portes del 9N, per a exigir el dret a expressar-nos sobre el futur del nostre país.

Hi serem per a tornar a demostrar que ho tenim clar i que aquest procés l'hem demanat, l'hem impulsat, des de la societat civil. Una societat madura que creu i està segura que la independència del nostre país és la via per a retornar a un futur il·lusionador, deixant enrere les càrregues que ens han imposat i encarant el dia de demà amb alguna digna possibilitat.

Hi serem amb les nostres estelades, senyeres i banderes negres, aquella mateixa bandera que vaig utilitzar en el meu segon còmic i que explica la determinació i el compromís dels resistents fins el final. 

Hi serem per a deixar clar , com van fer els nostres avant-passats el 1652 o el 1714, que estem disposats a resistir fins el final: a resistir fins a votar.


I si al matí esteu per Barcelona també us convido a passejar a l'Arc de Triomf per la  14a. mostra d'entitats dels Països Catalans que organitza l'entitat Gent de la Terra. Jo hi seré amb la meva parada de llibres d'en Serrallonga. Espero poder-vos-hi saludar.

dilluns, 8 de setembre del 2014

TRESORS DEL MERCAT DE SANT ANTONI (i 3) : L'ESTARTIT DELS ANYS VINT

 
 

 




La nostra curiositat al mercat de Sant Antoni encara ens va portar a descobrir un altre petit tresor: un exemplar de la revista “D’Ací i D’allà” amb un article sobre l’Estartit de principis de segle XX.

D'Ací i d'Allà fou una revista catalana que s'edità a Barcelona entre 1918 i 1936 , d'aparició mensual fins al 1931 i trimestral des d'aleshores. Fou considerada la primera revista catalana de caràcter europeu. També va suposar un instrument de difusió de propostes d'urbanitat i de comportament social adreçades a la burgesia urbana del país, alhora que pretenia aproximar aquest sector social al catalanisme polític conservador de la Lliga Regionalista. El seu caràcter fou eclèctic i gaudí d'una presentació acurada i luxosa, a l'estil de Vanity Fair, Vogue o Harper's. Desaparegué quan esclatà la Guerra Civil.

No va ser simplement una revista il·lustrada més, sinó el magazín de qualitat per excel·lència. S'adreçava a una burgesia molt satisfeta d'ella mateixa i amb inquietuds per l'art, la literatura, la natura, la decoració o les arts aplicades.

El número 7, corresponent al mes de juliol de 1918, inclou un ampli article sobre un lloc aleshores encara verge  de la Costa Brava: l’Estartit. Precisament el lloc on amb la família passem les vacances cada estiu, per al qual cosa no ens vam poder estar d’adquirir aquell antic exemplar de revista.

Llegir l’article és un viatge al passat de la nostra Costa Brava. A principis del segle XX el turisme o estiueig era només incipient en la burgesia i, naturalment, els llocs i pobles costaners no estaven preparats per a ella.

L’autor de l’article destaca la llunyania de l’Estartit envers la ciutat de Barcelona (un viatge de quatre hores en tren i dues hores i mitja més en tartana), per arribar a un racó de la costa que ofereix “un oasi de serenitat de preu inestimable”, reblant que en pocs llocs es pot viure tan directament el mar com allí.

En destaca el potencial com a estació d’estiueig que tindrà el lloc en un futur i descriu l’entorn: les illes Medes (on encara residien dues famílies encarregades del far), les cales i les excursions a la serralada del Montgrí o la llarga platja, nua encara de cases i hotels on vaques i eugues pasturen en les salanques.

No s’està tampoc de fer una descripció de la gent del lloc, admirant el caràcter obert dels pescadors en oposició al més adust dels pagesos de la contrada. La curiositat, en aquest apartat, és que ho fa amb el curiós llenguatge dels estiuejants de principis de segle, un llenguatge quasi antropològic, com d'un burgès de gran ciutat que descobreix una tribu de pescadors domesticada.

I un últim elogi a la zona de bany, aquella platja de poca fondària que arriba fins a la cintura i que fa les delícies d’aquells primers banyistes que no sabien nedar.

Molt han canviat les coses des d’aquell llunyà 1918. L’Estartit conserva ara molts encants , ja com a destí turístic de primer ordre; i rellegir aquell article ens permet conèixer un temps en que tot just desvetllava el turisme i com era el lloc -encara verge- de què aquells estiuejants.

divendres, 5 de setembre del 2014

TRESORS DEL MERCAT DE SANT ANTONI (2): ROMANÇOS DE LA LITERATURA DE CANYA I CORDILL





Una parada de literatura de canya i cordill a Vilanova i la Geltrú, 
a mitjans del segle XIX.



El passeig pel mercat de Sant Antoni ens va deparar una altra fantàstica troballa: una parada on venien un mostrari important de romanços o plecs solts de la literatura de canya i cordill del segle XIX.

Curiosament la venedora no els hi prestava gaire atenció a aquells fulls de paper groguenc, posats al bell mig d’altres edicions més modernes de llibres, còmics i llibres de manga japonès. Com tampoc n’hi feien dues noies joves que en van comprar alguns, atretes pels gravats que il·lustraven els fulls. Però allò que hi havia a la venda –i a un preu regalat- eren per a mi un veritable tresor.

Els romanços o plecs solts van ser un gènere de destinació popular i de vasta divulgació, nascut amb la impremta, que va perdurar fins a principis del segle XX. Aquella literatura popular incloïa auques, sonets, llibrets de teatre, rondalles ...  escrits en vers o en prosa. Els romanços en particular estaven format per un full plegat, escrit a dues columnes per les quatre cares i acompanyat d’un gravat en la capçalera.

Els solien vendre als carrers i cantonades, on estenien la mercaderia en un pany de paret subjectant-la amb canyes damunt de cordills estesos, d’ací el nom que va prendre el gènere. En ocasions les venien persones cegues, per la qual cosa també s’anomenaven “romanços de cec”.

El contingut dels romanços eren variats: sàtires i humorades, obres dramàtiques religioses i profanes, vides de sants i miracles, moralitats ... En destacaven també les anomenades “relacions”, una mena de notícies on s’explicaven qüestions de l’actualitat , però sovint molt truculentes (crims, successos inexplicables, etc.).

Per raó de temàtica no podia faltar-hi un romanç sobre en Serrallonga. Es tracta de “Don Juan de Serrallonga. Historia escrita en trovos”. Editada per l’Impremta de Joan Llorenç el 1857. De ben segur que la seva publicació es devia veure animada per l’èxit de l’obra de teatre i la posterior novel·la de Víctor Balaguer i del romanç se’n farien diverses edicions. La sort va voler que en el piló de plecs de la parada de Sant Antoni en trobés tres exemplars.

A banda d’aquells inestimables exemplars en vaig comprar quatre més relacionats amb temàtica de bandolers i dones de vida mala.

Un primer es tracta de “Juan Portela. Relación puesta en trovos de los asesinatos y robos que cometió en la inmediaciones de Córdoba”. El romanç parla, amb visió heroica però també moralitzant, de la vida i execució d’aquest històric bandoler de Sierra Morena.

Els altres tres romanços que vaig aconseguir parlen de la història de dones llençades a la mala vida, quasi sempre per un despit amorós, i narren també els actes violents que cometeren com a foragitades de la llei o bandoleres.

Es tracta dels romanços “Juana la Valerosa. Hechos memorables y atrocidades que cometió esta joven por vengar un amor no correspondido”, “Sebastiana del Castillo. Nueva y famosa relación de las atrocidades de Sebastiana del Castillo y el trágico fin de su vida después de haver muerto á su padre, madre y hermanos” i , finalment, “Atrocidades de Margarita Cisneros. Relación puesta en décimas glosadas , de lo que cometió esta joven natural de Tamarit, reino de Aragón, el año 1852, por haberla obligado sus padres á un casamiento forzoso en la ciudad de Lérida”.

En tots tres casos la temàtica vol ser moralitzant, doncs les dones es penedeixen dels seus crims. En primera instància es presenta la causa que les aboca a la seva perdició, seguit de les malifetes que cometen les protagonistes i finalitzen amb la seva execució, pagant pels delectes comesos. L’edició dels tres romanços va ser realitzada per l’impremta El Abanico.

Més enllà de les temàtiques d’aquest tipus de literatura, molt al gust de les classes menys pudents de l’època, la seva importància rau el seu  caràcter assequible i popular, cosa que va permetre a molta gent llegir.

dimecres, 3 de setembre del 2014

TRESORS AL MERCAT DE SANT ANTONI (1): LA "NOVEL·LA NOVA"







El mercat  de Sant Antoni de Barcelona és un lloc al qual ens agrada tornar-hi sovint. En aquest espai, cada diumenge al matí, un munt de parades venen llibres, còmics, contes, revistes... de segona mà i val la pena dedicar-hi unes hores per a intentar trobar-hi alguna cosa que pugui ser interessant.

En ocasions es poden trobar, segons el gust de cadascú, autèntic tresors. I la nostra darrera visita al mercat ens en va proporcionar alguns.

El primer d’ells va ser exemplars de fascicles de les novel·les “Don Joan de Serrallonga” de Víctor Balaguer i de “Corpus de Sang” de Manuel Angelon.

Balaguer i Angelon van ser dos escriptors cabdals en la recuperació de la mitologia catalana durant la Renaixença, als quals Magí Sunyer, de la Universitat Rovira i Virgili, va dedicar l’article “La popularització dels mites catalans. Víctor Balaguer i Manuel Angelon” que es pot llegir en aquest enllaç.

Totes dues foren publicades els anys cinquanta del segle XIX en castellà i obtingueren un gran èxit de subscripció, atès que en aquell moment d’incipiència del gènere, la publicació es realitzava mitjançant l’aparició d’un fulletó setmanal que els subscriptors col·leccionaven per a posteriorment portar a enquadernar.

Els anys vint del segle següent apareix amb molt dinamisme la literatura en català i les empreses editorials del país recuperen aquelles novel·les, les tradueixen i les tornen a editar en format de fulletó col·leccionable. L’èxit que havien obtingut els fascicles de la col·lecció “Lectura popular” editats per la revista “Il·lustració Catalana” encoratjà alguns editors a publicar novel·les breus en català i il·lustrades.

Un dels principals impulsors d’aquesta literatura més assequible fou Rossend Ràfols, propietari d’una impremta que es llençà a l’edició i que va impulsar la col·lecció “La Novel·la Nova” que sortí setmanalment des de 1917 i fins el 1922, després d’haver publicat 235 números d’autors catalans i clàssics. Posteriorment també editaria la col·lecció “Biblioteca Nova) , entre 1925 i 1926, de publicació mensual i de la qual s’editaren dotze volums.

És dins  la col·lecció “La Novel·la Nova” que hi trobem, a partir de 1922, la publicació de la versió en català de la novel·la original de Víctor Balaguer “Don Joan de Serrallonga”. La versió en català publicada per Ràfols era una traducció de cinquena edició astellana. La traducció va ser feta l’any 1868 pel folklorista català Valeri Serra i Boldú (Castellserà, l’Urgell, 1875-1938).

També és dins la mateix col·lecció que es publica “Corpus de Sang” d’Angelon, ambientada com diu el seu nom en els fets de la Revolta dels Segadors de 1640. En aquesta ocasió amb traducció d’A. Calderer Morales.

Maurici Serrahima i Maria Teresa Boada, en el seu llibre “La novel·la història en la literatura catalana” (Ed. Serra d’Or, 1996) parlen de la importància de les novel·les de Manuel Angelon en la configuració de l’identitari del país: “El sol fet dels temes triats – la Guerra dels Segadors i la caiguda de Barcelona  (en referència a la novel·la “El penó de Santa Eulàlia” del mateix autor i publicada el 1859, amb l’acció transportada a la caiguda de la ciutat el 1714)-  ja ens fa veure que duien, més o menys conscient, una finalitat ben concreta. Ja no és el pintoresc de la història el que atrau el novel·lista, sinó, al contrari, el propòsit de fer conèixer la història per mitjà de l’interès novel·lístic. I no pas la història com a cultura general sinó directament expressa com a element bàsic d’un patriotisme. No ens sembla gens dubtós que l’aparició d’aquestes dues novel·les fos un cop decisiu que produí, a l’últim, l’aparició d’una novel·la en català”.