ALTRES FAUTORS DE TAVERTET

 A Tavertet trobem també un  hostal que va ser sovintejat per Serrallonga i els seus. Era un hostal portat per la una tal Riera, vídua, i el seu fill Antoni Riera:

“que tenen hostal y en llur casa som estats nosaltres  jo y la quadrilla moltes vegades havent menyat y begut en ella quens de daven dita mare y fill Rieras de molt bona gana y sempre se estaven conversant ab nosaltres ab molta folgansa mantres menyavem veritat es que tot los ho pagavem y tambe es veritat que una vegada dita mare y fill Rieras nos portaren a menyar y a beurer en lo bosch”.

Antoni Villaespinosa “pages de la parrochia de Tavertet” també era segons en Serrallonga “molt amich meu y la matexa amistat feye ab los demes lladres de la quadrilla y en sa casa ço es dins della nos ha donat lo dit Vilaspinosa a menyar y beurer diverses vegades”.

En una ocasió es van repartir al mas de Villaespinosa els diners obtinguts pel segrest d’un moliner de Roda de Ter, però en Serrallonga declara no ser-hi present i que el Fadrí de Sau li donà la part que li corresponia del botí. La masia de Villasespinosa, situada sota els cingles de Tavertet, es troba situada en el terme municipal de Vilanova de Sau.

L’estadant del mas Paradeda de Tavertet també era fautor dels bandolers, als quals donava de menjar i beure. I en una ocasió que la quadrilla rondava prop de casa seva, després d’haver robat al camí ral d’Olot  “passejantse per allí dit Paradeda y vehent una gent deves sa casa nos digue fadrins tots son gent que aquí venen mes de coranta homens y ere la persecutio que venia darrera de tal manera que per aqueix avis nosaltres fugirem hins posarem en cobro”

DESCOBRINT TERRASSA GRÀCIES A EN SERRALLONGA

Baixem de la muntanya a ciutat i deixo la crònica d’una caminada a la muntanya per a fer-ne una del petit descobriment que hem fet d’una de les nostres ciutats.

És ben curiós, però en Serrallonga ens va portar a conèixer la ciutat de Terrassa. 

El “McGuffin” de la nostra història va ser anar a veure un exemplar del “Proceso instruido contra Juan Sala Serrallonga” de l’historiador Joan Cortada, exposat temporalment a la Biblioteca Central de Terrassa i que, a diferència dels exemplars que he vist fins ara, conserva els tres gravats que il·lustraven l’edició.

Aquesta va ser l’excusa per passat un dia a la ciutat, sabedors que conté diferents tresors i llocs amb encant que fan de bon conèixer.

I amb aquesta excusa vam descobrir una Terrassa que, a banda de l’animada vida d’una ciutat mitjana, conserva elements notables del romànic, del modernisme i del ric passat industrial.

El nostre petit país conté llocs imprescindibles i també altres llocs que mereixen ser coneguts. Aquests darrers els hem de contemplar amb ulls curiosos i posant en valor cadascun dels seus detalls. Així, ens adonem al final de la jornada que hem fet una petita gran descoberta. Terrassa és un d’aquests llocs.

TOTS ELS COLORS DE AL TARDOR AL MONTSENY

Intento fer una excursió anual per intentar atrapar el fantàstic  cromatisme dels colors de la tardor en algun lloc. El meu lloc preferit, per proper i assequible, és el Montseny (també per a molt gent).

El nostre petit país ens ofereix racons fantàstics amb paisatges  que muden la pell amb les estacions. Viure i veure “in situ” aquesta cerimònia de transmutació de la natura és un al·licient més per a caminar i tornar a caminar pel mateix lloc.

La primavera fa esclatar tots els verds i la tardor fa esclatar tota la gamma de vermells, rogencs, grocs... Aleshores el paisatge s’apaga, es torna grisenc durant l’hivern, fins a tornar a començar el cicle. 

El Montseny, amb els seus  boscos de faig, castanyer,  altres plantes caducifòlies és un ambient ideal per a endinsar-se en els colors de la tardor. Moment de màxima esplendor de les fagedes i de passeig sonor a mesura que els nostres peus remouen les fulles seques que han encatifat els camins.

La ruta que vaig triar per a l’experiència d’enguany és la que, partint de Santa Fe del  Montseny, es dirigeix al Turó dels Arenys i retorna per Torrent de Marianegra. Un recorregut d’11,32 quilòmetres i 532 de desnivell. Fàcil (exceptuant el tram al costat del torrent) i assequible.

EN NOVELLIQUES DE TAVERTET

Un dels primers masos que trobem després de passar la Torre de Tavertet, és Novelliques. Antoni Novelliques, el propietari del mas, era amic i valedor dels bandolers, però també havia acompanyat  la quadrilla en els seus robatoris:

“Anthoni Novelliques nos venia a trobar a bosch de quan en quant y menjave ab nosaltres del que li donàvem y en nostra companyia, ço es del hereu Puigdelavall, del Ganyada, de mi y demes lladres de la quadrilla es vingut aquadrillat dit Anthoni Novelliques deu o dotse dies continuos”

Un dels robatoris en el que Antoni Novelliques participà fou en que se’ls frustrà al camí ral de Girona a Barcelona en ser encalçats pel sometent:

“Y dit Anthoni Novelliques vingue aquadrillat ab nosaltres a posarnos a pas en lo camí real de Girona a la Mata de Lavern pera robar els passatgers y als traginers de Girona y toparem ab un remat de sometents quens escopetejaren pero nosaltres nos metérem en un bosch hins perdérem y no poguerem robar y dit Novelliques sen torna ab nosaltres a la volta de Caros y viu que anave armat de dos pedrenyals”.

Així com trobem a Antoni Novelliques fent de bandoler amb la quadrilla de les Guilleries, també es coneix un assassinat de la mateixa família anys abans. En el llibre de defuncions de Tavertet hi trobem que el 21 de gener de 1618 fou enterrat Joan Novelles de Munt (can Novelles de Munt és Can Novelliques). Segons la partida de defunció “foch mort dit Joan Novellas ab una scopetada i morí sens ningún sacrament”.

EN NOVELLES DE TAVERTET

Al costat mateix de Can Novelliques hi trobem el mas Novelles, situat en una terrassa del terreny que ofereix una àmplia panoràmica de l’altiplà de Tavertet.

En Serrallonga ens explica en el procés sumarial que el propietari del mas havia estat fautor seu i de la quadrilla, que en aquell mas havia estat recollit en diferents ocasions i que , a més, el propietari era batlle de Tavertet. Això ens explica la facilitat que tenien els bandolers per a moure’s per aquelles terres, comptant fins i tot amb la complicitat de les autoritats locals:

“Jo conech molt be a Novelles pages de Taveret lo qual es molt amich fautor y valedor meu y dels demes lladres de la quadrilla y en sa casa so estat jo y altres lladres de la quadrilla moltes vegades veritat es quens tenia dit quey anassem de nits y dins sa casa nos donave dit Novellas menyar y beurer abundantment  de molt bona gana”.

El Fadrí de Sau en fa una àmplia referència en al seva confessió:

“Jo conech molt be a T. Novellas, pages de Tavertet que vuy es balle, lo qual es molt gran amich fautor y valedor de Serrallonga, meu y altres lladres de la quadrilla y en sa casa ans que no fos balle havem menjat y begut nosaltres tota la quadrilla moltes vegades, ço es de nits quens ne dave de molt bona gana y ab molt gran amistat”.