diumenge, 30 de juny del 2013

HEM TROBAT D'ARTAGNAN I ELS MOSQUETERS DEL REI

D'Artagnan a l'escala monumental d'Auch, la
capital del Gers.
Els tres mosqueters i D'Artagnan a Condom.
 
 Castelmore, el castell natal de
Charles Batz de Castelmore, a Lupiac.
Un veritable tresor que vam trobar al Gers: una
edició de Les Trois Mousquetaires del segle XIX!
El nostre recorregut per les terres del Gers ens va servir per a resseguir les passes del famós D'Artagnan i els mosqueters gascons.

El nostre pas per Lupiac el vam completar amb la imprescindible visita al castell de Castelmore, la residència on va nèixer Charles Batz de Castelmore. L'interior no és visitable doncs és una propietat privada, però  un es fa una idea de com devia ser la vida de la noblesa rural d'aquells temps. Gers és una comarca rural i els gascons tenen fama de valerosos i de ser gent rude de la terra. Per a un cadet gascó el seu trasllat a París devia ser tota una descoberta.

Els francesos saben molt de posar en valor el seu país, la seva cultura i els seus mites. Per aquest motiu és fàcil trobar records del famós D'Artagnan en forma d'escultures com la dels quatre mosqueters a Condom o la més popular, la de D'Artagnan situada a l'escala monumental que condueix a la part alta d'Auch, la capital del departament.

Però els francesos també saben explotar els seus actius i per aquest motiu utilitzen la marca "D'Artagnan" per a distingir productes del país o propostes i fórmules turístiques.

Un exemple de la multiplicitat de productes: la cervesa artesana D'Artagnan. Un exemple de fórmula turística: els establiments identificats com a "Petit D'Artagnan", amb propostes específiques per a la mainada.

A Catalunya hauríem de saber explotar més el valor de les nostres llegendes i la nostra cultura. Crec que estem en bon camí, des que fa uns anys s'han creat itineraris turístics a l'entorn de la nostra història i les nostres llegendes. Un bon exemple és el producte temàtic "Boscos de bruixes i bandolers" que s'està explotant a l'entorn de les Guilleries i Osona.

Com a productes , tenim encara molt camí per fer. La cervesa D'Artagnan em va recordar la "Ratafia d'en Serrallonga" de la que vaig parlar en aquest enllaç del bloc.

Ens vam proposar, en preparar aquest viatge al Gers, trobar la història i resseguir les passes de D'Artagnan i els mosqueters gascons. I vam tenir una última i simpàtica sorpresa: en una parada de llibres de vell al mercat d'Auch vam poder comprar un veritable petit tresor.

Vam adquirir un volum de "Les trois mousquetaires" d'Alexandre Dumas editat per Jules Rouff éditeurs de Paris i que he pogut datar de la segona meitat del segle XIX. Una descoberta que no ens vam poder estar de portar cap a casa, un tresor romàntic que ens ha permés dir que , efectivament, vam trobar-nos amb els quatre mosqueters del rei.

SERRALLONGA AL PAÍS DE D'ARTAGNAN





Hem tornat amb l'Anna de la nostra escapada de quatre dies a França, on hem recorregut i descobert les terres del Gers, la Gascunya francesa.

Aquest és el país del célebre D'Artagnan, doncs aquí va nèixer el veritable Comte D'Artagnan: Charles Batz de Castelmore, qui va esdevenir mosqueter del rei i va inspirar el personatge que va popularitzar Alexandre Dumas en la novel·la "Els tres mosqueters".

Quan preparava el viatge , en concret informació sobre el museu que el poble natal de Charles Batz de Castelmore -Lupiac- , vaig llegir que agraien qualsevol donació al fons documental del museu. La veritat és que Lupiac és un poble petit de tres-cents habitants i és molt encomiable l'esforç que han dedicat a disposar i mantenir un equipament museístic d'aquest tipus. 

Per aquest motiu i amb tota la modèstia vaig determinar-me de fer una petita donació consistent en dos àlbums de "Serrallonga Bandera Negra", on vaig donar protagonisme a D'Artagnan lluitant en la Guerra dels Segadors al costat del meu bandoler, i un dibuix del meu D'Artagnan.

La responsable del museu va agrair-nos la donació i va quedar força encuriosida perquè el seu D'Artagnan apareixi en un còmic català. També em va preguntar si Serrallonga era un heroi català i jo li vaig dir que si, tal i com el reivindico en els meus còmics. Em va fer gràcia pensar què els semblaria comparar el seu D'Artagnan amb el nostre veritable Serrallonga, un bandoler del barroc !.

El museu que Lupiac ha dedicat al seu fill predilecte és un equipament molt ben preparat, i tot i que el conjunt és força senzill i sense grans pretensions, és el millor lloc per a conèixer la història i el mite del mosqueter.

Per una part s'hi explica la veritable història de Charles Batz de Castelmore, des de que neix al castell familiar de Castelmore fins que mort servint com a capità de mosqueters en el setge de Maastricht, durant la guerra dels francesos i els castellans als Països Baixos.

L'altra part del museu està dedicada a l'obra de Dumas i a tota la producció cultural derivada del personatge: literatura, cinema, còmics, etc.

Ara s'hi ha afegit, a aquest fons documental, el meu humil còmic i jo he pogut conèixer més de l'univers de D'Artagnan, un heroi que els francesos sempre han sabut reivindicar i posar en valor. El mateix que a mi m'agradaria aconseguir amb el nostre Serrallonga.


diumenge, 23 de juny del 2013

SEGUINT LES PASSES DE D'ARTAGNAN




Del còmic Serrallonga Bandera Negra:
Serrallonga i D'Artagnan en l'assalt del setge de Blanes.

Aquesta setmana el bloc estarà de vacances i jo amb ell, fem una nova escapada familiar a terres franceses.

Fa temps que volia fer aquesta descoberta: el país de D'Artagnan, l'heroi llegendari gascó i que jo vaig utilitzar també com a protagonista en el meu còmic Serrallonga Bandera Negra.

Estarem quatre dies descobrint el departament francès del Gers. Natura, castells, armagnac, turons des d'on veure sortir i amagar-se el sol i les terres gascones farcides de la història de Charles Batz-Castelmore, l'autèntic comte D'Artagnan.

A la tornada explicaré si ens hem trobat amb els mosqueters del rei.

divendres, 21 de juny del 2013

VILAJUÏGA : VILA DE JUEUS


Aquest cap de setmana es celebra al municipi de Vilajuïga, a l'Alt Empordà, la III Fira Vila de Jueus, on el poble rememora el passat històric que va donar-li , precisament, el nom.

L'Ajuntament de Vilajuïga organitza conjuntament amb les veïnes i veïns del municipi la III FIRA VILAJUÏGA Vila de Jueus. Es una fira comercial, cultural i social que té per objectiu rememorar la história de Vilajuïga com enclau de cultures des del megàlits als ibers, passant per les llegendes del temple de Venus, sense oblidar el passat jueu de la vila.

El diumenge 23 hi seré present amb la meva parada de venda de còmics , en el marc de la fira comercial, d'artesans i solidària.

Si voleu conèixer les activitats mireu aquest enllaç.

dimecres, 19 de juny del 2013

FESTIVAL DEL CÒMIC DE TORROELLA DE MONTGRÍ

Aquest proper cap de setmana ens proposa una oferta especial per als més petits i per als amants dels còmics: el setè festival del còmic de Torroella de Montgrí.

Durant el cap de setmana del Festival del Còmic es presenta un atapeït programa d’actes: mercat de còmics, tallers de dibuix i manualitats, inflables infantils, firma d’autors, cinema, presentacions, exposicions, espectacles, gimcama de boles de drac, sessió de fotografies amb personatges del món del còmic, concurs d’aparadors, II Premi Internacional Còmic Costa Brava, … 

Per la meva part hi seré present com cada any amb la meva parada de còmics d'en Serrallonga.

I també és una bona oportunitat per apropar-se i passar el dia a Torroella o tastar una mica de platja a l'Estartit.


Podeu trobar la programació en aquest enllaç.

dimarts, 18 de juny del 2013

GENT QUE AIXECA EL PAÍS





Avui surto una mica del guió del meu bloc i deixo els còmics i en Serrallonga per a parlar de país i de gent treballadora. 

La setmana passada per raons de feina i altres de lleure vaig tenir l'oportunitat de conèixer tres petites empreses relacionades amb la terra i els seus responsables.

Una va ser el Celler de Can Sais de Vall-llobrega, l'altre l'explotació agrícola d'en Salvador, a Ullà, on  produeix l'oli ecològic "Olianum". Aquestes dues a la comarca del Baix Empordà. L'altre va ser el Celler Fargas-Fargas de Salelles, a la comarca del Bages.

En tots tres vaig gaudir de les explicacions dels seus responsables: la Marta, en Salvador i el Quim.

I en tots tres casos vaig obtenir les mateixes conclusions:

1. Gent que estima la seva feina i que han tirat endavant petites empreses relacionades amb el que produeix la nostra terra, ja sigui raïm o oliva. Mantenen així ben productiu el nostre país, continuant amb explotacions d'abans però modernitzant-les i adaptant-les als nous temps, amb més qualitat.

2. Gent d'aquells que ara en diuen "emprenedors" però que no han fet altra cosa que voler continuar i millorar, tot i les dificultats,  les explotacions dels seus avis i que ho han fet amb tots els riscos que això comporta en un món que ara en diem globalitzat. Han optat per continuar en comptes d'abandonar.

3. Gent amb iniciativa que han anat més enllà i que han apostat per la qualitat del producte, per noves fórmules com és l'enoturisme o fins i tot, contrariant el simple ànim del benefici econòmic, apostant pel producte ecològic no sols com a una etiqueta, sinó com a un negoci de "principis" (cosa contrària a la simple especulació que avui en dia impera).

4. Gent que tiren endavant tot i les dificultats. I aquestes no venen sols per la competència, sinó també per un sistema burocràtic administratiu, per excessius i carregosos processos de control, ... per un entramat de paperassa feixuga que no sabem abreviar i que els afecta per igual a ells que a les grans empreses competidores.

La principal conclusió que en vaig treure, però, és que hem de mimar aquestes petites empreses. Aquest és el teixit realment productiu del nostre petit país. Rera els seus productes hi ha petit capital català, llocs de feina, impostos que es queden aquí, el manteniment i la cura del territori ... el sosteniment d'allò que és realment nostre.

Sempre he pensat que ens cal militància en el consum. Conèixer i comprar allò que fem aquí. Retornar una mica al sistema econòmic d'abans, abans que la globalització ens omplís les estanteries de productes forans.

El "consum nacional" és una bona opció per a sortir de la crisi i tornar a aixecar el país.

L'experiència d'aquests dies m'ha demostrat a més que els productes que fem són exquisits i que rera d'ells hi ha un amor per la feina i moltes hores de treball. I aquestes dues característiques tan nostres les hem de posar encara més en valor.

Si prenem consciència d'això ens en sortirem.

diumenge, 16 de juny del 2013

PARADISOS PROPERS: ELS CAMINS DE L'EMPORDÀ




Hi ha una proposta que a mi m'encanta i que aquest diumenge hem posat en pràctica amb una sortida familiar: circular pels camins rurals del Baix Empordà.

La proposta consisteix en deixar les grans carreteres i trobar els camins rurals que conecten diferents pobles i llogarents. Sense presses i gaudint del que et proposa el paisatge: camps, horitzonts amples, colors variats i, de tant en tant, un poblet o una barriada de masos de pedra.

La ruta d'avui l'hem començat a Flaçà, encara al Gironès, i havíem d'arribar fins a Palau-Sator. El camí ens havia de portar per Sant Llorenç de les Arenes i Foixà, però la carretera tallada per unes obres ens ho ha impedit. 

Amb tot, hem trobat rutes alternatives i hem seguit per diferents camins fins a Ultramort, Casavells, Matajudaica, Ullastret, Palau-Sator i Fontclara.

L'espai de la plana del Baix Empordà es gaudeix perfectament per aquests camins que des de fa segles uneixen els diferents pobles que esquitxen arreu la comarca. Aquesta comarca ens ofereix això: espai natural condensat, aprofitat per la pagesia, on cada turó fa una vila.

No hi espereu gran espectacularitat perquè la gràcia està en la seva senzillesa. Camps treballats a mida humana, poblets i barris de cases senzilles de pedra; en definitiva un espai viu on encara es treballa la terra. I que així sigui per molts anys.

Propostes d'aquest tipus no estan fetes per a emportar-se grans sorpreses, sinó per a saber sorprendre's per cada detallet i cada petita cosa que pots trobar anant sense presses i amb una mirada encuriosida i atenta al que ens ofereix el nostre petit país.


divendres, 14 de juny del 2013

REVOLTA NACIONAL O REVOLTA FISCAL?




Una qüestió àmpliament discutida sobre la Revolta dels Angelets a la Catalunya Nord és si va ser veritablement una revolta nacional.

Els historiadors ho han debatut i així trobem la tesi d’Alain Ayats, biògraf de Josep de la Trinxeria ( Les guerres de Josep de la Trinxeria : la guerre du sel et autres. Edicions Trabucaire. Perpinyà. 1997) qui defensa amb contundència que la revolta va ser netament antifiscal.

Ayats posa l’èmfasi en la vessant merament antifiscal dels fets. Així, els Angelets s’haurien revoltat exclusivament contra la gabella o l’impost de la sal, una càrrega inèdita fins aleshores i que fou introduïda l’any 1661 per un edicte de Lluís XIV.

En els anys setanta del segle XX , per contra, alguns historiadors catalanistes o catalanòfils no van dubtar de presentar o interpretar com una revolta o resistència nacional catalana l’episodi, entre aquests Josep Sanabre (Resistència del Rosselló a incorporar-se a França. Barcelona,1970).

Al mig de les dues concepcions, trobem autors com Xavier Torres que considera que “el significat de la revolta dels angelets no s’esgota amb la sola protesta antifiscal”.

Com que indagar en la història no vol dir  necessàriament comprendre tot el seu significat, considero que cadascú pot arribar a les seves pròpies interpretacions , tot i buscar no perdre l’objectivitat necessària.

Al meu entendre i pel que he llegit, no és possible triar clarament entre revolta nacional o revolta fiscal. El detonant de la revolta és clarament una imposició fiscal – el conflicte contra l’impost de la gabella va esclatar en altres zones de França que no havien estat catalanes- , però no puc deixar de pensar en el component nacional.

Primer de tot perquè les noves fronteres creades a partir de 1659 no havien creat sentit de pertinença al nou Estat en els nord-catalans, qui encara es consideraven catalans per raó de tradició, lleis, veïnatge, comerç...

En segon lloc perquè és innegable que en la revolta i les conspiracions va aparèixer la voluntat de devolució dels Comtats a Catalunya per part de diferents actors que van participar-hi.

Per a llegir més sobre la controvèrsia crec que són interessants els següents articles:

dimecres, 12 de juny del 2013

ELS ANGELETS DE LA TERRA : UNA MICA D'HISTÒRIA



La història dels Angelets de la Terra m'ha atrapat quasi com ho va fer en Serrallonga i , a mesura que ha passat el temps, he anat llegint i recollint informació per a conèixer part d'aquesta història del nostre país.

No m'he pogut estar de recollir alguna d'aquesta informació que fins avui he anat trobant a la xarxa, per a preparar unes entrades en el bloc sobre  la història de la revolta.

Alguna d'aquesta documentació és força inèdita, com la que fa referència als fets ocorreguts a Illa i al setge de Ceret que he trobat en revistes antigues editades en francès al Vallespir i el Rosselló. 

Altres entrades del bloc les he realitzat a partir de dades que he anat obtenint d'episodis o de protagonistes relacionats amb la revolta i que m'han  semblat interessants de publicar.

Naturalment, no es tracta de tota la història de la Revolta dels Angelets, sinó d'una part d'aquesta història que no em puc estar d'explicar en properes entrades del meu bloc.

Espero que us agradin.

dilluns, 10 de juny del 2013

LA REVOLTA DELS ANGELETS DE LA TERRA SEGONS ALÍCIA MARCET (i 2)


La segona part del pròleg d'Alícia Marcet és pregona en sentiments i crec que defineix perfectament el que els Angelets de la Terra representen per a la historiadora i el que caldria reivindicar en ells:

"Les relacions que es poden tenir amb els personatges històrics són del mateix tipus que les que es té amb els vius: hi ha els parents, els amics, els anemics: aquells amb qui hom se sent bé , i els altres; els que hom estima i els que no s'estima.

Ja fa anys que tracto en Josep de la Trinxeria, en Damià Nohell, l'Hereu Just i tots els altres angelets. Són els meus.

Ja fa anys que en Segarra, els seus col·legues del Consell Sobirà i, per sobre d'ells, Lluís XIV, són els meus "íntims enemics". 

"El cor té raons que la raó ignora", digué Pascal, però en aquest cas precís el cor i la raó van junyits: d'una banda uns homes que han desmembrat el meu país català, que li han tret les seves llibertats seculars, l'han oprimit, i fins li han volgut treure la seva identitat; de l'altra , uns homes que han lluitat, han patit, han pagat amb la vida llur desig de continuar essent ells mateixos.

Bandits pels uns ("terroristes" es diria avui), defensors de les llibertats ancestrals, lluitant contra el poder absolut d'un Estat centralitzador, pels altres, els Angelets del Vallespir no poden deixar indiferent a ningú".

Jo coincideixo plenament amb aquesta definició que va fer l'Alícia Marcet. Venço l'escepcitisme que l'oblit de la història i la visió dels historiadors francófons van fer sobre el sentit i la raó de la revolta a la Catalunya Nord i aposto pel reconeixement al sentit nacional d'aquesta.

Al meu entendre, la revolta és una reacció a l'acció - en aquest cas impositiva- del nou Estat que guanya el territori pel dret de conquesta -en aquest cas pactat d'amagatotis amb l'estat espanyol-. Per tant , el component nacional existeix i és just que historiadors nordcatalans com l'Alícia Marcet l'hagin  reivindicat, enfront les tesis més aigualidores d'Alain Ayats i altres historiadors francesos.

Com acaba dient Alícia Marcet: és just recordar i reivindicar el paper en la història dels Angelets de la Terra.


dissabte, 8 de juny del 2013

LA REVOLTA DELS ANGELETS SEGONS ALÍCIA MARCET (1)



En el llibre "La guerra de la sal. Els Angelets de la Terra", hi apareix una referència a la històriadora Alícia Marcet, qui hauria estat en la génesi de l'aventura que van emprendre professors i alumnes: "La conferència que va fer la senyoreta Alícia Marcet en el liceu de Ceret el mes de gener de 1982 va constituir de fet el vertader certificat de naixença del nostre llibre. Conferència lluminossa que , durant més de dues hores, va apassionar alumnes i professors i els va revelar, a través de la precisió dels fets històrics, la natura dels elements que estaven en joc i el sentit pregon de la revolta dels Angelets de la Terra en el Vallespir, al segle XVII".

Alícia Marcet-Juncosa va nèixer a Sant Feliu de Guíxols l'any 1931. L'any 1939 la seva família va anar a viure a França i ella va fer tots els seus estudis superiors a París. Històriadora, es va concentrar en la recerca sobre els moviments socials dels segles XVI al XVIII i , principalment, en la història de la Catalunya Nord. 

En la novel·la "La guerra de la sal. Els Angelets de la Terra" hi apareix un pròleg escrit per ella que m'ha semblat tremendament il·lustrador sobre el sentit de la revolta vist des d'una perspectiva nordcatalana, un sentit que intenta guanyar l'opacitat de la historiografia francesa i l'oblit de la catalana. 

Em permeto transcriure aquest pròleg , doncs és el millor document que jo he trobat per a definir el veritable sentit de la revolta dels Angelets de la Terra i el més emotiu record a aquella gent que va patir per defensar llurs drets i llibertats a la Catalunya Nord.

Aquesta transcripció l'he fet en dues parts. La primera és la que sintetitza amb un breu text la història i la gènesi de la revolta:

"Tot havia començat el 7 de novembre de 1959, quan, per satisfer els interessos de la corona de França i la d'Espanya, el Tractat dels Pirineus havia establert una frontera que trencava en dos un país en el qual, des de feia segles i més segues, vivia un sol poble.

Les coses s'havien complicat després quan Lluís XIV, el 1661, havia establert als Comtats, esdevinguts la nova província del Rossellí, la contribució més odiada, la gabella de la sal.

La sal!. De tots els productes el més preciós, en una època en la qual la pobresa dels ferratges obligava a donar-ne grans quantats al bestiar i en la qual s'intentava de compensar la carència en sals minerals dels homes posant uns bons grapats de sal a la sopa, i en la qual sobretot, sols existia el salament com a procediment apte per a conservar els productes alterables. La gabella consistia en un monopoli d'Estat sobre el comerç de la sal, confiat a un arrendador: aquest, mitjançant el pagament d'una important suma de diners al rei, determinava arbitràriament els preus, asministrava els punts de venda,els graners, disposava d'una vertadera administració i d'una força armada, els gabellots, encarregats de verificar que cada família havia gabellat com cal, és a dir comprat la sal en els graners reials i en quantitat suficient, i de percaçar els qui en feien el contraban, els "falsos salinaires" (faux-sauniers) o contrabandistes de sal.

D'ençà del 1283, els catalans no coneixien aquesta contribució, VFan considerar que no sols l'establiment de la gabella era una càrrega insuportable sinó que, a més a més, constituïta una greu violació de llurs llibertats ancestrals. I van revoltar-se.

Molts han estat els aixecaments populars durant el segle XVII en tot el reialme francès, i sovint han tingut com a causa primera el refús de la gabella. En lloc n'hi ha hagut de tan important ni de tan llarg, ni tampoc de tan polític com al Rosselló, entre 1663 i 1674.

Lluís XIV no podia admetre que hom gosés aixecar-se contra la seva reial voluntat: va enviar tropes per a combatre la insurrecció, també va trobar en el país mateix uns agents plens de zel per a la seva política, els homes del Consell Sobirà amb, davant tots ells, en Francesc Segarra. Els primers lluitaven sobre el terreny, els segons condemnaven i feien executar els "rebels".

Emboscades, combats, cops de mà, empaitament a través les castanyedes o per les gorgues pregones del Tec, escorcolls, empresonaments, judicis precipitats, condemnes a mort o a galeres, han jalonat aquests deu anys de revolta".



dijous, 6 de juny del 2013

LA GUERRA DE LA SAL,ELS ANGELETS DE LA TERRA. UNA EDICIÓ DE L'ANY 1985


 

He aconseguit mitjançant la llibreria de vell Llibreria dels Àngels de Santa Coloma de Queralt, un exemplar de l'edició del llibre La Guerra de la Sal. Els Angelets de la Terra, editat pel Liceu Dedodat de Severac de Ceret l'any 1985.

És una novel·la històrica que té com  a protagonistes dos joves, la Roseta i en Jordi, que viuen els fets de la Revolta dels Angelets de la Terra a la comarca del Vallespir. En ella hi trobaré personatges coneguts: Trinxeria, l'Hereu Just, Damià Noell, Segarra ... i escenaris i moments de la revolta : Prats de Molló, Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Perpinyà ... Estic segur que m'ho passaré molt bé llegint-la i que a mesura que ho faci m'aniré trobant immers en la lectura i com si realment estigués vivint la revolta com a protagonista.

Però aquesta novel·la té al seu darrera una història encara més maca: resulta que va ser escrita per joves estudiants l'any 1985!.

L'experiència és fantàstica: dos professors del Liceu de Ceret, Robert Megevand i Ramon Sala, van iniciar l'empresa de donar a conèixer els fets de la revolta als estudiants de batxillerat de cinquè mitjançant un treball de recollida de dades i preparació i redacció, tot per part dels mateixos estudiants, d'una novel·la.

Van partir d'una conferència que va fer la historiadora nordcatalana Alícia Marcet en el Liceu de Ceret l'any 1982 i durant tres anys els alumnes van fer la recopilació de dades amb treball de camp inclós, l'elaboració d'un guió i finalment la redacció dels diferents capítols de la novel·la. Amb tot això, el 1985 havien construït la novel·la seguint els fets històrics i els personatges reals de la revolta.

El 1985 se'n van fer dues edicions: una en francès i una en català , aquesta darrera amb pròleg d'Heribert Barrera.

Els alumnes-autors: Isabel Dantras, Genoveva Alberty, Eliana Baque, Valèria Bergeot, Caterina Gilleron, Nadina Harmel, Pasquala Marteil, Caterina Pujol, Francesca Py, Elisabet Sans, Valèria Torrent, Anna Villerous, Llorenç Feillet i Patrick Lastanlen.

Així defineixen , els dos professors, l'aventura que es van proposar en el pròleg del llibre: "Aquest llibre no té altres ambicions sinó que se li reconegui també un cert grau d'originalitat quant a la seva gènesi i a la seva realització. Aquesta novel·la històrica és en efecte una obra pluralista des de més d'un punt de vista, producte d'un treball col·lectiu ... Si tot el llibre és el resultat d'una aventura, aquesta es mereix, ens sembla, d'ésser coneguda del lector i l'incitarà potser a encetar la seva lectura amb la benevolença i la simpatia que mereixen segurament la qualitat del treball i dels esforços acomplerts pels joves estudiants i estudiantes que han escrit aquesta novel·la".  

I jo afegeixo que no cal aquesta benevolença que demanen, he enllestit el primer capítol i puc dir que va ser escrit amb una cura, una riquesa de llenguatge i una capacitat descriptiva que ja voldrien molt autors de llibres amb més fortuna.

Realment, crec que aquesta devia ser una molt bona experiència, mitjançant la qual tots aquests alumnes - avui ja de la meva edat- van aprendre un episodi vital del seu país.  

I ara, després de tants anys, en puc gaudir jo.


dimarts, 4 de juny del 2013

CAN PONS DE L'ESPARRA

Als peus d'Argimon trobem el nucli de l'Esparra, avui en dia agregat al municipi de Riuderenes. Prop d'aquí hi ha el mas de can Pons.

La gent de can Pons havien estat fautors d'en Serrallonga.

Els bandolers de les Guilleries, més enllà de la llegenda sobre el castell d'Argimon, havien passat sovint per aquestes contrades i la raó la trobem en que aquest era el camí que prenien per arribar fins el camí ral de Figueres a Barcelona, una via de les més concorregudes per viatgers i traginers i , per tant, lloc predilecte per a les actuacions de la quadrilla.

En el camí ral la colla d'en Serrallonga havia robat en la confluència d'aquest amb la riera de l'Esparra i, el mes de març de l 'any 1630, havien comés un gran robatori a l'hostal de l'Arropit.

A can Pons en Serrallonga hi era ben acollit, com relata la Joana Macissa en el procés sumarial:


"Jo conech molt be a T. Pons de la Sparra lo qual es amich fautor y valedor de dit Joan Sala y Serrallonga y en sa casa lo temps que jo so anada en companyia de dit Serrallonga hi som estats los dos algunes vegades y dins casa y a la porta lo dit Pons nos donave a menyar abundantment y ab molta amistat donantnos lo que tenien ço es pa vi botifarres y gallines".

I en una ocasió els Pons van comprar una capa robada a en Serrallonga:

"Pochs dies apres de passades les vestes de Nadal prop passades un vespre passant lo dit Serrallonga y jo per lo cami real de Gerona quant forem prop de les Mallorquines que veniem de la costa de Santamans de casa den Taverner de Castanyet yns anavem dret en casa de dit Pons de la Sparra encontrarem en dit cami real un home sol a cavall ab un matxo y aportave una capa de pastor blanca tota nova y amenave tres matxos carregats de oli y avellana al qual dit Serrallonga detingue y sens escorcollarlo no feu mes de llavarli la capa yl dexa anar y fent cap en casa dit Pons de la Sparra y picant a la porta en anomenarse Serrallonga obri encontinent y nosaltres entrarem dins casa y aqui matex dit Pons nos feu aparellar que sopar y en particular menyarem cols verdes que lo matex Pons, Serrallonga y jo y una dona de casa les cullirem de un hort quey ha apart devall de la casa.

Y per lo que dit Serrallonga aportave la dita capa de pastor blanca vestida y la sua que portave roya la  portave tambe vestida de sobre li digue dit Pons com aixi portave dos capes que ley venes del que dit Serrallonga fou content com de fet ley vene y dit Pons per lo preu de dita capa lin dona dos pesses de vuyt y una de quatre y alguns tres o quatre reals la qual moneda prengue dit Serrallonga y dit Pons prengue dita capa.

Y digue dit Pons a dit Serrallonga que si lin venia un altra entre mans que fos bona que ley portas per son fill lo qual fill de dit Pons es ja home fet y casat que segons dit Serrallonga deye tant lo dit pare co  lo fill eren amichs de confiança y jo ho crech molt be tambe del fill perque tambe ere present com nosaltres menyavem en companyia de son pare ys folgave ab nosaltres tambe com son pare matex".

dilluns, 3 de juny del 2013

DE FIRA A VILANOVA DE SAU

 Foto: Salva Pou.
 Dedicatòria dels "Angelets de la Terra" als 
amics de l'Herbolari de Sau.



Gran dia a Vilanova de Sau. La XXII Fira d'Herbes Remeies va ser un èxit de públic i , com sempre, d'organització.

El dia va acompanyar i vam tenir sol i bona temperatura, els juganers núvols grisos van decidir passar de llarg i permetre que el poble i el paisatge mostréssin els seus millors i més encantadors colors rogencs i verds.

Un dia per a trobar-me de nou amb els amics de l'Herbolari de Sau, organitzadors de totes les activitats junt amb l'Ajuntament.

Un dia per a dedicar llibres i  -això és el millor- veure com els meus llibres tenen seguidors que han anat adquirint i llegint els tres volums del meu Serrallonga i que els ha agradat. Això és reconfortant.

I un  dia - gràcies al fet de tenir parada i estar de cara al públic- per a recollir llegendes i històries sobre en Serrallonga i el nostre país. El personatge dóna per molt i quasi sempre trobo gent que m'explica tradicions, històries i llegendes que han  sentit explicar del bandoler o llocs on va estar,  aleshores veig que en Serrallonga és un personatge ben viu entre la nostre gent, ja siguin els grans o els joves, i que és un aventurer que agrada als nens.