En el llibre "La guerra de la sal. Els Angelets de la Terra", hi apareix una referència a la històriadora Alícia Marcet, qui hauria estat en la génesi de l'aventura que van emprendre professors i alumnes: "La conferència que va fer la senyoreta Alícia Marcet en el liceu de Ceret el mes de gener de 1982 va constituir de fet el vertader certificat de naixença del nostre llibre. Conferència lluminossa que , durant més de dues hores, va apassionar alumnes i professors i els va revelar, a través de la precisió dels fets històrics, la natura dels elements que estaven en joc i el sentit pregon de la revolta dels Angelets de la Terra en el Vallespir, al segle XVII".
Alícia Marcet-Juncosa va nèixer a Sant Feliu de Guíxols l'any 1931. L'any 1939 la seva família va anar a viure a França i ella va fer tots els seus estudis superiors a París. Històriadora, es va concentrar en la recerca sobre els moviments socials dels segles XVI al XVIII i , principalment, en la història de la Catalunya Nord.
En la novel·la "La guerra de la sal. Els Angelets de la Terra" hi apareix un pròleg escrit per ella que m'ha semblat tremendament il·lustrador sobre el sentit de la revolta vist des d'una perspectiva nordcatalana, un sentit que intenta guanyar l'opacitat de la historiografia francesa i l'oblit de la catalana.
Em permeto transcriure aquest pròleg , doncs és el millor document que jo he trobat per a definir el veritable sentit de la revolta dels Angelets de la Terra i el més emotiu record a aquella gent que va patir per defensar llurs drets i llibertats a la Catalunya Nord.
Aquesta transcripció l'he fet en dues parts. La primera és la que sintetitza amb un breu text la història i la gènesi de la revolta:
"Tot havia començat el 7 de novembre de 1959, quan, per satisfer els interessos de la corona de França i la d'Espanya, el Tractat dels Pirineus havia establert una frontera que trencava en dos un país en el qual, des de feia segles i més segues, vivia un sol poble.
Les coses s'havien complicat després quan Lluís XIV, el 1661, havia establert als Comtats, esdevinguts la nova província del Rossellí, la contribució més odiada, la gabella de la sal.
La sal!. De tots els productes el més preciós, en una època en la qual la pobresa dels ferratges obligava a donar-ne grans quantats al bestiar i en la qual s'intentava de compensar la carència en sals minerals dels homes posant uns bons grapats de sal a la sopa, i en la qual sobretot, sols existia el salament com a procediment apte per a conservar els productes alterables. La gabella consistia en un monopoli d'Estat sobre el comerç de la sal, confiat a un arrendador: aquest, mitjançant el pagament d'una important suma de diners al rei, determinava arbitràriament els preus, asministrava els punts de venda,els graners, disposava d'una vertadera administració i d'una força armada, els gabellots, encarregats de verificar que cada família havia gabellat com cal, és a dir comprat la sal en els graners reials i en quantitat suficient, i de percaçar els qui en feien el contraban, els "falsos salinaires" (faux-sauniers) o contrabandistes de sal.
D'ençà del 1283, els catalans no coneixien aquesta contribució, VFan considerar que no sols l'establiment de la gabella era una càrrega insuportable sinó que, a més a més, constituïta una greu violació de llurs llibertats ancestrals. I van revoltar-se.
Molts han estat els aixecaments populars durant el segle XVII en tot el reialme francès, i sovint han tingut com a causa primera el refús de la gabella. En lloc n'hi ha hagut de tan important ni de tan llarg, ni tampoc de tan polític com al Rosselló, entre 1663 i 1674.
Lluís XIV no podia admetre que hom gosés aixecar-se contra la seva reial voluntat: va enviar tropes per a combatre la insurrecció, també va trobar en el país mateix uns agents plens de zel per a la seva política, els homes del Consell Sobirà amb, davant tots ells, en Francesc Segarra. Els primers lluitaven sobre el terreny, els segons condemnaven i feien executar els "rebels".
Emboscades, combats, cops de mà, empaitament a través les castanyedes o per les gorgues pregones del Tec, escorcolls, empresonaments, judicis precipitats, condemnes a mort o a galeres, han jalonat aquests deu anys de revolta".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada