Avui surto una mica del guió del meu bloc i deixo els còmics i en Serrallonga per a parlar de país i de gent treballadora.
La setmana passada per raons de feina i altres de lleure vaig tenir l'oportunitat de conèixer tres petites empreses relacionades amb la terra i els seus responsables.
Una va ser el Celler de Can Sais de Vall-llobrega, l'altre l'explotació agrícola d'en Salvador, a Ullà, on produeix l'oli ecològic "Olianum". Aquestes dues a la comarca del Baix Empordà. L'altre va ser el Celler Fargas-Fargas de Salelles, a la comarca del Bages.
En tots tres vaig gaudir de les explicacions dels seus responsables: la Marta, en Salvador i el Quim.
I en tots tres casos vaig obtenir les mateixes conclusions:
1. Gent que estima la seva feina i que han tirat endavant petites empreses relacionades amb el que produeix la nostra terra, ja sigui raïm o oliva. Mantenen així ben productiu el nostre país, continuant amb explotacions d'abans però modernitzant-les i adaptant-les als nous temps, amb més qualitat.
2. Gent d'aquells que ara en diuen "emprenedors" però que no han fet altra cosa que voler continuar i millorar, tot i les dificultats, les explotacions dels seus avis i que ho han fet amb tots els riscos que això comporta en un món que ara en diem globalitzat. Han optat per continuar en comptes d'abandonar.
3. Gent amb iniciativa que han anat més enllà i que han apostat per la qualitat del producte, per noves fórmules com és l'enoturisme o fins i tot, contrariant el simple ànim del benefici econòmic, apostant pel producte ecològic no sols com a una etiqueta, sinó com a un negoci de "principis" (cosa contrària a la simple especulació que avui en dia impera).
4. Gent que tiren endavant tot i les dificultats. I aquestes no venen sols per la competència, sinó també per un sistema burocràtic administratiu, per excessius i carregosos processos de control, ... per un entramat de paperassa feixuga que no sabem abreviar i que els afecta per igual a ells que a les grans empreses competidores.
La principal conclusió que en vaig treure, però, és que hem de mimar aquestes petites empreses. Aquest és el teixit realment productiu del nostre petit país. Rera els seus productes hi ha petit capital català, llocs de feina, impostos que es queden aquí, el manteniment i la cura del territori ... el sosteniment d'allò que és realment nostre.
Sempre he pensat que ens cal militància en el consum. Conèixer i comprar allò que fem aquí. Retornar una mica al sistema econòmic d'abans, abans que la globalització ens omplís les estanteries de productes forans.
El "consum nacional" és una bona opció per a sortir de la crisi i tornar a aixecar el país.
L'experiència d'aquests dies m'ha demostrat a més que els productes que fem són exquisits i que rera d'ells hi ha un amor per la feina i moltes hores de treball. I aquestes dues característiques tan nostres les hem de posar encara més en valor.
Si prenem consciència d'això ens en sortirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada