La tradició oral i escrita ens ha deixat moltes llegendes a l'entorn d'en Serrallonga i els seus homes.
Rebuscant en papers vells de la meva àvia vaig trobar un exemplar de la revista "D'ací i d'Allà" publicada l'any 1922.
Curiosament, aquell exemplar contenia un article sobre Santa Coloma de Farners i el seu balneari -el Termes Orion- i per a il·lustrar les bones propietats de l'aigua termal d'aquest indret, s'ajudava d'una llegenda sobre els bandolers de la quadrilla.
Tot i la llunyania de Santa Coloma i Queròs, l'article també afegia una fotografia de la Roca del Castell de l'Illa.
L'article ens explica:
"La tradició més antiga que es coneix d'aquelles aigües, és la dels lladres d'En Serrallonga, tan bellament glosada pel poeta Suriñach Senties.
No ens podem estar de transcriure-la; diu:
"Els lladres d'En Serrallonga eren batuts. Dos d'ells, udolant com llops, baixaven de les Guilleries.
Aquí, en aquest racó, no pogueren més. Ja queia la tarda, i llurs ferides, brutes de terra, s'obrien com flors de febre.
Un lladre - el mal lladre, boca d'infern- deia un rosari de renecs.
L'altre el bon lladre- va implorar al cel.
Aleshores Santa Coloma, invisible, que mai no seampara aquests cims ni aquests camps de l'alta muntanya catalana, va devallar pietosa. Si eren lladres, eren també homes i ... ferits", i, ai!, que el pecador penedit era el Senyor qui el preferia.
I la Santa va fer brollar l'aigua guaridora, tan generosa, rica i tèbia com si li brollés del costat compasiu.
Oh, quina tebior de niu per als lladres, avesats a domir ocults a les coves.
D'aleshores ençà l'aigua ha brollat inacabable, car les gràcies dels sants son eternes. Demés, els sofrents i els ferits no acaben mai, perquè cap lluita no fineix en la vida sinó que la vida mateixa".
Rebuscant en papers vells de la meva àvia vaig trobar un exemplar de la revista "D'ací i d'Allà" publicada l'any 1922.
Curiosament, aquell exemplar contenia un article sobre Santa Coloma de Farners i el seu balneari -el Termes Orion- i per a il·lustrar les bones propietats de l'aigua termal d'aquest indret, s'ajudava d'una llegenda sobre els bandolers de la quadrilla.
Tot i la llunyania de Santa Coloma i Queròs, l'article també afegia una fotografia de la Roca del Castell de l'Illa.
L'article ens explica:
"La tradició més antiga que es coneix d'aquelles aigües, és la dels lladres d'En Serrallonga, tan bellament glosada pel poeta Suriñach Senties.
No ens podem estar de transcriure-la; diu:
"Els lladres d'En Serrallonga eren batuts. Dos d'ells, udolant com llops, baixaven de les Guilleries.
Aquí, en aquest racó, no pogueren més. Ja queia la tarda, i llurs ferides, brutes de terra, s'obrien com flors de febre.
Un lladre - el mal lladre, boca d'infern- deia un rosari de renecs.
L'altre el bon lladre- va implorar al cel.
Aleshores Santa Coloma, invisible, que mai no seampara aquests cims ni aquests camps de l'alta muntanya catalana, va devallar pietosa. Si eren lladres, eren també homes i ... ferits", i, ai!, que el pecador penedit era el Senyor qui el preferia.
I la Santa va fer brollar l'aigua guaridora, tan generosa, rica i tèbia com si li brollés del costat compasiu.
Oh, quina tebior de niu per als lladres, avesats a domir ocults a les coves.
D'aleshores ençà l'aigua ha brollat inacabable, car les gràcies dels sants son eternes. Demés, els sofrents i els ferits no acaben mai, perquè cap lluita no fineix en la vida sinó que la vida mateixa".