El Ball d'en Serrallonga és un ball parlat de plaça. Aquest ball recrea la quadrilla del bandoler i l'integren personatges com en Serrallonga, la Joana de Torrelles -la seva amant- i en Joanet -el seu fill- , a més d'una quantitat indeterminada de bandolers: el Fadrí de Sau, en Capablanca, en Xafarroques ...
En síntesi el ball consisteix en l'aparició dels bandolers i la presentació de cadascú davant el cap de quadrilla i la Joana. En el seu discurs tots ells expliquen els seus mèrits per a ser candidats a formar part de la colla. En Serrallonga els va rebent amb la declamació: "Qui sou vos, que no us conec?".
Finalitza el ball amb l'aparició dels soldats que atrapen en Serrallonga i el discurs final d'aquest, penedint-se de la seva vida de lladre.
En l'actualitat, a Catalunya existeixen colles de Ball d'en Serrallonga que l'han recuperat desprès d'anys sense representar-se. Les més importants es troben a Vilafranca del Penedès, Tarragona, Sant Hilari Sacalm, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Torredembarra, Tortellà, Santa Margarida i els Monjos, Sant Quintí de Mediona i Bao (Catalunya Nord).
El ball havia estat molt popular i estès a tot el país i els comptats des del segle XVII. A partir del segle XIX va anar desapareixent , fins que durant la dictadura franquista va ser prohibit atès que s'hi utilitzaven armes de foc. La primera població que va recuperar el ball va ser Vilafranca del Penedès , i recenment han celebrat el 25è aniversari d'aquella recuperació.
El ball era un entremès de festa , eminentment popular, pensat i fet per la gent del poble. Era un divertiment. Per això personatges com el "Gavatx feien un discurs humorístic, en contraposició del discurs final més moralitador que acabava prenent la funció quan els soldats atrapen en Serrallonga.
Heretant aquest sentit humorístic no ens ha d'estranyar, per exemple, veure com la Colla del Ball d'en Serrallonga de Terrassa van introduir , en la representació de Sant Hilari, el personatge d'en "Felix Millet". Aquest es presentava com a un afamat lladre i feia un discurs per a ser admès a la colla d'en Serrallonga, tot i no aconseguir-ho (segurament els bandolers del barroc tenien més sentit de l'honor que aquests lladregots encorbatats d'avui en dia).
En síntesi el ball consisteix en l'aparició dels bandolers i la presentació de cadascú davant el cap de quadrilla i la Joana. En el seu discurs tots ells expliquen els seus mèrits per a ser candidats a formar part de la colla. En Serrallonga els va rebent amb la declamació: "Qui sou vos, que no us conec?".
Finalitza el ball amb l'aparició dels soldats que atrapen en Serrallonga i el discurs final d'aquest, penedint-se de la seva vida de lladre.
En l'actualitat, a Catalunya existeixen colles de Ball d'en Serrallonga que l'han recuperat desprès d'anys sense representar-se. Les més importants es troben a Vilafranca del Penedès, Tarragona, Sant Hilari Sacalm, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Torredembarra, Tortellà, Santa Margarida i els Monjos, Sant Quintí de Mediona i Bao (Catalunya Nord).
El ball havia estat molt popular i estès a tot el país i els comptats des del segle XVII. A partir del segle XIX va anar desapareixent , fins que durant la dictadura franquista va ser prohibit atès que s'hi utilitzaven armes de foc. La primera població que va recuperar el ball va ser Vilafranca del Penedès , i recenment han celebrat el 25è aniversari d'aquella recuperació.
El ball era un entremès de festa , eminentment popular, pensat i fet per la gent del poble. Era un divertiment. Per això personatges com el "Gavatx feien un discurs humorístic, en contraposició del discurs final més moralitador que acabava prenent la funció quan els soldats atrapen en Serrallonga.
Heretant aquest sentit humorístic no ens ha d'estranyar, per exemple, veure com la Colla del Ball d'en Serrallonga de Terrassa van introduir , en la representació de Sant Hilari, el personatge d'en "Felix Millet". Aquest es presentava com a un afamat lladre i feia un discurs per a ser admès a la colla d'en Serrallonga, tot i no aconseguir-ho (segurament els bandolers del barroc tenien més sentit de l'honor que aquests lladregots encorbatats d'avui en dia).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada