En La Pera a "Historia de las escuadras de Cataluña"
de Josep Ortega i Espinós (1859)
Un
altre dels quaderns que la col·lecció “Bandidos célebres españoles” va dedicar
a un bandoler català va ser el del
popular Joan Serra, àlies La
Pera.
Tothom
en té una referència d’aquest lladre del segle XIX, doncs és el mateix a qui
Lluís Llach va dedicar la seva popular cançó “El bandoler”.
De
Joan Serra, en la Pera,
se n’ha escrit molt al llarg dels anys. Valgui una de les darreres i més
interessants mostres, la versió novel·lada de la seva vida que va escriure
Margarida Aritzeta i que porta el títol “El bandoler” (Ed. Cossetània, 2014).
Podeu trobar més informació d’aquest llibre en aquest enllaç.
Qui
era en La Pera?
La
llegenda que ha arribat fins avui en dia i que és precisament la trama
continguda en el quadern de la col·lecció, ens parla que l’any 1814 el vell
Robusté romania al seu mas de Valls quan hi arribà un jove que li explicà una
història de temps enrere.
Feia molts anys una colla de xiquets
havien entrat en un hort a robar unes peres, sorpresos pel propietari aquest
castigà amb un mastegot un dels petits lladres, qui plantà cara advertint: “Els
petits es fan grans. Jo us prometo que em venjaré dels vostres cops”.
Robusté era aquell propietari i aquell
jove que explicava la vella història era aquell nen que ara venia a complir la
seva promesa i que, just en aquell moment es va treure un punyal i va assassinar
el vell propietari.
A partir d’aleshores, perseguit per la
justícia i els mossos d’esquadra de Valls, en “La Pera” va començar seguir amb
una vida delictiva assassinant diverses persones amb qui havia tingut raons de
jove.
Una de les particularitat d’aquell
assassí, gran creient religiós, era que per cada mort encenia dues espelmes a
l’ermita del Carme de Valls i que, abans de matar la víctima, li deixava temps
perquè resés un credo. En Joan Serra també va pagar per avançat una missa de difunts per qual a ell el prenguessin.
També li era essencial trobar-se i
parlar d’amagat amb la seva estimada Maria i per això cada nit s’encaminava cap
el Mas Simó , on aquella noia hi vivia i feinejava de minyona. Fou allí quan el
4 de maig de 1815, l’amo de la casa s’adonà de la presència del bandoler i anà
ràpid a avisar els mossos d’esquadra.
Arribats al mas el bandoler es defensà
matant dos mossos. No podent escapar es va lliurar i fou conduït a Valls, on
fou jutjat i condemnat a morir a la forca i el seu cos esquarterat per a
escarni públic.
Segueix dient la llegenda que
abans de morir va demanar que li encenguessin dos ciris a l’ermita del Carme.
Maria, la seva companya va embogir i va morir poc després. Ningú va complir la
darrera voluntat d’en “La Pera”.
