Un llibre imprescindible per a
conèixer més dades sobre la importància de la baronia de Nyer és “Senyors
Bandolers, Miquelets i Botiflers” de Núria Sales, editat l’any 1984 per
Editorial Empúries.
En aquest llibre l’autora es
proposà situar la història dels barons de Nyer
en el temps i l’espai en altres activitats no bandidístiques, tot fent
el pont entre la historiografia del principat i la dels Comptats, atès que
l’autora blasmava que per causa de les fronteres imposades s’havia separat la
història d’una i altra banda i això impossibilitava comprendre el passat
d’aquelles terres compartides.
Així, el llibre de Núria Sales
ens presenta els barons de Nyer (els Banyuls) des d’una òptica domèstica i més allunyada del
paper de la nissaga en les guerres de bàndol i la seva ramificació cap a la
Catalunya del sud.
Un primer capítol ens parla
de la situació geogràfica de la baronia
de Nyer, especialment important per ser un enclavament de pas estratègic entre
Catalunya i el regne de França i ser la
divisòria entre els Comtats i el Principat. La importància com a zona de pas ho
acredita l’existència de l’ancestral “Lo solar de las xixanta voltes” que és el
nom que es va donar antigament al camí de ferradura que venia d’Oleta i la vall del Tet fins a la
portella de Mantet i d’allí fins a Camprodon. Aquest camí , precisament, era
vigilat per l’estratègic castell de la Roca, propietat dels Banyuls, a
l’entrada del fantàstic congost de Nyer.
Aquest camí de les “xixanta
voltes” és precisament el que va seguir en més d’una ocasió en Joan de
Serrallonga en el seu anar i venir quer aquestes terres.
Un segon capítol ens parla del llinatge dels
barons de Nyer comprès en el període que va del 1640 fins el 1953, any en que
va morir el darrer Banyuls-Montferrer exercint de militar a la guerra
d’Indoxina.
La part més extensa de l’article
el dedica al factor econòmic de la baronia, analitzant les dades històriques per valorar si els Banyuls van formar part de
l’antiga noblesa de muntanya econòmicament empetitida i endeutada i també
aportant dades sobre les reconegudes fargues de Nyer, que van produir metall de
qualitat que es venia arreu.
Un darrer capítol el dedica a valorar
si els barons de Nyer eren senyors alt-justiciers, això és si tenien encara
autoritat per a exercir la més alta justícia en els límits de les seves
posessions, una capacitat d’arrels feudals que els nous estats absolutistes
anaven retirant a la noblesa territorial.
Sembla ser que els barons de Nyer continuaren essent senyors
alt-justiciers fins a la Revolució francesa. Els documents en parlen, però en
quest cas també en parla el medi físic doncs davant mateix del poble de Nyer, a
l’altra banda del riu Mantet, encara existeixen les restes de les terrasses on
anys enllà hi havia les “forques de Nyer” on es penjaven els condemnats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada