Els dos dibuixos del monestir que il·lustren l'article.
Joan Pons i Massaveu
(Barcelona, 1850-1918) va ser un poeta i escriptor costumista, comerciant de
professió i de formació autodidacta, començà a escriure amb pseudònim a
“L’Escut de Catalunya” i poc després a “La Reneixença”. També ho feu en la
revista quinzenal, literària, artística i científica “L’Avenç”.
En aquesta darrera va
publicar dos articles amb el relat d’una excursió que va fer amb companys fins
a Santa Coloma. La ruta, iniciada a Breda, finalitzava a Santa Coloma, tot
passant per Sant Feliu de Buixalleu i d’allí els entorns de Sant Pere Cercada i
Farners, fins guanyar la plana.
La segona part de la ruta,
publicada en el número de la revista aparegut el 15 d’abril de 1893, és la que
ens explica les descobertes que va fer i descriure entre Sant Feliu i Santa
Coloma, i que encara avui podem resseguir, tot rememorant les passes d’aquells
pioners de l’excursionisme.
En l’article titulat “Campa
a través”, va escriure la seva arribada des de Sant Feliu de Buixalleu (el
límit del qual atermena amb Santa Coloma)
fins el monestir de Sant Pere Cercada, en ocasions perduts per les
maleses i guiats per pastores que trobaren en aquells verals:
“Obrint-nos pas a cop de
braços, semblant a qui neda, per un bosc de de peu frondissim que’s va
interposar en el nostro camí... Seguírem
avall, deixant a Cân Sureda a l’esquerra del camí, un camí obert entre pins i
suros que’ns va oferir delicioses perspectives, continuant sempre avall fins a
al Riera de l’Arbós, de pintorescos i ubags setis, que ja no deixàrem, arribant
al punt més interessant de la nostra excursió, a l’ignorat Sant Pere de
Cercada.
Enasprat com un niu, reduït
com un cop de puny, extès sobre la rasa d’una coma, semblant una senzilla
combinació pessebresca: tal es presenta als ulls del viatger lo que’n diuen
Sant Pere Cercada”.
Els excursionistes van dinar
a Can Fontdegloria, que feia alhora d’hostal , cafè, casino, ajuntament... de
centre neuràlgic de la vida pública i social del llogaret.
L’article de Joan Pons fa
una àmplia i detallada descripció de l’arquitectura de l’església del monestir
i els edificis annexos, sense que se li escapin detalls com els sepulcres , la
portalada o l’harmonia dels àbsides. A tot això hi afegeix un resum de les
dades històriques del monestir i dels tresors artístics guardats dins seu,
sense haver pogut obtenir més informació
perquè “el senyor rector mijt-diava encare”.
Els excursionistes deixaren
enrere Sant Pere i la vall que el guarda, ascendint per Can Torrents, Can
Planiol i fins el Pla de les Basses, arribant així a la carretera que davalla
cap a Santa Coloma, on als seus ulls s’obriren –com ara- agradables
panoràmiques a la plana de la Selva.
La publicació s’acompanyava
de dos dibuixos del monestir.
