EN LA FRONTERA DEL CONFLENT I LA CATALUNYA DEL SUD

La resta de de l'estiu el passaren per les muntanyes que separen el Conflent de la Catalunya del Sud, per Campmagre, Coma de la Dona, Mentet i Carançà.

Joan Ros, pastor de Setcases, explicava que era de fama pública, fins i tot per als nens, que Serrallonga i una dona havien passat per allà i que s’estaven per les pletes de pastors, guardant-se en cabanes de carboners i per fargues. I que fins el batlle de Pi, acompanyat de tres homes, se’ls l’havia trobat, però que no havien gosat envestir-lo pel respecte que encara feia el bandoler.

En acabar l’estiu en Serrallonga i la Joana tornaven a Catalunya. Eren els darrers mesos en llibertat.

 

LA JOANA PRENYADA

 

El mes de juny de 1633 Serrallonga i la Joana decidiren fugir cap a França. Ho feren després de robar una mula a Ciuret, en la qual la Joana aniria a cavall durant les sis nits que va durar la travessia fins a arribar al Viver. El motiu: ella esta estava embarassada del bandoler.

"Y ab dita egua anant jo a cavall ab ella nos ne passarem en França y partirem de la montanya de Canigo y no caminarem sino de nits y menyarem per les pletes y jasses que dfit Serrallonga sen feye donar y ab una nit passarem ja en França y anarem dret en casa de mossur del Viver".

Al Viver s’hi estigueren quinze dies, durant els quals Serrallonga s’hostatjava al castell del mossur i la Joana a l’hostal del poble. Transcorreguts aquests quinze dies tornaren cap a les muntanyes del Canigó, on robaren un tal Clarella i aconseguiren trenta-sis lliures.

UN PAQUET DE ROBA DE L'EMPORDÀ AL CONFLENT

 

Passades les festes de Pasqua de 1633 en Serrallonga va assaltar un paquetaire en el camí ral que va de Llançà a Garriguella. Li robà un paquet de roba que va guardar a l’ermita de Requesens, on mossèn Francisco era fautor del bandoler.

La Joana explicaria  que en l’ermita, que també era hostal, no hi dormiren més que una nit perquè en Serrallonga tenia por que els agafessin. Aquesta cautela, junt amb la xarxa de suport que encara tenia, va permetre que el bandoler s’escapés de les autoritats durant aquells mesos.

Amb el paquet de roba van emprendre camí cap Mentet i les muntanyes del Conflent, fent-lo portar a diversos pastors que trobaven pel camí i els pagaven l’ajuda amb un tros de roba.

Amb aquest episodi veiem el valor que tenien les peces de roba en aquells temps. Era un botí desitjat pels bandolers del Barroc. Pagant el transport amb trossos de roba, no sabem si a en Serrallonga li va sortir a compte aquell robatori.

PER LES JACES DE VAQUERS I PASTORS DE L'EMPORDÀ

 

Durant aquells mesos s’estigueren per diferents llocs de l’Empordà, en jaces i cabanes de pastors i vaquers: al coll del Ton, a les jaces de Parbau, Gravet i Cervera. També en la d’en Mateu d’Espolla, un fautor que proveïa de pólvora i projectils, reparava pedrenyals i portava sabates per a en Serrallonga i la Joana.

Un tal Jaume,  un tal Portes o un tal Arnau, eren altres vaquers i pastors empordanesos que també havien acollit en Serrallonga i la Joana en les seves jaces i cabanes.

Un altra fautor era en Puig de Darnius. Amb qui havien sopat en una jaça, amb els vaquers i criats, i s’havia ofert per a buscar algú que els passés a França si en Serrallonga li demanava. 

Però Serrallonga no va creuar la ratlla amb França i va tornar a les Guilleries. Qui sap si estava ja resignat i veia la seva fi ben propera? Sigui com sigui, va decidir tornar a la seva terra.

PER LES TERRES DE L'EMPORDÀ

 

A començaments d’estiu de l’any 1633 Serrallonga i la Joana rondaven per  les terres de l’Empordà. En Serrallonga diu en el procés sumarial que” anava sol sense quadrilla, amb la Joana, entretenint-se per l’Empordà”

Allí el bandoler conservava algunes amistats. Un era en Malloll de Sant Quirze d’Empordà, amb la Joana hi havia estat de nits excepte un dia que l’amo tenia forasters en la casa i els va fer portar a una jaça de bestiar de llana. En Malloll els havia donat diners i també havia fet fer unes sabates per al bandoler.

És ben curiós que en una part del país tan llunyana a les Guilleries en Serrallonga hi conservés fautors. Qui sap si per la relació establerta amb els monjos de Sant Pere de Roda, arrel de la primera fugida que va fer a França. 

Entre els fautors hi havia un tal Garriga de Vilamalla; un tal Ferrer d'Orriols, que tenia hostal; un tal Perés de Llançà o  el capellà i l'hostaler de Requesens... 

FUGINT D'EN SERRALLONGA

 

En el procés sumarial hi trobem les declaracions de la Joana segons les quals la hauria intentat fugir en tres ocasions (al coll del Ton de l’Empordà, a Collfret i al Conflent) i que en Serrallonga sempre l’havia trobat. Hi ha la possibilitat que fos una estratagema per eludir o mitigar el càstig, però el cert és que durant el següent any i mig la Joana seria la companya del bandoler de les Guilleries.

La Joana explica que hauria intentat fugir del seu “captiveri” en tres ocasions. La darrera es va refugiar a Mentet: “y la tercera vegada que jo fugi fou en Conflent ym reculli en al casa del ferrer de Mantet ques diu Jaume Sastre ahont dormi y lo endemà men ani deves Camprodon tota sola que ningú me volgué acompanyar per temor uns de topar ab dit Serrallonga”.

Aquella fugida també li va servir, perquè al cap d’uns dies tornava a acompanyar el bandoler.

En el darrer viatge que van fer amb en Serrallonga a les terres del Conflent van passar prop de la vila de Pi.

PER LA VALL DEL GÈS

 

L’estiu de l’any 1632 en Serrallonga i la Joana el passarien per les zones de Vidrà, Ciuret i Collfred, a cavall de les terres del Ripollès, la vall del Gés, i els altiplans de la Garrotxa i Osona. Segons un testimoni “Serrallonga estava per allà molt descansat i tothom espantava”. 

La vida d’en Serrallonga i la Joana, en aquelles terres, consistia en moure’s i aixoplugar-se per cabanes de pastors i vaquers. Aquests els ajudaven. Un d’ells era l’Hilari Salgueda, vaquer de la casa de la Moreua de Vidrà.

Salvador Casasubiranes era un  pastor de la gran pairalia del Bach de Sant Llorenç del Munt. Li deien en “Manxol” perquè li faltava un braç o una mà. El 20 de setembre de 1632 anava cap a Riudaura quan es va trobar de cara un home armat amb pedrenyals que anava amb una dona i un gos negre. L’home li va dir que necessitava la seva ajuda. Era en Serrallonga.

El bandoler havia robat uns traginers al coll de Cans i els havia robat un rull de roba. Un dels traginers havia intentat resistir-se i, forcejant, Serrallonga el va matar amb la daga. En Manxol portaria la càrrega robada fins un amagatall al mas de Querós.

La Joana Macissa explica també que a la collada de Collfret hi vivia una vídua que tenia molta amistat amb en Serrallonga i que en sa casa havien estat moltes vegades, on els donava de menjar i també els netejava les camises.

LA JOANA CAMÍ DE NÚRIA

 

Cromolitografia del llibre "Bandidos célebres 

españoles" de l'any 1883.

L’any 1632 en Serrallonga també havia iniciat, com els homes de les Guilleries,  la desbandada en el moment que s’intensificava la persecució i la quadrilla ja estava desfeta. Ell es trobava fent camí cap a la ratlla de França tot passant per Camprodon.

Era dia de Sant Jaume de l’any 1632. La Joana Macissa era la vídua d’un moliner de Castelló d’Empúries que anava, acompanyada d’un fadrí, fins el santuari de Núria per a fer unes devocions. Quan eren entre Sant Joan de les Abadesses i Camprodon van descansar sota un cirerer. La Joana va demanar a uns segadors que hi havia a prop si li podien baixar algunes cireres. En això que va aparèixer pel camí un home que anava armat amb un pedrenyal a la mà i dos a la xarpa. Va robar el poc que tenien els segadors i els va fer fugir, igual que  el fadrí que acompanyava al dona.

Aleshores li va dir que era en Joan de Serrallonga i que el seguís. D’allí van anar, girant camí, cap a les muntanyes de Collfred.

EL CICLE DE LA JOANA MACISSA

 

El treball d’Alejandro Llinares ens permet conèixer la transcendència que va tenir la Joana Macissa en la literatura i la cultura al llarg dels segles. Per primera vegada ho tenim estudiat i recollit en un assaig.

Per mi també és una oportunitat o excusa per a explicar la història que coneixem de la Joana, acompanyada de les il·lustracions inèdites que tinc d’ella i que he aplegat sota el nom de “El cicle de la Joana Macissa”.

El cicle d’il·lustracions recrea  bàsicament els darrers mesos en que la Joana va acompanyar en Serrallonga, fins la sentència i mort del bandoler el gener de 1634.

En el procés sumarial del bandoler hi consten les declaracions de la seva amiga. Hi explica el moment que comença acompanyar-lo i tot allò que van viure en els mesos que seguirien, fins la seva captura a Castanyet.

En quan a assaig històric crec que és imprescindible fer una referència al llibre “Serrallonga, el bandoler,  les seves dones i la justícia” publicat per Esfera llibres l’any 2008.

Un llibre escrit a quatre mans per Isabel Graupera i Lluís Burillo, centrat en part en la figura de la Joana Macissa.

El punt de partida dels autors és qüestionar-se si el document del procés judicial contra Serrallonga, dipositat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, és la font més fidedigna per conèixer la figura del bandoler ateses les circumstàncies en que va ser escrit.

La principal aportació dels autors, però, és l'anàlisi   de la figura de les dones en l'entorn de les colles bandoleres de l'època i les investigacions sobre la figura de la Joana Macissa.

I és que els autors van indagar en els arxius parroquials de Castelló i no van trobar cap referència a una Joana Macissa en aquell municipi i en aquella època, però si d'una tal Joana Artigues. La hipòtesi del llibre seria, doncs, la possibilitat que aquesta darrera hagués estat la veritable companya del bandoler.

Un testimoni diu en el procés sumarial que va coincidir amb en Serrallonga i la dona que l'acompanyava i que "lo que la oí parlar entench no es catalana sinó rossellonesca o francesa". 

Així no quedaria clar qui era la Joana. Ens atendrem, tot i així al que ella declara en el procés sumarial per a completar aquest cicle sobre la seva història.

En les properes entrades explicaré el que sabem de la Joana, segons el que ella va declarar en el moment que se la jutjava.

JOANA MASSISSA, MEMÒRIA, MITE I REESCRITURES D'UNA BANDOLERA (2026)

Fa un temps que segueixo i m’ajudo dels treballs d’Alejandro Llinares Planells, professor i doctor en història moderna a la Universitat de les Illes Balears. Quan m'ho demana jo també l'ajudo en el que bonament puc. 

Ell és autor de treballs com: “Cantar i divulgar la victòria contra els bandolers: una anàlisi històrica de la captura i l’execució de seixanta malfactors a Catalunya (1573)”, “Bandolerismo, patíbulo y reforma de las costumbres en la España de Finales del Siglo XVIII: El caso de Padro Piñero “El Maragato” (2025) i, sobretot, “Plecs poètics de bandolers a la Catalunya del barroc. Un exemple de literatura propagandística.” (2018), “El final del bandoler: aproximació a la literatura de patíbul de la Corona d'Aragó” (2017) o “Bandolers i bandolerismes en els plecs poètics catalans del segle XVI. Un exemple de “protoperiodisme" (2018).

Com es veu, treballs indispensables per a conèixer els romanços i els plecs de canya i cordill, la primera literatura, sobre els bandolers del nostre país.

L’Alejandro Llinares acaba de publicar un nou assaig, imprescindible per a conèixer el valor  de l’entorn cultural i llegendari més enllà del propi Serrallonga, focalitzat en la Joana Macissa, la dona que el va acompanyar en els darrers moments i que forma part de la seva història, però també de la cultura i la mitologia del bandoler.

El treball es titula “Joana Massissa: memòria, mito y reescrituras de una bandolera (siglos XVII-XIX)” i aquesta és la regesta:

“Aquest article analitza la trajectòria cultural de Joana Massissa, vídua d'un moliner de Castelló d'Empúries que, segons va declarar en el procés judicial, va ser segrestada en 1632 pel cèlebre bandit Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga. Obligada a acompanyar-li sota amenaces de mort, va conviure amb ell vestida d'home i participant en les seves activitats delictives fins a la seva captura. Malgrat el seu paper històricament secundari i de l'escassa informació fiable disponible, la seva figura es va convertir en un motiu recurrent en romanços, balls parlats, obres teatrals, novel·les i poemes des del segle XVII fins a principis del XX. Aquestes produccions culturals van deformar i van reconfigurar la seva imatge en funció de les exigències estètiques, ideològiques i polítiques de cada època: des de la transformació en la noble Donya Juana Torrellas per part de dramaturgs del Segle d'Or, fins a la seva reinterpretació romàntica i catalanista en l'obra de Víctor Balaguer, passant per altres versions que la presentaven lleial a la monarquia hispànica. El nostre estudi examina com, a través d'aquest procés, Massissa va passar de ser una figura històrica marginal a encarnar un mite femení autònom, dotat de gran plasticitat simbòlica, el record de la qual –més sustentat en l'imaginari literari i popular que en la realitat documentada– ha arrelat amb força en la memòria col·lectiva catalana fins a l'actualitat.”

Un treball, com dic imprescindible, per a conèixer la visió que hem tingut d’un personatge secundari de la història del nostre bandoler. La Joana vista pels ulls dels literats i altres creadors, que va des d’aquella molinera de Castelló segrestada camí de Núria com diu al història, fins aquella dama noble i empoderada que vol venjar la mort del seu estimat Don Joan de Serrallonga en la literatura romàntica del segle XIX.

Podeu llegir el treball de l'Alejandro en aquest enllaç de la Universidad d'Alacant.

També podeu trobar els seus treballs sobre literatura popular i bandolerisme en aquest enllaç.

EL PALAU D'EN SERRALONGA A LA IL·LUSTRACIÓ CATALANA (1913)

 

La Ilustració Catalana va ser la primera revista gràfica en català publicada a Barcelona. S'autodefiní com a «periòdic desenal, artístic, literari i científic de Catalunya». El seu primer director fou Josep Franquesa i Gomis, però ben aviat es va fer càrrec de la direcció el mateix editor, Carles Sampons. Als voltants de 1882, però, Carles Sampons va morir i la direcció de la revista va ser encarregada a Francesch Matheu i Fornells. El 1903, després de nou anys sense publicar, Francesch Matheu va fer una versió de la publicació modernitzada i adaptada al nou segle de la publicació.

Com a revista gràfica té un gran valor com a eina per a visualitzar, gràcies a la fotografia, com era el país o la gent de l'època.

En el número 543, publicat el 16 de novembre de 1913, hi van publicar dues fotografies el barri vell de la ciutat de Barcelona. Totes dues són d'espais que relacionen la ciutat amb les llegendes de Don Joan de Serrallonga. 

Una d'elles és del patí interior de l'antic Hostal de l'Oli, on segons la tradició s'hi allotjava Serrallonga quan anava a la ciutat. L'edifici encara existeix, transformat de nou en centre cultural.

La segona és del popular "palau d'en Serrallonga" que estava situat al carrer Basea. També segons la tradició era el palau del noble Don Joan de Serrallonga. La llegenda va ser tan popular que li van posar el nom del bandoler. de les Guilleries. 

Es tractava d'un edifici noble, d'alt valor arquitectònic i històric, al qual s'accedia per una magnífica porta dovellada. Malauradament va ser enderrocat amb l'obertura de la Via Laietana, iniciada el 1907.

HOSTALS EN LA LLEGENDA D'EN SERRALLONGA

 

En el llibre "Costums i tradicions d'hostals i tavernes" Joan Amades hi va incloure pàgines dedicades a hostal de fama d'arreu de Catalunya que han  protagonitzat  llegendes i cançons al llarg de la història.

Així, apareix l'hostal de l'Infern de Barcelona, que estava situat en el carrer de l'Infern, desaparegut quan es va obrir la Via Laietana. La tradició explica que en aquest hostal s'hi reunien malfactors i gent de mala vida i que hi feia estada en Serrallonga quan d'amagat anava a Barcelona. També diuen que quan els seus homes van atacar el palau dels Torrelles, els  seus enemics, ell va esperar amagat  a l'hostal per a conèixer el resultat de l'empresa.

Un altre hostal que apareix és l'hostal de la Peira. Aquest va donar nom a una cançó tradicional molt popular que explica que uns lladres van assaltar l'hostal disfressats de dones, però que una criada ho va veure i que va salvar l'hostal de ser robat.

També hi apareix l'hostal de la Barata. Un edifici encara avui existent en l'antic camí ral de Barcelona a Manresa. Serrallonga i els seus hi van passar a prop quan baixaren a robar a aquest concorregut camí amb els bandolers de la colla dels Margarit. L'hostal era molt concorregut i tenia una certa mala fama de ser còmplices dels bandolers, atès que quan hi feia estada una persona adinerada a qui robar els de l'hostal ho comunicaven als lladres penjant peces de roba a la façana.

I també hi ha una referència a l'hostal del Malcuinat del barri del Born de Barcelona. Es deia així perquè feien un menjar molt ordinari. El nom ens recorda l'hostal del Malcuinat de les Guilleries, l'actual hostal de l'Espinau, que va originar una llegenda molt més truculenta escrita per Anton Busquets i Punset.

Històries i cançons entranyables d'antics hostals. Un deliciós record d'aquells establiments de fama.

RECORDS D'EN SERRALLONGA AL MARESME

 

Serrallonga és un personatge de país, de les Guilleries fins a Barcelona, passant també pel Maresme. 

En la conferència que vaig fer a Cabrera de Mar vaig tenir l'oportunitat de repassar algunes de les petjades i records que ha deixat el nostre bandoler en aquella comarca de vora mar. I no són pocs. 

Fins i tot, les masies i boscos del Montnegre-Corredor es van convertir, per uns dies, en masies de les Guilleries i boscos del Conflent. Una bonica curiositat.

EL BALL D'EN SERRALLONGA A MATARÓ

El ball d’en Serrallonga es va popularitzar a moltes places dels pobles de Catalunya. Una demostració propera és la versió de Mataró escrita l’any 1856. El ball es va representar a la ciutat a llarg dels anys i segons Joan Amades encara ho hauria fet el 1930.

El ball sortia per Carnestoltes i era una explosió de trabucades i declamacions dels bandolers que es presentaven davant el cap per a entrar en la quadrilla.

DON JOAN DE SERRALLONGA L’EUTERPE

Víctor Balaguer va triomfar l’any 1858 a Barcelona amb l’obra de teatre “Los bandolers catalans o lo ball d’en Serrallonga”. Les diferents versions de l’obra es representarien per diferents companyies i a diferents teatres del país durant dècades.

L’any 1887 , per exemple, es representava al teatre de l’Euterpe de Mataró.

ELS MURALS DE JOSEP MARIA ROVIRA BRULL

El ball d’en Serrallonga de Mataró es recorda en els murals que va pintar l’artista Josep Maria Rovira Brull en el Bar Joan al barri de l’Havana de Mataró l’any 1964. El mural es va preservar i està guardat als magatzems municipals esperant ser restaurats.

EL PLATÓ DE DOSRIUS

Al teatre el va seguir el cinema i Serrallonga va protagonitzar tres films. El darrer l’any 2008, la producció de TV3 “Serrallonga, la llegenda del bandoler” dirigida per Esteve Rovira.

El Montnegre es va convertir per uns dies en les Guilleries, doncs dues masies de Dosrius foren reconvertides en platós cinematogràfics. La masia de Forn de Vidre es va convertir en el mas Serrallonga de Querós.

I la masia del Can Bosc es va convertir en ca l’Agustí de Castanyet.

El Montnegre-Corredor també va servir per a les escenes que recreen en Serrallonga i la Joana Macissa en la seva fugida a la Catalunya Nord. La màgia del cinema.

LA SARSUELA AL FOMENT MATARONÍ

Serrallonga també va saltar amb la sarsuela “Don Joan de Serrallonga” que es va estrenar l’any 1922  amb llibret de Francesc Pujols i música del mestre Enric Morera.

I per ara, la darrera vegada que aquesta obra del teatre líric s’ha representat, ha estat al Teatre Monumental de Mataró l’any 2020, amb el baríton Lluís Sintes en el paper del bandoler de les Guilleries.

SERRALLONGA A "CRÓNICA GLOBAL"

 

Un article que em fa especial il·lusió a Crónica Global. Andrea Rodés fa referència al meu llibre i evoca el Serrallonga polièdric que sempre hem imaginat transitant del simple pagès posat a robar a l'heroi nacional.

Les dues cares del bandoler.

CONFERÈNCIA A L'ATENEU BARCELONÈS

 

Recordo una pel·lícula de quan era petit que es deia “Tarzan a Nova York”. Recordo la singularitat d’aquell argument: un home de la Selva tenint aventures en un entorn totalment estrany per ell, el de la gran ciutat. Aquest record em va portar a subtitular la conferència "Serrallonga torna a Barcelona" que vaig fer a l'Ateneu Barcelonès: "Un bandoler de les Guilleries a la gran ciutat".

L’any 1634 el bandoler Serrallonga era ajusticiat a la ciutat de Barcelona. Moria, però immediatament revivia mitjançant la seva llegenda i el seu mite.

La història i la recerca ens han ensenyat que  Serrallonga és un protagonista que posa protagonisme als llocs on va actuar. I la llegenda que el va sobreviure, a més, també es fa present en entorns físics reals. Perquè aquesta llegenda es crea en el territori i aquest territori passa a ser-ne protagonista.

Una de les coses que hem descobert era que el seu radi d’acció era molt ampli.  Podem sentir i explicar la seva presencia a mig país i mis país és territori Serrallonga. I Barcelona és una de les màximes exponents d’aquesta doble veritat: la ciutat és escenari protagonista de la història del bandoler i també escenari de la seva llegenda.

En aquesta conferència a l'Ateneu Barcelonès vaig explicar aquest doble protagonisme de la ciutat en la història i la llegenda del bandoler.

Però hi vaig afegir un tercer element: la cultura.

La popularitat del bandoler va fer que esdevingués un element protagonista de la cultura popular del nostre país. I de manera inevitable, donat el seu caràcter central i principal, la ciutat de Barcelona va ser un dels escenaris d’on va irradiar aquesta cultura.

En properes entrades del bloc parlaré de totes aquestes històries. Que són moltes i que fan que sigui quasi igual de fàcil parlar del bandoler Serrallonga a les Guilleries, com del bandoler Serrallonga a la gran ciutat de Barcelona.