RECORD D'UNA EXCURSIÓ A FARNERS

 

En la meva recerca de petits tresors del passat no obvio aquells que fan referència a les Guilleries o als llocs que ens són més propers, com és el cas de Farners. El paratge amb l’ermita i el castell més emblemàtics de les muntanyes de Santa Coloma.

He trobat i guardat una petita publicació, ben curiosa, que es va editar cap els anys trenta del segle passat.

Es titula “Record d’una excursió al Santurari de Nostra Senyora de Farnes”, està editat per la impremta Anglada-Cantalosella i la seva venda és fa favor del santuari.

Es tracta d’una petita guia de Farners, amb diferents escrits dedicats als aplecs que s’hi realitzen i s’acompanya de fotografies de l’entorn. Aquestes il·lustren des del parc de Sant Salvador fins la mateixa ermita.

Un dels texts explica l’aplec de dimarts de Pàsqua. Tot Santa Coloma pujava a de matinada a esmorzar i fer missa a Farners, deixant la vila ben buida . Al migdia baixaven a dinar i després del cafè es dirigien tots al lloc de les alzines balladores, camí de Farners després de la gorga d’en Vilà, a gaudir d’una ballada de sardanes.

El primer text, el més extens, és una mena de guia poètica del lloc. És una invitació a anar a Farners i a veure-hi totes les seves meravelles. El text, realitzat amb rima, ens explica tot el que podem veure, des de les panoràmiques, el rocar, el castell, etc...

Una manera curiosa i interessant d’aproximar-se als valors de Farners. Tal com ho van fer els compradors d’aquesta guia, quan la van llegir, atrets per la importància i atractius del lloc i el seu entorn.

CARTELL D'UNA FUNCIÓ TEATRAL A MARTORELL L'ANY 1884

 

He afegit a la meva col·lecció un original fet a mà d'un cartell destinat a publicitar la funció de la popular obra "Don Juan de Serrallonga" al Casino Familiar de Martorell el maig de 1884.

La funció anava dedicada a benefici de la senyora Carme Corretjer.

El cartell, de gran format, conté  unes lletres molt ben elaborades i distribuïdes al llarg del cartró que les conté. Una composició sense dibuix, però on la tipografia ja és una il·lustració per si mateixa.

Es tracta d'una joia tipogràfica , per la qualitat de la seva elaboració, i històrica, per demostrar-nos una més de les moltes representacions  que el drama de Víctor Balaguer va tenir al llarg del nostre país.

EL BANDOLER LLEGENDARI: JOAN DE SERRALLONGA I LA VIDA FORA DE LA LLEI

 

L’Editorial ARA LLIBRES acaba d’editar en la col·lecció El Petit Sapiens el llibre-conte “El bandoler llegendari: Joan de Serrallonga i la vida fora de la llei”.

És un llibre pensat per lectors a partir de set anys i és una de les millors maneres  de donar a conèixer als més petits i als joves la figura d’en Serrallonga i del fenomen del bandolerisme a Catalunya.

Es tracta d’una obra que combina perfectament una part novel·lada i una part didàctica.

La novel·lada és la dedicada a la història i la llegenda del bandoler de les Guilleries. Com en altres obres, participa de l’atractiu de combinar elements de la biografia real del bandoler amb elements ficticis. Això permet fer el relat més atractiu per als joves lectors, incloent-hi passatges aventures, d’acció, romàntics i èpics; mentre el bandoler transita per alguns espais i moments biogràfics reals (el naixement a Viladrau, el casament a Querós, el robatori a Jafre, la traïció a Santa Coloma, etc...).

La part didàctica, intercalada al llarg de l’obra, es dedica a ensenyar, amb el suport de la il·lustració, com vestien els bandolers, com era una masia, quins altres bandolers hi va haver al país, o com es va crear i divulgar la llegenda d’en Serrallonga i també el seu cicle vital mitjançant dues pàgines que resumeixen la seva biografia.

Si els texts d’Arnau Cònsol  són elaborats i interessants, més surten reforçats amb les il·lustracions de David Parcerisa.  Dibuix dinàmic i acolorit d’estil modern i  atractiu per als joves (i els que ja no som tan joves).

Una novetat molt recomanable que, si es vol, pot ser un bon regal per aquest Nadal.  Acabat d’editar, el trobareu a totes les llibreries.

No us el perdeu. És una nova oportunitat per a que Serrallonga entri de nou en l’imaginari dels vostres fills (o en el vostre, que també el gaudireu) i, per tant, que el sender de la seva història i la seva llegenda sigui transitat de nou per a una nova generació.

EL ROMANÇO D'EN JOAN SALA, ÀLIAS SERRALLONGA

 

L'any 1994 es complien quatre-cents anys del naixement d'en Joan Sala , àlies Serrallonga, a la parròquia de Viladrau.

En motiu d'aquella efemèride es va encarregar i publicar el "Romanço d'en Joan Sala, àlias Serrallonga", escrit i composat per Jaume Arnella per encàrrec de l'Ajuntament i estrenat per la Diada de Sant Jordi d'aquell any.

El popular músic va composar un llarg romanço que recull amb molt detall tota la biografia del bandoler, des del seu naixement a Viladrau, la seva vida a Querós i la seva mort a Barcelona.

Un interessant document que fa de bon llegir. He afegit a la meva col·lecció un exemplar que em va regalar en Xavier Roviró, amic,  folklorista osonenc i col·laborador en els actes de l'exposició a Santa Coloma.

FOTO DEDICADA D'EMILI VENDRELL

 

Emili Vendrell acabava d'obtenir un gran èxit de públic i reconeixement de la crítica pel seu paper de Fadrí de Sau en la sarsuela "Don Joan de Serrallonga".

Tot el marxandatge que els aficionats podien aconseguir en aquella època eren les fotos dedicades.

La fotografia era molt popular i els artistes en regalaven degudament signades.

Per a la meva col·lecció he pogut obtenir aquesta, dedicada i signada pel tenor a la ciutat de Barcelona el 30 de desembre de 1922. Correspondria a una funció realitzada al seu benefici i en la que apareix vestit del personatge que interpretava en la funció.

 

EL PROGRAMA DE LA SARSUELA AL TREATRE TÍVOLI

 

L’èxit del Don Joan de Serrallonga al Teatre Tívoli de Barcelona, l’any 1922, anava acompanyat d’un elaborat programa en paper, de moltes pàgines i amb molta publicitat inserida.

En el llibret, amb portada al·legòrica a dues tintes, hi ha tot el text de les cançons i també caricatures dels actors i autors.

També hi havia una sobrecoberta impresa a dues cares, en paper de color sípia i amb publicitat i texts de cançons. Una d’elles la cèlebre “Jo vull morir” que va fer famós a Emili Vendrell.

L’elaborada factura d’aquest programa ens parla, sens dubte, de la importància i èxit que va tenir aquesta obra a la ciutat.

D'ULLASTRET AL CASTELL D'EMPORDÀ

 

Ruta per a conèixer la plana situada entre el poble d'Ullastret i el nucli de Castell d'Empordà , en el terme municipal de La Bisbal.

El poble medieval d'Ullastret mereix per si sol una visita, recorrent els seus carrers amb cases de pedra, la muralla, l'església i la Llotja.

Sortim del poble i ens dirigim, per planes de conreu, fins el puig d'en Vidal.

Ens arribem al nucli de Castell d'Empordà, que es distingeix per la silueta de la seva fortalesa i per un sol carrer de pedra força pintoresc.

Deixem el nucli pel camí del molí del Senyor (s'hi pot passar encara que hi hagi un rètol que indica el contrari) i arribem a la mota del riu Daró.

Creuem el riu i caminem per la mota de l'altra llera, que ens permet veure els nucli de Matajudaica i Fonolleres de lluny.

Tornem a creuar el Daró i el camí envoltat de camps de regadiu ens porta fins el molí d'en Bous. El camí a la dreta ens retorna a Ullastret.

LA SALA DE VILADRAU: ENS HAN OBERT LES PORTES DE LA HISTÒRIA

 

La fortuna va fer que el cinc d’agost, el dia del meu aniversari, contactés amb mi en Moisès Tarrès, jove pastor i productor de l’Esquellot del Montseny de productes làctics derivats de la llet d’ovella. En Moisès viu i treballa a la masoveria de La Sala Nova de Viladrau i ens va oferir la possibilitat d’anar a veure la Sala vella, la gran masia on va néixer en Joan de Serrallonga.

Per mi va ser un gran regal d’aniversari i no vam deixar escapar la invitació. Aniríem i entraríem en l’espai físic humà , encara conservat, que més recorda la presència del bandoler, en la seva infància i joventut.

Ara fa uns dies vam anar-hi i ens van obrir les portes de la història d’aquesta gran masia.

L’interior de l’edifici, que va tenir remodelacions posteriors als anys de residència del jove Joan Sala, conserva habitacions i terres que segur que va trepitjar. Per tant la Sala és un testimoni viu de l’existència del nostre bandoler. En cap lloc com aquest trepitjarem un espai,  amb tanta presència física i tal i com ell el va veure i viure.

Vam pujar la rampa d’accés a la portalada que abans tancava al muralla, vam creuar la porta de la masia, vam trepitjar el terra de pedra negra, vam seure en l’escó de la cuina al redós de la gran llar de foc, vam pujar escales i veure grans els tres pisos d’estances per habitar i per a guardar gra i productes del camp, vam entrar en la torre i vam veure les enormes quadres i estances de bestiar que hi ha sota mateix de la gran casa. Vam veure i vam caminar per tot aquell espai que evoca el gran bandoler de les Guilleries.

Hi vam poder veure les interioritats d’una gran casa forta d’origen medieval, amb al seva torre i el seu mur elevat que la fan semblar un castell. Però la fortalesa que demostra el seu exterior es torna debilitat quan al veus per dins. Les estances, el teulat, els cairats, ... necessiten una intervenció urgent per a evitar que hi hagi una desgràcia i es pugui perdre aquest patrimoni.

La Sala necessita una inversió important i alguna Administració hauria de prendre la iniciativa. Vam convenir amb en Moisès que si fóssim a França la situació seria diferent, la Sala estaria restaurada i valoritzada i seria un gran pol d’atracció i d’aprenentatge. Aquí no ho sabem fer. I massa vegades perdem els tresors de la nostra història. Esperem que no passi en aquest cas.

Per la meva banda, en tot aquest pelegrinatge divulgatiu del territori Serrallonga que faig des de fa anys, crec que entrant a la Sala he accedit al penúltim lloc que em quedava.

Ens van obrir una porta de la història que ens portava directament a en Joan de Serrallonga. Un gran regal.

EL CATALAN SERRALLONGA, EDICIÓ VALENCIANA DE 1779

 

El Catalan Serrallonga és l'obra de teatre de Coello, Rojas i Vélez que va provocar que el bandoler saltés als escenaris i a la popularitat arreu d'Espanya, tot i passat pel sedàs de la visió dels dramaturgs castellans.

L'obra es va estrenar l'any 1635 i el seu èxit va propiciar la reedició del text al llarg dels segles i al llarg de la geografia peninsular.

Trobem edicions fetes a Barcelona, a Madrid, a Sevilla i també una a València.

Aquesta darrera és la que acabo d'incorporar a la meva col·lecció.

Editada l'any 1779 per la Impremta de Josep i Tomas d'Orga.

Un veritable tresor d'en Serrallonga.

LA CANÇÓ "LES NINETES PLOREN"

 

Empès per «la pruïja de romàntic deliri catalanista» que es vivia a Catalunya l’any 1900, entre el febrer del 1901 i el desembre del 1913, Aureli Capmany (Barcelona 1868-1954) va editar cent cançons tradicionals catalanes en fullets de quatre pàgines —algun excepcionalment de vuit— i al preu popular de deu cèntims. Al principi es publicaven a la impremta de La Renaixensa, però amb els anys es varen estampar a diverses impremtes barcelonines. Ara bé, malgrat els canvis tipogràfics, de qualitat del paper i de criteris ortogràfics, sempre varen mantenir la mateixa disposició d’espai: a la primera pàgina un gravat obra d’un artista modernista que hi col·laborava de franc, i la notació musical; a les pàgines interiors, el text de la cançó i els comentaris de tot ordre que sobre la cançó elaborava Capmany, i que acabaven a la pàgina del darrere. Cada tres o quatre setmanes apareixia una cançó.

Aquest cançoner popular va recollir les cançons d'en Serrallonga, entre altres la primigènia "Les ninetes ploren".

La il·lustració de l'exemplar va anar a càrrec de Josep Lapeyra.

LA MEVA VINYETA D'HUMOR A "LA REPÚBLICA"

 

He encetat una nova col·laboració artística que em retorna al passat.

Una vinyeta d'humor mensual al diari digital "La República", on intentaré expressar pensaments o interpretar la realitat del moment amb ironia per arrencar un somriure i crítica per a fer reflexionar.

Retorno a l'humor gràfic després que fa vint-i-cinc anys el practiqués en la revista RESSÒ de Santa Coloma. Crec que el dibuix és un bona plataforma per expressar l'humor. 

En quan a l'estil, entre la caricatura i el dibuix realista, em remeto a un pioner com va ser el gran Tomàs Padró i Parcet (Barcelona, 1840-1877), el primer il·lustrador d'en Serrallonga, però també el gran humorista de revistes com La Flaca o Un tros de paper.

Publicaré una vinyeta mensual. Per començar he realitzat aquesta titulada "El somriure d'Aznar".

Podeu llegir-la en aquest enllaç. 

LA PRIMERA CARICATURA D'EN SERRALLONGA (1865)

"Un tros de paper" fou una publicació periòdica satírica en català dirigida per Albert Llanas, que es publicà des del 16 d'abril de 1865 al 16 de setembre de 1866.

Els seus articles estan escrits amb un caire satíric i irònic, i reflecteixen la vida sobretot barcelonina del fin de siècle: els costums, les modes, els esdeveniments com les epidèmies de còlera, alguns acudits, relats breus escrits amb un bon sentit de l'humor, etc. En un principi fou una publicació quinzenal, però més endavant fou setmanal.

Hi van col·laborar en els textes amb diversos pseudònims,  Conrad Roure , Frederic Soler "Serafí Pitarra",  Manuel de Lasarte i Rodríguez-Cardoso  i d'altres.

En l'apartat gràfic hi va col·laborar intensament el cèlebre Tomàs Padró.

En el número 18 del setmanari hi apareix un article titulat "Lo ball de'n Serrallonga" que es dedica a explicar com evolucionava el popular ball en una plaça de Barcelona  i les sensacions que provocava als espectadors. Es tracta d'una mena de crònica que ens explica molt bé l'excitació per la representació, com la premsa barcelonina havia menystingut l'espectacle i amb un al·legat final de l'autor defensant que li ha agradat la proposta.

La crònica va signada per "X", el pseudònim de Robert Robert i Casacuberta, polític, periodista i poeta.

"Un tros de paper" incorporava una pàgina (de les quatre, de gran format, que constava la publicació) amb il·lustracions sobre els articles publicats.

És així com trobem, en la pàgina 3, una il·lustració del ball d'en Serrallonga feta pel gran il·lustrador  Tomàs Padró.

Si fem cas a la cronologia aquesta seria la primera caricatura sobre el bandoler. El seguirien la caricatura de l'Esquirol (1868) i la de Lo Xanguet (1869). Abans, el 1858, tenim els gravats d'estil realista i romàntic que il·lustraren les novel·les de Víctor Balaguer.

 

DON JUAN DE SERRALLONGA, D'EDITORIAL ALAS (1957)

 

Cap l'any 1957 es va publicar el darrer exemplar que jo he trobat de literatura popular dedicada a en Serrallonga.

Es tracta d'un quadernet molt senzill de trenta-dues pàgines i coberta a dos colors grapada. Un llibret molt econòmic publicat per l'editorial Alas dins la seva col·lecció "Biblioteca Aventura".

Editorial Alas es va néixer l'any 1932 a Barcelona. I encara perdura, però ara estrictament dedicada a publicar revistes sobre arts marcials.

El relat d'aquest llibret dedicat a Serrallonga venia signat per Juan de Muro, però l'argument era una síntesi de la novel·la de Víctor Balaguer, per tant no aportava res de nou en l'àmbit literari.

Sí que representa el cant del cigne de la literatura popular de baix cost. Això, junt amb els dibuixos que il·lustren l'edició, la fan entranyable.

Per mi també té un valor especial, atès que feia anys que sabia que existia però no el podia trobar enlloc. Va ser pocs dies abans d'iniciar l'exposició "Tresors d'en Serrallonga" que vaig poder aconseguir-ne un exemplar que, possiblement, tanca la producció de literatura popular sobre en Serrallonga en el segle XX.