dilluns, 30 d’abril del 2012

EL VIVER (1)


Dalt de l'altiplà de Sornià (Sournia en francès) hi trobem el petit poble de Viver, a la comarca de les Fenolledes.
La característica principal d'aquest petit poble de noranta habitants envoltat de natura, és el perfil del seu castell. Per les restes que en romanen dempeus deduïm que en el passat devia ser una fortalesa força espectacular, un castell fronterer de quan la comarca era catalana i limitava amb terres gal·les.
Serrallonga hi feia estada tot sovint, quan s'amagava més enllà de la frontera. Així ho feu en el primer viatge a França, l'any 1626:

"Y de alli me passi en França y arribi al Viver y doni a mossur del Viver la dita carta y alli me tingui dit del Viver alguns dos mesos y jom feye dir Hieronym Camps ques lo nom que la carta que jo portave deye y allent en lo maig men volgui tornar en Cathalunya ym despedi del mossur del Viver y ell me feu una carta per a Thomas de Banyuls fill del senyor de Anyer"

Com veiem, el mateix senyor de Viver va escriure una carta que permeté a Serrallonga presentar-se al Tomàs de Banyuls. En la declaració sumarial la Joana Massissa explica com en la seva estada al Viver ella s'allotjava a l'hostal del poble, mentre que en Serrallonga ho feia al castell del senyor del lloc.

En una altra ocasió en Serrallonga relata com regala un gos de caçera al seu amfitrió:

"un cosi germa meu ques deye Antoni Tallades (que mori a la preso) me deixa la su amula per anar jo a cavall y de alli dit corder (un corder de Rupit que acompanyà en Serrallonga en aquell viatge en el que estava malalt) y jo tots dos nos ne anarem dret a Aulot y de Aulot a Sant Llorens de al Muga y dret a Seret que ani per cami que may hi ere passat".

"y arribat en França ani dret al Viver ahont estigui una passada malalt y quant lo dit corder sen torna ab la mula de dit Tallades jo li encomani quem portas un gos de cassa que ja li digui hont lo trobaria que jol havia promes al fill de mossur del Viver y dit corder lo ana a cercar hil me porta...".

El lloc, a banda d'en Serrallonga, també havia de ser refugi d'altres bandolers catalans:

"him digue que en Guiller Clavell li havia dit si hi hauria lloch pera ell alli en França y jou digui a mossur del Viver lo qual me respongue quel fes venir que bastave que fos amich meu", "al cap de uns quants dies ja dit Guillem Clavell fou aqui yns estiguerem al Viver fins a prop de les festes de Nadal que jo men volgui tornar en Catthalunya a mudarme de roba".

divendres, 27 d’abril del 2012

ELS BANDOLERS CONTRA EL BARÓ D'ANYER


Bernat Pellicer, Joan Petit Borriol i Francesc Ros, bandolers de mala vida , havien causat problemes fins al mateix baró d'Anyer.

Francesc Ros , natural d'Anyer, havia estat capturat i s'havia escapat de la presó d'Elna. Joan Borriol, francès resident a Anyer i Bernat Pellicer, que havia arribat a acompanyar en Serrallonga en alguna ocasió, campaven per la baronia d'Anyer segons un procès criminal instruït en la cort de la baronia. 

En una ocasió robaren un pedrenyal a Joan Malart, un criat del baró: "y arribant un minyo hanomenat Juan Malart que estave al cervei de dit senyor de Nyer ab un pedrenyal de 3 palms que haportava de casa del pedrenyaler y los predits li isqueren essent ja aquell dins dita plassa forana del castell y li robaren y li llevaren dit pedrenyal ... y li amenaçaren que si estava mes en cervei de dit senyor lo matarien".

"Y comesos dits delictes se retiraven en casa del rector de Nyer e no contents de asso publicaven que qual persona que cervis ho estigues en servei de dit senyor lo matarien en tant que un criat ce despedi y sen volgue anar y altre criat valencia anomenat Melcior Lopes sen fugi de nits de tal manera que dit senyor de Nyer resta sol y vui esta cens cervei ni troba ningu que gose posarce en son cervei per temor de que nols maten".

Segons el relator els tres bandolers feien amistat amb dels tres fills del baró Francesc de Banyuls: "los sus dits tres anomenats causan las juventuts que los tres fills del dit senyor de Nyer fan contre llur pare ...de tal manerade las voluntats de aquells quels fan fer tots els desbarats que volen y gastan ab ells la azienda de llur pare"

O sigui els tres fills del baró (dos d'ells, Tomàs i Marc Antoni, amics d'en Serrallonga) havien perdut respecte al pare i es dedicaven a la mala vida amb els bandolers que corrien per Anyer. Tot plegat , un episodi de la duresa d'aquells temps i de les inquietuts que causaven aquells bandolers, ja no sols entre els vilatants, sinó també en l'autoritat nobiliària del lloc.


dijous, 26 d’abril del 2012

ELS BANDOLERS DEL CONFLENT I LES DONES



Bernat Pellicer, Joan Petit Borriol i Francesc Ros eren tres bandolers que l’any 1633 rondaven per Anyer fent malifetes “van vull encara acodrillats y armats de pedrenyals curts y llarchs aixi en los llocs poblats de la dita vegueria de Conflent com per camins reals y altres parts de aquella causant molts escandols y inquietuts cens temor ni respecte a Deu ni a la iusticia”.

De Bernat Pellicer  descriuen com “estava publica y escandalosament amancebat ab la muller de Marti moliner y arrendador del moli que dit senyor de Nyer te en dit lloc” i que amenaçava el moliner de matar-lo “sino concentia al amancebament”.

La conseqüència d’aquesta “relació sentimental” la va acabar pagant malauradament la dona del moliner:

“y lo dit compellit del onor fou forsos de matar com mata per causa de dit Pellicer a dita sa muller ab una punyalada als ultims mesos del any 1632”.

“Mes es dit Pellicer ome de tan mala conciencia que no se sap se cie confessat dos o tres anys fa y martirisa a sa muller a bastonades”.

Aquest episodi ens demostra molt clarament el tracte que rebien en aquella època les dones i la poca consideració que tenien per elles aquells homes brutals. Un aspecte ingrat de la nostra història, que queda molt ben exemplificat per aquest Bernat Pellicer.

En el cas de Joan Petit Borriol el procés sumarial explica com “apres de aver estat publicament amancebat ab una dona viuda a casat sens dispensa ab la filla de aquella y no volent li donar en aquest bisbat llicencia per esposarce cen ana en França y alla ce esposa del modo que ell avui viu y te en sa casa a les dos concubinas mare y filla en nom de muller y sogra ...”.

TERRA DE BRUIXES I BANDOLERS A ARBÚCIES

Aquest cap de setmana es celebra a Arbúcies (Selva) la segona edició de la Fira Terra de Bruixes i Bandolers.

Durant dos dies ens proposen diferents activitats: fira de productes artesanals i gastronòmics, animació, tallers i jocs infantils, rutes guiades, jornades gastronòmiques i conferències.

Jo hi seré amb una parada de venda i dedicatòria de còmics d'en Serrallonga.

El dissabte a les 12 del matí, al museu de la Gabella, també faré la presentació de la guia d'itineraris El tresor d'en Serrallonga, amb la aprojecció del curt La caiguda del mas Serrallonga.

Hi esteu tots convidats.

Podeu trobar més informació a: Fira Terra de bruixes i bandolers.

dimarts, 24 d’abril del 2012

EL CASTELL DE LA ROCA, REFUGI DELS ANGELETS DE LA TERRA

De la mateixa manera que el castell i la capella de la Roca van ser un dels refugis on va fer estada en Joan de Serrallonga, en el meu nou còmic també he utilitzat aquest escenari.

En concret l'utilitzo com a lloc de trobada dels Angelets de la Terra del Conflent.

La nostra estada a Anyer em va fer adonar de la importància de conèixer abans els escenaris per al còmic. En el castell de la Roca no hi havíem estat i en dibuixar-lo em va sortir en castell de dimensions més grans del que és el veritable recinte històric. 

El  castell feudal de al Roca es a construir dalt d'un espadat rocós i les seves dimensions de no eren gaire amples. Tot i que hi falten parts , segur que no era tan gran com jo l'havia imaginat a partir de fotografies.

Malaurament, però, en la nostra visita vam poder veure com les estructures estan actualment força malmeses (no així l'antiga capella del castell, que està totalment restaurada ). En el cas que no hi hagi una consolidació dels murs que queden dempeus, existeix el perill que s'ensorrin alguns panys de paret.

Perdre aquest patrimoni històric seria una gran desgràcia. Confiem que , veient els esforços que es fan a la Catalunya Nord per a posar en valor el seu patrimoni - com ja ha fet l'Ajuntament d'Anyer amb el castell del segle XVI- , això no passi.

diumenge, 22 d’abril del 2012

EL CASTELL DE LA ROCA (i 2)


Però el castell de la Roca també havia estat escenari d'altres episodis amb els bandolers que en aquell temps rondaven per tota la comarca.

Un episodi el relata, en el sumari d'en Serrallonga, Joan Mallart, un veí d'Anyer:

"Venint jo testimoni de l'aigua del riu y aportantla en lo castell de dit lloch de Anyer quant vas ser devant del primer portal de dit castell viu que eixia corrent un criat del illustrissimo senyor Francisco de Banyuls senyor de Anyer y aqueix me digue que dexas las dorias y que anas corrent avisar a dit senyor que here baix al lloch y donarli havis que mataven a Barthomeu Botet ..."

"... y viu jo testimoni que Francisco Ros Juan Petit Buriol y Bernat Pellicer - els tres bandolers- sen manaven aquell pres -a Bartomeu Botet- y lligat deves Nostra Senyora de la Rocha ahont lo tingueren aquella nit fins que fou alguna hora antes del dia que sel ne aportaren al lloch de Marians y quant sel ne aportaven a Nostra Senyora de la Rocha viu jo testimoni quel portaven lligat y estacat y tambe que he hoyt a dir publicament que li llevaren al dit Botet dos pedrenyals y tambe la polvora del flasco".

"... li amanassaren que sino sen anave de Anyer lo matarien y antes de dexarlo anar lai feren prometre y aixi sen ana per temor".

divendres, 20 d’abril del 2012

EL CASTELL I LA CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE LA ROCA (1)


En la nostra darrera visita a Anyer vam caminar els dos quilòmetres que separen el poble del castell de la Roca o capella de Nostra Senyora de la Roca.

Hi vam descobrir aquesta espectacular ermita fortificada, justament a la sortida de l'esquerp engorjat del Riu Mantet, que s'ha obert en les inestables i plegades pissarres. A prop hi queda l'aiguabarreig amb la Tet, que també acaba d'eixir de l'engorjat dels Graus de Canavelles. En aquesta complicada geologia, s'hi afegeixen les diferents deus d'aigües caldes, com la d'En o la de Toés. L'ermita es citada al s.XI com el castell de la Roca d'Anyer, aixecada pels carolingis. 

Va ser el castell feudal dels barons d'Anyer durant l'Edat Mitjana, fins que van construir el nou castell senyorial en el mateix poble, a partir del segle XVI.

El lloc és espectacular, amb un entorn ferèstec amb parets rocoses que cauen verticalment al riu Manet i durant la nostra visita no vam poder estar de rememorar l'estada que en aquest mateix lloc hi va fer en Serrallonga durant una de les seves fugides al Conflent amb la Joana Massissa:

"Pujats dalt -del castell d'Anyer- nos isqueren a la porta dits March Antoni de Banyuls i altre son germa pett i tots junts nos ne entrarem en la cyuna ahont trobarem ja fet un bell foch y ells dits dos cavallers se estigueren conversant ab nosaltres molt gran estona que ere ja mes de mitja nit y en dita cuyna soparem y apres de haver sopat nos digue lo dit March Antoni de Banyuls quens ne anassem en una capella quey ha un tros enlla que li diuen Nostra Señora de la Roca ahont dit March Antoni nos envia que menyar..."

Després de passar una nit a la capella, Serrallonga i la Joana tornaren a Anyer:

"... y apres de havernos fets estar en dita capella nos feu traurer de aquella lo dit March Antoni de Banyuls yns feu acomodar en una pellissa ahont estan les mules la qual pellissa es junt al castell".


dimarts, 17 d’abril del 2012

EL RETAULE GÒTIC DE LA CATEDRAL DE NARBONA




Sempre que he visitat la catedral de Sant Just i Sant Pastor a Narbona m'he admirat en contemplar el retaule gòtic de la capella de Notre-Dame-de-Bethléem.

Es tracta d'un exemplar únic de retaule gòtic del segle XIV a Europa per la seva grandària (26 m2) i la varietat dels motius que s'hi representen.

Tot i estar malmès en alguna de les seves parts, s'hi pot veure bona part de les escultura de pedra policromada que composaven tot el conjunt, recentment restaurat després de la seva redescoberta fa vint anys.

La part superior està dedicada a passatges de la vida de Jesucrist.

El que veritablement m'agrada, però, és la franja inferior del retaule, dedicada a l'infern, el purgatori i el llimb.

Es tracta d'una magnífica representació dels condemnats i el seu patiment, amb la barca i el carruatge i els dimonis escortant-los cap el centre, on hi ha la fantàstica figura del dimoni i les seves calderes.

La imatgeria religiosa a les esglésies (retaules, frescs, moisaics, capitells, finestralls...) es va crear per a poder explicar visualment els passatges de la bíblia als creients, aleshores quasi tots analfabets.

Sempre he pensat que aquesta imatgeria religiosa que explica passatges bíblics era com un precedent del còmic i el retaule de Narbona és un bon exemple.

La part superior relata amb imatges la vida de Jesucrist, des que neix fins a la seva mort,  com si fos un conjunt de vinyetes.

La part inferior, amb aquesta  explícita i molt expressiva representació de l'infern, ens permet pensar en l'efecte que devia tenir en els més creients d'aquells temps la seva visió.

dilluns, 16 d’abril del 2012

CAP DE SETMANA MOLT PRODUCTIU

Aquest cap de setmana ha estat molt productiu.

Com que el temps no acompanyava ens hem quedat a casa i he dedicat quasi totes les hores a escriure el guió del nou còmic i enllestir pàgines ja entintates.

El resultat és que he arribat a pintar quatre pàgines.

A més, ja he enllestit el guió. Tot ha acabat quadrant en cinquanta-dues pàgies. Ara, doncs, ja tinc tota la història de principi a fi.

I finalment, m'he decidit canviar el títol del còmic. 

M'ha semblat millor canviar-lo per Serrallonga, els Angelets de la Terra.

Em sembla que així quedarà reforçat l'homenatge a aquells lluitadors nord-catalans i que, de fet, el títol del còmic permetrà ubicar-lo millor per aquells que ja coneguin la història. Vaja, que el títol definirà més el moment històric.

divendres, 13 d’abril del 2012

DIVENDRES 13 I ELS TEMPLERS

Escoltant la ràdio al cotxe m'he enterat que això del "divendres 13", tan difós pels americans i que en els països anglosaxons és sinònim de dia de supersticions i de temors, té els seus origens en la història medieval de l'Orde del Temple.

Resulta que l'elecció del divendres 13 com a data identificada amb les supersticions es remonta al divendres dia 13 d'octubre de l'any 1307. Aquell dia cent-quaranta cavallers templers francesos, amb el seu cap Jacques de Molay al seu davant, foren arrestats en una gran operació preparada pel rei francès Felip IV i amb la benedicció de l'església de Roma.
La història de la fi de l'Orde del Temple, com la dels càtars occitans, és fascinant i ens demostra la capacitat dels governants per a aplicar la injustícia i la depredació, com també el concurs que sempre han trobat en això per part de l'església oficial.

La meva filla petita, la Mireia, va fer el seu treball de recerca de batxillerat sobre la vigència actual de les llegendes i la creació i difusió d'una llegenda moderna. Per a fer el treball va recuperar precisament la història del catarisme i de l'Orde del Temple i va crear-ne una de nova, que em sembla molt bonica i que podeu trobar en aquest enllaç al bloc que va crear per a difondre-la : La recerca del tresor dels templers.

També va fer una pel·lícula curta que resumeix la seva llegenda i que vam posar al Youtube, es tracta de la La llegenda del tresor templer.

Ens ho vam passar bé en la nostra recerca del tresor templer: Rennes-le-Château, Montsegur, Fanjeaux, Perellós , Castellnou i Masdéu a França; La Valletta a Malta i a Foixà, Sant Llorenç de les Arenes i el Montgrí a Catalunya. Tota una aventura per a descobrir aquests llocs.
Bon divendres 13!.

dijous, 12 d’abril del 2012

RESSEGUINT LA COSTA FRANCESA: SÈTE I L'ESTANY DE THAU


La sortida familiar del cap de setmana a Gruissan la vam completar amb una visita a la ciutat de Narbona i a la costa francesa dels departaments d'Hérault i Aude.

Narbona és una ciutat que va tenir una importància cabdal en l'antigor, doncs va ser la primera colònia romana fora d'Itàlia i capital de la província de Gallia Narbonensis. Avui en dia podem trobar-nos encara un tram de la via Domitia just davant del magnífic palau dels arquebisbes - l'actual ajuntament-. Un monument que cal visitar és la catedral de Sant Just i Sant Pastor, un enorme edifici gòtic que van deixat inacabat  i que permet amb això veure el sistema constructiu de les catedrals gòtiques.

La segona visita la vam fer a la ciutat portuària de Sète, ja en el Departament d'Hérault. A banda de ser el principal port pesquer francès a la Mediterrània , Sète és una curiosa ciutat crescuda al voltant del Mont Saint Clair i rodejada de canals que permeten que les embarcacions arribin fins a dins mateix de la trama urbana, per això en diuen la "Vènecia del Llenguadoc".

És un d'aquells llocs on sentir amb plenitud  l'ambient mariner. Una sensació que a la gent de terra ferma ens agrada molt poder copçar. Aquesta sensació, durant la nostra visita, es va veure reforçada per la coincidència amb una trobada internacional d'embarcacions a vela (la Escale a Sète) i tot l'ambient i la gentada que això aporta a la ciutat. 

Vam coincidir amb la visita al port del segon vaixell a vela més gran del món: un veler de quatre màstils rus anomenat Le Krusenstern. I també ens va fer gràcia que la marina convidada enguany fos la catalana, amb presència de velers del nostre país, del Museu Marítim de Barcelona, cantades d'habaneres i altres propostes.

El retorn cap a casa el fam fer seguint la carretera que passa per la mota entre la platja d'Hérault i l'immens Estany de Thau.

BANDE DESINÉE A GRUISSAN


Aquest cap de setmana hem fet una nova escapada fins a França. El motiu: fer un nou tastet de bona "bande desinée" al poble costaner de Gruissan (al costat de Narbona). 

Enguany hi celebraven la setena edició del festival de còmic Rencontres autour de la BD.

L'envejable afició pel còmic que tenen a França es demostra en activitats com aquesta on, en un petit municipi, apleguen més de trenta autors que venen els seus llibres i els dediquen als molts d'aficionats que acudeixen a la cita.

Per la meva part vaig comprar un dels volums de la sèrie moire des cendres d'un dels meus autors preferits: Philippe Jarbinet.

Aquesta col·lecció de temàtica medieval és protagonitzada per noia que es diu Helena i els escenaris on tenen lloc les seves aventures són les comarques del Rosselló, en el decurs de la persecució del catarisme fins la caiguda del castell de Montsegur.

Vaig agenciar-me una dedicatòria de Jarbinet, amb un dibuix de la protagonista dels seus còmics.

dilluns, 9 d’abril del 2012

HARRY DICKSON : UN CÒMIC PER RETROBAR UN PERSONATGE




En el decurs de la visita a Mirepoix no vaig poder evitar d'apropar-me a una llibrerira i mirar què tenien de bande desinée. A veure si trobava algun àlbum interessant per comprar.

I en vaig trobar un de curiós: Harry Dickson, le Sherlock Holmes americain, en el quinzè àlbum de la col·lecció titulat L'héritage maudit de Rennes-le-Château.

A càrrec dels  francesos Richard D. Nolan i el dibuixant Roland Olivier, aquesta col·lecció s'està publicant des de l'any 1992 i tenen com a protagonista un detectiu anomenat Harry Dickson.

Fa anys em van arribar també a les mans tres còmics editats en català i protagonitzats per aquest personatge. Aquella col·lecció es va editar els anys vuitanta i anava a càrrec dels autorts belgues Christian Vanderheghe, Pascal J. Zanon i Michel L. Dubois. 

En l'edició belga els guions es basaven literalment en unes petites novel·les editades els anys setanta per Editorial Júcar i que vaig descobrir i llegir quan era jove. Aquelles històries em van atrapar pel  clima de misteri i terror que impregnava les trames senzilles de cada volum. 

Harry Dickson va nèixer com a personatge de la novel·la folletinesca l'any 1907 (trames lleugeres,  molt de misteri i terror, una producció extraordinària de fins a 180 novel·les...) i era la invenció alemanya que competia contra el famós detectiu anglès Sherlock Holmes. Autèntica novel·la "pulp".

La traducció en francès la va fer Jean Ray qui, en poc temps, va deixar de fer la simple traducció i va començar a realitzar trames pròpies a partir de la inspiració que li provocava els dibuixos de les portades alemanyes. Es diu que arribava a escriure una novel·la per nit.

Jean Ray també era tot un personatge aventurer: desfalcador que va acabar a la presó, mariner, traficant d'armes i d'alcohol... Tota una història abans de convertir-se en escriptor d'un personatge que mai ha arribat a l'alçada del creat per Conan Doyle, però que he vist que ha deixat petjada en la història de la literatura popular.

Les novel·les de Harry Dickson sempre tractaven històries macabres de misteri i terror, per tant no és d'estranyar que la col·lecció de còmics de la qual vaig adquir un volum porti el detectiu a investigar el misteri de Berenguer Sauniere i el seu misteriós tresor, del que vaig parlar en una anterior entrada del bloc.

En el còmic Dickson investiga en escenaris com Rennes-le-Château (el bressol del misteri) i el castell de Montsegur del que també he parlat en el bloc.

En definitiva, un bon còmic i un bon retrobament amb un per sonatge de ficció que vaig seguir en la meva joventut.

dimecres, 4 d’abril del 2012

MIREPOIX I LA DOCUMENTACIÓ DEL DIBUIXANT BOURGEON




En una aquesta del meu bloc de fa mesos vaig parlar d'un autor de referència: François Bourgeon.

Aquest autor francès és l'autor del còmic d'ambientació medieval Les compagnons du crepúscule (Los compañeros del crepúsculo, editat per Norma Editoral). Aquesta obra és un dels millors còmics que s'han escrit i dibuixat sobre la mitologia i la història medieval.

A banda de la història que explica l'argument, el còmic és una obra mestra d'ambientació  i un veritable estudi sobre escenaris, arquitectura, vestuaris i costums medievals. No he trobat fins ara cap dibuixant que hagi traslladat millor tota la imatge de l'Edat Mitjana als seus còmics.

I molt particularment el tercer volum de la col·lecció, Le dernier chant des Malterre, editat l'any 1990.

En el llibre Dans le sillage des sirènes  (1992) l'estudiós de l'obra de Bourgeon  Michel Thiebaut  explica molt acuradament el gran treball de documentació que fa el dibuixant per als seus llibres.

Bourgeon es documenta amb fotografies, plànols, maquetes, vestuari, pintures d'època ... i ho reprodueix amb molta fidelitat en les vinyetes dels seus llibres, fins a crear un veritable tractat d'història medieval.

Quan crea escenaris no reprodueix un lloc, el que fa és sumar elements d'arquitectura (esglésies, castells, escultures, decoracions, ... ) fins a configurar nous escenaris que ens traslladen amb absoluta fidelitat històrica i versemblança visual a èpoces pretèrites.

El treball de documentació i reproducció dels ambients per part de Bourgeon és inigualable.

Un dels petits atractius que he trobat en algun dels viatges a França ha estat, precisament, trobar alguns d'aquests llocs que va reproduir l'autor en els seus còmics. Així va ser quan vam visitar la ciutat de Cahors i el seu magnífic pont medieval de Valentré.

I Mirepoix també és un d'aquests llocs. Bourgeon reprodueix fidelment l'edifici històric de la Casa dels Cònsuls (l'antic edifici dels jurats de la vila) i la seva esplèndida porxada amb envigat de fusteria decorada amb escultures i imatges del segle XV.

L'obra de Bourgeon demostra la importància ,en la creació del còmic , d'un bon treball de documentació  històric per aconseguir la creació d'espais i escenaris realistes que aconsegueixin transportar el lector a l'època on succeeix l'acció. El grau d'aquesta documentació i la conseqüent fidelització a la història pot variar segons l'autor, però en l'obra de Bourgeon és cabdal.

RETORN A L'ARIEJA (2) : CAMON, LAGARDE I VALS





Tres racons molt especials del País de Mirepoix ,a l'Arieja, que vam descobrir en la nostra sortida del cap de setmana.

El primer és el petit poblet de Camon, incorporat dins el catàleg dels pobles més bonics de França, on podem passejar per l'entramat de carrers medievals de l'antic recinte emmurallat, construit a l'entorn d'un imponent  castell-abadia que fou erigit en els seus inicis per Carlemany. Els carrers del poble estan embellits per centenars de rosers que floreixen en primavera, un detallet més del "savoir faire" dels francesos.

El segon lloc són les romàntiques ruïnes del castell de Lagarde.  El primer castell fou erigit en el segle XI per  Ramir I de Navarra, rei d'Aragó i comte de Barcelona, però l'actual estructura correspon al segle XVII, quan l'antiga fortalesa fou modificada per a convertir-la en un palau. D'aquí prové el nom que se li ha donat de "Versalles de l'Arieja". El palau fou destruït durant la Revolució Francesa i ara en resten un espectacular i gran conjunt de ruïnes que li donen un aspecte trist, però alhora bucòlic.

El tercer lloc és l'església semi-troglodítica de Vals. És l'església més curiosa que hem vist fins avui. Aprofitant una falla rocosa va començar a construir-se en diferents etapes, arribant a assolir tres nivells diferents superposats que van des del pre-romànic (excavat dins la roca) fins el darrer afegit del segle XIV. L'accés per una escala excavada dins la roca ens porta al primer recinte i sobre aquest s'hi obren els dos següents. El conjunt és d'una verticalitat sorprenent. Unes pintures romàniques a l'absis completen la decoració d'aquesta singular església.

dilluns, 2 d’abril del 2012

RETORN A L'ARIEJA (1)

Nova sortida a França, aquesta ocasió d'un sol dia i amb els pares de l'Anna. Com que la seva mare es diu de cognom Miralpeix li vam dir que un dia aniríem fins a Mirepoix, a la comarca francesa de l'Arieja (la ciutat que en occità s'anomenava Mirapeis i que podria ben ser l'origen etimològic d'aquest antic cognom català). Una excusa com una altra per a retrobar aquests espais tan magnífics i plens d'història de l'antiga Occitània.

De Mirepoix en vaig parlar en unes entrades que vaig fer en aquest bloc el 29 i 30 de març de 2011 i no cal dir que continuo recomanant la visita a aquesta "bastide" medieval i la seva bellíssima plaça.

Però el nostre curt periple per l'Arieja ens va portar a descobrir altres racons també recomanables i dels que vull parlar en les properes entrades.

Vam entrar a l'Arieja per la comarca de l'Aude i ens vam aturar a Chalabre (Eissalabra en occità). 

En aquest poble vam passejar pel boulevard dedicat a Henri d'Aguesseau i una placa explicativa em va portar directament a la trama del nou còmic d'en Serrallonga: la revolta de la gabella de la sal.

Resulta que  a partir del Tractat dels Pirineus i la nova frontera , les terres de la comarca del Quercob, on està situada la població de Chalabre, van pedre tots els privilegis que els eximien de pagar l'impost de la sal. Això va provocar l'oposició de la població i els cònsuls de la vila i es dona la circumstància que d'Aguesseau, intendent del lloc i "cavaller conseller del Rei" va prendre partit , de manera sorprenent, en favor del poble l'any 1678. Per aquest motiu la vila li va dedicar el seu principal carrer.



De fet, la revolta per l'impost de la gabella es va estendre en el segle XVII per molts racons de França, des de Gasconia fins als comtats catalans. En aquests darrers, però,també va esdevenir una revolta nacional.

En les fotografies d'aquesta entrada hi he posat també una que vaig fer, camí de l'Arieja, de l'espectacular castell càtar de Puilaurens.

diumenge, 1 d’abril del 2012

SERRALLONGA AL CONFLENT (2) : LA PLAÇA DE NYER



El fet que Banyuls fos la casa d'origen del bàndol i lloc de protecció d'en Serrallonga i altres bandolers del bàndol nyerro, va fer que en aquests entorns hi hagués en els segles XVI i XVII molta abundància d'homes armats i de bregues.
Un pagès de la contrada, Joan Mallart, relata en el sumari judicial d'en Serrallonga un episodi de topades entre gent del país i els bandolers:

"Aquesta es la publica veu y fama y tambe se jo testimoni que un dia que here alguns dies antes de nadal proxim passat trobantme en lo castell de Anyer arriba en dit castell tot atribulat Anthoni Matia Margall del lloch de Orella y hoy jo testimoni que digue a mi senyor de Anyer que en la plaça de dit lloch lo havian volgut matar dits Ros Burriol y Pellicer y tambe veix jo testimoni que los predits van aquadrillats y armats de pedrenyals curts y llarchs y causan moltas inquietuts en dit lloch de Anyer".

Aquests bandolers Burriol i Pellicer deurien donar molts mals de caps a la gent de Nyer, fins el punt de fer-se els amos de la plaça del poble, com relata un altre testimoni de nom Melcior Lopez:

"Y tambe es veritat que un dia de la setmana Sancta proxim passada viu jo testimoni als predits (Burriol i Pellicer) ab tres o quatre de altres que jugabaen a billes en la plaça de dit lloch fent menys preu de la justitia y se digue publicament que en la paret de dita plaça tant com estiguerent jugant tenian arrenglats quatorse o quinse pedrenyals los quals veiv jo testimoni que van continuament aquadrillats ab pdrinalls de dos y tres palms".