El
grup va seguir el camí en direcció a Sant Martí Sacalm i d’allí fins a Querós i
Serrallonga:
“Y la matexa nit baxarem
sota Sant Martí de Cantallops i passarem sempre per moltes maleses y boscatjas
y allí dormirem dins un bosch de arbossar que arribarem a Caros prop de hont
era la casa de dit Serrallonga a un cobert quei ha y allí dit Serrallonga se
desparti de nosaltres y sen aporta dit rull de pessa”.
En
Manxol va entendre que en Serrallonga devia tenir un amagatall per allí a la
vora, atès que “sobre de Caros senti
ramor de codols que feya rodolar que jo presumi tenia allí dit Serrallonga
algun amagatall”. Es dedueix així que el bandoler tenia un forat o lloc on
amagava el botí prop del seu mas, ni que fos temporalment.
Moltes
llegendes sobre tresors amagats i coves s’han explicat al voltant del mas
Serrallonga i aquesta declaració hi afegiria veracitat. Però no serien tresors
sinó més aviat petits furts, com en aquest cas
de peces de roba.
En
arribar prop del mas del bandoler aquest va marxar amb el rull de roba i va
tornar al cap d’un parell d’hores, amb un pa de sègol per menjar. En acabat
“nos ne anarem a passar la palanca de Caros y nos ne pujarem Ter amunt dret a
Sellabona”. Després de passar pel costat de la masia de Sellabona, avui en
ruïnes i al costat mateix de l’aigua de la cua del pantà de Susqueda, arribaren
a la de Villaspinosa, ja sota els cingles de Tavertet mateix.
“Serrallonga
se mete en la vinya de la casa de Vilaspinosa de hont nos va aportar rahims que
menjarem y despres pujarem per amunt fins a la Calm en lo alt hont estigueram
de la nit del disapte fins a la matinada del diumenge quem prengueren”.
Manxol es refereix a la muntanya de la Cau, darrera el mas que porta aquest
nom, en el camí de Tavertet a Cantonigrós.
Salvador
Casasubiranes explica que aquella nit, mentre la passaven a la muntanya de la
Cau, aprofità que en Serrallonga no el veia per fugir i se’n va anar a la missa
matinal de Sant Llorens de Dos Munts “y
jo vaix fugir perque tenia temor de dit Serrallonga y que no me encontressin en
sa companyia”
En
l’interrogatori li pregunten el motiu pel qual, essent a Sant Llorenç , no va
denunciar on era el bandoler, a la qual cosa respon que perquè Serrallonga
l’amenaçà que el mataria si el denunciava.
En
aquest punt s’acaben les declaracions de Salvador Casasubiranes, àlies Manxol.
En el procés sumarial hi trobem algunes aportacions breus d’homes que van
acompanyar el batlle de Cabrerés a atrapar-lo.
També
hi la de de Segimon Franch, pagès de Pruit, que declara que a Rupit li han
explicat que Manxol era fautor d’en Serrallonga i que havia anat en companyia
seva durant tot l’estiu i no només en la trobada ocasional que el detingut
al·lega.
No
sabem si Manxol podria ser fautor habitual o ocasionalment forçat per traginar
els cordells, però el seu episodi ens serveix per a recordar el camí fet pel bandoler en aquelles pletes i
boscos del Cabrerès, il·lustrant l’anar i venir entre els llocs on robava i on
guardava el botí.
Puig
Urri, Collfret, la Faja, Sellabona, Villaespinosa, la Cau... són nous espais i
masies per on va passar en Serrallonga i la Joana Macissa. Uns espais que avui
podem resseguir, trobant així l’excusa per a gaudir dels magnífics paisatges
que els envolten.
D’alguna
manera, els farem amb en Salvador Casasubiranes, àlies Manxol, com a expert
guia.