En
el procés sumarial del bandoler Serrallonga trobem un episodi descrit per
diferents testimonis que ens permet conèixer una part de l’activitat diària del
bandoler i testimoniar el seu pas i la seva companya Joana Macissa, per les
magnífiques terres del Cabrerés, a cavall de les comarques del Ripollès, la
Garrotxa i Osona.
Es
tracta de les “visures” (investigacions) fetes pel batlle del Cabrerès, l’hereu Sitges de Sant
Andreu de la Vola, en relació a un pastor que havia acompanyat a Serrallonga
per aquelles terres. Hi trobem declaracions d’altres testimonis, del mateix
batlle i finalment del pastor investigat.
El
pastor es deia Salvador Casasubiranes, però el coneixien per l’àlies “lo
Manxol” perquè li faltava una mà o un braç. Sabem d’ell que l’any 1632 treballava
de pastor a la gran masia del Bach de
Sant Llorens de Dosmunts.
La
masia del Bach, una pairalia principal del municipi de Pruït està vinculada al
bandoler Serrallonga per la llegenda segons la qual aquest havia segrestat el
propietari del mas i l’havia amagat al Puig de la Força de Tavertet.
També
sabem, pel procés sumarial, que era
originari del mas Casasubiranes de la parròquia de Sant Miquel de Serarols,
bisbat de Vic, avui en dia el mas Sobiranes, que trobem en el municipi de
Tavertet.
Curiosament
aquest personatge va anar a l’encalç d’en Serrallonga en una ocasió, quan Jaume
Molas, fuster de Sant Pere de Torelló i comissari reial, va aplegar tres homes
per a perseguir el bandoler: “per lo
desig y gana que jo testimoni tenia de que dit Serrallonga se perdes prengui
com ha comissari tres fadrins pera que me acompanyessin so es Salvador
Vinyolas, Montserrat Roca y Salvador Casasubirana de Tavertet ab los quals men
pugi en las ditas montanyas de Pla Traver y Collfret”.
Amb
en Manxol a la colla, anaren cap a Coll de Bracons, a la recerca d’en
Serrallonga i quan foren prop d’una
masia anomenada Vilaplana van veure unes camises esteses al sol. Casasubiranes
els informà que aquelles camises eren d’en Serrallonga i la Joana. Amb tot,
aquell dia no els varen trobar per aquell entorn.
Gaspar
Comajoan, pagès de Sant Llorenç Dosmunts, explica que el setembre de 1632
l’hereu Sitjes de Sant Andreu de al Vola, comissari reial, va anar a buscar-lo
i “me digue que convindria molt per la
captura de dit Serrallonga que procurassem gaffar a Salvador Casasubirana dit lo Manxol perquè lo havien
vist davallar ab dit Serrallonga que anave ab una dona y jo prengui ma gent y
encontinent men vaig anar a pendre los passos per hont tinguérem pensament que
apssaria dit Serrallonga ab lo Manxol”.
Aquell
dia no els van poder localitzar, però l’endemà van aconseguir-ho, només en
part: “antes de pondres lo sol de dit dia
de diumenge jo me posi ha parada ab altra gent que teníem y uns dels meus
fadrins encontrarem al dit Manxol a la sima del puig Hurre y mel aportaren hon
jo era”.
En
Salvador Casasubiranes fou conduït a les presons de Vic, on el mes d’octubre de
1632 li fou presa la seva declaració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada