divendres, 3 de setembre del 2021

LES DESVENTURES DE SALVADOR CASASUBIRANES, ÀLIES “LO MANXOL”

 





En el procés sumarial del bandoler Serrallonga trobem un episodi descrit per diferents testimonis que ens permet conèixer una part de l’activitat diària del bandoler i testimoniar el seu pas i la seva companya Joana Macissa, per les magnífiques terres del Cabrerés, a cavall de les comarques del Ripollès, la Garrotxa i Osona.

Es tracta de les “visures” (investigacions) fetes pel  batlle del Cabrerès, l’hereu Sitges de Sant Andreu de la Vola, en relació a un pastor que havia acompanyat a Serrallonga per aquelles terres. Hi trobem declaracions d’altres testimonis, del mateix batlle i finalment del pastor investigat.

El pastor es deia Salvador Casasubiranes, però el coneixien per l’àlies “lo Manxol” perquè li faltava una mà o un braç. Sabem d’ell que l’any 1632 treballava de pastor a la gran masia del  Bach de Sant Llorens de Dosmunts.

La masia del Bach, una pairalia principal del municipi de Pruït està vinculada al bandoler Serrallonga per la llegenda segons la qual aquest havia segrestat el propietari del mas i l’havia amagat al Puig de la Força de Tavertet.

També sabem, pel procés sumarial,  que era originari del mas Casasubiranes de la parròquia de Sant Miquel de Serarols, bisbat de Vic, avui en dia el mas Sobiranes, que trobem en el municipi de Tavertet.

Curiosament aquest personatge va anar a l’encalç d’en Serrallonga en una ocasió, quan Jaume Molas, fuster de Sant Pere de Torelló i comissari reial, va aplegar tres homes per a perseguir el bandoler: “per lo desig y gana que jo testimoni tenia de que dit Serrallonga se perdes prengui com ha comissari tres fadrins pera que me acompanyessin so es Salvador Vinyolas, Montserrat Roca y Salvador Casasubirana de Tavertet ab los quals men pugi en las ditas montanyas de Pla Traver y Collfret”.

Amb en Manxol a la colla, anaren cap a Coll de Bracons, a la recerca d’en Serrallonga i quan foren prop d’una  masia anomenada Vilaplana van veure unes camises esteses al sol. Casasubiranes els informà que aquelles camises eren d’en Serrallonga i la Joana. Amb tot, aquell dia no els varen trobar per aquell entorn.

Gaspar Comajoan, pagès de Sant Llorenç Dosmunts, explica que el setembre de 1632 l’hereu Sitjes de Sant Andreu de al Vola, comissari reial, va anar a buscar-lo i “me digue que convindria molt per la captura de dit Serrallonga que procurassem gaffar a Salvador  Casasubirana dit lo Manxol perquè lo havien vist davallar ab dit Serrallonga que anave ab una dona y jo prengui ma gent y encontinent men vaig anar a pendre los passos per hont tinguérem pensament que apssaria dit Serrallonga ab lo Manxol”.

Aquell dia no els van poder localitzar, però l’endemà van aconseguir-ho, només en part: “antes de pondres lo sol de dit dia de diumenge jo me posi ha parada ab altra gent que teníem y uns dels meus fadrins encontrarem al dit Manxol a la sima del puig Hurre y mel aportaren hon jo era”.

En Salvador Casasubiranes fou conduït a les presons de Vic, on el mes d’octubre de 1632 li fou presa la seva declaració.