El darrer pas del bandoler
pels escenaris teatrals fou els anys setanta
amb la reconeguda “Àlies Serrallonga” de la companyia Els Joglars, de la qual
en vaig fer referència en una entrada del bloc.
L’obra dels Joglars va recollir
un gran èxit de públic i crítica i ens presentava una treballada crítica social
en al qual es contrastava, amb el sarcasme habitual de la companyia, el poder
de la noblesa i la feblesa del poble i els bandolers.
El joc escenogràfic, obra de
Fabià Puigserver, era singular: amb un teatrí a l’escenari on actuaven els
nobles i dues plataformes al mig de la platea on actuaven els pagesos i els bandolers.
Tot el recinte teatral esdevenia un gran escenari, on els actors evolucionaven
amb mim, pantomima, música, balls, acrobàcies, trets de pedrenyal ...
L’obra va representar-se de 1974
a 1976, a Catalunya i en espais i escenaris espanyols i a l’estranger.
Buscant al Mercat dominical de
Sant Antoni de Barcelona vaig trobar i adquirir un veritable tresor relacionat amb
aquesta obra: setanta-cinc fotografies originals del dia de la seva estrena.
L’estrena d’”Àlies Serrallonga” es va fer el 14 de desembre de l’any
1974 al Teatre Casino de Granollers, en el marc del 3r Cicle de Teatre que
organitzava l’entitat TAC (Teatre d’acció cultural).
Es tractava d’un festival de
teatre independent que va tenir diferents edicions i , per la qualitat i
quantitat d’obres representades, dedueixo que va convertir la ciutat vallenca
en un pol d’atracció cultural i teatral del moment.
El mateix dia de l’estrena de
l’obra dels Joglars també es va realitzar el lliurament del IV Premi de Teatre
Ciutat de Granollers , concedit a l’autor exiliat Carles Reig, per la seva obra
“S’assaja amb noses”. En el plec de
fotografies n’hi ha vuit que corresponen al moment de proclamació del premi,
amb membres del jurat i autoritats dirigint-se al públic des de l’escenari.
Les fotografies van ser fetes
per Pau Barceló i Faix (Barcelona 1910-1997), retratista abans de la guerra i posteriorment
fotògraf especialitzat en espectacles i concerts. Va reunir un gran arxiu (75.000
negatius) que el 1991 va vendre a l’Institut del Teatre (Arxiu Barceló). El 1992 va rebre al Creu de Sant Jordi. El
Museu de les Arts Escèniques conserva 513 fotografies originals seves, que es
troben digitalitzades al servei Escena Digital del MAE.
La seva obra és un testimoni
gràfic de primer ordre per conèixer la vida teatral i cultural de Catalunya des
de l’any 1954 fins al 1990, ja sigui a la ciutat de Barcelona, ja sigui a
comarques.
Pau Barceló no es va perdre l’estrena
d’”Àlies Serrallonga” i va deixar per a
la memòria aquest preciós recull fotogràfic que ha caigut a les meves mans, una
part de les quals pareixen digitalitzades en el MAE.
