dilluns, 27 d’abril del 2020

L'ESTRENA D'ÀLIES SERRALLONGA A GRANOLLERS






El darrer pas del bandoler pels escenaris teatrals  fou els anys setanta amb la reconeguda “Àlies Serrallonga” de la companyia Els Joglars, de la qual en vaig fer referència en una entrada del bloc.

L’obra dels Joglars va recollir un gran èxit de públic i crítica i ens presentava una treballada crítica social en al qual es contrastava, amb el sarcasme habitual de la companyia, el poder de la noblesa i la feblesa del poble i els bandolers.

El joc escenogràfic, obra de Fabià Puigserver, era singular: amb un teatrí a l’escenari on actuaven els nobles i dues plataformes al mig de la platea on actuaven els pagesos i els bandolers. Tot el recinte teatral esdevenia un gran escenari, on els actors evolucionaven amb mim, pantomima, música, balls, acrobàcies, trets de pedrenyal ...

L’obra va representar-se de 1974 a 1976, a Catalunya i en espais i escenaris espanyols i a l’estranger.

Buscant al Mercat dominical de Sant Antoni de Barcelona vaig trobar i adquirir un veritable tresor relacionat amb aquesta obra: setanta-cinc fotografies originals del dia de la seva estrena.

L’estrena d’”Àlies  Serrallonga” es va fer el 14 de desembre de l’any 1974 al Teatre Casino de Granollers, en el marc del 3r Cicle de Teatre que organitzava l’entitat TAC (Teatre d’acció cultural).  

Es tractava d’un festival de teatre independent que va tenir diferents edicions i , per la qualitat i quantitat d’obres representades, dedueixo que va convertir la ciutat vallenca en un pol d’atracció cultural i teatral del moment. 

El mateix dia de l’estrena de l’obra dels Joglars també es va realitzar el lliurament del IV Premi de Teatre Ciutat de Granollers , concedit a l’autor exiliat Carles Reig, per la seva obra “S’assaja amb noses”.  En el plec de fotografies n’hi ha vuit que corresponen al moment de proclamació del premi, amb membres del jurat i autoritats dirigint-se al públic des de l’escenari.

Les fotografies van ser fetes per Pau Barceló i Faix (Barcelona 1910-1997), retratista abans de la guerra i posteriorment fotògraf especialitzat en espectacles i concerts. Va reunir un gran arxiu (75.000 negatius) que el 1991 va vendre a l’Institut del Teatre (Arxiu Barceló).  El 1992 va rebre al Creu de Sant Jordi. El Museu de les Arts Escèniques conserva 513 fotografies originals seves, que es troben digitalitzades al servei Escena Digital del MAE.

La seva obra és un testimoni gràfic de primer ordre per conèixer la vida teatral i cultural de Catalunya des de l’any 1954 fins al 1990, ja sigui a la ciutat de Barcelona, ja sigui a comarques.

Pau Barceló no es va perdre l’estrena d’”Àlies Serrallonga” i va  deixar per a la memòria aquest preciós recull fotogràfic que ha caigut a les meves mans, una part de les quals pareixen digitalitzades en el MAE.

dimarts, 21 d’abril del 2020

PROGRAMA DE MÀ DE L’OBRA “ÀLIES SERRALLONGA”





"Àlies Serrallonga" va ser el darrer gran èxit teatral amb què el bandoler va pujar als escenaris.
 
L’obra de teatre de la companyia Els Joglars va representar-se pels teatres catalans i de la península fins el 26 de juliol de 1976.

D’aquelles representacions en queden imatges i alguns programes de mà com aquest de quan es va fer, de febrer a maig de l’any 1975, al Teatre Romea de Barcelona.

Es tracta d’un quadrítríptic plegable que conté els crèdits de l’obra (personatges i actors, direcció i responsables tècnics) que recorden els programes de mà d’obres pretèrites (les referències als instruments, els personatges i els textos que apareixeran al llarg de l’obra).

En dues cares del tríptic apareix una sinopsi de la biografia del bandoler Serrallonga.
 
L’atractiu disseny del programa inclou el dibuix d’una pistola d’avantcarga d’època que dispara el nom de l’obra i del teatre on es feia la representació.

dimarts, 14 d’abril del 2020

ELS DISCOS DE LA SARSUELA "DON JOAN DE SERRALLONGA"




El rotund èxit de la sarsuela "Don Joan de Serrallonga" i la coincidència l'any 1922 amb l'entrada en les cases més benestants del gramòfon, van permetre que s'editessin diferents discos de pissarra amb les gravacions de l'obra.

Són discos que pesen força i que s'escoltaven a 78 revolucions per minut.

Aquelles discogràfiques pioneres tenien en el seu catàleg diferents cançons extretes de la sarsuela. Jo n'he aconseguit un de la companyia Odeon i un altre de la companyia Gramófono, filial espanyola de l'angloamericana i que més endavant passaria a a nomenar-se "La voz de su amo", de fàcil distingir pel gos Nipper en el seu anagrama.

Els discos contenen a veu de Sagí Barba, com a Serrallonga, o d'Emili Vendrell, el Fadrí de Sau cantant la cançó "El perdó.


dimarts, 7 d’abril del 2020

PROGRAMA TEATRAL DE LA SARSUELA DON JOAN DE SERRALLONGA



El 7 d’octubre de 1922 s’estrena al teatre Tívoli de Barcelona una nova adaptació de l’obra de teatre de Víctor Balaguer, ara en català i adaptada com a drama líric. L’editor “Salvador Bonavia llibreter” publicaria l’obra el mateix any.

L’encarregat d’escriure el text i fer l’adaptació a l’escena lírica (sarsuela) va ser el poeta, crític d’art i filòsof Francesc Pujols i Morgades (Barcelona 1882 – Martorell 1962).

L’encarregat de la part musical va ser el popular compositor Enric Morera (Barcelona, 1865-1942). De Morera tots recordem la composició d’algunes de les més populars sardanes, però va ser el músic amb més talent dramàtic i el que millor va servir els ideals del teatre líric modernista. Va ser, també, el més decidit defensor dels plantejaments del teatre líric en català, per al qual va comptar amb la cooperació dels més eminents llibretistes del moment, prova de la seva capacitat de convocatòria.

En l’estrena de “Don Joan de Serrallonga” també va debutar-hi el tenor Emili Vendrell (Barcelona 1893-1962). Enric Morera el va escollir per al paper de Fadrí de Sau, acompanyant així a la jove soprano Josefina Bugatto, en el paper de Joana Torrelles, i el ja famós baríton Emilio Sagi-Barba, en el paper de Don Joan de Serrallonga.

El 19 de març de 1923, festivitat de Sant Josep, la sarsuela s’estrenava al Teatre Fortuny de Reus, amb canvi de soprano i baríton, però mantenint l’exitós Emili Vendrell en el paper de Fadrí de Sau.
 
Començava la popularitat d’Emili Vendrell i amb un sol any la seva figura ja era prou reclam per a figurar amb una fotografia seva, guarnit de Fadrí de Sau, en els programes publicitaris d’aquell moment.