Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escenaris. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escenaris. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de setembre del 2014

EL COTLLIURE FORTIFICAT






Cotlliure és un poble tan atractiu que no em vaig poder estar, quan dibuixava el còmic “Serrallonga. Els Angelets de la Terra” de posar-lo com a escenari d’un dels passatges de la història, en concret la negociació dels rebels nord-catalans amb el ministre francès Colbert.

La negociació es duia a terme al Castell Reial. La fortalesa erigida pels reis de Mallorca i que els fou residència d’estiu durant el període que van mantenir la cort itinerant entre Montpellier, Perpinyà i Mallorca.

En la nostra darrera estada a aquest poble costaner del Rosselló vam poder visitar la fortalesa i sentir-nos transportats a aquell escenari que jo havia dibuixat.

La fortalesa és impressionant (no cal dir que la seva proximitat arran de mar ajuda la seva singularitat) i va anar creixent i prenent forma al llarg dels segles. Els comtes del Rosselló havien construït el primer recinte defensiu sobre una fortificació merovíngia; a partir de 1242 el castell fou completament reconstruït per l’Orde del Temple; posteriorment s’adaptà als nous requeriments defensius contra l’artilleria i encara, després del Tractat dels Pirineus, Vauban va dotar-lo dels elements que li van conferir l’actual  presència.

L’accés al recinte, avui visitable com atractiu turístic de gran valor, permet trobar-nos amb totes aquelles diferents etapes constructives i accedir als diversos sistemes defensius , dependències, torres de l’homenatge, passos de ronda...  Un viatge a les entranyes de l’arquitectura militar recopilada al llarg dels segles en un sol recinte.

La importància de Cotlliure com a punt estratègic és perceptible per la quantitat d’elements de defensa que es troben situats dins el nucli urbà i en tot el seu entorn.

Durant el període català aquest va ser el principal port del Rosselló. Durant la Guerra dels Segadors va ser un camp de batalla discutit per francesos i espanyols, que van mantenir el setge de 1642 en el qual hi participà D’Artagnan. Durant l’ocupació nazi del segle passat va ser port de frontera i es reforçà tot amb bateries modernes que vigilaven la costa. 

És fàcilment deduïble que la vida plàcida dels pescadors havia de coexistir amb la dels militars. Encara avui es manté un destacament de comandos francesos al Fort Miradou.

Aquest darrer (no visitable) forma part de la línia de fortaleses que envolten el poble i el vigilen des de les alçades. Una lleugera caminada ens porta fins el Fort de Sant Elm, des d’on obtenen unes esplèndides vistes del poble, de la línia costanera i dels bancals de les preuades vinyes que es deixen caure fins arran de mar.

El fort Dugommier, el fort Carre o la “tour ronde” són altres elements a tenir en compte. Tot això sense deixar a banda que el mateix campanar de l’església de Nostra Senyora dels Àngels ofereix el seu característic aspecte d’església dins el mar gràcies al fet que aprofita com a campanar una torre medieval de defensa del port; com també que al llarg del nucli urbà podem anar descobrint altres torres de defensa o panys de la muralla medieval de característica pedra negra.

Per a qui agradi les pedres amb història –amb bona part de la nostra història-  i la visita a recintes emmurallats Cotlliure és, en definitiva,  un destí privilegiat.

dissabte, 9 de febrer del 2013

CONJURADORS I COMUNIDORS





L'amic Carles Sapena m'ha comentat el bonic que és el conjurador del poble de Serrallonga, al Vallespir. Li ha semblat un magnífic exemplar d'aquest tipus de construcció religiosa, tradicional però no gaire freqüent.

La veritat és que el del poble de  Serrallonga n'és una magnífica mostra, dalt del seu pujol als quatre vents, i no cal dir que el gran massís del Canigó rera seu ajuda i molt en la notabilitat del conjunt. Tant em va agradar el lloc que fins i tot el vaig fer aparèixer en la vinyeta del còmic on  els francesos cremen el poble com  a represàlia a l'actuació dels Angelets de la Terra.

El conjuradors, en català comunidors, eren una petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia o conjurava, mitjançant oracions i exorcismes, les tempestats i les pedregades.
Un conegut exemple de comunidor que ens queda molt a prop és el que trobem al costat de la magnífica església romànica de Santa Maria de Porqueres, al Pla de l'Estany, al qual corresponen les dues darrers fotografies d'aquesta entrada.

Per saber més sobre els comunidors podeu llegir aquest enllaç.

dilluns, 2 de juliol del 2012

PERPINYÀ




La ciutat de Perpinyà també és un dels escenaris de Serrallonga els Angelets de al Terra.

La capital del Rosselló havia estat una de les ciutats catalanes més importants fins el Tractat dels Pirineus. La seva edat d'or va ser en el segle XIII, quan esdevé capital de la Corona de Mallorca i havia estat cobdiciada per reis francesos a causa de la seva proximitat amb la frontera.

A partir de l'any 1479 es van reforçar totes les muralles de la ciutat i entre aquestes l'anomenat Castellet gran, l'edifici més emblemàtic de la ciutat.

El Castellet gran s'havia construït cap a 1368 per reemplaçar una porta que permetia travessar les muralles i connectar amb el nou raval de la ciutat. Fou construït pel mestre d'obres Guillem Guitard per encàrrec del rei català Joan el Caçador.

La construcció, de rajol vermell característic, tenia l'aspecte d'una fortalesa capaç de resistir qualsevol ofensiva que vingués del nord i encara  fou reforçada pel mateix Vauban. Amb els anys, perduda ja la seva funció com a porta d'accés , amb les muralles enderrocades, va servir com a presó de delinqüents comuns i de soldats detinguts.

En el còmic d'en Serrallonga apareix una visió zenital de la ciutat de Perpinyà , amb el Castellet gran en primer terme. Per a poder contemplar com era la ciutat fa segles, existeix una maqueta que s'exposa en el mateix Castellet, però encara n'hi ha una de més gran i més visual que es pot visitar a l'històric palau de la Casa Xamxó.

divendres, 22 de juny del 2012

LA DIPUTACIÓ DE PERPINYÀ




En una de les pàgines de Serrallonga, els Angelets de la Terra apareix el palau de la Diputació de Perpinyà.

Aquest edifici noble està situat al costat de l'Ajuntament i de l'antiga Llotja de Perpinyà. Fou  edificat en el segle XV (1454) en la que llavors s'anomenava Plaça del Pa. La reina Maria, esposa del rei català Alfons V el Magnànim (1416-1458) va autoritzar la construcció d'aquest palau que va ser, des d'aleshores, la seu a la ciutat de la Diputació General o Generalitat.La reina Maria governà el país en ab`sencia del seu marit, constantment ocupat en les guerres a la Mediterrània i es desplaça en diverses ocasions a Perpinyà.

Amb la nova frontera a partir del Tractat dels Pirineus l'edifici passà a ser Palau de Justícia.

L'edifici fou construït per Marc Safont, mestre d'obres de la Generalitat : "Aquest jorn partiren lo honorable n'Aymerich de la Via e en Johan Çafont, mestre de cases, trameses per los reverent e nohorables deputats a Perpenyà, per regonèixer quines obres mencaven en la casa que.l General ha feta construir en la dita vila" (Dietaris de la Generalitat, any 1454).

divendres, 4 de maig del 2012

ESCENARIS : EL VIVER


En el nou còmic no m'he pogut estar d'incloure el Viver com a escenari.

Així hi apareixerà Enric Montserrat, Vescompte del Viver, com també una recreació de com deuria ser el castell en el passat.

dimarts, 24 d’abril del 2012

EL CASTELL DE LA ROCA, REFUGI DELS ANGELETS DE LA TERRA

De la mateixa manera que el castell i la capella de la Roca van ser un dels refugis on va fer estada en Joan de Serrallonga, en el meu nou còmic també he utilitzat aquest escenari.

En concret l'utilitzo com a lloc de trobada dels Angelets de la Terra del Conflent.

La nostra estada a Anyer em va fer adonar de la importància de conèixer abans els escenaris per al còmic. En el castell de la Roca no hi havíem estat i en dibuixar-lo em va sortir en castell de dimensions més grans del que és el veritable recinte històric. 

El  castell feudal de al Roca es a construir dalt d'un espadat rocós i les seves dimensions de no eren gaire amples. Tot i que hi falten parts , segur que no era tan gran com jo l'havia imaginat a partir de fotografies.

Malaurament, però, en la nostra visita vam poder veure com les estructures estan actualment força malmeses (no així l'antiga capella del castell, que està totalment restaurada ). En el cas que no hi hagi una consolidació dels murs que queden dempeus, existeix el perill que s'ensorrin alguns panys de paret.

Perdre aquest patrimoni històric seria una gran desgràcia. Confiem que , veient els esforços que es fan a la Catalunya Nord per a posar en valor el seu patrimoni - com ja ha fet l'Ajuntament d'Anyer amb el castell del segle XVI- , això no passi.

dijous, 29 de març del 2012

ESCENARIS: EL CASTELL DE NYER

El cap de setmana que hem passat al Conflent ha servit per a visionar els escenaris del nou còmic Serrallonga els comtats i per a fotografiar altres espais, com Fort Liberia, que hi apareixeran.

Com que portava fotocopies de les pàgines que fins ara he dibuixat i pintat, em vaig entretenir a fotografiar-les davant el "model".

Alguns llocs que ja tenia coneguts m'han sortit prou bé. Altres espais que he dibuixat a partir de fotografies que he pescat per Internet he vist que no. Veig que la millor manera per a reproduir en el còmic els espais és haver-hi estat, doncs és així com t'adones de l'entorn, dels colors i del conjunt que després reprodueixes en les pàgines del còmic.

A banda, fer aquest exercici fotogràfic per a conèixer els llocs que vols dibuixar et permet viatjar i descobrir moltes coses.

Com vaig apuntar en una entrada anterior: m'ha sortit un còmic d'en Serrallonga viatger. Amb acció desenvolupant-se en diferents llocs de la Catalunya Nord que us aniré mostrant en diferents entrades d'aquest bloc dedicades als escenaris.

dijous, 22 de març del 2012

FORT LIBERIA


Un dels motius de la sorita al Conflent va ser fotografiar per tots costats Fort Liberia a Vilafranca de Conflent.

En pensar el guió de Serrallonga els comtats m'he prés la llicència històrica d'utilitzar aquest escenari en una part principal de la història, tot i que la construcció no existia durant la Revolta dels Angelets i el complot de Vilafranca de 1674.

El fort es va edificar a partir de 1681 i el va dissenyar i fer construir quan era comissari reial de fortificacions Sébastien La Preste, Marquès de Vauban. 

Va formar part de tot el sistema de fortificacions dissenyades i reforçades per Vauban en la nova frontera sortida a partir del Tractat dels Pirineus.

Fa anys totes les construccions de Vauban van ser classificades per l'Unesco com a Patrimoni de la Humanitat i , en tractar-se d'edificis militars, això va aixecar molta polseguera. Entenc l'oposició i jo potser tampoc les hauria distingit amb aquesta classificació, però visitant les obres que va dissenyar aquest enginyer t'adones de la seva capacitat per imaginar fortaleses en el segle XVII i la seva habilitat per a l'arquitectura defensiva.

Fort Liberia domina la vall i l'encreuament de camins on es troba Vilafranca de Conflent i Vauban va edificar-lo quan va veure que la vil·la estava desprotegida des de les alçades.

L'edifici es distribueix en tres nivells que contenen tots els elements necessaris per a una guarnició de quatre-cents homes: casernes de soldats i oficials, capella, presó ... i es protegeix per muralles dissenyades contra l'artilleria, galeries per a bateries de foc, fossats, pont llevadís...

És un autèntic laberint de sistemes defensius al qual , a més, s'hi pot accedir per una llarga escala subterrània que el comunica amb la plana. Més de mil escalons que vam fer de pujada, realment esgotador!.

Espero que aquests escenaris que vaig fotografiar em quedin ben reproduïts en el còmic, com també que s'accepti la nova llicència històrica que em permetré.

Per a conèixer més sobre Fort Liberia podeu accedir a la web: www.fort-liberia.com.

dijous, 1 de juliol del 2010

ESCENARIS : CIUTADELLA DE ROSES



A "Serrallonga bandera negra" em va interessar recrear el setge de la ciutadella de Roses, un important episodi militar de la Guerra dels Segadors ocorregut l'any 1645.

La vinyeta havia de ser de pàgina sencera i havia de contenir tots els elements del setge: els campaments i les trinxeres franco-catalanes, la ciutadella bombardejada, el paisatge amb la zona d'aiguamolls i el castell de la Trinitat al fons, la flota que mantenia el setge marítim i els moviments de tropes i llocs de comandament.

La inspiració la vaig trobar un un magnífic gravat d'èpoica, realitzat pel francés Sébastien de Pontault, sobre el mateix setge de 1645.

La perspectiva zenital de la pàgina, com també del gravat, està molt forçada; però no deixa de ser una "llicència artística" que permet, com aquells gravats històrics, facilitar la visió global dels fets i el seu entorn. Vaja, com si fos un mapa en relleu.

dijous, 25 de febrer del 2010

SIRENES



En el tercer volum de la saga "Els companys del crepuscle" , titulat "El darrer cant dels Maleterre, Bourgeon relatava una història on l'icona de les sirenes de dues cues prenien molt de protagonisme. Aquesta icona em va sorprendre i agradar, la sirena de dues cues apareixia en diferents moments de la història i l'autor l'utilitzava com un element simbòlic amb una forta càrrega eròtica en la història.

La sirena de dues cues és una imatge molt utilitzada en la edat mitjana i resulta ser un ésser mitològic que representa la seducció i l'atracció carnal. És un mite negatiu (no podia ser menys en una època d'obscurantisme eclesiàstic) i, per això, junt amb dracs, arpíes i altres bestiones, era representada als exteriors de les esglésies i en capitells d'alguns claustres romànics.

Com que la figura és molt atractiva pel meu gust, la vaig reproduir en una de les vinyetes del còmic "Torna Serrallonga 1640", en concret en el claustre de la catedral d'Elna.

En algunes escapades i viatges he retratat alguns exemplars de capitells i escultures de sirenes amb dues cues. N'he trobat al claustre del monestir de Ripoll, a la portalada de la catedral de la Seu d'Urgell, la del claustre de la catedral d'Elna i també en l'església de Santa Maria dei Fiori a Lucca.

La sirena de dues cues és, al meu entendre, una de les icones fantàstiques més belles que he trobat.

dijous, 8 d’octubre del 2009

Escenaris : LA VIA ÀNNIA




En el còmic hi ha una vinyeta on en Serrallonga i la quadrilla tornen de Nyer passant per la via romana de Capsacosta, també coneguda com a Via Ànnia.

Fa anys faig fer aquest camí amb la família i va ser un passeig realment agradable.

Es tracta de la via romana més ben conservada que queda al país, situada a cavall del Ripollès i la Garrotxa (uneix Sant Pau de Seguries i la Vall de Vianya) i en l'antigor es tractava d'una via secundària que enllaçava amb la Via Augusta i permetia el transport dels minerals extrets a la zona.

És una caminada molt recomanable, fàcil i senyalitzada, en la qual el magnífic paisatge acompanya les passes que hom fa sobre una calçada plena d'història.

Podeu trobar més informació als següents dos enllaços:
- Ajuntament de la Vall de Vianya
- Web de rutes www.pujades.cat



dilluns, 12 de gener del 2009

Itinerari d'en Serrallonga : Ca l'Agustí


El tercer i definitiu mas de l'itinerari del bandoler és Ca l'Agustí al veïnat de Castanyet, al terme municipal de Santa Coloma de Farners.


Entre els fautors i col·laboradors del bandoler hi trobem gent de diferents masos a les Guilleries i uns d'aquests eren la vídua propietària del mas i els seus fills.


L'itinerari vital d'en Serrallonga per les Guilleries acaba aquí, doncs fou en la vigília de Tots Sants de l'any 1633 quan fou capturat a Ca l'Agustí i conduït llavors a Barcelona, per a ser torturat i ajusticiat.


Cal observar que l'hereu de Ca l'Agustí, com d'altres pagesos de la contrada, tot sovint formava part de la quadrilla d'en Serrallonga. La pressió exercida per la justícia aconseguí que aquest delatés el bandoler i facilités la seva captura el dia 31 d'octubre de 1633.


Antoni Sala, el fill clergue d'en Serrallonga, va escriure en el seu "Llibre de notes": "A la vigilia de Tots Sants del any 1633, en Santa Coloma de Farnès fonch pres a trahisio per Pere Pau Maymir, y per an Jufré, y an Manyá, y lo hareu Agustí, tots quatre de Santa Coloma de Farnés. Lo predit fonch la vigilia y dejuny de Tots Santa a 31 d'octubre de 1633, y morí ab un suplici en Barcelona a 8 de janer del any de 1634".

Itinerari d'en Serrallonga : el mas Serrallonga

Fotografia extreta del blog de Lluís Balasch (Masies de les Guilleries i el Collsacabra)

L'any 1618 en Joan Sala havia deixat el mas de Viladrau on nasqué i va trobar feina a Queròs.

El dia 11 de març de 1618 foren concordats capítols matrimonials entre Joan Sala i Ferrer i Margarida Serrallonga i Tallades, la pubilla del mas Serrallonga del qual prendria el sobrenom el famós bandoler.

El matrimoni va tenir cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana, Baltasar i Isidre. L'Antoni va seguir la carrera eclesiàstica i va escriure el "Llibre de notes" on va deixar narrada la història familiar.

El mas Serrallonga es troba documentat des de l'any 1335 i es troba situat dalt d'una serralada que domina el Collsacabra.

Malauradament però, avui en dia es troba quasi enrunat i convindria un esforç per a mantenir dempeus el que queda de la construcció. Més si tenim en compte que el mas va tornar a eixir i sobreviure després de la detenció d'en Serrallonga.

L'any 1633, quan el bandoler fou ajusticiat, els masos de la família foren enrunats com a càstig. L'esforç de Margarida Serrallonga li va permetre aconseguir amb rapidesa la llicència del virrei per a reedificar la casa.

Seria força trist que el que no va poder fer l'autoritat en el seu moment -fer desaparèixer les traces del bandoler sobre la seva terra- ho aconseguís fer l'abandonament que acompanya l'inexorable temps.

divendres, 9 de gener del 2009

Itinerari d'en Serrallonga : la Sala de Viladrau



Hi ha tres masos encara que donen forma a l'itinerari vital d'en Serrallonga:

- La Sala de Viladrau
- Can Serrallonga a Sant Hilari Sacalm
- Ca l'Agustí a Santa Coloma de Farners

El bandoler va regnar a les Guilleries en el temps del seu màxim explendor i resseguir aquest paisatge, encara ferèstec en molts llocs, ens permet evocar la seva presència.

Però físicament aquests tres masos esdevenen l'espai més immediat on ell va viure i configuren el seu itinerari vital: el mas on va nèixer, el mas on es va casar i va viure i el mas on fou traït i fet presoner.

El primer d'ells és la magnífica masia de la Sala de Viladrau.

Trobem documentat el mas des del segle XIII i és un magnífic exemplar de masia fortificada amb una torre de defensa, edificada en un magnífic paratge natural del municipi de Viladrau.

Els Sala eren els senyors del mas i una de les famílies més importants del lloc. Amb l'arribada de temps difícils marcats per males collites, la pesta i les guerres, aquesta fortalesa familiar va anar debilitant-se.

El pare del bandoler, de nom també Joan Sala, es va casar el 1572 amb Joana Ferrer de Sant Pere Desplà. Fruit d'aquest matrimoni van nèixer sis fills: Antoni (l'hereu), Anna Maria, Rufrasina, Marquesa, Joan i Baltasar.

En Joan, qui esdevindria bandoler, va nèixer el 1594 , essent batejat el 23 d'abril.

L'any 1598 Joana Ferrer va morir a causa d'un part i el pare es va casar amb Margarida Terrades. D'aquest segon casament van nèixer tres nois: Pere, Joan i Segimon, tots tres també esdevindrien bandolers.

dilluns, 29 de desembre del 2008

Castanyet


Durant el període de màxima activitat Serrallonga va trobar protecció en diferents llocs i per part de diferents estaments i personatges.

Nobles nyerros, pagesia benestant, alguns batlles i autoritats... i també en l'estament eclesiàstic.

És així com en les seves fugides a la Catalunya Nord trobava refugi en monestir o com alguns abads li preparaven cartes per a nobles o mitjans de transport. Des del monestir de Banyoles al de Sant Pere de Roda, des del de Sant Joan de les Abadesses al d'Elna.

I dins les Guilleries també diferents rectors , com el de Castanyet, a Santa Coloma de Farners:

"La primera vegada que men aní a França, que fou per causa de la gran persecució que sufriam, diguí al Rector de Castanyet, que , ja que'm feya tant del amich, me fes lo favor de veure si trovaria a Girona algun Senyor qu'em recomanás a Monsieur del Viver a França, ahont vo´lía anármen; y dit Rector me digué que me'n proporcionaría alguna, com aixís ho feu en efecte".

dimecres, 10 de desembre del 2008

Hostalric


La fortalesa d'Hostalric es va aixecar guardant el camí principal d'accés al Principat: el Camí Ral de la frontera a Barcelona. De fet ,és el mateix traçat de l'antiga Via Augusta romana i per això el lloc sempre va ser estratègic per al control de les comunicacions.
A l'edat mitjana Hostalric esdevingué la seu administrativa del vescomptat dels Cabrera i, juntament amb el castell de Montsoriu i el palau vescomptal de Blanes, els principals bastions d'aquesta important família catalana.
La fortalesa d'Hostalric també va ser refugi de les tropes castellanes durant la Guerra dels Segadors.
L'actual construcció data del segle XVIII, doncs el 27 de juliol de 1695 el mariscal francès duc de Noailles va enderrocar el castell abans d'abandonar-lo durant la Guerra del Francès.
El Camí Ral era un dels llocs habituals on actuava al quadrilla d'en Serrallonga atesa la circulació de carruatges i traginers als quals robar. És en aquesta via , al lloc anomenat coll de Montcada ja a les portes de Barcelona , on van assaltar el carruatge de la comtessa d'Erill junt amb la colla de bandolers dels germans Margarit.

dimecres, 19 de novembre del 2008

La fortalesa de Salses


El magnífic castell o fortalesa de Salses era un enclavament estratègic en la frontera catalana amb França. De sempre havia estat el bastió protector de l'entrada al Rosselló català.

L'any 1639 , durant la Guerra dels Trenta Anys que mantenien França i Espanya, els francesos havien ocupat la fortalesa fronterera. Dotze mil catalans van anar-hi per a recuperar-la en el conegut com a Setge de Salses que va durar tres mesos. La meitat d'aquests catalans hi van deixar la vida.

És un dels espectaculars casos de mobilització dels catalans en defensa de les seves terres.

El 1659, amb el Tractat dels Pirineus, Espanya va cedir tot el Rosselló català a la corona francesa i es va perdre tot allò que vint anys havia costat tant de defensar.

diumenge, 16 de novembre del 2008

En Serrallonga i la Joana camí de Nyer







El 4 d'octubre vam resseguir les passes d'en Serrallonga a la Catalunya Nord. L'any 1628 el bandoler trobava refugi en les terres del Conflent, acollit per Tomàs de Banyuls, el baró de Nyer.

Hem fet una sortida de cap de setmana amb la família, que ens ha servit per a descobrir aprop de Prada de Conflent el petit poble de Nyer.

Hem pogut veure el castell dels Nyer, dominant el petit poble de cent habitants i situat en en un magífic entorn , al bell mig d'una reserva natural.

Hem trepitjat la terra que fa segles va trepitjar el nostre bandoler.

La visita és molt recomanable i a més, per als catalans, suposa retornar i descobrir llocs que abans havien format part de les nostres fronteres.