"Segons conta aquesta tradició el Bordet no havia deixat sol el seu pare i fins l'havia acompanyat dins la presó. Allà li va oferir agulles que tenia amagades per a que el noble bandoler se les clavés a les ungles, amb el propòsit de morir lentament i sense patir. El pare, però, no va voler. Ell havia de morir valerosament en mans del botxí. De manera honrosa i no pas d'amagat.
L'endemà va arribar l'hora i Serrallonga fou portat dalt el cadafalc. El seu fill l'acompanyava.
Serrallonga es va treure un anell que portava i el va donar al seu fill, dient-li que allò era tot el que li quedava de valor i que el conservés tota la vida en memòria d'ell.
El botxí apartà el vailet, que mig tintinejant va baixar les escales del cadafalc.
En el moment que el botxí tallava el cap del seu pare i Bordet baixava el darrer graó. Aleshores , com si el vailet hagués rebut en la seva mateixa testa el cop que havia acabat amb el pare, el Bordet va caure també mort al terra.
Llavors la multitud que havia acudit a veure l'execució va plorar en veure que un sol cop de destral, el que havia matat el gran Serrallonga, havia acabat també amb al vida del pobre fill del bandoler".
Amb aquesta nova llegenda el Bordet, el fill de la Joana i en Serrallonga, permaneixia en l'imaginari popular. D'aquesta manera, com en el cas de sa mare, va tenir una certa trascendència després de la mort del bandoler. No en la història, però sí en la llegenda popular del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada