A dalt: Josep Carner-Ribalta. A baix: Miquel Joseph Mayol
L’any
1934 tenim coneixement de la realització d’un segon film al voltant del
bandoler, es tracta de “Es camins de Don Juan de Serrallonga”.
La
pel·lícula va ser co-digirida per Josep Carner-Ribalta (Balaguer, 1898- Simi Valley EEUU 1988).
Escriptor i polític, va ser assessor tècnic del Comitè de Cinema de la
Generalitat durant al Segona República i Comissari d’Espectacles quan va
estellar la Guerra Civil. Després de la guerra es va exiliar als Estats Units i Miquel Joseph Mayol (Granollers,1903- Panamà, 1983), impressor, escriptor i també membre del Comitè de Cinema de la Generalitat.
Tots dos van
realitzar pel·lícules documentals i educatives, entre elles “Els camins de Don
Joan de Serrallonga”.
Va
ser produïda per Iberica-Films , una distribuïdora i productora de cinema
dirigida per Marià Rubió i Tudurí, diputat d’ERC. Aquesta productora va ser
molt propera a l’esquerra catalanista i per tant va facilitar la creació d’un
cinema propi, amb icones i arguments històrics de país.
Entre
les seves produccions hi ha el documental “Els camins de Don Joan de
Serrallonga”, en el qual s’explicava el paisatge i el marc històric del
bandoler. Es tracta d’un nou cinema impulsat pel Govern de la República que
pretenia reivindicar la història catalana i posar el valor també el paisatge i
el territori del país.
En
la premsa de l’època trobem la següent crítica, publicada el 1935 en la revista
“Publicinema”:
“ELS CAMINS DE DON JOAN DE
SERRALLONGA
Heus aquí una pàgina
històrica que torna a reencarnar-se relativament, gràcies a la successió d’imatges geogràfiques
que proporciona aquest immillorable documental nacional
A través dels paratges
recopilats per al càmera, amb aquella mica de fantasia que pot reclamar-se de
l’espectador, apareix la gallarda figura del cèlebre cavaller en tota la seva
magnificència , a la que la llegenda no ha fet més que pronunciar. Les
Guilleries són presentades objectivament, amb gust eclèctic i sota les
necessitats històriques del personatge.
Es conjunten en aquest
film els al·licients propis de la simbolització del “Pernales” català i els
netament turístics. Si un és considerable, el altre és sense cap dubte millor”.
L’interès
cinematogràfic pel bandoler s’havia també manifestat uns anys abans. L’any 1927
el periodista i guionista català Francesc Madrid i Alié (conegut com a Paco
Madrid) explicava, en una entrevista a
la revista de cinema Popular Film, la seva intenció de realitzar el guió per a
una versió de la novel·la de Víctor Balaguer. El projecte no va reeixir,
possiblement per la guerra i el seu exili a Argentina.
La
idea de Francesc Madrid, però, veuria la llum l’any 1948, de mans d’altres realitzadors cinematogràfics
catalans.
