Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Osona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Osona. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de maig del 2026

FOC ALS PALLERS DE CAN PRESSEGUER DE LA GARGA

 







La caminada als cingles de Bertí ens va portar fins l’altiplà del pla de la Garga, en el terme de Sant Martí de Centelles. En aquell espai, hi senyoreja una masia històrica que sembla lliscar sobre el mar verd dels camps de blat que al seu voltant es mouen al ritme del vent. És la masia de cal Presseguer de la Garga.

La casa forta del Presseguer apareix datada l’any 1553 a nom d’un tal Joan Presseguer. Una família que conservaria el mas almenys en els dos segles posteriors. La factura massissa de la casa queda agraciada per l’afegit, en  l’actual façana principal, d’un cos continuat amb dos arcs centrals que formen un porxo a cada nivell.

Aquesta històrica i principal masia forma part del “territori Serrallonga” atès que l’any 1630 va patir l’intent d’assalt dels bandolers de les Guilleries, en aquesta ocasió comandats per Cristòfol Madriguera, un dels lloctinents d’en Serrallonga.

Guillem Estrany, àlies “lo Clavell”, un dels bandolers que va participar-hi ho explica en el seu procés sumarial: “E mes dich señor que abans de las festes de Nadal del any 1630, trobantme jo aquadrillat amb los lladres de assi del Calles y alguns de montanya que eren Cristhphiol Madriguera que feye de cap de quadrilla perque lo Jaume Fadri era ab en Serrallonga deves Carós... y trobantnos tots deves Sentelles una nit anàrem a casa den Preseguer de la Garga y picant a la porta demanant que sopar per motl que fessem may nos ne volgueren donar y de colera posarem foch a dos pallers d epalla quey havia prop de casa hils cremarem”.

I la cosa no va acabar aquí, perquè en el seu camí la quadrilla, composada de tretze bandolers, van dirigir-se cap a Hostalets de Balenyà  i allà van demanar també sopar a la masia de Can Pla “y no volentnos ne tampoch donar los cremarem també dos pallers que tenian junt a dita casa”.













divendres, 27 de febrer del 2026

MIQUEL PARACOLLS I L'AMIGA D'EN SERRALLONGA




 Joan de Serrallonga va tenir, al llarg de la seva vida com a cap de quadrilla, diferents amants. Una d’elles Estàsia Carles i Colobrans, que l’acompanyava fins el 1629.

El desembre de 1628 l’Estàsia i la Marianna Padrines eren les companyes del bandoler i del Fadrí de Sau.  Serrallonga explica en el procés sumarial que en aquelles dates va haver de deixar l’Estàsia a en Miquel Paracolls i el cavaller nyerro Vicenç Valls per a que li guardessin i aquests de l’emportaren a una casa de Vic que ell no coneixia.

“Em prometeren que ells la tindrien en una casa tot lo temps que jo voldria que no li faltaria lo que haurie de menester” i al cap d’uns dies Serrallonga la va anar a buscar.  Va anar a les portes de Vic, acompanyat del seu mig germà Pere Sala, i d’en Miquel Paracolls. Aquest darrer va entrar dins la ciutat i li va portar la noia.

Va succeir, però, que un altre bandoler, anomenat Lo Negre de Tona, li va robar la noia amb la connivència d’en Cristòfol Madriguera de Taradell. 

Serrallonga havia ordenat a en Madriguera que busqués la noia, però al final va descobrir que Madriguera ja sabia i havia consentit que Lo Negre robés l’Estàsia al cap de al quadrilla. I en Miquel Paracolls també ho sabia.

“Trobantme jo ab molts de la quadrilla en un bosch prop de Taradell sobre la casa de Sobrevia de Viladrau arribaren allí lo dit Miquel Paracolls y un altre fadrí ... y dit Paracolls me digue que ells no pensaven que jo fos per allí y que la causa de trobarse allí ere que cercaven per orde de Madriguera a la dita Estasia Carles y Colobrans y jo de allò me cregui lo que dave gust perquè jo havia sabut que dit Madriguera havia cabut en lo robarme dit Negre de Tona a dita Estasia Colobrans”.

Miquel Paracolls també havia amagat a en Serrallonga el robatori de l’Estàsia. Però allò nova tenir més conseqüències. Madriguera continuaria en la quadrilla fins la seva mort en la Brega amb el batlle d’Osor, quatre mesos més tard.


dimecres, 4 de febrer del 2026

LES MARGUES : EL NOSTRE PARTICULAR FAR WEST

 








Un dels elements característics del paisatge  osonenc són les zones de margues.

Les margues són roques sedimentàries del grup de les lutites, constituïdes per una mescla d’argila i carbonat de calci. La seva escassa resistència a l’erosió permet que es formen espectaculars parets i zones amb xaragalls.

En la nostra darrera caminada vam descobrir les margues de les Costes Males (també anomenades terrers , esbornancs o badlands) al terme de Santa Eulàlia de Riuprimer. Potser de les mes espectaculars de la comarca.

Però n’hi ha d’altres d’espectaculars i de bon conèixer. En sortides passades vam descobrir fa anys les de Santa Cecília de Voltregà i més recentment les de Gurb.

Aquest paisatge de geologia erosionada fa córrer la imaginació. A falta de deserts a Catalunya és en aquestes margues on hi podem recrear aquells paisatges de l’Oest americà carregats d’indis i vaquers.

I no m’he pogut estar de recrear-hi els nostres bandolers de les Guilleries i al plana de Vic, en un duel o a punt de disparar. El nostre Farwest particular del segle XVII.


dimarts, 3 de febrer del 2026

PARACOLLS DE MALLA: HISTÒRIA D'UN MAS HISTÒRIC

 







Fa unes setmanes vam tenir ocasió  i goig de poder visitar la masia de Paracolls de Malla, convidats per en Francesc Paracolls, un dels hereus del llinatge. 

Paracolls és una de les masies més antigues de la plana de Vic. La primera notícia que tenim del nom Paracolls es remunta a la primera meitat del segle X, quan entre els béns de la Pabordia de Palau de Malla hi consten les seves terres i vinyes.

En un capbreu de l'any 1339 hi consta que el mas Paracolls de Malla pagava un tribut per les seves terres als Vilademany, senyors del castell de Taradell. En el fogatge de l'any 1497 hi consta "lo Paracolls", i en el de l'any 1553 hi consta el mas Paracolls, on hi vivia Jaume Tona.

De la masia en sortí un dels herois de la Guerra de Successió: Francesc Paracolls. Lluità amb els Vigatans, al costat d’en Bac de Roda, a favor de la causa austriacista. Va ser pres i ferit en una brega prop de Gallifa. Aleshores fou conduït a Vic, per ser penjat a la forca del Puig d’en Planes el 18 d’abril de 1714. El seu cos fou enterrat al cementiri de Sant Vicenç de Malla. En record seu l’any 1986 s’inaugurà un monument dedicat a la seva memòria a l’església de Malla, que fou inaugurat pel President Jordi Pujol.

La particularitat d’aquesta històrica masia és que el llinatge Paracolls s’hi ha pogut mantenir al llarg de mil anys, tot i els avatars de la història.

La masia va ser ampliada i reformada en els segles XVII i XIX. A l'interior es conserven vestigis de l'edifici medieval primitiu, entre els que destaca un arc ogival, la imposta d'un antiga portalada i diversos trams de parament en opus spicatum.

En Francesc Paracolls ens explicà que després de la Guerra de Successió les autoritats van fer enderrocar al torre de la masia, adduint que servia de torre de comunicació dels austriacistes a la plana de Vic. I és ben cert que des de la torre hi ha una vista privilegiada de tota la plana. En la nostra visita a la masia ho vam podem comprovar, accedint a aquell magnífic espai, restaurant amb fusta de gran qualitat i resistència portada d’Alemania. Els Paracolls de Malla no sols conserven, sinó que restauren tots els espais de la històrica masia.

I a tota la història de la masia hi hem afegit ara una nova capa, la capa que hi aporta en Joan de Serrallonga i els nyerros i bandolers del segle XVII. Per a nosaltres ha estat un privilegi poder entrar en aquesta històrica masia que també forma part de l’extens “territori Serrallonga”.











divendres, 11 de juliol del 2025

ELS PALLERS DE CAN QUADRES DE GURB

 





La plana de Vic era una mena de “far west” on campaven els bandolers.

El novembre de l’any 1628 el Fadrí de Sau i altres bandolers de les Guilleries rondaven pel bosc d’en Mansa de Taradell. Miquel Paracolls de Malla i Antoni Vila, el mateix baró de Savassona, soparen a l’hostal de l’Albareda del municipi.

L’endemà se n‘anaren tots, excepte el baró, cap a can Quadres, una masia important del terme de Gurb. En la colla hi havia el Fadrí de Sau, l’Antic Gornés de la Cellera de Ter i en Cristòfol Madriguera de Taradell i deu bandoler més.

Pel camí els bandolers van creuar per Vic i a l’alçada de la capella del Remei es detingueren a descansar sense que ningú els molestés. Allà sis bandolers es van separar del grup i la resta s’arribaren fins el mas Quadres.

Arribaren a la gran masia amb la pretensió de robar-hi, però com que la gent de la casa es va fer forta i no la van poder assaltar, els bandolers van optar per cremar-los els pallers i una cabana de l’exterior. Fet això seguiren el seu camí fins acabar al jornada.

Per les festes de Nadal de l’any 1630 van fer el mateix amb els pallers del mas Presseguer de la Garga, a Sant Martí de Centelles.


dilluns, 30 de juny del 2025

LES "NITS DE SERRALLONGA"

 















Vint anys després el bandoler Serrallonga torna al monestir de Sant Pere de Casserres, de la mà de la companyia Apunta Teatre i convertit en teatre d’espai titulat Nits de Serrallonga.

El bandoler de les Guilleries és un personatge tan mal·leable que al llarg dels anys l’hem interpretat segons l’època i de la manera com l’hem volgut. Les controvèrsies sobre al seva figura van desaparèixer i ara acceptem totes les seves dimensions i tots els sentits que volem donar-li.

Marc Angelet, director i autor del text, ho sap prou bé tot això. I ens fa transitar per l’humor i la tragèdia que envoltaven la història del bandoler i , sobretot, dels personatges que l’envoltaven.

Perquè a Nits de Serrallonga el bandoler sempre hi és present, però el protagonisme es reparteix perfectament amb tots els personatges que l’acompanyen: el pagès i el seu xai, la Joana, les bruixes, els comediants, els bandolers, els soldats, el leprós... en una demostració de gran esforç dels actors i actriu. donant forma a una obra que retrata amb humor corrosiu aquella època pretèrita.

És bàsicament una obra d’humor amb esquetxos repartits pels diferents espais, per això ningú es pot sorprendre que hi aparegui una escena de cinema mut amb Charlot inclòs, però la tragèdia no pot faltar-hi quan han de tornar a mostrar la fi que va tenir el nostre bandoler.

La feina dels actors es magnífica, amb treball de màscares i gesticulació inclosos que, junt amb la hilarant escena del judici, ens pot recordar el teatre de contrast de l’Alias Serrallonga dels Joglars. Un

No cal dir que l’entorn de Sant Pere de Casserres és un protagonista més i excel·lent de l’obra. L’arquitectura i el paisatge són espais escènics perfectes per on el públic camina i per on se li van presentant les escenes. Un encert.

Serrallonga, aquell personatge històric i cultural de primer ordre, mal·leable i interpretable, ha tornat a l’escena del nostre país per a fer-nos un retrat de la seva època amb sarcasme i sentit de l’humor i fer-nos-ho passar molt bé.

Que el bandoler de les Guilleries retorni del segle XVII i aconsegueixi que passem una bona nit com aquesta en el segle XXI -en una època tan convulsa i trista com la que estem vivint- demostra de nou totes les possibilitats que ofereix el personatge (i també l’alta capacitat de la companyia teatral que l’ha tornat a al vida).

Quan cau la nit, al monestir de Sant Pere de Casserres, tenim l’oportunitat de gaudir del retorn d’en Serrallonga i les seves històries. No us ho perdeu.



divendres, 20 de juny del 2025

EL VILAR DE SANT BARTOMEU SESGORGUES

 





Prop de la festa de Tots Sants de l’any 1628, amb Serrallonga al davant, la quadrilla de les Guilleries va baixar a la plana de Vic per anar a robar una casa rica: el Vilar de Sant Bartomeu Sesgorgues, avui terme de l’Esquirol.

Els homes es van trobar en un bosc prop de la masia i quan fou la tarda van envestir-la. Van tancar els estadants dins la cuina i van pujar dalt la casa on espatllaren caixes i cobres i robaren el que trobaren.

El botí van ser trenta lliures i altres diners, una tassa de plata i roba, de la que en feren farcells i cadascú en carregà un.

Com que no els va semblar prou s’emportaren l’amo de la casa lligat per boscos i muntanyes per a obtenir-ne un rescat de dues-centes lliures que els portà un germà del segrestat.

Finalment es repartiren el rescat en un bosc que hi ha davant la masia dels Sanglas de Querós.

En aquell robatori i segrest hi participaren en Serrallonga, els seus germanastres Pere i Joan, Antic i Gabriel Gornés, els Ganyada de Rupit, Joan Vila de Gallifa, Gabriel Lloret i el Fadrí de Sau.


dimarts, 17 de juny del 2025

LA SANGLES DE RODA DE TER







En el municipi veí a Manlleu , a Roda de Ter, va tenir lloc un curiós episodi fruit de les desavinences dels mateixos homes de la quadrilla de les Guilleries.

L’agost de 1627 la quadrilla d’en Serrallonga estava a la Garriga i alguns van decidir anar a robar la masia de Can Vall de Monteugues sense dir-ho al seu cap. Serrallonga se’ls va avançar i amb alguns de la colla van fer el cop.

Amb en Serrallonga anaven els germans Gorners de la Cellera de Ter i en Miquel Campeny d’Arbúcies.

Els altres, amb el Fadrí de Sau al davant, es van “picar” i van decidir anar a robar  força lluny: el mas Sangles de Roda de Ter.

Segons el Fadrí de Sau “concertarem de anar ab lo Serrallonga y altres de la quadrilla a robar la casa den Valls de Montengues y apres lo Serrallonga y uns quants de aquells anaren a robarla y nosaltres anàrem a robar la casa den Sangles del terme de Roda “

Amb el Fadrí de Sau anaven en Puig de la Vall, en  Miquel Miarons, els germans Ganyades de Rupit, en Serrador de Susqueda i en Segimon Cors àlies “la Guilla”.

L’assalt els va sortir bé perquè en van emportar 300 lliures (que era un dineral), culleres de plata i anells d’or, roba de lli i de llana, que es van repartir a parts iguals entre ells.

Tot i aquesta picabaralla entre grups de bandolers, la fraternitat de la quadrilla era prou sòlida per a impedir cap traïció o abandonament.




 

divendres, 13 de juny del 2025

"TRUCAFORT, EL GRAN BANDOLER OBLIDAT DE CATALUNYA" DE CARLES RAURELL VIDAL

 






Faig una sincera  recomanació en aquest bloc "nyerro" d'un llibre sobre un "cadell":

"Trucafort. El gran bandoler oblidat de Catalunya" de Carles Raurell Vidal.

El treball de Carles Raurell sobre el bandoler osonenc va obtenir el Premi Plana de Vic de recerca i acaba de ser publicat per Farell Editors.

Gabriel Torrent de la Goula (c.1588-1616), conegut com a Trucafort, és el bandoler cadell més important de Catalunya i el cap de la quadrilla més poderosa del Principat. Amb aquest llibre rescatem la seva biografia de l’oblit. Trucafort nasqué a Sant Martí Sescorts, Osona, en el si d’una família masovera molt humil. La seva activitat bandolera transcorregué entre Solsona, Tous, Barcelona, Tossa de Mar i Montalbà del Castell (Catalunya Nord), i especialment a la Catalunya Central.

En destaquen les bregues amb Rocaguinarda a Ripoll el 1611 i l’assalt als carros de la moneda a prop de Tous el gener de 1612, fet pel qual fou durament perseguit pels comissaris reials. Robatoris, segrestos i bregues amb els sometents conformaren la seva quotidianitat. Fou sotmès a una trepidant i espectacular persecució el maig de 1616 que el portà des del Brull, en ple Montseny, travessant els boscos del Collsacabra fins a la vall d’en Bas, on finalment serà capturat i portat a Barcelona.

Un veritable protagonista del bandolerisme dels segles XVI i XVII que mereixia un llibre per a  donar llum a la seva biografia.

dimarts, 10 de juny del 2025

GABRIEL TORRENT DE GOULA, ÀLIES TRUCAFORT

 






Algunes fonts assenyalen que el de Manlleu seria en Gabriel Torrent de la Goula, bandoler cadell conegut amb el sobrenom de Trucafort. El cert, però, és que va néixer a Sant Martí Sescorts, terme del poble veí de l’Esquirol.

Els orígens de la seva família són a Sant Martí Sescorts per després establir-se com a masovers al mas la Goula de Torelló, cap a finals del segle XVI ja seran els propietaris. L'hereu de la Goula fou el seu germà gran Bernat, àlies Galant de la Goula, membre dels cadells. El qual s'uní amb els Coixard de Manlleu, fou capturat el 8 de desembre de 1605, per ser torturat i penjat a Vic a finals del mateix any. Aleshores en Gabriel i un altre germà, en Pau, entraren a formar part de la quadrilla del Coixard. Posteriorment cap al 1611, quan els Coixard van marxar cap al vescomtat de Bas, encapçalaren la facció a la Plana de Vic. Van ser coneguts amb el nom de la quadrilla d'en Trucafort.

El 1612 disposava d'una força d'aproximadament uns cinquanta homes. L'any següent robà a masies situades entre Barcelona i Montcada; perseguit per les autoritats, es refugià a la Pobla de Lillet, on les autoritats locals el protegien. Durant cinc anys varen aconseguir ser els bandolers més buscats del Principat. El 22 d'octubre de 1615 es va produir una batussa a la Masia de la Vall, a Mura, entre la quadrilla d'en Gabriel Torrent de la Goula i la quadrilla d'en Jeroni Ramona.

Finalment, el mes de juny de 1616 va ser capturat en una masia de Sant Esteve d'En Bas, fou dut a Barcelona on fou executat a tall d'exemple, la sentència era "llevar los punys" que eren cremats davant el pres, per seguidament ser assotat i esquarterat públicament.

Si voleu saber més sobre aquest bandoler cadell esteu d'enhorabona perquè Farell Editors acaba de publicar el llibre "Trucafort, el gran bandoler oblidat de Catalunya", del qual és autor l'historiador sabadellenc Carles Raurell Vidal. Imprescindible per a conèixer la història d'aquest bandoler coetani d'en Serrallonga. En parlo en la propera entrada del bloc.







dimarts, 27 de maig del 2025

CRISTÒFOL MADRIGUERA A MANLLEU

 




En el procés sumarial d’en Serrallonga no hi ha notícies d’actuacions o estades del bandoler i la quadrilla en aquesta vila osonenca. No es buscarien problemes en un territori controlat pels Cadells, a diferència de les terres dels Vilademany i els Savassona (Taradell, Sau, Querós, ...) on gaudien de protecció i llibertat.

Tot i això  un dels nyerros de la quadrilla d’en Serrallonga s’hi podia acostar amb seguretat, es traçava de Cristòfol Madriguera, lloctinent de la quadrilla, bandoler nascut a Taradell.

En el procés sumarial d’en Serrallonga hi tenim notícies del pas d’en Madriguera per Manlleu a partir de les declaracions d’un tal Rafel Soler que diu “he hoyt dir a molts en esta ciutat y també a gent de Manlleu que Cristofol Madriguera de Taradell lladre de pas reve algunes vegades en casa lo balle Pla de Manlleu que li es onclo y també en casa de Onofre Vilaro teixidor de dita vila de Manlleu que li es cunyat”

El fer que el batlle de la vila fos parent de Madriguera va permetre a aquest moure’s amb força seguretat en el municipi. Tot i que alguns procuraven com atrapar-lo.

Rafel Soler també declara que hauria tractat amb el veguer de Vic de trobar la manera de capturar a Madriguera durant les seves estades a Manlleu, cosa que no van aconseguir perquè el lloctinent de la quadrilla va acabar morint en la brega amb el sometent d’Osor al coll de Nafré, el gener de 1630.


divendres, 23 de maig del 2025

ELS DE MANLLEU, CADELLS

 





Aquesta dita popular ens explica la filiació de la vila de Manlleu al bàndol Cadell, durant el conflicte que es va estendre des de l’Edat Mitjana i fins el segle XVII, amb els Nyerros. Manlleu se situà al costat dels cadells i ho va fer per al vinculació familiar dels Paratge de Bellfort amb els Malla, principals cadells de la plana de Vic.

La masia de Bellfort data del segle XII i es tracta d’una domus o casa fortificada que pertanyia a la petita noblesa. En el segle XVII passaria a mans de pagesos, però abans, a finals del segle anterior, era propietat de Segimon Paratge i de Bellfort, capitost bandoler de la facció dels Cadells.

Més llegenda que no pas història. Domingo Torrent i Garriga en el llibre Manlleu, croquis para su història, editat l’any 1893, ens explica que la quadrilla d’en Serrallonga feien aparició, l’any 1633, a la vila per la zona del torrent de Camporat, al nord de la vila manlleuenca, per tal de portar a terme les seves malifetes.

Els veïns de Manlleu, juntament amb els de Torelló, van aixecar el sometent i van vèncer una cruel batalla on deixaren una alta quantitat de cadàvers del bàndol dels bandolers.

Serrallonga va haver d’abandonar la zona a corre-cuita i es refugià amb la seva estimada Joana per les Guilleries, just abans de ser capturat.

Aquesta llegenda recollida per Domingo Torrent corrobora que Manlleu era vila de Cadells i que en Serrallonga no s’hi podia acostar.

En aquesta i les properes entrades del bloc us parlaré dels episodis de bandolerisme a l'entorn de la vila de Manlleu, que van donar cos a la presentació del llibre que hi vaig fer fa uns mesos.





dimarts, 4 de març del 2025

EL BRACHS DE QUERÓS

 







En la presentació del llibre a Manlleu vaig estar acompanyat d’en Pep Brachs. Ens vam conèixer a partir de la recerca que ell feia de al genealogia familiar i la informació que va trobar en el meu bloc.

En Pep és descendent de la masia del Brachs de Querós, una masia que avui està en ruïnes però que en el seu temps era força imponent. No va quedar negada per la cua del pantà de Susqueda, per al qual cosa les seves parets sempre han pogut ser vistes.

Els Brachs de Querós eren fautors d’en Serrallonga en el segle XVII i en el procés sumarial  del bandoler hi trobem diverses referències.

El Fadrí de Sau, el bandoler Guillem Estany i el mateix Serrallonga expliquen que l’Antònia del Brachs, que vivia en la masia de Sellabona, era grau amiga, fautora i també els era “lloca”. Li portaven els farcells de roba que robaven per a que els guardés,  els portava menjar i també guardava les dones dels bandolers quan aquesta anaven na cometre algun robatori allunyat.

Els bandolers expliquen que pagaven els serveis que els donava l’Antònia “per se pobra dona”. Aquest gest, el de pagar els serveis, va ser un dels que va motivar la imatge popular del “bon bandoler”.

La Joana Macissa explica que el setembre de 1632, anant camí de Santa Coloma de Farners, ella i en Serrallonga passaren pel Brachs i arribats a la porta de la casa la muller de l’amo els tragué pa, vi i formatge per a menjar.

En Serrallonga va parlar amb l’amo del Brachs a la porta de la casa i feu apartar la Joana perquè no escoltés la conversa.

La relació de veïnatge dels Brachs amb Serrallonga també va fer que Violant Brachs fous la padrina d’Antoni Serrallonga, el primogènit del bandoler i la Margarida Tallades. Així ho explica Ramon Corbella en els seus articles sobre la història familiar del bandoler.

Com veiem, doncs, la història del Brachs està íntimament lligada a la d’en Serrallonga. Com va dir en Pep Brachs en la presentació, quan et situes davant la porta de la masia en ruïnes pots sentir perfectament el pes del passat i imaginar-te en Serrallonga en aquell lloc. Sents que estàs en un veritable “territori Serrallonga”.