EPISODIS D'EN SERRALLONGA A LA CELLERA DE TER (i 3)

Per finalitzar aquestes entrades del bloc sobre el record del pas dels bandolers de les Guilleries per la Cellera de Ter i els seus entorns, faré esment d’alguns dels fautors i encobridors que els acollien en aquesta plana.

En el procés sumarial es fa referència a dos masos de la Cellera de Anglès: Can Perarnau i Can Pla de la Cellera. A partir de la divisió de 1788 el primer mas es troba dins el terme d’Anglès i el segon no l’he pogut ubicar.

De Can Pla el Fadrí de Sau ens diu “que es pages de al Cellera de Angles que esta per masover en la casa dita lo pla que es home de alguns sinquante anys home de bona alsada ple de cara barbinegre y es molt gran amich fautor y valedor nostre hiu es molt gran de dit Serrallonga y en sa casa som estats lo Serrallonga jo y los demes de al quadrilla moltes vegades y alli nos donave a menjar y a beurer de molta amistat hins ensetave una bona y si nons agradave lo vi nos ne ensetave una altre y moltes vegades nos ha donats avisos de la persecutio que teniam pera quens posassem en cobro”.

Can Perarnau és un gran casal situat prop de la carretera d’Anglès a Osor, catalogat avui en dia com a Bé d’interés local. En aquesta masia també hi tenien un gran fautor, com el mateix Serrallonga declara:

“E mes dich señor que jo conech molt be a T. Perearnau pages de la Cellera de Angles lo qual es molt gran amich fautor y valedor meu y dels demes lladres de la quadrilla y a mi en particular me feye gran amistat y en casa dit Perearnau som estats nosaltres jo y la quadrilla o part della moltes vegades si be es veritat que jo no volia que los de la quadrilla anant ab mi entrassen dins casa que jo tot sol hi entrave y feye traurer a menyar de fora per nos companys”.

EPISODIS D'EN SERRALLONGA A LA CELLERA DE TER (2)

L’article d’Emili Rams ens parla d’un episodi ocorregut l’any 1628, quan “passades les festes de Nadal de l’any 1628 Jaume Melianta, el Fadrí de Sau , acompanyat dels bandolers Antic Gornés, dels germans Pere i Francesc Moner i d’en Canals, anaren a casa d’en N. Cloperas de la Cellera de Ter, perquè era contrari a la seva causa per desafiar-lo i l’amenaçaren que si no els pagava 70 lliures l’incendiarien els pallers. Posteriorment en Cloperas va dipositar els diners en el lloc que l’indicaren”.

En l’interrogatori a Esteve Tor, un membre la quadrilla de les Guilleries hi trobem la següent referència a aquest episodi: 

“Interrogatus que diga si en lo any 1628 als principis de dit any anant aquadrillats anaren en la casa de T. Cloperes y amenassantli de cremar los pallers o ferli altre desastre li demanaren quels donas sexanta lliures y si dit Cloperes tement no li fessen algun dany los promete dites sexanta lliures y si al cap de alguns quinse dies os porta o feu portar dita quantitat”.

El Fadrí de Sau també ens en dona referència en la seva declaració:

“Nos ne anarem dits Antich Gornes, dos germans Moners y jo testimoni y tambe lo Steve Tor quens ere vingut a trobar una tardeta en la casa de T. Cloperes de la Sellera de Angles al qual diguerem quens donas sexanta lliures que haviem menester dientli que si nons les dave lo matariem y dit Cloperes nos promete donar dites sexante lliures dins quinse dies com de fet les no porta a la vora del riu de Ter mes amunt de Lloret Salvatge lo mateix Cloperes ab un fill seu si be es veritat que el departirnos dell li diguerem quens portas dites sexanta lliures a la Armita de Santa Barbara y que las donas al armita que nosaltres les cobrariem dell”.

En el procés sumarial hi ha una divergència, doncs en alguns llocs es parla d’en Cloperes de La Cellera i en altres d’en Cloperes d’Osor, tot i que tracta del mateix episodi.

EPISODIS D'EN SERRALLONGA A LA CELLERA DE TER (1)

Fa un temps l’amic Albert Roura de la Cellera em va fer a mans un article d’Emili Rams titulat “En Serrallonga quan corria per la vall d’Anglès, Sant Amanç i Sant Martí Sapresa”. En aquell article s’hi relaten de manera sintètica alguns dels episodis del bandolerisme a la vall del Ter.

En justa correspondència  a aquell detall de l’Albert, m’ha semblat interessant fer-ne unes entrades al bloc que amplien aquella informació, centrant-les en els episodis de la quadrilla d’en Serrallonga al municipi de la Cellera de Ter, zona freqüentada pels bandolers de les Guilleries per la seva proximitat al camí ral de Girona a Olot i fàcilment accessible una vegada havien davallat de la zona més feréstega de Sant Martí de Cantallops o Santa Bàrbara.

En el procés sumarial d’en Serrallonga trobem diverses referències al pas dels bandolers i l’existència de fautors a l’anomenada Cellera d’Anglès, aleshores el lloc pertanyia a la batllia d’Anglès i estava sota la jurisdicció del seu castell i no va ser fins el 1788 que es constitueix com a municipi independent. 

Dins la vall d'Anglès, en l'Edat Mitjana s'anaren formant dos nuclis importants de població. El barri de la Cellera, format entorn de l'església parroquial de Santa Maria de Sales, i el barri del nucli del castell. Fins el 1788 el domini religiós parroquial s'impartia des de l'església de Santa Maria de Sales i el domini civil des del castell.

L’any 1627 va succeir en aquest lloc un episodi força luctuós que ens demostra la violència que imperava en aquell moment, explicat en les confessions del Fadrí de Sau:

“E mes dich señor que es veritat que en lo mes de juny del mil sis cents vint y set anant jo aquadrillat ab lo dit Joan Sala y Serrallonga y altres lladres de la quadrilla y anant a la volta de la Cellera de Angles que veniam del coll de Gua y passant devant de uns camps que us segadors segaven blat y conexent lo dit Serrallonga que entre dits segadors hi eren Lorens Bertran y Hyeronym Gelada y Vinyoles de Angles nos digue que li convenia quels matassem com de fet nosaltres nos acostarem en dita segada y vehent dits Bertran y Gelada quens acostavem a ells fugiren y nosaltres los corraguerem darrera y a scopetades los matarem”.

Quina raó tenia en Serrallonga per ordenar l’assassinat d’aquells pobres segadors d’Anglès? El mateix Fadrí de Sau ho explica en una segona deposició del procés sumarial:

“La veritat es que aquelles morts les ferem per orde de dits dos germans Moners y de Hyacinto Ribes de Angles y del pare de dit Hyacinto Ribes lo dich saber perque trobant nos nosaltres lo Serrallonga y altres de la quadrilla ja preterits prop la casa dita den Terrats de Susqueda me digue a mi lo dit Serrallonga (perço que feya molt gran confiansa en mi) que haviem de baxar deves Angles a matar dos homens per orde de dits Moners y pare y fill Ribes dientme dit Serrallonga que per forsa ho haviem de fer essentnos tan amichs y valedors com nos eran dits Moners y pare y fill Ribes”.

Per tant, els assassinats foren un encàrrec d’aquells anglesencs fautors d’en Serrallonga i els seus homes. El Fadrí continua explicant com va succeir l’homicidi:

“Y la nit abans que matassem a dits Bertran y Gelada forem nosaltres dit Serrallonga jo y demes companys nostres en casa del dit Ribes de Angles y en un colomer que tenen junt llur casa nos vigueren a trobar y alli nos donaren a menjar y a beurer abundantment y se estigueren una gran estona ab nosaltres y al departirnos me digueren a mi los dits Hyacinto Ribes y son pare que lo negoci que lo endema haviem de fer quens diria lo dit Serrallonga que per amor dells quens ne assegurasem be y jo aleshores comprengui que per axo nos havia fets devallar dit Serrallonga per aquellas partides.

Y estant nosaltres ajocats en un bosquet prop dita Cellera de Angles me digue dit Serrallonga que jans avisarien alli quant seria hora vingue tantost a trobarnos lo dit Hyacinto Ribes ab una podadora a la ma per mes dissimular hins digue que ja era hora que la gent era a la segada que berenaven y nosaltres en lo punt saltarem en dita sagada y matarem a dits Bertran y Gelada com tinch dit y aquella nit nos ne anarem a sopar a Lloret Salvatge en casa de T. Goltressa quens ne dona per la porta si be no ab molta amistat perque es parent dels Moners y alli nos vingue a trobar aquella nit lo dit Pau Moner”.

FIRA D'EN ROCAGUINARDA A ORISTÀ

Aquest proper diumenge dia 23 de novembre es celebra al municipi d'Oristà (Osona) la XXI Fira d'Artesania Perot Rocaguinarda.

Una proposta per a a passar el dia gaudint dels diferents actes que s'han programat en aquest petit municipi on va néixer el famós bandoler.

Jo hi seré amb la meva parada de venda i signatura de còmics d'en Serrallonga.

Podeu aprofitar també el dia per a fer una caminada i visitar la històrica masia on va néixer i viure en Rocaguinarda i per arribar-vos a la singular balma dels Tres Còdols, on hi ha uns grafits gravats a la roca que es creu que van fer els mateixos bandolers del XVII. En definitiva, una invitació a passar el dia en aquest magnífic i força desconegut racó de la comarca d'Osona.

En aquest enllaç podeu veure-hi el programa.

ALGUNS DIBUIXOS DEDICATS

En aquesta entrada us proposo alguns dels dibuixos que he realitzat enguany. 

El primer va ser per a una família que va regalar els meus tres còmics al seu fill, per a  mi va ser tot un honor fer-los-hi. En ell hi vaig dibuixar en Serrallonga arribant al castell de Nyer. Aquesta vila del Conflent havia de ser la protagonista de l'escena atès que, per a una grata sorpresa meva, feia uns mesos que ells mateixos havien descobert el lloc gràcies a la guia "El tresor d'en Serrallonga" que vam editar amb la meva filla Ànnia.

El segon dibuix el vaig regalar a l'Eva i el personal de la biblioteca de Taradell. En ell s'hi veu el bandoler llegint un llibre amb el castell de Taradell al fons. Els volia agrair tot l'interès i les atencions que van tenir amb mi en el decurs de l'organització de l'exposició i la conferència que faig fer a la biblioteca el mes de juliol. És un plaer tractar amb gent engrescada  i que demostra iniciativa per la cultura dels nostres pobles i el nostre país.

El tercer dibuix el vaig fer en el decurs de la festa Torna Serrallonga de Sant Hilari. En ell s'hi veu en Serrallonga i al fons el Fadrí de Sau i un  altre bandoler sota una de les balmes on es refugiaven.

El darrer el vaig realitzar aquest mateix cap de setmana a la Fira de Muntanya i del Llibre de Vic.

SERRALLONGA EN LA LITERATURA DE CANYA I CORDILL DEL SEGLE XIX (i 4)

Un darrer exemple dels romanços dedicats a en Serrallonga: "Sentencia de Serrallonga, o sea bandos de Barcelona" editat l'any 1877.

En aquest cas he extret les imatges del servei de publicacions digitalitzades de la Universitat de Cambridge.

SERRALLONGA EN LA LITERATURA DE CANYA I CORDILL DEL SEGLE XIX (3)

 

 

 

 

 

 

L'any 1865 la Impremta Llorens de Barcelona publicava  "Historia de la vida y hechos de D. Juan de Serrallonga".

Es pot considerar literatura de canya i cordill, però en aquesta ocasió es tractava d'un llibret més elaborat de 26 pàgines comptant les senzilles cobertes.

Aquesta edició, d'autoria anònima,  recull l'argument escrit per Balaguer i s'il·lustra, a la portada i en les pàgines interiors, amb populars gravats anònims que representen  en Serrallonga salvant la Joana Torrelles sobre un cavall desbocat i el bandoler lliurant-se a la justícia.

Del llibret se'n van fer diferents edicions (jo he aconseguit una edició de 1875) i , segons explica el folklorista Joan Amades, es venia a la sortida dels teatres de Barcelona on es representava l'obra de Víctor Balaguer, amb la qual cosa els espectadors podien rellegir l'argument a casa seva.

El llibret conté cinc capítols escrits en prosa  i en castellà i m'he permès escanejar les pàgines de l'exemplar que vaig poder adquirir a la Llibreria Costa de Vic. Crec que és un bon exemple de literatura popular del vuit-cents i útil per a entrar en l'argument novelesc que va idear Víctor Balaguer.

FIRA DEL LLIBRE DE MUNTANYA A VIC

Aquest cap de setmana, del divendres 14 al diumenge dia 16, es celebra a la ciutat de Vic la 14a. edició de la Fira del Llibre de Muntanya.

Enguany es realitza al recinte firal del Sucre de Vic, junt amb la Fira de Muntanya, una fira dedicada als esports i activitats de muntanya que arriba a la 33a. edició.

La Fira del Llibre de Muntanya s'ha realitzat fins ara en l'entorn incomparable dels municipis del Collsacabra (Rupit, Cantonigrós, Tavertet ...) i enguany, per raons de viabilitat i economia, s'ha traslladat al recinte firal de Vic.

Hi trobareu estands de diferents editorials especialitzades en excursionisme, activitats de muntanya, natura i turisme... i també conferències, presentacions de llibres i altres activitats molt diverses.

Per la meva part hi seré present amb un estand amb els còmics i la guia d'en Serrallonga.

Una bona proposta per a deixar-se caure a la capital d'Osona.

Podeu accedir a la programació en aquest enllaç.

EN SERRALLONGA EN LA LITERATURA DE CANYA I CORDILL DEL SEGLE XIX (2)

 

 

El nostre gran etnòleg i folklorista català Joan Amades (Barcelona, 1890-1959) és la millor font per a conèixer el pas d’en Serrallonga per les edicions de canya i cordill. Ell va ser qui va recollir amb més entusiasme totes les dades sobre el popular “Ball d’en Serrallonga” i altres llegendes del bandoler, però també va ser un gran afeccionat a recollir i estudiar romanços, ventalls i auques.

Amades havia seleccionat, entre la seva col·lecció de romanços, els que feien referència a Serrallonga per incloure’ls en una publicació que preparava i així ha quedat recollit en el llibre “El ball de Serrallonga” (Rosa Mas i Joan Menchon, Ed. El Mèdol, 1999):

“Entre els romanços dedicats a Serrallonga que va recopilar Amades, cal destacar els publicats per la impremta de Joan Llorens de Palma de Santa Caterina, de Barcelona, els més antics. La tasca d’aquest imatger va ser seguida pel seu fill Antoni, i més tard per la seva Vídua, Cristina Segura. Pau Andreu, successor d’aquesta última, tenia el negoci El Abanico al carrer de l’Hospital de Barcelona i va editar els seus treballs als anys vint.

Observem que la majoria van ser editats a partir de mitjans segle XIX, probablement quan van tornar a l’actualitat per influència de la publicació de l’obra de Víctor Balaguer”.

El primer romanç que es va publicar va ser “Don Juan de Serrallonga. Historia escrita en trovos” que va ser editat per la impremta de Joan Llorens cap a 1857 aproximadament. Un exemplar d’aquest és, precisament, el que pogut afegir a la meva col·lecció particular. 

Una particularitat d’aquest romanços és que aprofitaven en ocasions gravats extrets d’altres edicions i en aquest cas el gravat és, precisament, el que il·lustrarà un any més tard la primera edició de la novel·la de Víctor Balaguer. Es tracta del conegut dibuix d’en Serrallonga descansant al costat de la Joana  Macissa.

Joan Amades fa un inventari exhaustiu dels romanços que ell ha pogut recopilar:

-     Don Juan de Serrallonga. Historia escrita en trovos, de l’any 1857, que va ser reeditat  diverses vegades.

-          Historia de Don Juan de Serrallonga, editat per a Reus per Joan Grau.

-          Sentencia de Serrallonga ó sea los bandos de Barcelona, editat a Barcelona el 1877.

-          Sentencia de Serrallonga, ó sea los bandidos de Barcelona.

-          Historia de Don Juan de Serrallonga y de su querida Juana, publicat el 1897

-       Historia de la vida y hechos de Don Juan de Serrallonga. Editat l’any 1865, també per la Impremta de Joan Llorens, aquest romanç ocupa un total de vint-i-quatre pàgines.

I encara fins a nou edicions més, cosa que ens permet deduir la popularitat d’aquest tipus d’edicions i la importància que devien tenir en donar a conèixer la llegenda del bandoler.

En el bloc "Almanaque, pliegos cordel, tradicion ..." (del m'he permès extreure les imatges del romanç que il·lustra aquesta entrada del bloc), podeu llegir un interessant article sobre els romanços dedicats a en Serrallonga en el segle XIX; com també moltes entrades interessantíssimes per a descobrir el món d'aquesta literatura popular. S'hi accedeix en aquest enllaç.

EN SERRALLONGA EN LA LITERATURA DE CANYA I CORDILL DEL SEGLE XIX (1)

Una parada de venda de plecs a Barcelona. Els plecs

s'exposaven penjats d'unes pinces al carrer.

Entre els segles XV i XIX va tenir força èxit l'anomenada "literatura de canya i cordill". S'anomenava així perquè habitualment eren uns senzills exemplar d'un full plegat i que es venien en parades que els penjaven amb pinces en un fil al mateix carrer. Era la literatura popular i de consum massiu d'aquells temps, enfront dels llibres, edicions sols a l'abast de les classes més pudents.

Els temes que tractaven els plecs solien ser fets quotidians, episodis històrics, llegendes i de religió i anaven acompanyats d'il·lustracions gravades. Molt també il·lustraven casos dramàtics de crims o robatoris, d'aquí que la història dels bandolers hi fos força present.

Tot i ser un genere denostat pels literats, va ser la veritable literatura de les classes populars, de gran importància per a l'alfabetització i per a que aquestes poguessin llegir.

Serrallonga va ser un dels personatges més populars en la literatura de fil i canya i trobem alguns exemples d'edicions fetes en el segle XVII , de les que he parlat en les entrades anteriors del bloc, i també en edicions del segle XIX. Aquestes darreres aparegudes, de ben segur, a remolc del protagonisme que va tenir el bandoler en la Renaixença i a partir de les obres literàries de Víctor Balaguer.

El Serrallonga que s'hi descriu segueix l'esquema i l'argument escrit per Coello, Rojas i Vélez en el segle XVII, el mateix que escriurà Víctor Balaguer a partir de l'any 1858. D'aquí que alguns d'aquests romanços continguin la versió del Serrallonga nobiliari, enfrontat a les injustícies dels Torrelles.

D'aquesta manera, les classes populars podran accedir de nou al personatge, perpetuant encara la imatge de bandoler romàntic i noble que prové de l'obra de teatre de 1635.

CAMINADA ALS CASTELLS DE LA POPA I CENTELLES

Fa un parell de setmanes vam fer una caminada  pels castells de Castellcir i Centelles, a la comarca d'Osona.

Es tracta d'una circular d'uns divuit quilòmetres que permet integrar en un sol recorregut diversos atractius: ascensions sota les balmes, paisatges , castells i panoràmiques.

L'inici del camí és al municipi de Centelles on una ascensió per un PR marcat ens fa guanyar alçada fins la cresta de la cinglera anomenada "Morro de porc". Des d'aquí es pot contemplar una primera panoràmica de la plana d'Osona, amb el massís del Montseny just al davant.

En aquest punt ens trobem en l'altiplà del Moianès i el camí davalla fins trobar l'espai natural protegit de la Sauva Negre, un bosc ben espès, corprenedor, que deu la seva importància pel fet de ser una de les fagedes més meridionals del país.

A poca distància hi trobem el castell de la Popa -o castell de Castellcir-. Data del segle X i conserva   part de les seves estructures, com la porta dovellada i diferents estances, així com les restes de l'antiga capella. L'originalitat de la fortalesa és que va ser construïda sobre una plataforma rocallosa allargada que li conferia una protecció extra en cas d'assalt i un imponent aspecte de ser un castell construït sobre la popa d'un vaixell.

El camí de retorn, resseguint una cinglera de grans blocs de pedra, ens permetria conèixer també la Balma d'en Roma. Una balma aprofitada com habitatge de pastors, però que nosaltres, malauradament, no vam saber trobar per falta d'indicacions.

El següent punt d'interès de la caminada és el castell de Sant Martí o de Centelles, ja retornats al terme de Centelles. Es tracta d'un bon exemple de les grans fortificacions medievals de frontera , com molt bé demostren les restes que en queden avui en dia. Des d'aquí un mirador també permet contemplar tota la plana, a la qual descendim seguint un PR senyalitzat.

Per a resseguir aquest itinerari, no senyalitzat en la seva totalitat, ens vam servir d'aquesta informació.