EPISODIS D'EN SERRALLONGA A LA CELLERA DE TER (1)

Fa un temps l’amic Albert Roura de la Cellera em va fer a mans un article d’Emili Rams titulat “En Serrallonga quan corria per la vall d’Anglès, Sant Amanç i Sant Martí Sapresa”. En aquell article s’hi relaten de manera sintètica alguns dels episodis del bandolerisme a la vall del Ter.

En justa correspondència  a aquell detall de l’Albert, m’ha semblat interessant fer-ne unes entrades al bloc que amplien aquella informació, centrant-les en els episodis de la quadrilla d’en Serrallonga al municipi de la Cellera de Ter, zona freqüentada pels bandolers de les Guilleries per la seva proximitat al camí ral de Girona a Olot i fàcilment accessible una vegada havien davallat de la zona més feréstega de Sant Martí de Cantallops o Santa Bàrbara.

En el procés sumarial d’en Serrallonga trobem diverses referències al pas dels bandolers i l’existència de fautors a l’anomenada Cellera d’Anglès, aleshores el lloc pertanyia a la batllia d’Anglès i estava sota la jurisdicció del seu castell i no va ser fins el 1788 que es constitueix com a municipi independent. 

Dins la vall d'Anglès, en l'Edat Mitjana s'anaren formant dos nuclis importants de població. El barri de la Cellera, format entorn de l'església parroquial de Santa Maria de Sales, i el barri del nucli del castell. Fins el 1788 el domini religiós parroquial s'impartia des de l'església de Santa Maria de Sales i el domini civil des del castell.

L’any 1627 va succeir en aquest lloc un episodi força luctuós que ens demostra la violència que imperava en aquell moment, explicat en les confessions del Fadrí de Sau:

“E mes dich señor que es veritat que en lo mes de juny del mil sis cents vint y set anant jo aquadrillat ab lo dit Joan Sala y Serrallonga y altres lladres de la quadrilla y anant a la volta de la Cellera de Angles que veniam del coll de Gua y passant devant de uns camps que us segadors segaven blat y conexent lo dit Serrallonga que entre dits segadors hi eren Lorens Bertran y Hyeronym Gelada y Vinyoles de Angles nos digue que li convenia quels matassem com de fet nosaltres nos acostarem en dita segada y vehent dits Bertran y Gelada quens acostavem a ells fugiren y nosaltres los corraguerem darrera y a scopetades los matarem”.

Quina raó tenia en Serrallonga per ordenar l’assassinat d’aquells pobres segadors d’Anglès? El mateix Fadrí de Sau ho explica en una segona deposició del procés sumarial:

“La veritat es que aquelles morts les ferem per orde de dits dos germans Moners y de Hyacinto Ribes de Angles y del pare de dit Hyacinto Ribes lo dich saber perque trobant nos nosaltres lo Serrallonga y altres de la quadrilla ja preterits prop la casa dita den Terrats de Susqueda me digue a mi lo dit Serrallonga (perço que feya molt gran confiansa en mi) que haviem de baxar deves Angles a matar dos homens per orde de dits Moners y pare y fill Ribes dientme dit Serrallonga que per forsa ho haviem de fer essentnos tan amichs y valedors com nos eran dits Moners y pare y fill Ribes”.

Per tant, els assassinats foren un encàrrec d’aquells anglesencs fautors d’en Serrallonga i els seus homes. El Fadrí continua explicant com va succeir l’homicidi:

“Y la nit abans que matassem a dits Bertran y Gelada forem nosaltres dit Serrallonga jo y demes companys nostres en casa del dit Ribes de Angles y en un colomer que tenen junt llur casa nos vigueren a trobar y alli nos donaren a menjar y a beurer abundantment y se estigueren una gran estona ab nosaltres y al departirnos me digueren a mi los dits Hyacinto Ribes y son pare que lo negoci que lo endema haviem de fer quens diria lo dit Serrallonga que per amor dells quens ne assegurasem be y jo aleshores comprengui que per axo nos havia fets devallar dit Serrallonga per aquellas partides.

Y estant nosaltres ajocats en un bosquet prop dita Cellera de Angles me digue dit Serrallonga que jans avisarien alli quant seria hora vingue tantost a trobarnos lo dit Hyacinto Ribes ab una podadora a la ma per mes dissimular hins digue que ja era hora que la gent era a la segada que berenaven y nosaltres en lo punt saltarem en dita sagada y matarem a dits Bertran y Gelada com tinch dit y aquella nit nos ne anarem a sopar a Lloret Salvatge en casa de T. Goltressa quens ne dona per la porta si be no ab molta amistat perque es parent dels Moners y alli nos vingue a trobar aquella nit lo dit Pau Moner”.