TROBANT TRESORS A "COSTA LLIBRETER" DE VIC

 

El Sant Jordi de 2021 ha portat a casa dos llibres extraordinaris per a fer un viatge en el temps per tot Catalunya. 

Feia temps que tenia el desig de tenir-los a casa i finalment ho hem fet possible.

Tots dos han sortit de la mateixa cova del tresor: la llibreria d’antic COSTA LLIBRETER de Vic. Si mai us hi deixeu caure sereu meravellosament tractat per en Josep i la seva passió pel seu art de trobar i oferir llibres.

En aquesta llibreria hi he adquirit una petita part del meu fons dedicat a en Serrallonga. En aquesta darrera ocasió, a més, vam tenir temps de conversar amb en Josep, el propietari, qui fa quasi vint-i-cinc anys va decidir obrir-la. Va restaurar un local preciós i va omplir-lo de llibres antics, petits i enormes tresors, i va començar a regalar passió.

En aquestes llibreries s’estableix una estranya  connivència entre llibreter i client. El primer troba, guarda i ofereix un llibre de fa anys. El segon, quan el localitza, té la sensació d’haver descobert un tresor. I tots dos participen d’una mena d’eufòria de la descoberta.  El moment s’ho val.

En la llibreria d’en Josep traspasses la porta i entres en un món especial. Observes aclaparat totes les estanteries plenes de llibres, que ofereixen els seus lloms de pell i lletres daurades, o més senzills, de simple cartró envellit. Et sorprèn l’amuntegament de llibres, gravats, revistes o diaris vells sobre les taules. Ho miraries tot, hi dedicaries hores... perquè tens la sensació que allà hi ha més d’un tresor amagat i que el teu propòsit en aquesta vida és descobrir-lo.

A mi em va passar això darrer. Anàvem a buscar-hi un llibre que coneixia pel catàleg a internet.. però en caminar per la botiga, per sorpresa, em vaig quasi entrebancar amb un segon llibre que no sabia que hi era. I aquesta va ser la meva descoberta.

Quins van ser els dos tresor que ens vam emportar? Dos facsímils de dues edicions franceses del XVIII i XIX, dels que parlaré en les dues properes entrades del bloc:

1)      Voyage pittoresque et històriques, et description de la principauté de Catalogne. D’Alexandre de Laborde. Facsímil de l’edició de París de 1806, editat per Edicions de l’Abadia de Montserrat l’any 1973.

2)      Les plans et profils des principales villes et lieux considerables de la principauté de Catalogne. De Sébastien de pontault de Beaulieu. Facsímil de l’edició de 1668, editat per Gustavo Gili l’any 1981.

EL MONTSENY BÉ VAL UN BON ARRÒS

 

Intentar proposar-vos un motiu per anar a gaudir del Montseny és una empresa inútil. Els  atractius del massís són suficientment coneguts i per això el nombre de visitants és el que és.  El Montseny és atractiu en qualsevol de les quatre estacions de l’any i en qualsevol dels seus quatre costats.

Però sempre hi pot haver encara un motiu més. Us en ofereixo un: fer un dels millors arrossos que es poden tastar. On? Al restaurant Coll de Te d’Arbúcies, en la falta de llevant del massís.

Quina és la proposta? Arribar-se al restaurant des de la carretera de Santa Fe i la pista forestal que, passats quatre quilòmetres ens hi porta. Deixar el cotxe i fer una caminada circular.

Des de Coll de Te seguim el camí senyalitzat que ens port cap a Santa Fe del Montseny. Al coll de Samola pugem el seu petit cim per a gaudir d’una primera panoràmica de l’entorn. On distingim la punta de les Agudes i les interminables faldes del massís que es deixen caure, allunyant-se, cap a les planes.

Continuem per pistes  envoltades de fagedes. Ara, a inici de primavera, les fulles del faig encara són petites.  Ens sembles desproporcionadament xiquetes respecte els poderosos arbres i branques les sostenen. Això fa que el camí estigui , en aquest moment, tamisat per la llum del sol que s’escola fàcilment per les brancades. Els raigs s’escolen fàcilment i espurnegen en els ulls del caminant.

La següent fita de la caminada és el pantà de Santa Fe. No per ser més concorregut deixa de ser atractiu. Fem la volta i viem com s’hi emmirallen les Agudes i l’abundosa natura que s’acosta a al seva llera, com si hi volgués anar a beure-hi.

Passem per Can Casades, la Font dels Frares i el curiós Faig Enforcat. En el tram d’alts i foscos avets de al Font del Conill deixem la pista i descendim per un sender força dissimulat al mig de la fageda. Aquí hi ha l’únic tram un xic perdedor, abans d’arribar al salt d’aigua de  Marianegra.

Val molt la pena l’aventura de trescar pel mig de la fageda i arribar-se a aquest salt d’aigua. Un dels racons més bonics del Montseny.

El següent objectiu és, just darrera del Coll de Te, arribar fins dalt el Turó del Arenys. Aquest darrer esforç també us serà recompensat , amb una de les més privilegiades panoràmiques del massís. Davant nostres s’obrirà un entorn inabastable: Arbúcies i Montsoriu, les Guilleries i el Collsacabra,...Reposeu i gaudiu d’aquest moment.

I ja, finalment, arribarem al restaurant Coll de Te, on serem ben atesos i farem un bon dinar amb un dels millors arrossos mar i muntanya que hem tastat. Gaudiu-lo, com també de la simpatia d’en Josep, un propietari que a més és un excel·lent cuiner. I també podeu anar-hi amb gos!

Després de tot això, una de les millors caminades i un dels millors dinars que hem fet, ens vam regalar una estona de repòs en l’esplanada del restaurant; amb la plana que es deixa veure en la llunyania, tot pensant que en som d’afortunats de tenir i gaudir d’aquest país que ens envolta i de la gent que ens el fa gaudir.

Així que ja ho sabeu: podeu descobrir o tornar a descobrir el Montseny gràcies a un bon arròs .

EL FOTÒGRAF JOSEP SALVANY A SANTA COLOMA

 

Cercant imatges antigues del Bagís per a la ruta d’Anton Busquets vaig tenir la molt agradable sorpresa de trobar-me amb una bona col·lecció d’imatges de principis del segle XX i que estan disponibles en el servei de Memòria Digital de Catalunya, en l’apartat de fons personals.

Es tracta d’una col·lecció de fotografies d’un dels més destacats pioners l’excursionisme fotogràfic del nostre país: Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 – Barcelona, 1929).

Josep Salvany va ser metge oculista i de manera simultània va desenvolupar una activitat notable en el camp de l’excursionisme científic estretament lligada a la seva gran afició per la fotografia. Va ser membre de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques i del Centre Excursionista de Catalunya. Les excursions que va realitzar li van permetre donar testimoni, amb marcat esperit documentalista, sobre monuments, paisatges, pobles i vilatans al llarg de la seva vida.

A més de Catalunya, viatjà també a poblacions espanyoles (de la província de Saragossa, de Segòvia i de Madrid), a les Balears, Itàlia, França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Dinamarca, Síria, Egipte, Palestina, Grècia, Malta, etc., documentant les seves fotos de forma minuciosa.

Bon coneixedor de les tècniques fotogràfiques i de les innovacions tecnològiques va utilitzar la fotografia estereoscòpica, tècnica molt emprada entre els fotògrafs de l'època, que consisteix a copsar dues fotografies simultànies fetes amb una separació aproximada de 63 mm. Amb l'ajuda d'uns visors especials s'obté un efecte de tridimensionalitat.

El seu fons fotogràfic està dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conté unes 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm, que representen una mostra de la crònica social i cultural de la Catalunya de principis del segle XX.

A Santa Coloma tenim el privilegi d’haver estat un dels llocs on Josep Salvany va passar amb la seva càmera fotogràfica, deixant una col·lecció de fotografies que ens expliquen alguns dels llocs i alguna de gent a principis del segle passat.

En la col·lecció de Josep Salvany hi trobem fins a quaranta tres fotografies fetes en els voltants de Santa Coloma, identificables algunes per l’element fotografiat i altres perquè l’autor afegia la descripció i localització de les fotografies de la seva col·lecció.

El volum més important de fotografies correspon a l’any 1911.

Una d’elles apareix descrita com a “Mirador de l’establiment” i correspon a l’accés al balneari Martí (l’actual Balneari Termes Orion) , des de l’altra costat de la riera i amb els pilars d’un pont encara no construït. També hi ha una fotografia de les fonts del Rossinyol i Ballús, situades dins el perímetre del balneari. Dedueixo que el doctor Salvany devia ser client del nostre balneari quan feia estada a la nostra ciutat.

EL balneari hauria estat així el punt de partida de les seves habituals excursions per l’entorn natural de Santa Coloma.

En el fons fotogràfic trobem tres fotografies que identifiquem perfectament. Una és l’arribada d’un carruatge de castanyes per la carretera de Sant Hilari, s’hi veu al fons l’inici del carrer Raval i la casa de Can de Prat.

Una segona fotografia correspon a les mesures petites situades a la plaça Farners, amb la façana de l’església al fons.

ELS PAISATGES DE JOSEP SALVANY

Josep Salvany va recórrer molta geografia catalana i en algunes viles i ciutats es va entretenir molt a fotografiar el casc urbà i els elements notables que contenia aquest. Això, per exemple, ho va fer en una vila com Santa Coloma de Queralt, on va obtenir moltes fotografies d’edificis, esglésies, carrers...

Santa Coloma de Farners no ha destacat mai per la seva riquesa arquitectònica o urbanística, però sí que gaudeix d’un entorn natural privilegiat. El doctor Salvany també devia pensar-ho, doncs amb les seves fotografies estereoscòpiques va fer que aquest paisatge i entorn natural en fossin protagonistes.

En el fons de Salvany hi trobem diverses fotografies dels paisatges del nostre entorn, alguns de llocs que podem reconèixer i que l’autor descriu com a “Llac amb ànecs”, “ a la fonteta”, “a la palanca” o “al torrent”, totes elles de l’any 1911.

Un dels llocs sí que el podem identificar, es tracta de la popular gorga d’en Vilà fotografiada el 1911, que ell descriu com a “petit salt d’aigua”.

També hi una fotografia datada de l’any 1917 on es veu la façana i el pati murat de can Roure (una masia que havia estat situada al barri de Baix de Santa Coloma però que va ser enderrocada a finals del segle passat) i una titulada “la padrina”, amb una senyora d’edat situada en el portal del pati d’una masia que no puc reconèixer.

La col·lecció Salvany encara conté dues interessants fotografies del convent franciscà de Sant Sal. Un notable conjunt conventual situat en les faltes muntanyenques de les Cladells i que va quedar abandonat a partir de 1835. En les fotografies els edificis encara es conservaven notablement bé, abans que entressin en la ruïna de la que han estat salvats en una recent restauració que ha donat una segona vida a aquest històric recinte. Les fotografies daten de l’any 1916, cosa que ens permet conèixer un reiterat retir estiuenc de Josep Salvany a Santa Coloma.

CAMÍ DE FARNERS

Tal com fem avui en dia els colomencs, no pot faltar una excursió de Josep Salvany fins el paratge més emblemàtic del nostre terme municipal: Farners.

Els hàbits han canviat. Anys enllà, com explica Juli Serra en la seva crònica sobre les Guilleries, els habitants de Santa Coloma sols pujaven a Farners un dia a l’any, el dia de l’Aplec, a diferència dels estiuejants qui, a banda de descansar a l’establiment termal, dedicaven el seu temps de lleure a passejar pel parc de Sant Salvador o més enllà.

Així, les excursions a la muntanya de Farners devien ser un una pràctica habitual o sovintejada per aquella gent vinguda de Barcelona, que va poder apreciar el nostre privilegiat entorn natural abans dels propis colomencs, qui tenien el bosc com a lloc de treball més que no pas lloc de gaudi.

En el fons Josep Salvany trobem hi trobem fotografies d’excursions a Farrners datades de dos anys diferents: el 1911 i el 1913.

En dues d’elles s’hi pot identificar l’esplanada de Farners amb el castell i l’ermita.

Una fotografia mostra l’altar barroc de l’interior de l’ermita i també n’hi ha una amb l’estàtua d’una verge dins el que sembla una sagristia. Per al fesomia crec que és la talla desvestida de la verge de Farners.

En altres es veuen exemplars del rocar colomenc que acompanyen el camí a Farners o decoren les nostres muntanyes. Una d’aquestes fotos està descrita com a “Família Esteve camí de Santa Coloma de Farners, 1911”. En ella s’hi veuen els membres d’una família que devien acompanyar Josep Salvany en la seva excursió. Aquesta darrera fotografia va formar part de l’exposició i el catàleg que es dedicà al fotògraf l’any 1992. Josep Salvany va morir solter i sense descendència. El seu llegat fotogràfic va ser donat a la Biblioteca Nacional de Catalunya. D’aquesta manera va quedar preservat, fins a la seva posterior digitalització i posada a disposició en el servei de Memòria Digital de Catalunya.

EL BAGÍS L’ANY 1911

Hi ha un total de dotze fotografies que fan referència a aquesta masia i el seu entorn. No hi apareix una vista general que permeti identificar la masia, però gràcies a la cura de Salvany, que deixava una anotació descriptiva de cada placa estereoscòpica , podem saber que totes elles corresponen al Bagís.

En aquesta col·lecció, com feien altres excursionistes d’aquell temps, hi ha una interès per captar imatges de la vida rural dels oriünds. Salvany en va obtenir cinc titulades: “Laia i els porcs”, “ Salvador llaurant”, “Margarida, Maria i Silvestre munyint” , “Vaques pasturant al Bagís” i “A la fonteta del Bagís”.

Quatre fotografies més corresponen a paisatges del voltant de la masia: “A la riera del Bagís”, “Camí de la font del Bagís” , “Roques del Bagís” i “Roques del Bagís fotografiades el 1912”.

Tres fotografies més corresponen a la capella de l’interior de la masia, al jardí de la casa i una tres minyones.

Les fotografies estan datades dels anys 1911,1912, 1913 i 1916; cosa que indica una freqüent estada de Josep Salvany en aquesta masia.

El bon nombre de fotografies del Bagís que va realitzar l’autor fa pensar en algun tipus de relació amb els propietaris de la masia. Cosa que li devia permetre sovintejar l’estada al balneari Martí i els moments viscuts en aquesta propietat s, on sortosament va aprofitar per a documentar amb les seves fotografies estereoscòpiques la vida rural i els paisatges de Vallors propers a la masia.

JOSEP NOGUÉ POSA COLOR A LA HISTÒRIA

 

No vam voler perdre’ns l’exposició que el bon amic i artista hilarienc Josep Nogué va fer al castell de Montesquiu. “L’art del naufragi” és el títol que ell ha donat a la mostra, que vol ser itinerant, dels cicle de pintures que, els darrers deu anys, ha anat dedicant a il·lustrar passatges i paisatges diversos de la història.

Per a una persona com jo,  inquieta per la història i el paisatge, en Josep és una referència, per proper com a persona, però també per com em de lluny em fa viatjar.

Els seus quadres permeten reviure fets històrics en paisatges propers que conec , Moragues o Serrallonga en els boscos de les Guilleries o carlins dalt les cingleres de Tavertet; però també conflictes en llocs llunyans coma Escòcia, la badia de Cadis o els Països Baixos.

Atret per una certa imatgeria militar clàssica (que a mi també m’agrada molt) en Josep recrea perfectament vestuaris i armes, però també els reconeixibles paisatges i construccions que actuen d’escenari de l’acció. Així, esdevé el cronista gràfic d’aquells moments, i fa que en siguem privilegiats espectadors.

La ironia hi és present en alguns raconets, com també la crítica. I en el conjunt s’hi reconeix el domini del color de l’artista. Un domini perfectament visible en la llum ambiental d’alguns quadres, on notes el crepuscle o l’albada, la calor de les darreres o les primeres llums del dia que s’escolen en els paisatges i els insuflen realisme.

Aquesta habilitat amb el color d’en Josep Nogué és que m’ha portat al títol d’aquesta entrada.

 Vam sortir de Montesquiu satisfets de nou, després d’haver gaudir de la bona companyia d’en Josep i la Montse i d’aquell passeig per la història que ens proposen els quadres. Un passeig sublim, que repetiria una i altra vegada.

RUTA DELS CARBONERS. RIERA D'OSOR

 

Turisme de Sant Hilari Sacalm ha fet una feina immensa per a posar al nostre abast una ruta per un dels llocs més preciosos de al comarca de la Selva: la riera d’Osor.

Han creat (i em consta que continuen desenvolupant trams fins arribar a Osor)  la ruta dels carboners. Una ruta de 8,5 quilòmetres, molt ben senyalitzada, que recorda el passat dels treballadors del bosc que feien carbó pels boscos de les Guilleries, però ho fa en un dels paisatges més evocadors i espectaculars de la comarca: la llera de la riera d’Osor.

L’inici del recorregut  és a la pista que porta a l’ermita de Sant Francesc de Carbonell, on es deixa el cotxe després d’haver creuat la riera. Uns rètols en indiquen l’inici i les recomanacions, amb un lector de codi QR també podem baixar-nos informació de la ruta.

A partir d’aquí és un sender molt ben senyalitzat que ens fa caminar pel mig de boscos d’alzina surera i roures quan ens enfilem i vegetació de ribera, verns i pollancres, quan caminem arran de riera. En els trams arran de llera gaudim de grans plataformes de roca per on s’esmuny l’aigua, trencant el silenci del paratge i amb més soroll quan cau per salts d’aigua, com el salt de la gorga d’en Plana.

Una de les fites del paisatge és la magnífica Roca Foradada, una curiosa mola de pedra aixecada per l’erosió al bell mig de la riera, amb una cavitat sota seu. L’atractiu del lloc va fer que els estiuejants de Sant Hilari hi anessin a veure-la a principis del segle passat, com testimonien les postals antigues.

Al costat  mateix hi ha una petita cova, popularment coneguda com la “cova d’en Serrallonga” i que és també un jaciment on s’hi van trobar restes de ceràmica.

Nosaltres fem una petita ruta circular, dins la ruta circular, per anar a trobar-nos amb el magnífic i imprescindible salt d’aigua del mas Claver, de quinze metres d’alçada. Si seguim la ruta senyalitzada oficial podem estalviar aquesta marrada que hem fet per a tornar a la Roca Foradada.

A partir de la Roca  Foradada seguim un tram més de riera i la deixem, passat el salt de la gorga de la Plana,  per enfilar-nos decididament fins a una pista que ens retornarà al punt d’inici de la ruta i que ens permetrà gaudir de  les vistes panoràmiques al cim de Sant Miquel de les Formigues, sobre el molí d’en Boscà i a les altives faldes de totes les muntanyes que ens envolten. En aquest punt serem veritablement conscients de com d’imponents són les Guilleries.

Una ruta de bon fer, molt i molt recomanable, per a conèixer i gaudir dels privilegiats paisatges de les Guilleries, les seves fondalades humides, de pedra i aigua, i els seus boscos i miradors sobre l’entorn.

En aquest enllaç trobareu tota la informació de la ruta. 

I en aquest, la ruta que hem penjat al Wikiloc.

DE SANTA COLOMA A SANT PERE CERCADA: RUTA JOAN PONS MASSAVEU

 

Joan Pons i Massaveu (Barcelona, 1850 — 1918) fou un poeta i escriptor costumista. Comerciant de professió i de formació autodidacta, començà a escriure a L'Escut de Catalunya i poc després a La Renaixença. També ho faria a La Il·lustració Catalana, Lo Gai Saber o L'Avenç. En aquesta darrera revista va publicar un article, en el número 7 aparegut el 15 d'abril de 1893, relatant una excursió que va fer aquell any, eixint de Sant Feliu de Buixalleu i baixant a Santa Coloma , tot descobrint i descrivint pel camí el magnífics monestir de Sant Pere Cercada i el castell de Farners.

Per això, recordant aquest pioner de l'excursionisme , hem fet l'itinerari fins al monestir i l'he identificat a wikiloc amb aquest nom.

Pel camí Joan Pons va transitar per llocs i masies reconeixibles com can Sureda, l'Arboç, can Formiga, can Torrents, can Planiol...

Del castell de Farners Joan Pons en va fer una de les descripcions més èpiques que he llegit:

"El castell de Farnés aparegué de sopte la nostra vista. Penjat demunt feresteg penyal, de quadrada planta, emmurallat solidament, ab profusió de marlets i segeteres, i tot de pedra de grant, aixís s'ovira. Cadavre empedrit d'algun colós, d'algun atlant, retut en lluita, que mostra encare per sa jaient les sotragades de la terrible brega; venada momia, portant en les inscripcions dels seus plegs tota la vida de sa turbulenta epoca, o diabolic trampolí aixecat en tempestuosa nit de bruixes per a saltar d'un bot des de la terra a la gloria: a despit del temps, malgrat ta decrepitud, ert i tot , encara inspires basarda!"

La millor descripció de l'excursió la fa aquell mateix pioner de l'excursionisme: "Seguírem avall, deixant a Can Sureda a l'esquerra del camí, un camí obert entre pins i suros qu'ens va oferir delicioses perspectives, continuant sempre avall fins a la Riera d'Arbós, de pintorescos i ubacs setis, que ja no deixàrem, arribant al punt més interessant de la nostra excursió, a l'ignorat Sant Pere Cercada.

Enasprat com un niu, reduit com un cop de puny, extès sobre la rasa d'una coma, semblant una senzilla combinació pessebresca: tal se presenta als ulls del viatger lo qu'en diuen Sant Pere Cercada".

Per a completar la nostra excursió circular, nosaltres hem ascendit fins a l'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda i no ens hem pogut estar de gaudir del privilegiat mirador de Roca Guillera, per a baixar a la plana pels sot dels Castanyerons.

Una bonica excursió per a conèixer alguns dels monuments més importants que guarden les nostres muntanyes de Farners i alhora resseguir les passes que van fer-hi alguns pioners de l'excursionisme com Joan Pons i Massaveu.

 

SANT JULIÀ DE LLOR I RACONS DEL TER

 

Ruta molt assequible per a conèixer un d'aquells llocs que sempre has vist emcimbellat al passar-hi de lluny i que sempre havies pensat que volies pujar-hi: l'església de Sant Julià de Llor.

Situada sobre la plana d'Anglès, es tracta de l'església parroquial del nucli urbà que es troba situat als seus peus. Avui el municipi es divideix en dos nuclis: el de la còlonia de Bonmatí i el de l'antic poble de Sant Julià de Llor. Sense oblidar el pintoresc carrer vell del pont romànic.

La ruta comença a Bonmatí i la que us proposo escurça una altra que he trobat a Wikiloc, de manera que la podem fer amb una escapada.

Comença seguint l'ample pista de la Pera i just en arribar al Mas Rigau la canviem per una més modesta que ens enfila cap el bosc. En arribar a la part més alta un sender ens portarà fins a l'església de Sant Julià i , a partir d'aquí, un camí de baixada ens retornarà al punt d'inici.

Hi ha un parell d'encreuaments on s'ha d'estar atent al GPS per a no escollir el camí equivocat, aquesta seria l'única dificultat.

El camí és sobre per bosc sec mediterrà de pins, alzines i rouredes.

Al llarg del seu recorregut ens permet conèixer els vestigis d'algunes tímides activitats mineres que es van desenvolupar a cel obert en aquestes muntanyes.

L'atractiu principal del recorregut és arribar, contemplar i gaudir de les vistes panoràmiques dalt la bonica església de Sant Julià: el Ter i la plana i el municipi d'Anglès als nostres peus; Santa Barbara i Puigdefrou al nostre davant.

Elles soles valen aquesta excursió.

Per a completar la tarda o el matí us recomano acostar-vos a la resclosa d'Anglès, en les ribes del Ter i que veurem davant nostra quan siguem dalt el cim de Sant Julià. Un lloc refrescant i pintoresc com tots els racons d'aquest riu.

I no gaire lluny, per la mateixa carretera i degudament senyaltizat, el pont romànic de Sant Julià de Llor i el carrer vell. Un d'aquells llocs que , si això fos França, estarien promocionats a tot arreu.