dimecres, 26 de setembre del 2018
dilluns, 24 de setembre del 2018
divendres, 21 de setembre del 2018
dimarts, 18 de setembre del 2018
SERRALLONGA, EL SEU PRIMER CÒMIC?
La il·lustració original de Manuel Urda que he aconseguit per a la meva col·lecció sobre en Serrallonga va servir per a la portada del que possiblement és el primer còmic editat sobre el bandoler.
Es tracta d'un llibret senzill, de catorze pàgines i amb format 24x17 cms, amb portada en color i interior en blanc i negre.
Forma part de la "Colección gráfica aventuras y viajes" d'Editorial Mercurio, fundada l'any 1915 a Barcelona.
Aquesta col·lecció, com resava la contraportada, pretenia apropar al lector "suggestives narracions de viatges extraordinaris, aventures inesperades i meravelloses i també drames i novel·les famoses". Tot i així, els deu números editats cap a l'any 1919 estaven quasi tots dedicats a episodis de bandolerisme.
La popularitat de la temàtica del bandolerisme devia impulsar la col·lecció d'aquesta editorial, igual com ho van fer altres empreses editores a principis del XX.
No hi podia faltar, a banda de la història dels "Trabucaires de Catalunya", el nostre Joan de Serrallonga.
El relat és estrictament el de la novel·la romàntica de Víctor Balaguer.
L'interior es composa de text acompanyat de dibuixos que il·lustren la trama, sense globus de diàleg, vinyetes , ni el tipus de seqüència d'acció habitual en el còmic. Es tracta , així, d'un estadi entre les auques del segle anterior i el còmic pròpiament dit. Es tractaria, doncs, d'un tipus de protocòmic.
Mentre que la portada és del reconegut Manuel Urda, els dibuixos interiors són d'un altre autor que no puc reconèixer.
En les properes entrades del bloc reproduiré les dotze pàgines interiors de l'edició.
En aquest enllaç també podeu trobar més informació sobre la col·lecció.
divendres, 14 de setembre del 2018
SANTUARI DE LA SALUT I ROQUES ENCANTADES
Una
encantadora caminada de dotze quilòmetres per a conèixer els cims del Collsacabra que s’aboquen a la
plana garrotxina de Sant Feliu de Pallerols.
Comencem
la ruta en aquest municipi i una continuada ascensió ens porta fins el popular santuari de La Salut. A banda
de la seva història i tradició es pot
gaudir de la panoràmica a tota la plana , amb la vista que arriba fins el golf
de Roses.
Arribats al cim i després de passar uns deliciosos prats de dalla i falguerars, ens trobem amb el bosc i el conjunt geològic anomenat les Roques Encantades o Roques Encadenades. Un lloc de llegendes on cal passejar una estona per a impregnar-se de la seva màgia.
A
partir d'aquí, després de passar la masia d’Armadans, comencem a davallar pel Coll de Condreu i fins
les ruïnes de l'església de Sant Pere Sacosta.
Els sender segueix baixant ràpidament fins el volcà de Sant Marc i ens retorna a Sant Feliu de Pallerols. Un poble que mereix ser passejat per a descobrir els molts racons que ofereix i la seva vinculació amb l'aigua.
Molta
part del camí es fa per magnífiques fagedes, que aporten frescor i bellesa al
paisatge.
Una
proposta molt completa per a conèixer racons privilegiats de la Garrotxa.
divendres, 7 de setembre del 2018
UN DIBUIX ORIGINAL D'EN SERRALLONGA DE MANUEL URDA
Fa temps vaig aconseguir per a la meva col·lecció de dibuixos i bibliografia d'en Serrallonga una obra original que és un veritable tresor.
Es tracta de la il·lustració original realitzada pel gran dibuixant Manuel Urda per al llibret "Don Juan de Serrallonga" editat per l'editorial Mercurio els anys vint del segle passat.
Editorial Mercurio de Barcelona va editar la col·lecció de novel·les populars (de petit format i preu assequible, molt de moda en aquell principi de segle) titulada "Colecció Gráfica Aventura y Viajes", amb un total de deu números dedicats a diferents personatges , combinant gent de mala fama (Otel·lo, Lucrecia Borgia...) i bandolers (Diego Correntes, Luís Candelas, els Trabucaires ...) i il·lustrats tots per Manuel Urda.
No podia faltar-hi , entre aquests bandolers, el nostre Serrallonga.
El dibuix d'Urda, realitzat amb aquarel·la, és la portada d'aquella novel·la gràfica.
En ell hi apareix (a banda de tota la rotulació de la portada) la idealització del Serrallonga romàntic i noble dalt del cadafalc, amb el botxí i el frare. Una imatge ja vista en els gravats antics que acompanyaven la primera novel·la original de Víctor Balaguer.
Manuel Urda és un dels grans autors clàssics del còmic espanyol. Que fos un dels artistes que va dibuixar el bandoler és tot un regal.
dimarts, 4 de setembre del 2018
MANUEL URDA
Manuel Urda va ser un dels dibuixants amb la vida professional més longeva entre els humoristes i historietistes espanyols del segle XX. Va publicar els seus primers dibuixos el 1904 a Monos i el 1906 a L’Escolanet, i va seguir publicant fins poc abans de la seva mort, el 1974. Com molts d’altres dibuixants vocacionals de la seva generació, va col·laborar amb bona part de les publicacions que s’editaven a Barcelona amb l’objectiu de sobreviure amb la seva feina. El 1915 va crear la seva pròpia publicació, En Belluguet, de molt curta vida. En el terreny de l’animació va col·laborar als curtmetratges de Tono i Herreros i va formar part del col·lectiu de professionals que va realitzar la sèrie Garabatos (1942-45).
Per la major part dels aficionats al món de la historieta, el nom d’Urda està íntimament lligat al TBO. La seva feina per a aquest setmanari va ser de grans dimensions: va col·laborar-hi des de poc després de la seva fundació, al número 9 de 1917, fins poc abans de la seva mort, a banda de ser-ne el director artístic des de 1918 fins a 1922. A TBO Urda va desenvolupar el seu habitual humor amable i blanc, perfectament adaptat al perfil de la publicació.
Aquest autor destacava per la seva aguda observació de les situacions que contemplava al carrer, a les quals afegia el seu toc humorístic. La ingenuïtat dels seus personatges i la lleugeresa de les anèctodes que explicava casaven de manera adequada amb la intenció d’entretenir i divertir als seus lectors. Urda va ser un bon dibuixant amb una expressió gràfica d’una gran finor i elegància: el seu estil era molt personal i reconeixible. El volum que aportava als seus personatges i la particular curvatura de les seves cames eren algunes de les característiques que aportaven als seus dibuixos una estampa molt personal. A TBO va dur a terme moltes portades, acudits gràfics i historietes, així com la secció De todo un poco, continuada per Pere Olivé després de la seva mort.
El fet de no crear personatges fixos amb una continuïtat rellevant en cap de les seves col·laboracions va provocar que la seva popularitat fos, sense dubte, menys cridanera que la d’alguns dels seus coetanis. Va fer algun intent de col·laborar amb l’univers de Bruguera, però el seu estil no lligava amb el de les historietes més directes o “agressives” de l’editorial.
(Text extret de la web "humoristan.org)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)