divendres, 29 de juliol del 2022

SERRALLONGA A NYER



Aquests espais de la Catalunya Nord tenen una importància capital en la història del bandolerisme català . La baronia de Nyer és el bressol del bàndol nyerro que va estar enfrontant durant molts anys amb els cadells i que van estendre la confrontació fins a terres d'Osona per vincles familiars dels dos bàndols. 
La nissaga dels barons de Nyer, eren una de les estirps catalanes amb arrels feudals que havien donat nom a la guerra de “bàndols” i en temps d’en Serrallonga el baró Tomàs de Banyuls i Llupià havia acollit el bandoler de les Guilleries en diferents ocasions.

En el procés sumarial trobem citades per en Serrallonga i altres bandoles les estades a Nyer:

"Y arribat a la porta del castell que ja ere de nits piqui a la porta y digui que volia parlar ab lo senyor d'Anyer y aqui matex obriren les portes y ja fou aqui lo senyor d'Anyer lo vell y donantli jo la bona nit y que venia del Viver me feu entrar".

"Y me feren tots moltes festes ym feren entrar en la cuyna a escalfar quey havia bell foch y alli nos estiguerem una gran estona conversant y vefent lo dit Thomas de Banyuls que jo no portava sino dos pedrenyals viu que feu baxar uan xispa de tres palms per un criat seu ym digue lo dit Thomas de Banyuls en tenir dita xispa en les mans com aixi un home com jo anave tant mal armat y ell me digue que me la posas en la xarpa que ell me la donave que mes ben armat anirie".





dimarts, 26 de juliol del 2022

EL CASTELL DE LA ROCA (i 2)




Però el castell de la Roca també havia estat escenari d'altres episodis amb els bandolers que en aquell temps rondaven per tota la comarca.

Un episodi el relata, en el sumari d'en Serrallonga, Joan Mallart, un veí d'Anyer:

"Venint jo testimoni de l'aigua del riu y aportantla en lo castell de dit lloch de Anyer quant vas ser devant del primer portal de dit castell viu que eixia corrent un criat del illustrissimo senyor Francisco de Banyuls senyor de Anyer y aqueix me digue que dexas las dorias y que anas corrent avisar a dit senyor que here baix al lloch y donarli havis que mataven a Barthomeu Botet ..."

"... y viu jo testimoni que Francisco Ros Juan Petit Buriol y Bernat Pellicer - els tres bandolers- sen manaven aquell pres -a Bartomeu Botet- y lligat deves Nostra Senyora de la Rocha ahont lo tingueren aquella nit fins que fou alguna hora antes del dia que sel ne aportaren al lloch de Marians y quant sel ne aportaven a Nostra Senyora de la Rocha viu jo testimoni quel portaven lligat y estacat y tambe que he hoyt a dir publicament que li llevaren al dit Botet dos pedrenyals y tambe la polvora del flasco".

"... li amanassaren que sino sen anave de Anyer lo matarien y antes de dexarlo anar lai feren prometre y aixi sen ana per temor".


divendres, 22 de juliol del 2022

EL CASTELL I LA CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE LA ROCA (1)

 




Passat Mentet, just abans d’arribar a Nyer, trobem l’espectacular congost que anys enllà tenia l’entrada guardada pel castell i l’ermita de La Roca.Va ser el castell feudal dels barons d'Anyer durant l'Edat Mitjana, fins que van construir el nou castell senyorial en el mateix poble, a partir del segle XVI.

El lloc és espectacular, amb un entorn ferèstec amb parets rocoses que cauen verticalment al riu Mantet i hi podem l'estada que en aquest mateix lloc hi va fer en Serrallonga durant una de les seves fugides al Conflent amb la Joana Massissa:

"Pujats dalt -del castell d'Anyer- nos isqueren a la porta dits March Antoni de Banyuls i altre son germa pett i tots junts nos ne entrarem en la cyuna ahont trobarem ja fet un bell foch y ells dits dos cavallers se estigueren conversant ab nosaltres molt gran estona que ere ja mes de mitja nit y en dita cuyna soparem y apres de haver sopat nos digue lo dit March Antoni de Banyuls quens ne anassem en una capella quey ha un tros enlla que li diuen Nostra Señora de la Roca ahont dit March Antoni nos envia que menyar..."

 Després de passar una nit a la capella, Serrallonga i la Joana tornaren a Anyer:

"... y apres de havernos fets estar en dita capella nos feu traurer de aquella lo dit March Antoni de Banyuls yns feu acomodar en una pellissa ahont estan les mules la qual pellissa es junt al castell".



dimarts, 19 de juliol del 2022

LA JOANA FUGINT A MANTET







Va ser camí de retorn d’una de les seves fugides cap a Nyer quan en Serrallonga va trobar i va “segrestar” a la Joana Macissa.

En el procés sumarial ella explica com “lo dia o festa de Sant Jaume del any 1632 anant men jo en companyia de un  fadrí moliner des del moli de Castello d Empuries ahont jo habitave que anave a la capella o ermita de nostra Señora de Nuria quant fuy entre Sant joan de les Badesses y la vila de Camprodon me arrivi davall de un arbre y estant allí ajaguda tot lo temps y en asso arriba lo dit Joan Sarla y Serrallonga tot sol ab un pedrenyal en la ma y dos en la xarpa y a mi me digue quel seguis y dit Serrallonga me amena per una muntanya amunt deves la collada de Collfret”.

La Joana explica que hauria intentat fugir del seu “captiveri” en tres ocasions. La darrera es va refugiar a Mantet: “y la tercera fegada que jo fugi fou en Conflent ym reculli en al casa del ferrer de Mantet ques diu Jaume Sastre ahont dormi y lo endemà men ani deves Camprodon tota sola que ningú me volgué acompanyar per temor uns de topar ab dit Serrallonga”.

divendres, 15 de juliol del 2022

SERRALLONGA PER MANTET


 



El pas d’en Serrallonga pel Ripollès i d’allí cap el Conflent queda documentat en diverses pàgines del procés sumarial. En dóna testimoni una autoritat local:

“Algunes vegades he entès a dir públicament que Joan Sala alias Serrallonga lladre publich y enemich de sa magestat es passat moltes vegades quany va y ve de França a una heretat ques diu la Girona de la parrochia y terme de la vila de Sanct Joan y Sanct Pere de les Abadesses y he hoit a dir que Guillem Gordans braçer y habitant en dita heretat de la Girona quant dit Joan Sala es tornat en França que ell dit Gordans acompanya a dit Serrallonga y los demes fins a la Jassa del Callau que es cerca de Mantet”.

En una de les fugides a França la Joana explica el seu pas pel Canigó i Mantet “partirem de la montanya de Canigo y no caminarem sinó de nits y menyavem per les pletes y jasses que dit Serrallonga sen feye donar y ab una nit passarem ja en França y anarem dret al castell de mossur del viver ço es lo Serrallonga que jo me estave al hostal ahont estiguerem alguns quinse dies passats los quals ne tornarem en dites montanyes de Canigo yns entretinguerem per les montanyes de Mantet”

Nyer i Mantet, és un territori ric en mines de ferro i fargues que transformaven el metall. Els barons de Nyer eren propietaris de diverses fargues molt importants.  Serrallonga i els bandolers de les Guilleries hi havia fet estada: “nos ne anarem en unes fargues de ferro quey ha un poch mes amunt de Anyer quen diuen les fargues de Mantet quens donaren los amos de dites fargues de menyar y a beurer de molt bona gana si be es veritat que los de dites fargues no sabien nosaltres qui erem y menyant y conversant nosaltres nos declararem y jo digui qui ere y volent pagar lo que haviam gastat non volgueren res”.

dimarts, 12 de juliol del 2022

EL CAMÍ MIL·LENARI DE CATALUNYA A NYER




Dels tres recorreguts apuntats el tercer, de Camprodon a Nyer va ser el més habitual per a en Serrallonga, ja fos d’anada o de tornada de les seves fugides.

A banda d’en Serrallonga aquest camí va ser habitual per a moltes persones al llarg de tots els segles. Allà on ara només hi veiem un espai per a l’excursionisme va ser un dels espais més transitats per tot tipus de persones i personatges al llarg de la història.

El camí entre Camprodon i Nyer, passant per la portella de Mantet, és un dels camins emblemàtics del trànsit muntanyenc entre fronteres, ja fos entre la Catalunya Sud i els Comtats del Nord quan érem un sol país, ja fos entre França i Catalunya després de la frontera imposada amb el Tractat dels Pirineus.

Estem doncs sobre un sender prototípic transfronterer. Per aquí hi han passat bandolers que s’escapolien de  les autoritats, ja fossin catalans cap el nord o gascons cap el sud. Hi han passat contrabandistes de tota mena fins fa ben poques dècades: de bestiar, de queviures... Fugitius polítics i represaliats, ja fos de les Guerres de Religió franceses o de la nostra Guerra Civil.

I sobretot hi han passat gent de pau i en temps de pau: treballadors, viatgers i sobretot  traginers.

Caminem per trams del camí de bast, de ferradura o “chemin muletier” que enllaçava Oleta, a la vall del Tet, amb Camprodon, passant pel pas fronterer de la portella de Mantet i descendint fins a Nyer.

L’antic camí, una vegada deixava enrere el poble de Mantet, resseguia la riera i s’endinsava per l’espectacular  congost que aquesta forma, resseguint-lo per la part baixa, en ocasions arran d’aigua i en ocasions ascendint per a trobar la millor petja.

Tan important va ser aquest camí en el passat que els senyors de La Roca van bastir el castell que avui contemplem en l’entrada del congost, per a controlar i protegir-lo. Els segles i la força de la natura , però, van acabar esborrant el seu rastre i es van obrir noves vies més practicables.

Hem trobat una referència que recull de manera magnífica la importància i el record d’aquest camí: en el 39è  butlletí de la “Societé Agricole , Scientifique et Littérarie des Pyrénées Orientales”, publicat a Perpinyà el 1898, hi ha un extens article de mossèn Giralt, rector de Fullà, titulat “Notice Historique des communes de Nyer et Souanyas”. En aquest article hi trobem aquesta referència al camí:

“L’antic camí de bast, que va de Nyer a Mantet, descriu un llarg revolt a l’esquerra i s’apropa a Porcinyans abans de trobar un accés possible dins el gran vall, on ell descendeix per la fossa del castell de La Roca. A partir d’aquí, per mil ascensions i descensos, de vegades baixant fins el llit del torrent, de vegades pujant a passos alts en molts de llocs (lo solà de las xixanta voltes) ell arriba a Mantet i acaba finalment a la frontera d’Espanya, cap a Camprodon”.

Així doncs, quan fem aquest camí entre la Portella de Mantet i Nyer estem trepitjant part d’un dels camins transfronterers més importants del país. Una importància que també li ha donat el fet que en Joan de Serrallonga hi hagués transitat.

divendres, 8 de juliol del 2022

ELS CAMINS DE FUGIDA D'EN SERRALLONGA A FRANÇA





Quan la persecució s'intensificava en Serrallonga optava per fugir a la Catalunya Nord. Així ho va fer en diferents ocasions, l'any 1626 almenys tres vegades.

Tot estava preparat per a refugiar-se a l'altra banda dels Pirineus,("... ahont passava llargues temporades ab els senyors dels castells de Viver y d'Anyer") en terres de nobles que el protegien i ajudat per eclesiàstics i altres catalans.

Seguir aquestes rutes ens permet descobrir els llocs per on va passar el bandoler en les seves fugides, però també l'abast dels seus fautors o protectors.

En el sumari del seu procès judicial ell mateix ens explica el recorregut de tres camins diferents per a les seves fugies:

1. Un per l’Empordà, passant per Banyoles, Sant Pere de Rodes, embarcant-se a Cadaqués per arribar a Leucata però desembarcant a Elna i d’allí fins el Viver i Nyer.
2. Un per Olot, Sant Llorenç de la Muga, Ceret,  Torre Batera, Vinçà i fins el Viver i Nyer.
3. Un per  Camprodón, Mantet i Nyer.

Dels tres recorreguts apuntats el tercer, de Camprodon a Nyer va ser el més habitual per a en Serrallonga, ja fos d’anada o de tornada de les seves fugides i aquest, per emblemàtic i possible de fer encara (és la darrera etapa del GR Camí dels Nyerros que ha senyalitzat el Centre Excursionista de Terrassa), és el que us mostraré en les properes entrades del bloc.



divendres, 1 de juliol del 2022

ESTIC ENCANTAT DE DONAR A LA MEVA CIUTAT

 


Avui us parlaré d'una cosa inicialment desagradable, però que m'ha agradat que aparegui a les xarxes.

Hi ha un personatge anònim que es dedica a insultar regidors i dir falsedats sobre l'Ajuntament. Ahir li vaig explicar la diferència entre una taxa i un impost i em va respondre dient que les exposicions d'en Serrallonga se'ls pagui l'interessat.

I li he respost que així ho vaig fer. L'exposició "Tresors d'en Serrallonga" me la vaig pagar en gran part de la meva butxaca.

L'ajuda de l'Ajuntament i la seva regidora de Cultura va ser imprescindible. El transport de vitrines que em van cedir gratuïtament les Bernardes de Salt, l'edició de les banderoles, tríptics publicitaris i catàleg (que jo havia dissenyat), el tècnic i equip de projecció de les pel·lícules que jo portava, la cessió del magnífic espai i l'atenció i suport de tot el personal de la Casa de la Paraula van ser impresdindibles per a fer-ho possible.

També vaig buscar i disposar del patrocini d'Impremta Semgraf per a edicions i del Mas Solà per la logística de col·laboradors que venien gratuïtament de fora.

La resta, tot, de la meva butxaca.

Perquè? Perquè podia, perquè així tenia llibertat creativa, perquè els dissenys eren propis i, sobretot, perquè tenia ganes de fer aquest regal a la meva ciutat.

Un regal consistent en ensenyar la meva passió i compartir-la.

I el regal no el vaig fer sol. Durant dos mesos molta gent va col·laborar de manera totalment desinteressada. Ponents, amics, familiars... Algun dia faré la llista.

Haver compartit il·lusió i col·laborat amb tota aquesta gent, és el regal que jo m'he emportat d'aquests dos mesos d'exposició.

Un personatge anònim, amargat i amagat a les xarxes, m'ha servit per a explicar-vos tot això.
Però encara apunto una cosa més: aquest personatge es dedica a mentir i insultar sobre regidors.

No s'ho mereixen. Gent que dedica part del seu temps als altres fent d'Alcalde o regidors, en un ajuntament on els regidors quasi cobren el mateix ara que fa vint anys, amb tota la complicació i maldecaps que els representa... gent que podria estar descansant a casa seva sense fotre ni brot. Es mereixen reconeixement i que tots nosaltres ajudem, i si podem regalem, per a fer una ciutat millor i més culte.

Això és el que us volia dir avui. Gràcies.