El pas d’en Serrallonga pel Ripollès i d’allí cap el Conflent queda documentat en diverses pàgines del procés sumarial. En dóna testimoni una autoritat local:
“Algunes vegades he entès a dir públicament que Joan Sala alias Serrallonga lladre publich y enemich de sa magestat es passat moltes vegades quany va y ve de França a una heretat ques diu la Girona de la parrochia y terme de la vila de Sanct Joan y Sanct Pere de les Abadesses y he hoit a dir que Guillem Gordans braçer y habitant en dita heretat de la Girona quant dit Joan Sala es tornat en França que ell dit Gordans acompanya a dit Serrallonga y los demes fins a la Jassa del Callau que es cerca de Mantet”.
En una de les fugides a França la Joana explica el seu pas pel Canigó i Mantet “partirem de la montanya de Canigo y no caminarem sinó de nits y menyavem per les pletes y jasses que dit Serrallonga sen feye donar y ab una nit passarem ja en França y anarem dret al castell de mossur del viver ço es lo Serrallonga que jo me estave al hostal ahont estiguerem alguns quinse dies passats los quals ne tornarem en dites montanyes de Canigo yns entretinguerem per les montanyes de Mantet”
Nyer i Mantet, és un territori ric en mines de ferro i fargues que transformaven el metall. Els barons de Nyer eren propietaris de diverses fargues molt importants. Serrallonga i els bandolers de les Guilleries hi havia fet estada: “nos ne anarem en unes fargues de ferro quey ha un poch mes amunt de Anyer quen diuen les fargues de Mantet quens donaren los amos de dites fargues de menyar y a beurer de molt bona gana si be es veritat que los de dites fargues no sabien nosaltres qui erem y menyant y conversant nosaltres nos declararem y jo digui qui ere y volent pagar lo que haviam gastat non volgueren res”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada