RECORDS D'EN SERRALLONGA AL MARESME

 

Serrallonga és un personatge de país, de les Guilleries fins a Barcelona, passant també pel Maresme. 

En la conferència que vaig fer a Cabrera de Mar vaig tenir l'oportunitat de repassar algunes de les petjades i records que ha deixat el nostre bandoler en aquella comarca de vora mar. I no són pocs. 

Fins i tot, les masies i boscos del Montnegre-Corredor es van convertir, per uns dies, en masies de les Guilleries i boscos del Conflent. Una bonica curiositat.

EL BALL D'EN SERRALLONGA A MATARÓ

El ball d’en Serrallonga es va popularitzar a moltes places dels pobles de Catalunya. Una demostració propera és la versió de Mataró escrita l’any 1856. El ball es va representar a la ciutat a llarg dels anys i segons Joan Amades encara ho hauria fet el 1930.

El ball sortia per Carnestoltes i era una explosió de trabucades i declamacions dels bandolers que es presentaven davant el cap per a entrar en la quadrilla.

DON JOAN DE SERRALLONGA L’EUTERPE

Víctor Balaguer va triomfar l’any 1858 a Barcelona amb l’obra de teatre “Los bandolers catalans o lo ball d’en Serrallonga”. Les diferents versions de l’obra es representarien per diferents companyies i a diferents teatres del país durant dècades.

L’any 1887 , per exemple, es representava al teatre de l’Euterpe de Mataró.

ELS MURALS DE JOSEP MARIA ROVIRA BRULL

El ball d’en Serrallonga de Mataró es recorda en els murals que va pintar l’artista Josep Maria Rovira Brull en el Bar Joan al barri de l’Havana de Mataró l’any 1964. El mural es va preservar i està guardat als magatzems municipals esperant ser restaurats.

EL PLATÓ DE DOSRIUS

Al teatre el va seguir el cinema i Serrallonga va protagonitzar tres films. El darrer l’any 2008, la producció de TV3 “Serrallonga, la llegenda del bandoler” dirigida per Esteve Rovira.

El Montnegre es va convertir per uns dies en les Guilleries, doncs dues masies de Dosrius foren reconvertides en platós cinematogràfics. La masia de Forn de Vidre es va convertir en el mas Serrallonga de Querós.

I la masia del Can Bosc es va convertir en ca l’Agustí de Castanyet.

El Montnegre-Corredor també va servir per a les escenes que recreen en Serrallonga i la Joana Macissa en la seva fugida a la Catalunya Nord. La màgia del cinema.

LA SARSUELA AL FOMENT MATARONÍ

Serrallonga també va saltar amb la sarsuela “Don Joan de Serrallonga” que es va estrenar l’any 1922  amb llibret de Francesc Pujols i música del mestre Enric Morera.

I per ara, la darrera vegada que aquesta obra del teatre líric s’ha representat, ha estat al Teatre Monumental de Mataró l’any 2020, amb el baríton Lluís Sintes en el paper del bandoler de les Guilleries.

BANDOLERS AL MARESME

 

Semblaria que el bandolerisme era un fenomen propi de l’interior o la muntanya, però no és així. La terra catalana estava infestada de bandolers i el nostre litoral també va tenir els seus.

Montserrat Poch va ser-ne un que es va amagar per Canet de Mar i Mataró després de fugir del seu exili a Mallorca. L’any 1578 fou capturat i executat a Barcelona.

Perot Rocaguinarda va passar per aquí. Les cròniques de Jeroni Pujades recullen que “el veguer alçà la terra i en Rocha per les montanyes de Montnegre sen passa a Mataró y per la part del Maresma escapà”

L’any 1629 es va fer crida pública en els llocs acostumats de Barcelona del “Memorial dels lladres” on es relacionen els més buscats per les autoritats del país. Naturalment, el primer de la relació és Joan Sala y Serrallonga, de Querós, però entre la llista hi trobem a “Ioan Tal dit lo Gavaix den Mit de Cabrera”, sens dubte un dels molts gascons que van engruixir les quadrilles de bandolers del nostre país.

Al Maresme, demostrant el que he dit sobre la pervivència del bandolerisme més enllà del segle XVII, es recorda a Pau Gibert , de Pineda de Mar, i la seva quadrilla. Va sembrar el terror arran de mar, però també per la zona de la Cellera de Ter, Anglès i Amer. Fou capturat i executat l’any 1782 i es va popularitzar una cançó sobre la seva mala vida.

EN CORSEC DE BURRIAC

El bandolerisme ha cavalcat sempre sobre el llom de la llegenda i en aquest municipi en teniu una prova. La llegenda del famós bandoler Còrsec que aterria la contrada i acumulava el botí dels seus robatoris al castell de Burriac. Encerclat pels soldats del rei va amagar el seu tresor i una cadira d’or dins una mina sota el castell que mai s’ha trobat i que farà ric a qui l’aconsegueixi.

Una versió d’aquesta llegenda la trobem al còmic “El tirà de Burriac” editat l’any 1956.

BANDOLER DE CABRERA: EL BORDEGÀS VEHILS

En el procés sumarial d’en Serrallonga hi trobem encartat el procés de Joan Vehils, àlies el Bordegàs Vehils, bandoler de Terrassa.

En les seves declaracions el Bordegàs diu que és fill de Cabrera. El seu pare seria Joan Vehils, paraire d’ofici, a qui el sots-veguer de Terrassa perseguia l’any 1584 per algun delicte que havia comès.

El Bordegàs Vehils va anar amb al quadrilla dels Margarit l’any 1626 i va participar en diferents assalts, robatoris i assassinats. En una ocasió, però, va salvar una víctima. La quadrilla dels Margarit estaven per Òrrius amb l’encàrrec de cometre un assassinat. El Bordegàs va demanar a una majordoma de Can prats d’Òrrius “que si ella conexia al masover de la casa den Orriols de Cabrera quel avisas y li digues que sen anas de dita casa perquè lo Guerxo Alsina que ere altre dels lladres tenia orde de la muller d’en Fermí Paissa de Cabrera de matarlo”.

El Bordegàs Vehils va fugir a l’Aragó i en va retornar l’any 1631. Va tenir la mala pensada de fer un robatori, atrapat, fou condemnat a remar a galeres i va desaparèixer dins el ventre d’una d’aquelles embarcacions on es moria en vida.

La galera reial va sortir del port de Barcelona i va salpar perdent-se en l’horitzó rectilini de la mar. Aquell mateix horitzó des d’on podia aparèixer un xabec pirata que assolaria la costa catalana.

Bandolers cap el mar, pirates cap a la costa ... barreges d’aventures i misèries. l Però històries d’una part important de la nostra història que donen protagonisme als nostres pobles i els nostres llocs.

PAU GIBERT, EL BANDOLER

 

Les runes del mas Gibert a Pineda.

Qui era Pau Gibert, el bandoler amb el qual he batejat la ruta? Dani Rangil ens ho explica en un article publicat en el número 18 de la revista l’Aulet del Montnegre-Corredor.

Gibert va ser un bandoler que es va fer famós en el Montnegre en el segle XVIII, amb fama de ser criminal i sanguinari, havia nascut en el mas Gibert de Pineda, avui en ruïnes.

Va ser capturat i executat i si bé no va ser idealitzat pel poble i pels escriptors, sí que va originar alguns romanços i una cançó.

El van atrapar, jutjar i sentenciar l’any 1782 . El procés sumarial constava de 1.500 pàgines on s’hi recollien declaracions de 338 testimonis. Els seus delictes van ser diversos, des de robar bestiar, a robar masies, amenaçar i apallissar pagesos...

El radi d’acció de Pau Gibert i els facinerosos que l’acompanyaven va arribar a l’interior del país, robant a Ignasi Planas d’Anglès ; a l’hostal d’Amer on deixaren mig mort a Miquel Balmes d’Osor després d’una pallissa; escorcollant el mas Boada de les Costes d’Amer o raptant una mossa en una masia d’Arbúcies.

I de la Selva cap el Gironès, robant al camí de Sant Feliu de Guíxols o passant per la vall del Llèmena.

Alguns de la colla d’en Gibert foren detinguts i ells s’escapolí, fins el 1781.

El capità general de Catalunya va oferir 300 lliures a qui el capturés i la recompensa va fer efecte en els contrabandistes, activitat a al que ell també es dedicava.

Disset contrabandistes es van aplegar i, segons els arxius judicials, el van capturar pels volts d’Olot. Conduït a les presons de Barcelona, fou acusat de quatre homicidis, quatre grans robatoris, dos raptes, nombroses violacions i reiterada resistència a la justícia.

Fou penjat a la forca a Barcelona, i el seu cap i mà dreta tallats i tancats en una gàbia lligada dalt d’un pal i exposats a la via pública.

D’aquest bandoler se’n van fer algunes cançons recollides per Capmany o Aguiló.

En el disc “Cançons de lladre” (1976) Fermí Reixach també en canta una versió.

En la cançó el bandoler relata els crims comesos i es plany de la seva dissort. Es tracta d’una peça alliçonadora, que té per objecte mostrar als oients el càstig que espera a qui es desvia del bon camí.

LA RUTA D'EN PAU GIBERT

 

Interessant ruta per a conèixer un espai del parc natural de Montnegre-Corredor, el de la riera de Pineda de Mar. L’he anomenat “Ruta d’en Pau Gibert” perquè passa per l’espai on hi ha les ruïnes de la masia on va néixer i viure aquest bandoler del Montnegre.

Comencem la ruta al berenador de Can Pallofa, on farem un bon dinar a la tornada.

Seguim la pista alfaltada, paral·lela a la riera, uns vuit-cents metres per a virar cap a la dreta i fer una pujada exigent que ens portarà fins el turó de Can Gibert.

Estem al punt més alt de la ruta i a partir d'aquí baixem per una pista que descendeix a l'esquerra.

En aquest moment estem prop de les runes de la masia de Can Gibert, que no arribem a veure perquè està al mig del bosc. En aquest mas va néixer el bandoler vuitcentista Pau Gibert.

Ara descendim en paral·lel a la riera de la Font Fresca, que trobarem a la nostra dreta.

El següent punt d'interés és la desviació que ens portarà fins les restes del castell de Montpalau.

Aquest punt ens regala una panoràmica excel·lent sobre Pineda de Mar i el mar.

Retrocedim i baixem una pista a la dreta que ens portarà fins la part baixa de la ruta, ja en al riera de Pineda.

El lloc ens regala interessants vestigis del passat: un forn de calç, un molí fariner i un aqüeducte modern per a salvar la riera.

Seguim la carretera asfaltada per, a la nostra esquerra, anar a veure l'aqüeducte romà de Can Cua.

El sender segueix que ens portarà fins el paratge de la font del Ferro, on també hi ha un tram de l'aqüeducte romà.

Visitem les ruïnes del mas Marquès i seguim per la carretera asfaltada que ens torna al berenador de Can Pellofa, on ens regalem un excel·lent dinar de calçots i carn a la brasa.

Una ruta molt recomanable per fer a la comarca del Maresme. Completa i rica en atractius.

La ruta l'he penjada al servei de Wikiloc, la trobareu en aquest enllaç.